Sentencia SOCIAL Nº 3915/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2971/2018 de 03 de Julio de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2017 - 8003445

EL

Recurs de Suplicació: 2971/2018

IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ

Barcelona, 3 de juliol de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3915/2018

En el recurs de suplicació interposat per Federació de Empleades i Empleats Dels Serveis Publics de U.G.T i Servicis, Personasy Salud, S.L. Centro Medico Teknon (Grupo Quiron-Salud) a la sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 19 de juliol de 2017 , dictada en el procediment núm. 393/2017, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre conflicte col lectiu, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 de juliol de 2017 , que contenia la decisió següent:

'Estimo parcialmente la demanda interpuesta por FEDERACIÓ DE EMPLEADES I EMPLEATS DELS SERVEIS PÚBLICS de la UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS (FeSP-UGT), en materia de Conflicto Colectivo, contra SERVICIOS, PERSONAS Y SALUD, S.L. (en adelante SPS, S.L.), de CENTRO MEDICO TEKNON (Grupo Quirón-Salud) y declaro no ajustado a derecho el criterio aplicado por la empresa de absorber y compensar el incremento salarial fijado en convenio colectivo para los ejercicios 2016-2017 del denominado 'Plus de Responsabilidad', condenando a la demandada a restituir a los trabajadores afectados por dicha absorción y compensación el importe íntegro de dicho plus desde el 1.8.16, con un interés del 10% por mora salarial, y a continuar abonándolo en su importe íntegro, desestimando -por caducidad de la acción- la pretensión relativa al 'complemento voluntario''

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1.-SERVICIOS, PERSONAS Y SALUD, S.L. (en adelante SPS, SL) es una empresa del grupo Gestión Asistencial Idc-Salud, dedicada a la realización de servicios varios, entre los que destaca el ámbito de la hostelería, servicio de comedor y limpieza.En el caso concreto de centro Médico Teknon, asumen la gestión de los servicios de Limpieza y Mantenimiento, en fechas 1 de octubre de 2015 y 1 de enero de 2016 respectivamente.

Tanto los trabajadores del servicio de limpieza como los de mantenimiento, inicialmente eran personal vinculado laboralmente con Centro Médico Teknon que, en número aproximado de 150 trabajadores, fue subrogado por la sociedad demandada.

2.-La demandada, actual adjudicataria del servicio de mantenimiento y limpieza (SPS,SL de Centro Médico Teknon), cuenta con dos delegadas de UGT que, en origen, eran miembros del Comité de empresa del Hospital Centro Médico Teknon y han mantenido esta condición de representación de los trabajadores en tanto no se produzcan elecciones al órgano unitario de comité de empresa. También ostentan esta representatividad una delegada de CCOO y una delegada del sindicato CGT.

3.-La relación laboral que vincula a los trabajadores con la empresa, se regula por el 'IX Convenio Colectivo Nacional de Catalunya para los establecimientos Sanitarios de Hospitalización y Asistencia en el ámbito de la Sanidad Privada (2016- 2017)', convenio sectorial de ámbito autonómico, que fue suscrito entre las partes en fecha 21.11.2016, publicado en el DOGC núm. 7356 de fecha 25.4.2017.

4.-Al menos desde el año 1998 los trabajadores actuales de SPS SL que ya prestaban servicio, en origen, para Centro Médico Teknon, han venido percibiendo un complemento salarial denominado'mejora voluntaria', cuyo importe oscila entre 32 y 25€, según el trabajador.

5.-Algunos de ellos, además, venían percibiendo otro complemento, denominado 'plus responsabilidad',por importe que oscila entre 100 y 50€, según el trabajador.

6.-Ambos complementos retributivos se han mantenido, en el caso de los trabajadores que lo perciben, con un importe fijo y constante en el tiempo sin que sobre los mismos haya operado nunca criterio de absorción y/o compensación como consecuencia de los incrementos retributivos que en el convenio sectorial se acordasen.

7.-La empresa demandada en fecha 21.11.2016 comunicó al conjunto de trabajadores que en la nómina del mes de diciembre se procedería a regularizar los conceptos salariales en aplicación de lo regulado en el art. 13.1 del Convenio de aplicación. A consecuencia de dicha regularización los trabajadores que tienen reconocido el complemento de 'Mejora Voluntaria'han visto reducido el importe del mismo, por absorción del incremento derivado de las nuevas tablas salariales. En aquellos casos que el incremento superaba el importe del complemento, el mismo ha sido suprimido. Lo mismo ha ocurrido respecto del 'Plus de Responsabilidad.'

