Sentencia SOCIAL Nº 3954/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2630/2017 de 19 de Junio de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8045971

JCCS

Recurs de Suplicació: 2630/2017

IL LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 19 de juny de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3954/2017

En el recurs de suplicació interposat per Octavio i Virgilio a la sentència del Jutjat del Social nº 8 dels de Barcelona de data 9 de febrer de 2017 dictada en el procediment núm. 1005/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Iberia, Líneas Aéreas de España Operadora, S A, ha actuat com a ponent Il lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 17 de novembre de 2015 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació drets contracte treball, la qual l'actor al lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de febrer de 2017 , que contenia la decisió següent:

'Que desestimando la demanda presentada por D. Octavio y D. Virgilio contra la empresa IBERIA LÍNEAS AÉREAS DE ESPAÑA, S.A., debo absolver y absuelvo a la demandada de las pretensiones deducidas en su contra en el presente procedimiento'.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-D. Octavio ha venido prestando sus servicios para la demandada, IBERIA LÍNEAS AÉREAS DE ESPAÑA, S.A., con categoría profesional de agente de Servicios

auxiliares, en virtud de los siguientes contratos:

- Del 29/3/2001 hasta 28/9/2001, contrato de duración determinada a tiempo parcial por circunstancias de la producción.

- Del 29/3/2002 hasta 28/9/2002, contrato de duración determinada a tiempo parcial por circunstancias de la producción.

- Del 20/12/2002 hasta 21/9/2003, contrato de interinidad por sustitución.

- Del 9/10/2003 hasta 18/11/2003, contrato de interinidad por sustitución.

- Del 20/11/2003 hasta 21/12/2003, contrato de interinidad por sustitución.

- Del 23/12/2003 hasta 14/1/2004, contrato de interinidad por sustitución.

- Del 2/2/2004 hasta 1/8/2004, contrato de duración determinada a tiempo parcial por circunstancias de la producción.

- Del 2/2/2005 hasta 1/8/2005, contrato de duración determinada a tiempo parcial por circunstancias de la producción.

- Del 6/2/2006 hasta 5/8/2006, contrato de duración determinada a tiempo parcial por circunstancias de la producción.

- 10/7/2006, conversión a contrato indefinido a tiempo parcial.

- 17/9/2007, conversión indefinido actividad continuada a tiempo completo.

D. Virgilio ha venido prestando sus servicios para la demandada, IBERIA LÍNEAS AÉREAS DE ESPAÑA, S.A., con categoría profesional de auxiliar mantenimiento aeronaves, en virtud de los siguientes contratos:

- Del 1/10/1997 hasta 31/10/1997, contrato de duración determinada a tiempo parcial por circunstancias de la producción.

- Del 1/3/1998 hasta 31/3/1998, contrato de duración determinada a tiempo parcial por circunstancias de la producción.

- Del 1/4/1998 hasta 30/4/1998, prórroga.

- Del 1/5/1998 hasta 31/5/1998, prórroga.

- Del 1/10/1998 hasta 31/10/1998, contrato de duración determinada a tiempo parcial por circunstancias de la producción.

- Del 1/11/1998 hasta 30/11/1998, prórroga.

- Del 1/12/1998 hasta 31/12/1998, prórroga.

- Del 1/1/1999 hasta 31/1/1999, prórroga.

- Del 1/2/1999 hasta 31/3/1999, prórroga.

- Del 1/10/1999 hasta 31/3/2000, contrato de duración determinada a tiempo parcial por circunstancias de la producción.

- Del 1/10/2000 hasta 31/3/2001, contrato de duración determinada a tiempo parcial por circunstancias de la producción.

- Del 1/10/2001 hasta 31/3/2002, contrato de duración determinada a tiempo parcial por circunstancias de la producción.

- Del 22/4/2002 hasta 2/2/2003, contrato de interinidad por sustitución.

- 3/2/2003, conversión a contrato indefinido a tiempo parcial.

- 1/1/2004, conversión indefinido actividad continuada a tiempo completo.

SEGUNDO.-Con fecha 22/10/2015 se celebró acto de conciliación que concluyó como intentado sin efecto'.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i consta presentat escrit d'impugnació al recurs.

Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.-1. A través d'un sol motiu de suplicació, articulat per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS , denuncien els demandants la infracció d'allò previst als articles 24.1 ET i 68 i 69 del conveni rector, en relació a la doctrina cassacional i d'aquesta Sala que esmenta.

