Sentencia SOCIAL Nº 396/2022, Juzgado de lo Social - Palma de Mallorca, Sección 3, Rec 640/2022 de 08 de Noviembre de 2022

Encabezamiento

JDO. DE LO SOCIAL N. 3

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00396/2022

-

TRAVESSA DE'N BALLESTER, Nº 20 1º

Tfno:971.21.94.16/17

Fax:971.21.94.18

Correo Electrónico:

Equipo/usuario: PAC

NIG:07040 44 4 2022 0003205

Modelo: N02700

PEF DCHO CONCILIA VIDA PERSONAL,FAM Y LABORAL 0000640 /2022

Procedimiento origen: /

Sobre: ORDINARIO

DEMANDANTE/S D/ña: Carolina

ABOGADO/A:BARBARA MUÑOZ DE LA VENTANA

PROCURADOR:

GRADUADO/A SOCIAL:

DEMANDADO/S D/ña: DIRECCION000

ABOGADO/A:CECILIA LEONOR VIVO LORENZO

PROCURADOR:

GRADUADO/A SOCIAL:

SENTÈNCIA

A Palma de Mallorca, a 8 de novembre de 2022.

Vistes per mi, Pedro Abrisqueta Costa, Magistrat-Jutge del Jutjat Social núm. 3 de Palma de Mallorca, les presents actuacions núm. 640/2022, seguides a instància del sindicat Unión General de Trabajadores actuant en nom i interès de la seva afiliada Sra. Carolina enfront de DIRECCION000., sobre concreció horària per conciliació de la vida familiar i laboral amb acció acumulada de danys i perjudicis, en les que consten els següents,

Antecedentes

PRIMER.En data 29/07/2022 es va presentar demanda davant de l'Oficina de Registre i Repartiment Social subscrita per l'actora en la que, després d'al·legar els fets i fonaments que estimà pertinents al seu dret, sol·licità que es dictés sentència de conformitat amb el suplico contingut en aquella, per la que se li reconegués el dret 'a la concreción de jornada consistente en mantener la prestación de servicios en turno de mañana tal como los viene realizando librando los sábados y domingos, condenando a la empresa a estar y pasar por dicha concreción condenando cumulativamente al abono de 3.352,80 € por los perjuicios irrogados consecuencia del silencio a la concreción en los términos interesados.'

SEGON.Assenyalats dia i hora per a la celebració dels actes de conciliació i, si escau, de judici, aquests es celebraren el dia 02/11/2022, compareixent ambdues parts.

En tràmit d'al·legacions la part actora s'afirmà i ratificà en la seva demanda. Seguidament la part demandada contestà la demanda en els termes que consten en l'acta enregistrada en suport audiovisual i als que es farà referència, en síntesis i per evitar inútils reiteracions, en els respectius fonaments de dret, tot i que convé avançar que va al·legar l'excepció de caducitat de l'acció, a la qual va respondre l'actora.

Es practicaren a continuació les proves proposades i admeses. En conclusions les parts sol·licitaren que es dictés sentència de conformitat amb les seves pretensions, quedant després les actuacions vistes per a dictar sentència.

Hechos

PRIMER.La Sra. Carolina, amb DNI núm. NUM000, ve prestant els seus serveis per compte de l'empresa DIRECCION000., amb CIF núm. NUM001, com a treballadora fixa discontinua a temps complet, des del 01/08/1998, amb la categoria professional de ADM FD (vida laboral i apèndix al contracte, docs. 7 i 79 de l'expedient electrònic, en endavant EE), durant els períodes que consten recollits en la seva vida laboral -el contingut de la qual es dona per reproduït-, concloent la temporada del 2021 el 31 d'octubre i sent cridada l'última temporada el dia 31/03/2022 (doc. 7 EE).

SEGON. Des del NUM003/2017 fins el 15/09/2021, l'actora va presentar 16 sol·licituds de reducció de jornada i/o de concreció horària (comunicats, docs. 73 EE).