8.-La sección sindical de UGT dirigió escrito en fecha 13 de enero de 2017 solicitando información a la empresa demandada acerca de tal regularización, recibiendo respuesta por escrito de fecha 19.1.17 (doc. 11 actora), por el que se les informa que

'...en aplicación de la norma convencional, hemos procedido a absorber y compensar aquellos conceptos que están por encima de lo fijado en tablas sectoriales respetando siempre los criterios de homogeneidad legal y judicialmente establecidos.'....

9.- En fecha 24 de enero la sección sindical de UGT dirige nuevo escrito a la Dirección de la empresa (doc. 12 actora) reiterando su petición de mayor información respecto a:

Métodos criterios y argumentos por los que han existido irregularidades en la nómina de diciembre de 2016.

Trabajadores afectados por estas irregularidades.

Conocer la temporalidad de la medida, si procediera, causa de estas irregularidades.

10- La empresa contestó mediante escrito de fecha 30 de enero de 2017 manifestando los siguientes extremos (doc. 13 actora):

'1. El proceso de absorción y compensación se ha efectuado sobre aquellos conceptos que están por encima de los fijados en tablas sectoriales, respetando siempre los criterios de homogeneidad legal y judicialmente establecidos, en aplicación de la norma convencional.

2.- El número total de trabajadores en los que se ha producido total o parcialmente la compensación y absorción antes indicada ha sido de 325.

3.- La absorción y compensación efectuada tiene carácter indefinido, surtiendo efectos desde el 01 de agosto de 2016.'

11.- La federación sindical demandante, la Federació d'empleades i empleats dels Serveis Públics , es una de las tres federaciones que integran la Confederación Sindical de la UGT, junto a la Federación Estatal de Servicios, Mobilidad y Consumo y la Federación de Industria, Construcción y Agro, y es aquella en la que están integrados los trabajadores afectados por el conflicto colectivo afiliados a la UGT, como trabajadores de la sanidad pública y privada, de conformidad a lo dispuesto en el art. 9.1.l) de sus estatutos (docs. 1-3 ddda., que se dan por íntegramente reproducidos).

12.-Se ha intentado la conciliación ante el Tribunal Laboral de Catalunya en fecha 28.2.17, instada en fecha 22.2.17, con resultado de sin acuerdo.'

Tercer.Contra aquesta sentència ambdues parts van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat i es van impugnar respectivameta la part contrària . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que estima la demanda en part i condemna a l'empresa demandada a restituir als treballadors afectats el valor del 'Plus de Responsabilitat', desestimant la pretensió respecte al 'Complement voluntari', per caducitat de l'acció, presenten sengles recursos de suplicació, la part actora i la demandada. Els recursos han estat respectivament impugnats.

Se centra el litigi en la valoració de les excepcions oposades per l'empresa (falta de legitimació activa i caducitat de l'acció) i en l'aplicació de l'art. 10 del conveni col lectiu de Catalunya de la Sanitat Privada per als anys 2016 i 2017. L'empresa demandada, tal com es fa constar en la sentència, es va aplanar a la reclamació de la demanda respecte al Plus de responsabilitat.

SEGON.S'entra en l'examen del recurs de l'empresa, en primer lloc, ja que proposa la modificació de fets provats, per la via de l' art. 193 b) de la Llei reguladora de la Jurisdicció Social , 36/2011, de 10 d'octubre. Concretament, el recurs interessa que es modifiqui el fet provat onzè, per tal que es doni un altre redactat dirigit a substituir la designació de la Federació d'empleades i empleats dels Serveis Públics de UGT, per la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum. Es basa en els estatuts del sindicat, art. 74, folis 81 a 107, 108 a 153, i 83, art. 9.1. La justificació de la transcendència jurídica la planteja en el sentit que no té legitimació activa la Federació actuant per interposar la demandada de conflicte col lectiu, doncs els treballadors de l'empresa haurien d'estar enquadrats en la Federació de Serveis Mobilitat i Consum i no en la de Serveis Públics.