Volem ressenyar, d'entrada, que en el recurs es barregen sense massa distincions dos conceptes jurídics nítidament diferenciats. D'una banda, la concurrència o no de la denominada teoria de l''unitat essencial del vincle contractual'; d'altra, la qüestió atenyent a si la relació entre les parts era fixa continua ja amb anterioritat a la subscripció del vincle indefinit. De fet, la demanda era equívoca en aquest sentit, atès que es limitava a reclamar el dret a l'antiguitat formulada per raó de l'existència 'd'una única relació contractual'. Val a dir que el jutjador del primer grau descarta l'aplicació de la dita teoria tenint present que en ambdós casos es supera un termini d'absència contractual de cent vuitanta dies.

2. Doncs bé, la noció d'unitat essencial del vincle contractual ha estat fixada per la doctrina cassacional en els següents termes: 'La controversia ya ha sido unificada por esta Sala en sus sentencias de 12 de noviembre de 1993 (Rec. 2812/92 ), 10 de abril de 1995 (Rec. 546/94 ), 17 enero de 1996 (Rec. 1848/95 ), 8 de marzo de 2007 (Rec. 175/04 ) y de 17 de diciembre de 2007 (Rec. 199/04 ) a favor de la solución adoptada por la sentencia recurrida. En ellas se aborda la cuestión litigiosa, y se acaba resolviendo que una interrupción de treinta días entre contratos sucesivos no es significativa a efectos de romper la continuidad de la relación laboral, así como que la subsistencia del vínculo debe valorarse con criterio realista y no sólo atendiendo a las manifestaciones de las partes al respecto, pues la voluntad del trabajador puede estar viciada y condicionada por la oferta de un nuevo contrato. Por ello se ha consolidado la doctrina que establece 'que en supuestos de sucesión de contratos temporales, si existe unidad esencial del vínculo laboral, se computa la totalidad de la contratación para el cálculo de la indemnización por despido improcedente, ha sido seguida por las Sentencias ya más recientes de 29 de septiembre de 1999 (rec. 4936/1998 ); 15 de febrero de 2000 (rec. 2554/1999 ); 15 de noviembre de 2000 (rec. 663/2000 ); 18 de septiembre de 2001 (rec. 4007/2000 ); 27 de julio de 2002 (rec. 2087/2001 ) 19 de abril de 2005 (rec. 805/2004 ) y 4 de julio de 2006 (rec. 1077/2005 ), y si bien en varias de estas resoluciones la Sala ha tenido en cuenta como plazo interruptivo máximo el de los veinte días previstos como plazo de caducidad para la acción de despido, también ha señalado que cabe el examen judicial de toda la serie contractual, sin atender con precisión aritmética a la duración de las interrupciones entre contratos sucesivos. Así, por ejemplo, se ha computado la totalidad de la contratación, a pesar de la existencia de una interrupción superior a 20 días, en los supuestos resueltos por las sentencias de 10 de abril de 1995 (rec. 546/1994 ) y 10 de diciembre de 1999 (rec. 1496/1999 ), con interrupción de 30 días, y de coincidencia con el período vacacional en el auto de 10 de abril de 2002 (rec. 3265/2001)' (en el mateix sentit: STS UD 28.09.2016, Rec. 3936/2014 ). Tanmateix resta evident que resulta complexa determinar quin es el màxim d'inexistència contractual objectivable en aquests supòsits. Per bé que, lògicament, escau estar als elements fàctics concorrents en cada supòsit enjudiciat, es pot apreciar cóm la referida doctrina s'ha aplicat en terminis de quaranta-cinc ( STS UD 15.05.2015, Rec. 878/2014 ) o seixanta-nou ( STS UD 23.02.2016, Rec. 1423/2014 ) dies. Des d'aquest punt de vista resta evident que en el present cas superant-se en ambdós supòsits un termini de sis mesos difícilment es pot pretendre aplicar la referida teoria. Així ho hem indicat -en relació a la mateixa demandada- en supòsits similars al present, com és de veure en les nostres sentències de 02.02.2016 -Rec. 6314/2015 -, 03.02.2016 -Rec. 6365/2015 -, 10.10.2016 -Rec. 4493/2016 -, etc.

3. Ara bé, diferent sort ha de córrer la qüestió relativa a la prèvia existència d'un vincle contractual fixe discontinu o fixe periòdic. Esca en aquest punt indicar que en l'àmbit d'IBERIA concorren vairats pronunciaments d'aquesta Sala i del propi TS.