En data 20/05/2021 la Sra. Carolina va sol·licitar una reducció de jornada del 50 % i, pel mes de juny la següent concreció horària: de dilluns a divendres, entrada entre les 09:00 i les 09:30 hores, i de dissabte a diumenge, entrada entre les 06:30 i les 08:00 hores. El dia 01/07/2021 la demandant va sol·licitar que la concreció horària fos: de dilluns a divendres, entrada entre les 08:30 i les 09:30 hores, i de dissabte a diumenge, entrada entre les 07:00 i les 08:30 hores. El dia 15/09/2021, l'actora va sol·licitar que la concreció horària fos: de dilluns a divendres sortida a les 12:00 hores, i de dissabte a diumenge, entrada entre les 07:30 i les 08:30 hores. L'empresa demandada va acceptar les anteriors sol·licituds (comunicats, calendaris, acords i apèndix al contracte, docs. 73, 76, 77 i 79 EE).

TERCER. L'actora té dues filles nascudes els dies NUM002/2011 i NUM003/2014 (doc. 67 EE).

Mitjançant informe mèdic de l' HOSPITAL000 DIRECCION001 de 19/01/2021 es va confirmar a la filla major el diagnòstic de DIRECCION002 (doc. 57 EE).

En informe d'intervenció de 14/07/2021 de l'Equip Directiu del centre educatiu on cursa estudis la filla major, i en relació al curs escolar 2020-2021, es realitzaren tot un seguit d'orientacions o indicacions proposades, entre les que està, en relació a les tasques escolars, la de 'Donar més temps per fer les tasques escolars' (doc. 58 EE).

QUART. En data 23/05/2022 l'actora va enviar a l'empresa la següent comunicació:

'De conformidad con el derecho que me asiste en virtud de lo dispuesto en el artículo 37 .5 del Estatuto de los Trabajadores , solicito una reducción de jornada laboral con la correspondiente minoración del salario, por razón de guarda legal de hijo menor de doce años.

Conforme al artículo 37.6 del Estatuto de los Trabajadores , solicito que la reducción de jornada se concrete en el siguiente horario: de lunes a viernes, salida entre las 11:00 y las 12:00. Sábado y domingo libre, por conciliación familiar.

Sin otro particular, ruego firmen la presente en señal de acuse de recibo y respondan a la mayor brevedad posible.' (docs. 8 i 71 EE).

CINQUÈ. L'anterior sol·licitud va ser contestada per l'empresa demandada el mateix dia 23/05/2022, mitjançant un correu electrònic en el que es deia que:

'Buenos días, en relación con su solicitud de reducción de jornada de 23 de mayo de 2022 he de manifestarle que ya le ha sido concedida una reducción del 50% de jornada desde el 03/08/2020.

Respecto de la adaptación horaria solicitada, con libranzas los sábados y domingos debo manifestarle que no podemos acceder por las siguientes razones:

- La carga de trabajo y la necesidad de planificación en fines de semana se incrementa respecto del resto de días.

- Artículo 13. Jornada en periodos de contratación a tiempo completo (XXI CC Tierra).

Con el fin de facilitar el acceso de los Fijos Discontinuos durante el periodo de llamamiento obligatorio a contratos a tiempo completo al mayor número posible de trabajadores, la prestación de trabajo, se realizará, de la forma que a continuación se expone.

La aplicación de libranzas en domingo se realizará de acuerdo con las posibilidades reales, en función de la evolución de la contratación y configuración de las cargas de trabajo.

Se garantizará en dicho periodo de contratación a tiempo completo la libranza de dos días libres semanales en el cómputo del contrato.

Los días de «no presencia» o de descanso de la persona trabajadora, que podrán comprender días de vacaciones, descanso semanal, y/o festivos, se fijarán por la Empresa preferentemente un día semanal consecutivo al señalado como libranza semanal, excepto imposibilidad por necesidades del servicio.

El resto de días de vacaciones del trabajador se disfrutará según lo establecido en este mismo artículo para la elección de vacaciones.