Aquesta modificació s'ha de rebutjar, per la senzilla raó de què no és l'empresa qui ha de decidir l'enquadrament dels treballadors a una Federació o altra del sindicat, sinó que, a l'empara del dret a la llibertat sindical, que inclou la autoorganització de les organitzacions sindicals, és el sindicat qui decideix com s'organitza internament, i a quina Federació, secció o sector, afilia als treballadors interessats. Per altra banda, és el sindicat UGT qui, indiscutiblement, gaudeix de la facultat de presentar la demanda, i té capacitat jurídica i d'obrar, com a sindicat més representatiu a l'àmbit estatal, sense que es pugui qüestionar pel motiu de l'enquadrament en una o altra federació, de les que composen el mateix sindicat. En no resultar transcendent per a resoldre, es desestima la modificació proposada, ja que no entra en l'àmbit de la controvèrsia plantejada la organització interna del sindicat i l'enquadrament dels seus afiliats.

TERCER. Entrant en l'examen dels motius de censura jurídica, en primer lloc, l'únic formulat per l'empresa demandada, per la via de l' art. 193 c) de la LRJS , al legant la infracció per inaplicació de l' art. 154 a) de la LRJS , i sostenint la manca de legitimació activa del sindicat, és un motiu que, com veurem, s'ha de desestimar.

Partim de què l' art. 17.2 de la citada LRJS , indica que els sindicats de treballadors i les associacions empresarials tindran legitimació per a la defensa dels interessos econòmics i socials que els són propis, i que els sindicats amb implantació suficient en l'àmbit del conflicte estan legitimats per accionar en qualsevol procés en el que estiguin en joc els interessos col lectius dels treballadors, sempre que existeixi un vincle entre el sindicat i l'objecte del litigi de què es tracti.

L' article 154 de la LRJS , regula la legitimació activa, en els processos sobre conflictes col lectius, indicant en l'apartat a), que es cita, que estan legitimats per promoure processos sobre conflictes col lectius: 'Els sindicats dels quals l'àmbit d'actuació es correspongui o sigui més ampli que el del conflicte.'

Tal com motiva la impugnació, aquest precepte, en concordança amb els articles 2.2 , 6 i 7 de la LOLS 11/85, de 2 d'agost, i l' art. 17-2 de la LRJS , permet als sindicats més representatius actuar en els litigis en defensa dels drets dels treballadors, i no només com a part demandant, en cas del conflictes col lectius, sinó inclús com a coadjuvants quan no siguin part actora. Recordem que la defensa jurídica dels drets dels treballadors forma part de l'activitat sindical, dret fonamental que reconeixen els articles 7 i 28 de la CE , que no descansa únicament en el vincle de la afiliació sinó en la pròpia naturalesa sindical del grup, i per tant seria possible considerar legitimats als sindicats més representatius per accionar en qualsevol procés en el que estiguin en joc els interessos dels treballadors.

Recordem que la més recent jurisprudència ha consolidat una doctrina, que exposa la la STS 7/6/2017, rec. 166/2016 , indicant:

'.. deberemos partir de ' lo establecido bajo el título 'legitimación' en el art. 17. 2 LRJS , cuando dispone que: 'Los sindicatos de trabajadores y las asociaciones empresariales tendrán legitimación para la defensa de los intereses económicos y sociales que les son propios', y seguidamente establece que 'Los sindicatos con implantación suficiente en el ámbito del conflicto están legitimados para accionar en cualquier proceso en el que estén en juego intereses colectivos de los trabajadores, siempre que exista un vínculo entre dicho sindicato y el objeto del pleito de que se trate'; lo que para el procedimiento de conflicto colectivo se plasma en el art. 154 letra b) LRJS , con la atribución de legitimación activa a los sindicatos 'cuyo ámbito de actuación se corresponda o sea más amplio que el del conflicto', en lo que no es sino trasunto de lo dispuesto en el art. 2.2. letra d) LOLS , que nos dice que las organizaciones sindicales en el ejercicio de la libertad sindical tienen derecho: 'Al ejercicio de la actividad sindical en la empresa o fuera de ella, que comprenderá, en todo caso, el derecho a la negociación colectiva, al ejercicio del derecho de huelga, el planteamiento de conflictos individuales y colectivos y a la presentación de candidaturas para la elección de Comités de empresa y Delegados de personal, y de los correspondientes órganos de las Administraciones públicas, en los términos previstos en las normas correspondientes'.

