Sentencia Social Nº 39/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6198/2005 de 04 de Enero de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2005 - 0008246

SF

IL·LMA. SRA. Mª DEL CARMEN FIGUERAS CUADRA

IL·LM. SR. FELIPE SOLER FERRER

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

Barcelona, 4 de gener de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 39/2007

En el recurs de suplicació interposat per Administracion del Estado Español a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 6 de maig de 2005 dictada en el procediment Demandes núm.

220/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part María Milagros , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. DANIEL BARTOMEUS PLANA.

Antecedentes

Primer. En data 30 de març de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Salaris de tramitació, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de maig de 2005, que contenia la decisió següent:

"QUE ESTIMANDO la demanda formulada por la Sra. María Milagros contra ADMINISTRACIÓN GENERAL DEL ESTADO -DELEGACIÓN DEL GOBIERNO EN CATALUNYA, DECLARO el derecho de la actora a percibir la cantidad de 423,98 euros por salarios de tramitación que exceden de los 60 días hábiles desde la presentación de la demanda de despido hasta la notificación de la sentencia, y CONDENO a la parte demandada a estar y pasar por esta declaración, y al abono a la demandante de la cantidad expresada. Sin expresa condena en costas. "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

"1.- El día 20/10/03 tuvo entrada en el Decanato del Juzgado de lo Social de Barcelona demanda por Despido improcedente planteada por Doña. María Milagros contra la empresa CONFECCIONES CAFER, S.L.

2.- Dicha demanda fue repartida al Juzgado de lo Social nº 4 de Barcelona, dando lugar a los autos nº 821/03.

3.- Tras los trámites legales pertinentes, se dictó sentencia declarando la improcedencia del despido en fecha 17/01/03, que fue notificada a la parte actora en fecha 20/1/04.

4.- El día 3/1/04 se cumplieron los 60 días hábiles a que se refiere el art. 116 L.P.L .

5.- El día 23/2/04 se dictó Auto declarando resuelta la relación laboral, fijando las cantidades correspondientes como indemnización y salarios de tramitación.

6.- La empresa no ha abonado cantidad alguna.

7.- Desde el día 3/1/04 al 20/1/04 transcurrieron 17 días, que, a razón de 758,60 euros mensuales (24,94 euros diarios) que percibía la trabajadora, arrojan un total de 423,98 euros, que se reclaman en este procedimiento.

8.- El día 23/12/04 se interpuso por la parte demandante la preceptiva Reclamación Previa, que fue resuelta mediante Resolución de la Delegación del Gobierno en Catalunya, Área Funcional de Trabajo y Asuntos Sociales, en sentido desestimatorio, por no haber transcurrido 60 días hábiles desde la interposición de la demanda hasta el dictado de la sentencia."

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Com a primer motiu de recurs i a l'empara de l' apartat b) de l'article 191 de la Llei de procediment laboral , l¡advocat de l'estat demana revisió de la relació de fets provats amb l'objectiu que l'ordinal quart de la relació fàctica quedi redactat de la manera següent: "el día 3 de enero de 2004 se produce la notificación de la sentencia, cumpliéndose, según la parte actora, el plazo de 60 días hábiles a que se refiere el artículo 116 de la Ley de Procedimiento Laboral ."

La revisió fàctica no es fonamenta en documents o perícies, sinó que es denuncia infracció de l' article 97 de la Llei de Procediment laboral , de manera que en realitat aquest motiu de recurs conté més aviat una denuncia d'infracció de normes processals i no una denúncia d'error del jutge en l'avaluació de la prova.

En qualsevol cas, l'advocat de l'estat té raó quan diu que la redacció del fet provat quart de la sentència vulnera l' article 97 de la Llei de Procediment laboral que és el que estableix l'estructura de la sentència ja que, en efecte, el fet de fixar el dies a quo en un fet provat és inadequat ja que introdueix com a fet una valoració jurídica predeterminat de la decisió.

Però aquesta Sala ha reiterat que el fet que la redacció d'un fet provat contingui argumentacions jurídiques o avaluacions predeterminants de la decisió no comporta la seva expulsió de la sentència, sinó que simplement s'ha d'entendre que el fet argumentatiu o predeterminat forma part de l'apartat corresponent als fonaments de dret s'ha de considerar que segueix formant part de la sentència com a element de l'argumentació del jutge que és.

Per altra part, la redacció proposada per l'advocat de l'estat és incompatible amb el fet provat tercer de la sentència, en el qual s'estableix que la sentència va ser notificada el dia 20 de gener, si el recurrent no ha impugnat aquest fet provat tercer, és clar que la Sala no pot revisar el fet provat quart i dir que la sentència va ser notificada el dia 3 de gener, ja que si ho acceptéssim així causaríem una clara incongruència interna a la sentència.

En conseqüència, la Sala ha de desatendre aquest primer motiu de recurs.

SEGON.- Es formula un segon motiu de recurs emparat en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , i per aquesta via es denuncia infracció de l' article 57.1 de l'Estatut dels treballadors i de l'article 116 de la Llei de Procediment laboral ..

La simple qüestió que es posa en debat és si, als efectes del termini de 60 dies a que es refereix l' article 116 de la Llei de Procediment laboral , s'ha de comptar com a data final del còmput la data de la sentència o be la de la notificació de la sentència.

Aquest debat es resol per la simple lectura del reiterat article 116, el qual estableix que "si, desde la fecha en que se tuvo por presentada la demanda por despido, hasta la sentencia del juzgado o Tribunal que por primera vez declare la improcedencia, hubieran transcurrido más de 60 días hábiles, ...", literalitat que no permet cap mena d'interpretació que no sigui que el termini final és el dia de la sentència i no el de notificació ni qualsevol altre.

En aquest sentit ens hem pronunciat reiteradament tal com ho ha fet també el Tribunal suprem des de la sentència de 30.9.1998 (RJ 8556).

En conseqüència el temps de seixanta dies que obre el dret a percebre salaris a compte de l'Estat s'ha de computar des de la data de presentació de la demanda (20.10.2003) fins a la de sentència (17.12.2003), i és clar que no supera els 60 dies hàbils, de manera que cal estimar el recurs de suplicació, evocar la sentència, desestimar la demanda i declarar que no correspon la condemna de l'administració de l'estat.

Atesos els raonaments anteriors:

Fallo

Estimar el recurs de suplicació interposat per l'advocat de l'Estat, revocar la sentència del Jutjat social número 4 de Barcelona de data 6.5.2005 emesa a les actuacions 220-05. Desestimar la demanda presentada per María Milagros i absoldre l'administració general de l'estat de la pretensió sobre pagament de salaris.

Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la magistrat/da ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.