La jornada de trabajo será de lunes a domingo, con un máximo de 9 horas diarias y un mínimo de 5 horas diarias, cuyo horario se fijará por la Dirección en cada momento en función de las necesidades reales de la carga de trabajo.' (docs. 9 i 72 EE).

SISÈ. En data 03/06/2022 l'actora va enviar a l'empresa la següent comunicació:

'De conformidad con el derecho que me asiste en virtud de lo dispuesto en el artículo 34.8 del Estatuto de los Trabajadores , solicito una adaptación de la distribución de mi jornada laboral, librando sábados y domingos.

Ya cuento con una reducción de jornada del 50% desde Julio de 2020 y turno de mañana hasta las 12:00h por guarda de hijos menores de 12 años pero a mi hija mayor, de 10 años, le han diagnosticado DIRECCION002 y, debido a sus necesidades especiales y a que tiene jornada partida en la escuela, precisa más tiempo para hacer sus tareas y refuerzo el fin de semana en exclusividad conmigo. También tiene una hermana pequeña, de 7 años, la cual no puede estar presente durante su tiempo de estudio debido a su dificultad de concentración; todo esto bajo recomendación de los especialistas.

Y, viendo que existen sábados y domingos libres en los turnos de elección para disfrute de otros compañeros fijos discontinuos y eventuales, me veo en mi derecho de solicitarlo yo también por necesidad.

Sin otro particular, ruego firmen la presente en señal de acuse de recibo.' (doc. 10 EE).

SETÈ. El marit de la demandant i pare de les menors (doc. 67 EE), que presta serveis per a una empresa com a tècnic de sistemes mitjançant un contracte de treball indefinit a temps complet, amb una jornada de treball de 40 hores setmanals, prestades de dilluns a diumenge (contracte de treball, doc. 59 EE), treballa a torns, i va haver d'estar en situació de disponibilitat, des de gener de 2022 a gener de 2023, un total de 10 dissabtes i 3 diumenges (quadrant, doc. 60 EE).

VUITÈ. En l'empresa demandada, els treballadors fixes discontinus a temps parcial tenen un calendari en el que poden escollir horaris de treball, alguns dels quals tenen com a dies lliures els dissabtes i diumenges (calendaris setmanals, docs. 61 a 66 EE). Els treballadors fixes discontinus a temps complet no participen en l'elecció dels referits horaris (calendaris, docs. 84 i 85 EE).

NOVÈ. A l'empresa demandada el mes d'abril hi ha una programació de vols diària d'uns 60 a 70 i escaig aproximadament; en el mes de maig entre 70 i 90; en el mes de juny entre 80 i 100; en el mes de juliol entre 80 i 100 i escaig; en el mes d'agost entre 80 i escaig i 100 i escaig; en el mes de setembre entre 70 i escaig i 100 i escaig; i en el mes d'octubre entre 70 i 90. Aquesta programació de vols es sol incrementar els divendres, dissabtes i diumenges, d'uns 10 a 20 vols diaris aproximadament, en relació als demés dies de la setmana i depenent dels mesos (programació, doc. 83 EE).

Fundamentos

PRIMER. En compliment de l'exigit a l' art. 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social (en endavant LRJS ), ha de fer-se constar que l'anterior declaració de fets provats és resultat de la crítica valoració de la prova practicada en l'acte del judici, singularment de la documental que s'ha consignat entre parèntesis en cada un dels fets provats, per a major claredat expositiva. En quant al doc. 60 EE (quadrant del marit de l'actora), es va aclarir per la demandant que la lletra 'Y' que hi apareix fa referència a dies de disponibilitat, el que no implicava que necessàriament el cridessin per a treballar.