De manera análoga y bajo esos mismos principios, el art. 124 LRJS , en materia de impugnación de despidos colectivos, atribuye legitimación activa a los representante sindicales que tengan 'implantación suficiente' en el ámbito del despido colectivo, viniendo de esta forma a reiterar como elemento esencial al efecto de reconocer a los sindicatos la capacidad para el ejercicio de acciones colectivas, la concurrencia del requisito de adecuada y suficiente implantación en el ámbito al que en cada caso afecte la pretensión colectivo objeto del litigio.

En la interpretación de todos estos preceptos, la Sala IV del Tribunal Supremo ya ha elaborado un consolidado cuerpo doctrinal relativo a la legitimación de los sindicatos para formular acciones de conflicto colectivo, que recuerda, por todas, la STS de 11 de enero de 2017, rec. 11/2016 , que se remite a la de 21 de octubre de 2014, recurso 11/2014 , en la que decimos: «La doctrina de esta Sala, respecto a la legitimación de los Sindicatos aparece recogida, entre otras, en la sentencia de 12 de mayo de 2009, recurso 121/2008 si bien referida a la legitimación de los sindicatos para promover procesos sobre conflicto colectivo, en los términos siguientes: 'SÉPTIMO.- En definitiva cabe sintetizar como doctrina, que: a) en virtud del principio 'pro actione' y sin que sea necesario ni siquiera la implantación de un Sindicato en todo el ámbito del Convenio, debe reconocerse su legitimación para defender el cumplimiento de la normativa pactada en Convenio Colectivo; b) debe distinguirse entre la legitimación para impugnar o para plantear un conflicto sobre la aplicación e interpretación de un Convenio Colectivo cualquiera que sea su eficacia, y la legitimación para negociarlo, por lo que no puede negarse la legitimación activa para defender su cumplimiento por el hecho de que el Sindicato no tenga legitimación para recabar su entrada en la Comisión Negociadora; c) deben considerarse legitimados a los Sindicatos para accionar en los procesos en el que estén en juego intereses colectivos de los trabajadores, siempre que tengan implantación suficiente en el ámbito del conflicto (vínculo acreditado de conexión entre la organización que acciona y la pretensión ejercitada); d) la implantación suficiente también existe cuando posea nivel de afiliación adecuado en el ámbito de afectación del conflicto; y, e) un Sindicato con la necesaria implantación tiene un interés real y directo en que todos los trabajadores que se encuentren en las condiciones legal y convencionalmente previstas puedan acceder a los derechos que le reconozca un convenio colectivo y que el Sindicato pueda, por tanto, defender el cumplimiento de la normativa pactada en Convenio Colectivo, pues, en definitiva, una decisión estimatoria de la pretensión formulada, caso de tener éxito, reportaría una ventaja o utilidad con una innegable trascendencia colectiva por su proyección o alcance general y de evidente conexión con la función institucional del sindicato ( art. 7 CE ).'; doctrina ésta reiterada en la posterior y más reciente sentencia de esta Sala de 19 de diciembre de 2012 (recurso 289/2011 ), sobre legitimación de los Sindicatos para promover los procesos sobre conflicto colectivo» [...]

3.- El concepto que conforme a esa doctrina se revela por lo tanto como fundamental para determinar si un sindicado dispone de legitimación activa a la hora de interponer acciones colectivas es el de 'implantación suficiente', en el ámbito del conflicto en términos de los arts. 17.2 y 124 LRJS , y que el art. 154 LRJS relaciona con la exigencia de que el 'ámbito de actuación' del sindicato se corresponda o sea más amplio que el del conflicto.

Estamos de esta forma ante un concepto jurídico indeterminado, 'que requiere una concreción que viene dada por la correspondencia entre el ámbito en que se produce el despido colectivo y el marco de actuación de los sujetos legitimados' ( STS 21/10/2015, rec. 126/2015 ).

