Sentencia Social Nº 3818/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2539/2016 de 13 de Junio de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2014 - 8023644

EPC

Recurs de Suplicació: 2539/2016

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

Barcelona, 13 de juny de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3818/2016

En el recurs de suplicació interposat per Ernesto a la sentència del Jutjat Social 15 Barcelona de data 25 de setembre de 2015 dictada en el procediment Demandes núm. 497/2014 en el qual s'ha recorregut contra la part Ferrocarril Metropolita de Barcelona, S.A. i Ministerio Fiscal, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. DANIEL BARTOMEUS PLANA.

Antecedentes

Primer.En data 19-6-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 25 de setembre de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Que DEBO DESESTIMAR Y DESESTIMO íntegramente las pretensones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovidas por Don Ernesto contra Ferrocarril Metrolitá de Barcelona SA y Ministerio Fiscal, a quienes debo absolver y absuelvo de los pedimentos deducidos en su contra, declarando expresamente la inexistencia de los pedimentos deducidos en su contra, declarando expresamente la inexistencia de vulneración de derechos fundamentales en la conducta empresarial.'

Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

'1º.- Don Ernesto , mayor de edad, con DNI NUM000 , ha venido prestando servicios por cuenta de la empresa demandada, Ferrocarril Metrolitá de Barcelona S.A, desde el día 8 de diciembre de 1992, con la última categoría profesional de atención a clientes.

2º.- Don Ernesto carece de la condición de miembro de los órganos de representación unitaria o sindical de los trabajadores en la empresa.

3º.- Don Ernesto fue declardo en situación de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual por Resolución del INSS de 11 de abril de 2014, apreciandose el cuadro de pancreatitis aguda, actualmente en resolución; trastorno por dependencia de alcoholo activa; fractura luxación codo derecho, intervención quirúrgica; artroplastia de cabeza radio, IQ retirada de proótesis de cabeza de radio y colocación de revisión actualmente sin limitación funcional. El hecho causante quedó datado el día 30 de octubre de 2013 si bien los efectos económicos de la pensión lo fueron a partir de 11 de abril de 2014.

4º.- Seguido expediente de revisión, por Resolución del INSS de 15 de enero de 2015 fue confirmado el mismo grado de incapacidad permanente por no apreciarse mejoría de la patologías. El cuadro clínico apreciado fue pancreatitits aguda, actualmente en resolución; trastorno por dependencia de alcoholo y trastorno por agorafobia, sin limitación psico-funcional actual; fractura luxación codo derecho, intervensión quirúrgica; artroplastia de cabeza radio, actualmente pendiente de intervención por aplastamiento de prótesis

5º.- La TGSS curso la baja del actor por cuenta de la empresa demandada con efectos del día 29 de octubre de 2013, inmediato anterior al hecho causante de la incapacidad permanente.

6º.- Don Ernesto causó baja en la empresa como consecuencia de la declaración de incapacidad permanente en grado de total. Al tiempo del cese el demandante percibía un salario mensual, incluido el prorrateo de pagas extraordinarias, de 2.399,54 €.

7º.- El día 9 de mayo de 2014 el actor solicitó de la demandada la recolocación en puesto alternativo a fin de mantener la prestación de servicios en relación con trabajo compatibles con su patología.

8º.- El artículo 20 del Convenio Colectivo de empresa prevé que sin perjuicio de los establecido en la legislación laboral y la resoluciones que dicte el INSS, los empleados de la compañia, que el servicio médico de la misma considere como disminuidos físicos y por deficiencias en sus funcion físicas y psíquicas no se hallen en situación de dar rendimiento normal en su puesto de trabajo actual, pasarán a ejercer una actividad distinta a la de su categoría profesional, adecuada a su situación, garantizándole las condiciones salariales inherentes a la misma.

9º.- La petición actora no fue atendida por la demandada.

10º.- Se intentó la conciliación por solicitud de 21 de mayo, concluyendo el acto celebrado el día 13 de junio, ambos de 2014 con el resultado de sin avenencia.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant Ernesto va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar Ferrocarril Metrolitá de Barcelona SA. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Com a primer motiu de recurs i a l'empara de l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , es demana revisió de la relació de fets provats i concretament que s'afegeixi un nou fet en el qual hauria de constar un llistat de treballadors de l'empresa reubicats en llocs de treball alternatius per motius de limitacions físiques.

La Sala ha de rebutjar aquest motiu de recurs i mantenir la relació de fets provats tal com consta a la sentència, ja que el que pretén el recurrent indueix a confusió atès que no explica si els treballadors reubicats a que es refereix el llistat havien estat declarats en situació de incapacitat permanent total.

És intranscendent que l'empresa hagi destinat treballadors a altres llocs de treball per causa de les seves limitacions físiques, és clar que la disposició de l'article 20 del conveni, ha d'haver tingut repercussió en la recol locació de treballadors, però això no té res a veure amb el que es discuteix en aquest plet que es refereix a la concreta situació d'un treballador, la relació laboral del qual ha estat extingida prèviament per la declaració de incapacitat permanent total.

SEGON.-Es formula un segon motiu de recurs emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , i per aquesta via es denuncia infracció de diverses normes i en particular de l'article 20 del conveni.