SEGON. Caducitat de l'acció. Amb caràcter previ a entrar sobre el fons de l'assumpte hi ha que examinar l'excepció de caducitat de l'acció al·legada per la part demandada en la seva contestació. Sobre aquesta qüestió, DIRECCION000 va dir, en síntesis, que l'actora, des del 2017, té una reducció de jornada, havent variat el percentatge de reducció, havent-se produït les diverses modificacions de forma pacífica, excepte en relació a la lliurança en caps de setmana. Va afegir que la darrera modificació en relació al referit percentatge es va produir el 20/05/2021, i que ja en data 15/09/2021 la demandant va sol·licitar una concreció horària en relació als dissabtes i diumenges -entrada entre les 7:30 i les 8:30 hores-. Va afegir que el 23/05/2022 l'actora va realitzar una nova sol·licitud de reducció de jornada, en la que no es modificava el percentatge de la mateixa, sinó que es concretava l'horari, demandant que els dissabtes i diumenges fossin lliures; sol·licitud que va ser contestada aquell mateixa dia per l'empresa, manifestant-li que ja li havia estat concedida una reducció del 50 % de la jornada i, en respecte a l'adaptació horària sol·licitada, que no podien accedir a la lliurança els dissabtes i diumenges perquè s'incrementava la càrrega de treball, i en atenció a la regulació de la jornada de treball (en l' art. 13 del XXI conveni col·lectiu). Va afegir que, de conformitat amb l'establert als arts. 37.7 i 34.8 de l'Estatut dels Treballadors (en endavant ET ), davant la negativa de l'empresa l'actora tenia un termini de 20 dies per a interposar la demanda, la qual va ser presentada el dia 29/07/2022, havent transcorregut ja els citats 20 dies. També va dir que, tot i que l'actora va presentar un nou escrit en data 03/06/2022, aquest no va obrir un nou termini, tota vegada que es limitava a reiterar el demandat en l'anterior sol·licitud, amb cita també de l' art. 139 de la LRJS .

Sobre aquesta excepció, la part demandant, també resumidament, va al·legar que en la petició de 23/05/2022 no es deia res sobre la causa, sol·licitant-hi una reducció de jornada, sent el presentat el 03/06/2022 un escrit iniciador, tota vegada que en ell s'efectuava una concreció horària i no pas una reducció, i s'hi al·legava una causa concreta per a aquella concreció, pel que no es podien retallar els seus drets reconeguts a l' art. 34.8 de l'ET .

Per a resoldre aquesta excepció convé recordar que la caducitat opera en el nostre dret automàticament, sent una institució d'ordre públic, i que l'acció relativa als drets de conciliació de la vida personal, familiar i laboral reconeguts legal o convencionalment, en virtut de l'establert a l' art. 139.1.a) de la LRJS -precepte al que es remeten tant l' art. 34.8 com l ' art. 37.7 de l'ET -, caduca als 20 dies hàbils ' a partir de que el empresario le comunique su negativa o su disconformidad con la propuesta realizada por el trabajador'. En aquest cas, la principal qüestió es centra en dirimir quin va ser el dies a quo del referit termini, i per a resoldre aquest debat cal dirimir si la proposta a tenir en compte és la comunicada el 23/05/2022 i contestada aquell mateixa dia, o la comunicada el 03/06/2022 que, en no haver estat expressament contestada, impediria aplicar el referit termini de caducitat.

Per a resoldre aquesta qüestió se seguirà -per compartir-se- la següent argumentació exposada a la STSJ M núm. 688/2019, de 23/09 : ' El recurso prospera, dado que aunque las reflexiones del Tribunal Supremo en la sentencia indicada[ STS de 19/07/2012, rec. núm. 3387/2011 ]parecen apuntar en el sentido al que se alude en la impugnación del recurso y al margen de que el artículo 139 de la LRJS , adjetive de manera literal y expresa al plazo como de 'caducidad', la Sala Cuarta no dice que el plazo de veinte días, al margen de su calificación o no, pueda desconocerse, sin una alteración de las circunstancias personales de la demandante, ni tampoco legitima la actuación, de la actora, a quien según el relato fáctico de la sentencia de instancia, concretamente en el hecho cuarto, le fue denegada la petición en fecha 24 de julio, reiterándola en fecha 13 de septiembre y siéndole denegada también por escrito de 21 de septiembre de 2017.

