Sentencia Social Nº 3913/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1082/2007 de 13 de Mayo de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 13 de maig de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3913/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 20 Barcelona de data 22 de setembre de 2006, dictada en el procediment núm. 395/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part

Antecedentes

Primer. En data 2 de juny de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de setembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Estimando la demanda formulada por D. Jose Luis, debo declarar y declaro al mismo afecto de invalidez permanente en grado de ABSOLUTA, con efectos desde 08/07/05 y siendo revisable el grado en el plazo de 1 año, reconociéndole el derecho al percibo de una pensión mensual inicial equivalente al 100% de su base reguladora de 1.785,19 euros, o sea en la cuantía de 1.785,19 euros, más las revalorizaciones legales pertinentes y condenando al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por tal declaración y al abono de la indicada pensión".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante D. Jose Luis, nacido el día 10/09/1945 y con DNI núm. NUM000, figura afiliado a la Seguridad Social a través del Régimen General y con profesión habitual de Oficial 1ª mantenimiento jardinería pública.

SEGUNDO.- En fecha 08/02/06 tras oportuno reconocimiento médico por la UVAMI, se dictó resolución por la Dirección Provincial del INSS en fecha 01/03/06, declarando que la parte actora se halla en situación de incapacidad permanente total, derivada de enfermedad común.

TERCERO.- Disconforme con el grado reconocido la parte actora formuló reclamación previa, que fue desestimada por resolución definitiva de 01/03/06, quedando agotada la vía administrativa.

CUARTO.- La parte actora acredita las siguientes dolencias: Déficit visual severo: en el ojo derecho no tiene visión y en el izquierdo 0,4, lumbodiscopatía crónica sin déficit funcional y tendinopatía ambos hombros intervenidas, en rehabilitación.

QUINTO.- La base reguladora de la prestación asciende a 1.785,19 euros mensuales.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat social demandat planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191c) de la Llei de procediment laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- L'objecte del recurs te com a motiu la denuncia per infracció en l'aplicació de l' article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència que cita. Argumenta que el demandant pot dur a cap feines de caràcter marcadament sedentari.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la LLGSS . la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de tentabilitat i rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el quart fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut atacat refereix una patología de dèficit visual consistent en: sense visió a l'ull dret i de 0,4 a l'ull esquerre, lumbodiscopatia crònica sense dèficit funcional i tendinopatia a les dues espatlles intervingudes amb rehabilitació. Aquesta quadre patològic en el seu conjunt i sobre tot el dèficit visual sever redueix de forma important la seva habilitat per a dur a terme les activitats fonamentals de la seva professió, però entenem que no l'inhabilita per a les activitats lucratives per compte d'altre o pròpia amb rendiment acceptable que no requereixin una visibilitat completa o fina. La doctrina jurisprudencial en cas de limitació visual com la present ( STS. de 21 de març de 2005, rec. 1211/2004) i aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en sentència de 26 de juny de 2002, entre d'altres s'ha pronunciat en casos de concurrència de lesions diferents de caràcter progressiu. La Sentència del Tribunal Suprem citada entén que el miner picador amb lesions de dèficit visual pràcticament com la del treballador demandant era creditor d'una incapacitat permanent total, que és la que en el cas present se li ha reconegut al beneficiari en via administrativa. Hem de recordar el caràcter merament orientador del Reglament d'Accidents de Treball de 22 de juny de 1956 tal com hem dit en la sentència de la Sala citada, seguint la doctrina jurisprudencial.

Per tant en el cas present no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 ) per declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent-se estimar el recurs de l'ens gestor i revocar la sentència de la instància amb absolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 20 de Barcelona de data 22 de setembre de 2006 dictada en el procediment núm. 395/2006 , seguit a instància de Jose Luis contra l' esmentat recurrnet; que revoquem, amb absolució de l'ens gestor.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.