La qüestió es limita a determinar si l'esmentat article del conveni d'àmbit empresarial, obliga l'empresa a recol locar els treballadors declarats en situació de incapacitat permanent total o absoluta, qüestió que ha estat analitzada reiteradament per aquesta Sala, així a les sentència de 15.12.2015 (recurs 3448/2015 ) i 16.7.2015 (recurs 2072/2015 )

L' article 20 del XV Conveni Col lectiu del Ferrocarril Metropolità de Barcelona (1984), no estableix un dret automàtic a la recol locació.

En aquest precepte, després de reconèixer el dret del treballador a exercir una activitat diferent a la de la seva categoria professional, adequada a la seva situació, en aquells casos en els quals el Servei mèdic de la Companyia consideri com a disminució física i que per deficiències en les seves condicions físiques o psíquiques no es trobi en situació de donar un rendiment normal en el seu lloc de treball actual; en tal cas, l'exercici d'una activitat diferent exigirà prèviament efectuar una enumeració i adequació d'aquells llocs de treball que reuneixin les condicions més idònies per ser ocupats pel personal disminuït existent en l'empresa, així com l'adaptació a altres llocs de treball dels agents que en l'actualitat ocupin llocs destinats a dites disminuïdes físics. Ara bé, aquest precepte inicia la seva redacció disposant 'sense perjudici de l'establert en la Legislació Laboral vigent i les resolucions que en casos concrets puguin dictar els òrgans de la Seguretat Social', situació que és la que s'ha produït en les presents actuacions, en haver estat declarat el demandant en situació d'incapacitat permanent total, per a la seva professió habitual. En la situació del demandant tal recol locació no s'ha produït des de la situació d'actiu, una vegada els serveis mèdics de la Companyia han detectat la seva falta d'idoneïtat per al lloc de treball, al marge de la declaració d'incapacitat permanent per a la seva professió habitual. En aquest cas, la declaració de incapacitat permanent total produeix l'efect d'extingir el contracte.

L'article 20 regula els supòsits de vigència del contracte de treball en el que els Serveis Mèdics de la Companyia detecten la falta de idoneitat del treballador.

El recurrent cita la vella sentència de 28.9.2006 , però ja des de la de 10.12.2014 ( sentència 8159/2014 ), vàrem declarar que ens separavem del criteri seguit en la sentencia de 2006. La qual cosa es raonava en els segünte termes:

'(...) el Juzgado después de hacer varias advertencias se limita a interpretar con exclusividad el alcance que debe tener el meritado art. 20 CC , y en esa labor, con base a los razonamientos que constan en los fundamentos de derechos, llegó a la conclusión que dicho precepto excluye a los trabajadores que son declarados incapaces para el trabajo por una resolución administrativa y por lo tanto, solo puede ser de aplicación a aquellos otros, que no siendo aptos porque así lo has determinado los servicios médicos de la empresa no puede continuar desempeñando su actual trabajo al menos con el rendimiento que le es exigible. Interpretación que viene avalada también por la reiterada negativa que ha manifestado la empresa frente a las reiteradas peticiones del Comité de Empresa de ampliar la citada cobertura a la incapacidad permanente parcial y a la incapacidad permanente total, como por el resto del los apartados del art. 20 de la norma convencional, donde se puede observar que el derecho a la recolocación no es un derecho absoluto (punto 2 y 6 del art. 20 CC ) pues depende de que exista puesto de trabajo idóneo a la nueva situación, que lo acepte el trabajador, y que sobre todo mantenga su vínculo con la empresa, de lo contrario se dejaría sin contenido la expresión de que los nuevos puestos de trabajos serán ocupados 'por el personal disminuido existente en la empresa'.

En definitiva, siendo el criterio de la Sala entender que el artículo 20 de la norma convencional no es de aplicación a los trabajadores que hayan sido declarados en situación de incapacidad permanente, como sucede en el supuesto que nos ocupa, procede estimar el recurso y revocar la resolución recurrida.

No empece esta conclusión la argumentación de la sentencia de 28 de septiembre de 2006 (R. 2837/2006 ), no sólo porque el tema fundamental que allí se planteó fue el de la discriminación que aquí no se alega expresamente, sino porque en aquella sentencia, una vez se razona que no existe discriminación y que sí le era de aplicación el artículo 20 (pues ' el demandant no es va adherir a l'esmentat Conveni i, en conseqüència, no li era d'aplicació l'article 12 d'aquest, que modificava l'article 20 del XV Conveni col.lectiu '), lo cierto es que no entra a valorar si en aplicación de dicho precepto el trabajador tenía derecho a ser recolocado porque no se cuestiona por el recurrente la interpretación que hace la sentencia de instancia de dicho precepto. '

TERCER.-Es formula un últim motiu de recurs, en el qual es denuncia infracció de l' article 14 de la Constitució i d'altres preceptes que es citen i en definitiva s'argumenta que la decisió impugnada és discriminatòria en relació a la situació de discapacitat del treballador.

En realitat l'argumentació del recurrent és molt confusa i va des de la petició de improcedència del comiat per vulneració dels requisits de l' article 55 de l'ET , fins a la reclamació per indefensió.

Sigui com sigui, la Sala ha de confirmar el criteri del jutge d'instància, que declara que no hi ha cap indici de vulneració de drets fonamentals, cap discriminació, ni genera en absolut indefensió pel fet de no haver ofert un lloc de treball adequat a les seves limitacions físiques.

Atesos els raonaments anteriors:

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per la representació de Ernesto i confirmar la sentència del Jutjat social número 15 de Barcelona de data 25.9.2015 emesa a les actuacions 497/2014. No correspon pronunciament sobre costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0937 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.