Sentencia Social Nº 3816/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2222/2007 de 08 de Mayo de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 8 de maig de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3816/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 4 de desembre de 2006 dictada en el procediment núm. 691/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part

Antecedentes

Primer. En data 26 de setembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de desembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que, estimando la demanda interpuesta por Don Ricardo contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, declaro a la parte actora, en situación de incapacidad permanente grado de absoluta para todo trabajo, con origen en enfermedad común, y condenando, en consecuencia al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, a que le reconozca y abone una pensión vitalicia y mensual equivalente al 100 por 100 de su base reguladora de 2060,03 Euros todo ello más mejoras y revalorizaciones correspondientes, y con efectos desde el 8 de junio de 2.006".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante, nacido el día 12 de febrero de 1.948, se encontraba afiliado y en situación de alta, en el Régimen General de la Seguridad Social por su profesión de peón elaboración de helados.

SEGUNDO.- El actor fue visitado por el Institut Català d` Avaluacións Mèdiques el 8 de junio de 2006 en que emitió su informe (folio 61)

TERCERO.- Inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS, la que en resolución de fecha 3 de julio de 2.006, declaró que la parte instante se hallaba en situación de incapacidad permanente en grado de total (folio 47 y 48).

Interpuesta reclamación previa en fecha 2 de agosto de 2006 (folio 82 y 83), fue desestimada por la Entidad Gestora por resolución de fecha 29 de agosto de 2.006 (folio 84 y 85).

CUARTO.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 2.060,83 Euros (acto de juicio folio 14, folio 50).

QUINTO.- La parte actora padece cardiopatía isquémica con IAM anterior e implantación de tres STENTS en julio de 2005 con prueba de stress miocárdica positiva para angor; isquemia crónica en EEII grado II; HTA vasculorenal; claudicación intermitente a los 100 metros (dictamen ICAM folio 61, informes aportados por el actor al acto de juicio folio 30,31, 32, 16, 17).

Tercer. Contra aquesta sentència la part DEMANDADA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció dels articles 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè la malaltia cardiaca només limita l'actor per fer feines d'esforç i la claudicació intermitent a 100 metres ja la patia des de fa 7-8 anys.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

Doncs bé, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet cinquè de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, perquè cal tenir en compte que encara que és cert que el demandant pateix la claudicació a 100 metres des de fa anys, també ho és que abans no patia també la cardiopatia isquèmica amb IAM anterior i implantació de tres stents que se li van haver de col.locar en el mes de juliol de 2005 i amb prova de stress miocàrdica positiva per angor. El conjunt d'aquestes dues patologies impedeixen al treballador, sens dubte, tal com ha decidit la jutgessa d'instància, la realització de qualsevol tipus de treball.

En aquest sentit cal recordar la doctrina del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987-, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 14 de Barcelona, en data 4 de desembre de 2.006, que va recaure en les Actuacions 691/2006 , en virtut de demanda presentada pel Don. Ricardo, contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.