Última revisión
14/05/2009
Sentencia Social Nº 3946/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2555/2008 de 14 de Mayo de 2009
Relacionados:
Tiempo de lectura: 9 min
Orden: Social
Fecha: 14 de Mayo de 2009
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: CASTELL VALLDOSERA, LIDIA
Nº de sentencia: 3946/2009
Núm. Cendoj: 08019340012009104678
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 14 de maig de 2009
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3946/2009
En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 13 Barcelona de data 14 de desembre de 2007 , dictada en el procediment núm. 645/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Pelayo , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra.
LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
Antecedentes
Primer. En data 10 de setembre de 2007, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 de desembre de 2007, que contenia la decisió següent:
"Que estimando la demanda formulada por DON Pelayo frente a INSTITUTO NACIONAL SEGURIDAD SOCIAL, en reclamación de INCAPACIDAD PERMANENTE TOTAL CUALIFICADA debo declarar y declaro que el actor se encuentra afecto de una INCAPACIDAD PERMANENTE TOTAL CUALIFICADA, condenando al Organismo demandado a estar y pasar por dicha declaración y a que abone al actor una prestación económica consistente en una pensión vitalicia equivalente al 55% de la base reguladora de 984,91 Euros mes, más los incrementos y revalorizaciones que legalmente correspondan, con efectos desde el 07-05-07".
Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
PRIMERO.- Que DON Pelayo , con DNI núm. NUM000 , nacido el 11-10-1955, afiliado y en situación asimilada a la de Alta, por percibir el subsidio de desempleo, en el Régimen General, con el núm. de la S.S. NUM001 , siendo su profesión habitual de OFICIAL CONSTRUCCIÓN.
SEGUNDO.- Que solicito declaración de Incapacidad Permanente en fecha 18-04-2007.
TERCERO.- Que se inició expediente de Incapacidad Permanente, siendo emitido informe medico por el CRAM en fecha 07-05-2007, con el diagnostico de: "OBESIDAD. SÍNDROME FIBROMIALGICO. TRASTORNO ADAPTATIVO MIXTO REACTIVO, EN TRATAMIENTO Y CONTROL.".
CUARTO.- Que por Resolución de fecha 31-05-2007 el Instituto Nacional de la Seguridad Social declaró que el actor no estaba afecto a grado alguno de Incapacidad.
Que por el actor fue interpuesta la oportuna RECLAMACIÓN PREVIA el 11-07-2007, siendo contestada expresamente mediante Resolución DESESTIMATORIA de fecha 24-07-07.
QUINTO.- Que el actor solicita se le declaré afecto a una Incapacidad Permanente Absoluta o subsidiariamente Total.
SEXTO.- La base reguladora de las prestaciones solicitadas es la de 984,91 Euros/mes, más mejoras y revalorizaciones, y la fecha de efectos es la de 07-05- 2007; hecho de conformidad por las partes.
SÉPTIMO.- Que el demandante presenta el siguiente cuadro clínico residual:
ENOLÍSMO CON HEPATOPATÍA ENÓLICA ASINTOMATICA SUSCEPTIBLE DE TRATAMIENTO. TROCANTERITIS CALCICA CADERA DERECHA CON LEVE LIMITACIÓN FUNCIONAL A LA EXPLORACIÓN FÍSICA. SÍNDROME DE FIBROMIALGIA. SÍNDROME DE APNEA DEL SUEÑO EN TRATAMIENTO CON CPAP NOCTURNO (DE CARÁCTER LEVE-MODERADO (folio 20), conforme Informe del perito del INSS.