Consideramos, al igual que la recurrente, que esa reiteración de la solitud, sin alteración o alegación de algún tipo de circunstancia que justifique su falta de solución de continuidad, vulnera la previsión contenida en el artículo 139 de la LRJS y siendo así, el recurso debe prosperar.' (FD 2n).

En aquest cas, en la seva proposta de 23/05/2022, l'actora va sol·licitar, en virtut del disposat a l' art. 37.5 de l'ET , una reducció de jornada laboral per raó de guarda legal de fill menor de dotze anys i, a l'empara de l' art. 37.6 de l'ET , que la reducció de jornada es concretés ' de lunes a viernes, salida entre las 11:00 y las 12:00. Sábado y domingo libre, por conciliación familiar.' Altrament, en la proposta de 03/06/2022, l'actora va sol·licitar, en virtut del disposat a l' art. 34.8 de l'ET , ' una adaptación de la distribución de mi jornada laboral, librando sábados y domingos', afegint que ja contava amb una reducció de jornada del 50 % des de juliol de 2020 i torn de matí fins les 12:00 hores per guarda de fills menors de 12 anys, però que 'a mi hija mayor, de 10 años, le han diagnosticado DIRECCION002 y, debido a sus necesidades especiales y a que tiene jornada partida en la escuela, precisa más tiempo para hacer sus tareas y refuerzo el fin de semana en exclusividad conmigo. También tiene una hermana pequeña, de 7 años, la cual no puede estar presente durante su tiempo de estudio debido a su dificultad de concentración; todo esto bajo recomendación de los especialistas.

Y, viendo que existen sábados y domingos libres en los turnos de elección para disfrute de otros compañeros fijos discontinuos y eventuales, me veo en mi derecho de solicitarlo yo también por necesidad.'

Si es comparen ambdues propostes, s'observa que, tot i peticionant-se fonamentalment el mateix (lliurança de dissabtes i diumenges) en la segona d'elles s'al·leguen dues noves circumstàncies: que a la seva filla major li havien diagnosticat DIRECCION002, precisant més temps per a fer les seves tasques i reforç el cap de setmana en exclusivitat amb l'actora, i que hi havia altres companys fixes continus i eventuals que lliuraven els dissabtes i diumenges. Consegüentment la demandant, en la seva sol·licitud de 03/06/2022, va al·legar noves circumstàncies que podien justificar la seva proposta. Consegüentment, en no haver-se comunicat una resposta per l'empresa en relació a aquestes noves circumstàncies, s'ha de considerar que no resulta aplicable el termini establert al citat art. 139 de la LRJS , havent d'acudir-se al termini ordinari d'un any de l' art. 59.1 de l'ET .

Conseqüentment, s'ha de desestimar aquesta excepció.

TERCER. Fons de l'assumpte: debat plantejat. En aquest cas, en síntesis, la part actora al·lega que, a la seva filla major, li van diagnosticar DIRECCION002 el 2021 i que, després de diversos mesos de rebre assessorament de la Unitat de Salut Mental Infància-Adolescència de DIRECCION001, diversos facultatius van incidir en que els progenitors havien d'estar presents durant tot els temps d'estudi per a evitar distraccions, requerint la nena de més temps, tant entre setmana com els caps de setmana, que la resta dels seus companys. Afegeix que aquest extrem no és problemàtic entre setmana, però sí els caps de setmana per a poder -sobre tot els matins que és quan la filla està més tranquil·la- fer amb ella els deures que no li ha estat possible realitzar els dies lectius i planificar i reforçar els seus estudis (en respecte a nens diagnosticats d'impulsivitat i hiperactivitat cita la STSJ GAL de 22/11/2021, rec. 4632/2021). També al·lega que lliurar els caps de setmana és possible, ja que als fixos discontinus contractats a temps parcial i als eventuals l'empresa, els hi ofereixen torns d'elecció, poden elegir molts torns que tenen com a dies lliures els dissabtes i diumenges, sense que ella hi pugui optar, ja que DIRECCION000 diferencia els torns dels fixos discontinus a temps parcial, dels torns dels fixos discontinus a temps complet, el que és un greuge comparatiu, perquè, tot i tenir reduïda la jornada legalment, no pot optar als referits torns de lliure elecció.