Així, començant la nostra anàlisi per les sentències del TS caldrà observar que, superat el debat atenyent a la inexistència de falta d'acció, el nostre més alt òrgan jurisdiccional ha vingut a reconèixer l'antiguitat des del primer contracte temporal en aquelles accions en les què els diversos treballadors d'IBERIA postulaven l'existència d'una contractació fixa discontinua, com és de veure, entre d'altres, a les SSTS UD 14.10.2014 -Rec. 467/14 -, 15.10.2014 - Rec. 164/14 i 492/14 -, 07.05.2015 -Rec. 343/14 -, 20.11.2014 -Rec. 1300/2013 -, 11.05.2016 -Rec. 3092/2014 -, etc. La dita hermenèutica s'ha establert a partir de la coneguda doctrina anterior del propi tribunal en la què es venia afirmant que si les necessitats empresarials que donaren lloc a la contractació temporal continuada no eren merament conjuntural i es devien a una necessitat de mà d'obra amb caràcter cíclic o periòdic, el vincle temporal era el de fixe discontinu o fixe periòdic.

No obstant, es pot comprovar com de la dita doctrina es venia requerint un element del tot rellevant -en part absent en la present litis-: el caràcter cíclic o periòdic de la contractació. No obstant, la posterior STS UD 24.02.2016 -Rec. 2493/2014 - ha vingut a matissar la dita conclusió, en entendre que els articles 274 i 279 del conveni, permetent una contractació fixa discontinua pràcticament il limitada respecte als cicles, comporta que ' la regularidad de sus contrataciones durante años -con toda la variedad temporal que el Convenio Colectivo admite- nos lleva a atribuirles aquella calificación aún a pesar de que formalmente no fueran contratados como tales; máxime si consideramos que una posible exigencia de regularidad temporal no debe predicarse de todos y cada uno de los contratos [ni siquiera la requiere el art. 274 citado, al referirse a «trabajos de ejecución intermitente»], y menos puede pretenderse que la extravagancia de alguno de ellos deba comportar la exclusión de la modalidad contractual atribuible -ex Convenio- a toda la larga cadena de contratos [hasta ocho años], en beneficio de quien negocia fraudulentamente y en perjuicio de quien es defraudado en sus derechos laborales'.

Aquesta nova línia hermenèutica cassacional en el cas d'IBERIA -per tant, fent omissió expressa a l'existència o no de caràcter cíclic en la contractació, ha estat aplicada per aquesta Sala en diversos pronunciaments, com a les nostres sentències 3091/2016, de 18 de maig , 438/2017, de 24 de gener , etc.

I en aquesta tessitura resta del tot evident que en una relació fixa discontinua la discontinuïtat en un termini de sis mesos no té cap incidència en la determinació de l'antiguitat, atès que el termini interruptiu haurà de ser lògicament fixat en termes anuals.

4. Ara bé, dit l'anterior volem precisar que la referida doctrina determina que existeixi un vincle fixe-discontinu en aquells supòsits en els què les empreses hagin acudit a contractes eventuals o d'obra o servei. Per motius lògics aquesta hermenèutica no resulta d'aplicació en aquells casos en els què la contractació sigui d'interinitat, atès que en aquest cas no hi ha cap tipus de caràcter cíclic o intermitent, sinó la cobertura de determinades places vacants amb reserva del lloc de treball, per la qual cosa, llevat frau de llei, és del tot impossible que la relació contractual sigui indefinida ab initio.

Doncs bé, en el present cas escau observar que el senyor Octavio va estar vinculat amb la demanda a través de contractes d'interinitat al llarg de més de tres anys (des del 20.12.2012 fins al 14.01.2014) la qual cosa impedeix els efectes passats d'una relació fixa discontinua com una visió integrada de tota la cadena de contractació. Per tant, caldrà estimar el recurs als efectes de fixar com antiguitat del dit actor la de 02.02.2004.

I en el cas del senyor Virgilio hem de constatar que per bé que existí un contracte d'interinitat immediatament abans de la subscripció del contracte en indefinit a temps parcial, la seva durada no fou superior a l'any. Per tant, escau en aquest cas l'estimació íntegra de la demanda i, en conseqüència, fixar com antiguitat la d'1 d'octubre de 1997.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem d'estimar i estimem en part el recurs de suplicació interposat per Octavio i Virgilio contra la sentència dictada pel jutjat del social número 8 dels de Barcelona en data 9 de febrer de 2017 , recaiguda en les actuacions 1005/2015, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra IBERIA LÍNEAS AÉREAS DE ESPAÑA OPERADORA, SA en reclamació de reconeixement de dret, per la qual cosa revoquem la dita sentència i, amb estimació en part de la demanda, reconeixem com antiguitat del senyor Octavio la de 2 de febrer de 2004, amb tots els efectes legals i la de Virgilio la d'1 d'octubre de 1997, amb tots els efectes legals, condemnant a la demandada a estar i passar per la dita declaració.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.