CONSTA PADECE OBESIDAD. FIBROMIALGIA CRÓNICA GRAVE DESDE HACE UNOS CUATRO AÑOS (según informe al folio 19) DE 16 PUNTOS POSITIVOS (folio 25) POR LA QUE TIENE PAUTADA (CRAM y folios 26 y 60) EVITAR SOBRECARGAS DE AMBOS HOMBROS Y SOBRE TODO POSICIONES A PARTIR DE 90º DE ABDUCCIÓN PARA EVITAR ARCOS DOLOROSOS Y PADECIMIENTOS TÉNDO-SUPRAESPINOSOS. EVITAR EJERCICIOS ENÉRGICOS DE LARGA DURACIÓN QUE SOBRECARGUEN LAS ARTICULACIONES Y SISTEMAS MUSCULO-TENDINOSOS. EVITAR FLEXIONES Y EXTENSIONES DE LAS RODILLAS PROLONGADAS Y POR ENCIMA DE 90º. EVITAR FLEXO-EXTENSIONES FORZADAS Y ROTACIONES DE LA COLUMNA LUMBAR Y CADERAS. EVITAR MOVIMIENTOS FORZADOS DE COLUMNA CERVICAL POR PROBLEMAS DE CERVICO-BRAQUIÁLGIA.
EN TRATAMIENTO PSIQUIÁTRICO DESDE HACE 4 AÑOS POR TRASTORNO ADAPTATIVO MIXTO REACTIVO A TRASTORNO ORGÁNICO, CON MEJORÍA SOLO PARCIAL SIN REMISIÓN COMPLETA. CON TENDENCIA A LA CRONICIDAD, informe del CRAM.
Tercer. Contra aquesta sentència la part DEMANDADA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
PRIMER.- Enfront la sentència d'instància que estimà la pretensió susidiària de la demanda presentada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta o, subsidiàriament, Total, s'interposa per l'Institut demandat Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació per la part actora.
SEGON.- Com a únic motiu del recurs, amb emparament processal correcte en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten totalment per la seva professió habitual d'oficial de la construcció, perquè el síndrome d'apnea obstructiva es lleu a moderat i està en tractament amb CPAP, pel que fa a l'hepatopatia enòlicA està asimptomàtica i a més, és susceptible de tractament, la troncateritis càlcica en el maluc dret té caràcter lleu i el síndrome fibromiàlgic no té gran incidència en la seva activitat laboral, atès que no està filiada com a greu i tampoc ho és la patologia psiquiàtrica.
La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.
L'esmentat article 137.4 de la Llei de Seguretat Social defineix la incapacitat permanent total com la situació del treballador que, per malaltia o accident es troba incapacitat amb caràcter permanent, per desenvolupar la totalitat o les fonamentals tasques de la seva professió. Cal observar que, segons l'esmentat article, el que realment es valora és la importància que tenen les limitacions que afecten definitivament el treballador en relació amb el seu rendiment professional en l'ofici que desenvolupa habitualment, sense que tingui importància la incidència que les esmentades limitacions li puguin produir en els altres aspectes de la seva vida o, fins hi tot, en la seva capacitat per exercir d'altres professions. Cal tenir en compte, de la mateixa manera, per aquesta relació entre la limitació definitiva i la professió habitual, que una mateixa seqüela pot constituir una incapacitat permanent per una persona i no pas per una altra. En aquest sentit la jurisprudència ha declarat reiteradament -Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de juny i 24 de juliol de 1986, entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió.
TERCER.- Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè l'Institut recorrent no ha impugnat el fet provat setè de la sentència d'instància, i en el citat fet consta que l'actor pateix fibromiàlgia, amb afectació de 16 punts i aquesta malaltia està filiada com a greu des fa uns quatre anys per la qual cosa ha d'evitar sobrecàrregues de les espatlles i evitar flexions i extensions dels genolls perllongades i rotacions de la columna lumbar i cervicals (fet provat setè).
En definitiva, no havent-se modificat l'esmentat fet provat, és evident que les limitacions que afecten l'actor l'incapaciten, en aquest moment, per desenvolupar la seva feina habitual d'oficial de la construcció, perquè aquesta és una professió en la qual s'ha d'estar tot el dia en deambulació i bipedestació i mantenint els braços alçats i la columna cervical i lumbar amb contínues postures forçades. Cal recordar que la fibromiàlgia és una malaltia altament incapacitant que produeix forts dolors, per la qual cosa no pot realizar feines que impliquin haver de realitzar esforços perllongats durant la jornada laboral.
Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.
VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,
Fallo
Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social nº 13 de Barcelona, en data 14 de desembre de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 645/07, en virtut de demanda presentada pel Don. Pelayo contra l'esmentat Institut, en reclamació per Incapacitat Permanent Total, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