Per la seva banda, també resumidament, la part demandada va contestar que des de l'any 2017 l'actora havia realitzat nombroses sol·licituds de reducció i concreció de jornada, a les que sempre s'havia accedit, excepte en relació a la lliurança els caps de setmana, en el que quasi es podia considerar un horari a la carta. Va afegir que, en la comunicació de 03/06/2022, l'actora va al·legar que una de les seves filles havia estat diagnosticada de DIRECCION002, però que, en respecte a aquest extrem, havia que tenir-se en compte quan s'havia fet aquest diagnòstic (amb cita de les SSTSJ CAT de 02/02/2021 i d'ICAN de 12/09/2022). Va afegir que a l'art. 13 del conveni col·lectiu es fixava una jornada de dilluns a diumenge pels fixes-discontinus; que tenint en compte el període en què prestava serveis l'actora i el calendari escolar, en gran part del mateix la filla no havia de tenir deures; que la petició de no treballar els dissabtes i diumenges no era nova, i que els caps de setmana és quan més treball hi ha, en haver-hi més vols. També va al·legar que a la plantilla hi ha treballadors fixes, discontinus i discontinus a temps parcial, i que, a partir de l'establert al citat art. 13 del conveni, es fixa que la jornada és de dilluns a diumenge per a intentar oferir el major número d'hores possibles; que als fixes discontinus a temps parcial se'ls crida per ordre d'escalafó, podent elegir els horaris de treball, però no si treballen o no en caps de setmana.

QUART. Dret a l'adaptació de la distribució de la jornada de treball i de l'ordenació del temps de treball. En aquest cas convé aclarir -per haver existit dues comunicacions amb cita de diversos preceptes- que no es posa en dubte el dret de l'actora a reduir la seva jornada laboral, sinó que el debat es centra en si té dret a lliurar, en contra de la voluntat de l'empresa, tots els dissabtes i diumenges. Debat que no es pot enfocar a partir de l'establert a l' art. 37.6 i . 7 de l'ET -que fan referència al dret de les persones treballadores, en els casos en ells regulats, a la reducció de jornada diària, amb la disminució proporcional del salari, i a la concreció horària d'aquella reducció dins de la seva jornada ordinària-, sinó que s'ha d'examinar a través de l'establert a l' art. 34.8 de l'ET . Això és així perquè lliurar els caps de setmana va més enllà d'una reducció de jornada, doncs implica una adaptació de la distribució d'aquesta i de l'ordenació del temps de treball, i mentre que l'empresa no pot negar-se a la mencionada reducció de jornada, sí pot oposar-se a la lliurança els caps de setmana sempre que addueixi a tal efecte les pertinents raons organitzatives i/o productives. Així es va enfocar en la segona de les mencionades comunicacions -la que cal tenir en compte en aquest procés, conforme s'ha exposat en el fonament de dret segon d'aquesta sentència-, i així també es va explicitar en la pròpia demanda.