Como señala la STS de 20 de julio de 2016, rec. 323/2014 , la Sala ya ha tenido ocasión de pronunciarse reiteradamente sobre el alcance de tal indeterminada expresión, significando que su correcta aplicación debe sustentarse en una interpretación sistemática e integradora de todos los preceptos legales en liza, conforme al principio de que 'el legislador tiene una actitud 'proactiva' respecto a la intervención procesal de los sindicatos, cuando de Intereses colectivos se trata, para favorecer el cumplimiento de su función constitucional'.

En la específica aplicación de la exigencia de implantación suficiente en el ámbito del conflicto, se ha admitido la legitimación activa del sindicato cuando su implantación deriva 'del nivel de afiliaciones, el cual, aún no concretado, resultaría notorio' ( STS de 10 de febrero de 1997, rec. 1225/1996 ); e incluso cuando siendo un sindicato de ámbito nacional solo cuenta con representantes unitarios en uno de los comité de centro de trabajo, 'pues no es la representatividad del sindicato la que ha de medirse, sino simplemente si la implantación en la es empresa es suficiente o no' ( STS de 31 de enero de 2003, rec. 1260/2001 ); situaciones en la que se ha reconocido al sindicato que acredita un representatividad en su ámbito de 'un 5,08% de la misma al pertenecen al mismo 45 representantes de un total de 886' ( STS de 12 de mayo de 2009, rec. 121/2008 ).

En sentido contrario, por ser irrelevante el nivel de afiliación, se ha negado legitimación a un sindicado que solo cuenta con 0,3% de trabajadores afiliados en la empresa ( STS de 6 de junio de 2011, rec. 162/2010 ); o incluso se ha considerado insuficiente a estos efectos la simple circunstancia de contar con una sección sindical en la empresa, cuando su constitución solo evidencia que el sindicato 'cuenta con algún afiliado en la plantilla de la empresa, pero no su número ni el alcance del porcentaje de afiliación' ( STS de 29 de abril de 2010, rec. 128/2009 ; STS de 20 de marzo de 2012, rec. 71/2010 ); tampoco se ha reconocido cuando no se demuestra adecuadamente el nivel de afiliación ( STS de 21 de octubre de 2015, rec. 126/2015 ).

Para valorar entonces la concurrencia de implantación suficiente en el ámbito del conflicto, no hay una norma única y general que pueda actuar como regla inequívoca y cuasi matemática a tal efecto, sino que habrá de estarse a las específicas circunstancias de cada caso y a los hechos y elementos de juicio que hayan sido acreditados en orden a demostrar el efectivo nivel de implantación del sindicato en el ámbito del que se trate, para lo que tanto puede valer su nivel de afiliación, como la constatación del número de miembros de los que disponga en los órganos de representación unitaria de los trabajadores'.

Cal remarcar també que ni es discuteix el que s'exposa en el fet provat segon, indicant que a l'empresa existeix secció sindical de UGT i també dos delegats sindicals de UGT, que en origen eren membres del Comitè d'Empresa de Teknon (empresa cedent), i han mantingut aquesta condició de representants dels treballadors, ja que no s'han produït eleccions al comitè d'empresa després de la subrogació a la demandada, vincle suficient per admetre la legitimació, tal com ha interpretat la sentència.

Per tant, aplicant la doctrina exposada, la pretensió de falta de legitimació activa de la federació demandant, que forma part del sindicat UGT, ha de ser desestimada, confirmant el raonament de la sentència de instància, doncs ni es discuteix en realitat per l'empresa la condició de sindicat més representatiu per la notòria implantació general, ni a l'empresa, com hem dit, la implantació del sindicat actuant.

QUART.Entrant en la valoració del recurs de la part demandant, es presenta amb un únic motiu, per infracció de l' art. 138.1 de la LRJS , en concordança amb els articles 41, 59-4, 62 i 63, i la jurisprudència que els interpreta.

Partim de què la empresa va anunciar als treballadors, amb ocasió de l'aprovació del nou conveni pels anys 2016 i 2017, en les nòmines de desembre de 2016, mensual i extraordinària, es procediria a regularitzar les nomes taules del conveni ...

En la pràctica, i sense que existís una missiva concreta donant explicacions de la disposició aplicada, l'empresa va procedir a absorbir i compensar els complements que percebien els treballadors denominats 'Mejora voluntària' i 'Plus de responsabilidad'.

