Sentencia Social Nº 3823/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2025/2007 de 08 de Mayo de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 8 de maig de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3823/2008

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a la sentència del Jutjat Social 1 Terrassa de data 9 de novembre de 2006 dictada en el procediment núm. 768/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part

Antecedentes

Primer. En data 23 de desembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de novembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que, estimando la demanda promovida por DOÑA Bárbara contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, Tesorería General de la Seguridad Social y VITROFARM S.L., declaro que la parte actora se encuentra en situación de invalidez permanente en grado de incapacidad permanente absoluta; y, en consecuencia, condeno al Instituto Nacional de Seguridad Social a estar y pasar por ésta declaración y a abonar a la demandante una pensión por tal concepto en la cuantía del 100% de la base reguladora de 750,75 euros mensuales, con efectos de 13 de julio de 2005; con responsabilidad de VITROFARM S.L. en cuanto a la diferencia en la anterior prestación entre la base reguladora de 700,94 euros y la antes mencionada, sin perjuicio de su anticipo a cargo del Instituto Nacional de la Seguridad Social y condenando a la Tesorería General de la Seguridad Social a estar y pasar por los anteriores pronunciamientos".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.La actora nació el 3 de noviembre de 1973 y está afiliada a la Seguridad Social, en situación de alta en el Régimen General y ha acreditado el periodo mínimo de cotización.

2. La profesión habitual de la actora es la especialista 2ª de fábrica de vidrio.

3. La actora prestaba servicios por cuenta y dependencia de Hermanos Puente S.A. A partir del 1 de septiembre de 2003 la demandante quedó subrogada por la sociedad demandada.

4. El actor inició una incapacidad temporal el 13 de enero de 2003 y agotó el subsidio el 12 de julio de 2004.

5. El 13 de julio de 2005 el Instituto Nacional de la Seguridad Social resolvió declarar al actor en incapacidad permanente total derivada de enfermedad común, con una base reguladora de 700,94 euros.

6. Interpuesta reclamación administrativa previa, la misma fue desestimada.

7. Entre los meses de septiembre de 2003 y junio de 2004 la sociedad demandada efectuó las cotizaciones señaladas en el informe de bases de cotización fechado el 21 de julio de 2004, que obra en el expediente administrativo y que se da por reproducido. El 9 de mayo de 2006 la sociedad demandada ingresó la suma de 1.570,74 euros, correspondientes a cotizaciones relativas al indicado periodo y recargo.

8. La actora presenta el siguiente cuadro médico:

Hipoacusia neurosensocial severa bilateral, que genera una disminución de la capacidad auditiva del oído derecho del 78 % y del izquierdo de 82 %.

Clínica vertiginosa severa con pérdida de equilibrio, inestabilidad cefálica y clínica vegetativa acompañante.

9. La base reguladora asciende a la suma de 750,75 euros y la fecha de efectos se señala, en su caso, en el 13 de julio de 2005.

Tercer. Contra aquesta sentència la part codemandada INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma Bárbara. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció dels articles 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè la hipoacusia severa bilateral amb vertigen només la limita per activitats que requereixen be d'un equilibri o bé per aquelles que requereixen una bona audició.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

Doncs bé, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet vuitè de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, perquè cal tenir en compte que l'actora pateix una hipoacusia pràcticament total, perquè té disminuïda la capacitat auditiva de la oïda dreta en un 78% i de l'esquerra en un 82%, però és que, a més, s'ha de valorar que també pateix una clínica vertiginosa severa amb pèrdua de l'equilibri, inestabilitat cefàlica i clínica vegetativa, per la qual cosa és evident que no només no pot realitzar tasques que requereixen esforços, sinó qualsevol tipus de treball.

En aquest sentit cal recordar la doctrina del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987-, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Terrasa, en data 9 de novembre de 2.006, que va recaure en les Actuacions 768/2005 , en virtut de demanda presentada per Doña. Bárbara, contra l'esmentat Institut, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i VITROFARM S.L. en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.