La secció sindical de la UGT, en data 13 de gener de 2017, va demanar informació a l'empresa sobre tal regularització i va rebre com a resposta en data 19.01.2017, que '..en aplicación de la norma convencional, hemos procedido a absorber y compensar aquellos conceptos que están por encima de lo fijado en tablas sectoriales respetando siempre los criterios de homogeneidad legal y judicialmente establecidos'.

En data 24 de gener, la secció sindical de UGT, va dirigir un nou escrit a la direcció de l'empresa, reiterant la seva petició de major informació respecte a: mètodes, criteris i arguments, pels que han existit irregularitats en la nòmina de desembre de 2016; treballadors afectats per aquestes irregularitats; conèixer la temporalitat de la mesura, si procedís... (document 12 part actora).

A l'anterior missiva, l'empresa va respondre per escrit, en data 30 de gener de 2017, manifestant els extrems, que consten en el document 13 de la part actora, indicant que el procés d'absorció i compensació s'havia efectuat sobre aquells conceptes salarials que estan per sobre dels fixats en les taules sectorials, respectant sempre els criteris de homogeneïtat legal i judicialment establerts, en aplicació de la norma convencional.- El nombre total de treballadors als que havia afectat total o parcialment la compensació o absorció abans indicada ha estat de 325; l'absorció i compensació té caràcter indefinit.

El magistrat de instància ha entès que des de la missiva exposada començava a córrer el termini de caducitat de l'acció, per haver operat l'empresa una modificació col lectiva de les condicions de treball, per molt que no s'hagués obert el procediment seguit en els articles 41 i 47 de l'E.T ., concloent que estava caducada l'acció, respecte a la absorció i compensació de la millora voluntària, no així respecte al Plus de responsabilitat, per haver-se aplanat l'empresa a la reclamació d'aquest concepte.

La primer cosa que salta a la vista és el tractament divers dels efectes de la caducitat, quan el que s'ataca és una aplicació única de l'empresa en la interpretació del conveni col lectiu. En aquest sentit, s'ha de considerar, que l'objecte del procediment, que no es qüestiona que sigui correcte per la via plantejada, és a dir, conflicte col lectiu, es centra no en una modificació substancial de condicions de treball, respecte del sistema de retribució i quantia salarial, sinó que és un conflicte sobre la interpretació del nou conveni que aplica. La diferència és transcendent, òbviament, doncs impedeix estimar la que caducitat opera als 20 dies de comunicada la decisió empresarial.

S'ha de recordar en aquest punt que la institució de la caducitat no es pot interpretar de manera extensiva, i que el conflicte que es sotmet a judici no és el fet de la imposició per l'empresa d'un canvi en el sistema de retribució, justificada en base a les circumstàncies que permet l' art. 41 ET , i amb les conseqüències de forma i fons que suposa la determinació unilateral,sinó una interpretació de la norma convencional, com exposa la mateixa empresa en la missiva enviada a la UGT.Una matèria pròpia de conflicte col lectiu, que exigeix plantejar l'acció per la via de l' art. 153 de la LRJS , matèria en la que no és aplicable el termini de caducitat, sinó la prescripció de l' art. 59-2 ET .

La conclusió anterior es basa en la literalitat de les disposicions citades, i òbviament també en la interpretació finalista de les normes, atenent a què davant d'un conflicte de interpretació en el que pot o no tenir raó la motivació empresarial, no pot operar una caducitat, doncs no estem davant de una decisió unilateral de l'empresa que modifiqui substancialment les condicions reconegudes o pactades, sinó que, estem en un conflicte de interpretació, en el que l'empresa pot tenir raó o no, i aquest és l'objecte del conflicte, tal com està plantejat en la demanda.

L'institut de la caducitat, no es pot interpretat de manera extensiva, a procediments de conflicte sobre aplicació o interpretació de un conveni ( art. 153 LRJS ) i menys en cas de dubte, per no haver instat la mateixa empresa cap procediment motivat de negociació sobre una possible modificació unilateral expressa de les anteriors condicions retributives.

I en el cas concret, és ben cert que l'empresa no fa cap comunicació formal o no de que decideixi fer una modificació unilateral i substancial de les condicions salarials de la plantilla, basada en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.

Tot al contrari, observem que el que notifica l'empresa és que es regularitzen els salaris conforme al conveni col lectiu en vigor, com és deia en la missiva enviada al personal el mes de novembre de 2016. És a dir, no es basa la decisió en una causa objectiva pròpia de l'entitat, sinó en una norma legal o convencional, interpretable, totalment aliena a una decisió amb una causa objectiva pròpia de l'entitat.

Per tant, s'ha de descartar la caducitat de la reclamació respecte al dret a la no compensació i absorció que es planteja com a objecte de la demanda, plantejada correctament per la via de conflicte col lectiu, en la que no es pot apreciar la caducitat, a diferència de la via de l' art. 138 de la LRJS , relegada a la impugnació de les modificacions substancials de les condicions de treball, individuals o col lectives, que no és el procediment instat pel sindicat actuat. S'acull doncs el motiu del recurs de la part demandant, sense que la qüestió que també es planteja de falta de notificació en forma al comitè i la jurisprudència aplicable sigui determinant, doncs entenem que el que és més important a ressaltar és que la companyia demandada no ha comunicat una decisió de modificació retributiva unilateral sinó de interpretació de conveni.

CINQUÈ. Estimem també que seria aplicable al cas també, la STS de 12-01-2017, rec. 26/2016 , que cita el recurs, per obviar el termini de caducitat atenent a l'absència de comunicació de modificació col lectiva de condicions de treball (salaris), als representants dels treballadors, que es podés considerar que obria el termini de caducitat, quan indica:

'A) El art. 41.5 ET parece circunscribir la obligación empresarial de notificar la MSCT a los trabajadores individuales, pero la STS 16 febrero 2016 (rec. 289/2014 ) ya advierte que ese entendimiento es erróneo y que también hay que realizar la notificación a la RLT.

B) El art. 41.5 ET restringe la obligación de notificar la decisión sobre la MSCT colectiva al supuesto en que el periodo de consultas finaliza sin acuerdo, tal y como la sentencia recurrida entiende. Sin embargo, el art. 59.4 ET sujeta la impugnación de la MSCT a un plazo de caducidad y especifica que se computa ' desde el día siguiente a la fecha de notificación de la decisión empresarial, tras la finalización, en su caso, del período de consultas '. Esta norma no distingue en función de cómo haya finalizado el periodo de consultas, sino que establece una única fecha como inicial; sin previa notificación el plazo no comienza a discurrir.

C) El artículo 138.1 LRJS contiene un mandato claro sobre la cuestión examinada: el plazo de caducidad no comenzará a computarse hasta que tenga lugar la notificación por escrito, de la empresa a sus trabajadores o representantes. Por tanto, aunque las normas sustantivas no reflejen esta obligación de manera nítida, incluso aunque se considere que la misma es ajena al periodo de consultas, lo cierto es que existe una norma con rango de Ley específicamente dedicada a la fijación del dies a quo. Desde esta elemental perspectiva cobran todo su sentido los razonamientos de la repetidamente citada STS 21 octubre 2014 (rec. 289/2013 ):

La fijación de un plazo de caducidad perentorio constituye una garantía de la seguridad jurídica que para las partes se ha de derivar de la consolidación de una decisión no impugnada, de suerte que el transcurso del mismo actúa como ratificación de la aceptación de la parte social. De ahí que se exija la notificación escrita y que el plazo se inicie con dicha notificación de la decisión empresarial por escrito a los trabajadores o a sus representantes. '

No constando ésta, se hace inexigible a la parte social una reacción constreñida al plazo de caducidad de los 20 días que, en todo caso, deberían iniciarse en el momento en que la empresa efectúeesa comunicación expresa y fehaciente. '

La referida comunicació empresarial no tramet una decisió de modificació substancial de les condicions salarials de la plantilla, basada en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, sinó que procedeix a la aplicació del conveni. Per tant, en cap cas obre el termini de caducitat que es derivaria de una notificació expressa i fefaent de decisió empresarial inclosa en l' art. 41 ET .

SISÈ.Rebutjada la excepció de caducitat de l'acció, s'entra a analitzar el segon motiu del recurs de la part demandant, en el que s'al lega la infracció del Conveni Col lectiu Nacional de Catalunya per als establiments sanitaris de Hospitalització i Assistència en l'àmbit de la sanitat privada 2016-2017, en particular de l'art. 10, en concordança amb els articles 3.1.b), c i d del TRET.

L'empresa raona que opera la absorció i compensació sobre els conceptes que estan fixats en les taules salarials sectorials, com hem dit, no pretén una modificació substancial de les condicions de treball.

A l'efecte doncs, s'ha de partir de què l'art. 10 del IX Conveni col lectiu de treball d'establiments sanitaris d'hospitalització, assistència, consulta i laboratoris d'anàlisis clíniques per als anys 2016-2017 (codi de conveni núm. 79000815011994), que disposa:

'Article 10 - Condició més beneficiosa

10.1 Amb caràcter estrictament personal es respectaran les situacions personals que, en conjunt i en còmput anual, superin les condicions establertes en el present Conveni, també considerades en el seu conjunt i còmput anual.

10.2 Així mateix, es respectaran els acords assolits entre les empreses i els representants dels treballadors, sempre que, en conjunt i en còmput anual, superin les condicions establertes en el present Conveni, també considerades en el seu conjunt i còmput anual. En el benentès que aquests acords es respectaran en els estrictes termes i terminis en què es van acordar.

No obstant allò establert al paràgraf anterior, i respectant en tot cas l'autonomia de gestió de les empreses incloses en l'àmbit d'aplicació del Conveni en relació a les condicions de treball pactades en cadascuna d'elles, és voluntat manifesta de les parts signants que l'aplicació del Conveni no suposi un empitjorament de les condicions de treball pactades col lectivament en el si de les empreses i globalment considerades, sense perjudici, en el seu cas, dels mecanismes dels articles 41 i 82.3 de l'Estatut dels treballadors. En aquest sentit, els acords assolits entre les empreses i els seus respectius representants dels treballadors podran ser objecte d'extensió en el temps (pròrroga) si això s'acorda expressament per les parts a nivell de cada Centre.

Aquesta extensió, si es produeix, s'haurà de fer per escrit, i haurà d'expressar:

Termes de l'extensió, que podran ser els mateixos o diferents.

Durada de l'extensió.'

Ates el tenor literal del conveni, és evident que la companyia demandada ha fet una interpretació extensiva del seu contingut, en perjudici dels treballadors el centre afectats, atès que si bé podia ser compensat i absorbit part del salari, amb els límits que disposa l'article 26.5 de l'Estatut dels Treballadors, s'havia de respectar la norma convencional, que exigeix el respecte a les condicions més beneficioses, encara que superin les condicions establertes en el Conveni, també considerades en el seu conjunt i còmput anual. De manera que l'actuació contrària de l'empresa ha de ser considerada no ajustada a dret, i s'ha d'estimar el recurs de suplicació.

SETÈ.En el procediment de conflicte col lectiu cada part abonarà les costes causades a la seva instància, per tant no procedeix la condemna a l'empresa recurrent, no havent-se estimat l'existència de temeritat ( art. 235-2 LRJS ). D'acord amb l'art. 204-4, procedeix acordar la pèrdua del dipòsit.

Pels fonaments jurídics abans exposats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per SERVICIOS PERSONAS Y SALUD, S.L..

Estimar el recurs de suplicació interposat per FEDERACIÓ DE EMPLEADES I EMPLEATS DE SERVEIS PÚBLICS DE LA UGT, contra la sentència dictada pel Jutjat Social 33 dels de Barcelona, en el procediment número 393-2017, seguit per conflicte col lectiu a instància del citat recurrent, contra la mercantil SERVICIOS PERSONAS Y SALUD, S.L..

En conseqüència, revocar la sentència impugnada i estimar la demanda declarant no ajustada a dret la absorció i compensació aplicada per l'empresa, pels exercicis 2016 i 2017, dels complements salarials designats com a 'Complemento Voluntario' i 'Plus de responsabilidad'.

Condemnar l'empresa SERVICIOS PERSONAS Y SALUD, S.L.. a restituir a les persones treballadors afectades pel present conflicte, les diferències salarials que es derivin de la declaració anterior i al pagament del 10% d'interès per mora.

S'acorda també la pèrdua del dipòsit, quantitat a la que es donarà la destinació legal. Sense costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.