Sobre aquesta qüestió resulta pertinent senyalar que, abans de la modificació operada al citat art. 34.8 de l'ET per l'art. 2.8 del Reial Decret-llei 6/2019, de 1 de març, ja s'havien fixat pel Tribunal Constitucional tot un seguit de cànons hermenèutics per a interpretar aquesta matèria, que es troben fonamentalment recollits en les seves SSTC 3/2007 , i 24 i 26/2011 . La darrera d'elles, de 14/03/2011, va establir que: '[...]la dimensión constitucionalde las medidas normativas tendentes a facilitar la conciliación de la vida familiar y laboral de las personas trabajadoras, tanto desde la perspectiva del derecho a la no discriminación por razón de las circunstancias personales ( art. 14 CE ), como desde la perspectiva del mandato de protección a la familia y a la infancia ( art. 39 CE ), debe prevalecer y servir de orientación para la solución de cualquier duda interpretativaque pueda suscitarse ante la aplicación a un supuesto concreto de una disposición que afecte a la conciliación profesional y familiar. Ello obligaba en el presente caso a valorar las concretas circunstancias personales y familiaresque concurrían en el trabajador demandante, así como la organizacióndel régimen de trabajo de la residencia de educación especial en la que prestaba servicios, para ponderar si la negativa empresarial a su pretensión de trabajar en horario nocturno constituía o no un obstáculo injustificado para la compatibilidad de su vida familiar y profesional. En relación con las circunstancias familiares concurrentes, conforme a los datos obrantes en las actuaciones, resultaba necesario tener en cuenta el número de hijos del recurrente, su edad y situación escolar, en su caso, así como la situación laboral de su cónyuge y la posible incidencia que la denegación del horario nocturno al recurrente pueda haber tenido para conciliar su actividad profesional con el cuidado de sus hijos. Asimismo era necesario valorar si la organización del trabajo mediante turnos fijo (diurno) y rotatorio de la residencia en la que presta servicios el recurrente permitía alteraciones como la interesada por éste sin poner el funcionamiento de la residencia en dificultades organizativas lo suficientemente importantes como para excluir tales modificaciones.' (FD 6è).

Congruentment amb aquesta doctrina constitucional, i com ja s'ha avançat anteriorment, es modificà l' art. 34.8 de l'ET per l'art. 2.8 del Reial Decret-llei 6/2019, establint actualment el citat precepte que:

'Las personas trabajadoras tienen derecho a solicitar las adaptaciones de la duración y distribución de la jornada de trabajo, en la ordenación del tiempo de trabajo y en la forma de prestación, incluida la prestación de su trabajo a distancia, para hacer efectivo su derecho a la conciliación de la vida familiar y laboral. Dichas adaptaciones deberán ser razonables y proporcionadas en relación con las necesidades de la persona trabajadora y con las necesidades organizativas o productivas de la empresa.

En el caso de que tengan hijos o hijas, las personas trabajadoras tienen derecho a efectuar dicha solicitud hasta que los hijos o hijas cumplan doce años.

En la negociación colectiva se pactarán los términos de su ejercicio, que se acomodarán a criterios y sistemas que garanticen la ausencia de discriminación, tanto directa como indirecta, entre personas trabajadoras de uno y otro sexo. En su ausencia, la empresa, ante la solicitud de adaptación de jornada, abrirá un proceso de negociación con la persona trabajadora durante un periodo máximo de treinta días. Finalizado el mismo, la empresa, por escrito, comunicará la aceptación de la petición, planteará una propuesta alternativa que posibilite las necesidades de conciliación de la persona trabajadora o bien manifestará la negativa a su ejercicio. En este último caso, se indicarán las razones objetivas en las que se sustenta la decisión.

La persona trabajadora tendrá derecho a solicitar el regreso a su jornada o modalidad contractual anterior una vez concluido el periodo acordado o cuando el cambio de las circunstancias así lo justifique, aun cuando no hubiese transcurrido el periodo previsto.

Lo dispuesto en los párrafos anteriores se entiende, en todo caso, sin perjuicio de los permisos a los que tenga derecho la persona trabajadora de acuerdo con lo establecido en el artículo 37.

Las discrepancias surgidas entre la dirección de la empresa y la persona trabajadora serán resueltas por la jurisdicción social a través del procedimiento establecido en el artículo 139 de la Ley 36/2011, de 10 de octubre, Reguladora de la Jurisdicción Social .'

Per tant, conjuntant l' art. 34.8 de l'ET amb l'anterior doctrina constitucional, resulta evident que el citat precepte configura un dret autònom de les persones treballadores, que pot ser reclamat judicialment en cas de discrepància amb l'empresari. Per a l'exercici d'aquest dret s'ha d'estar, en primer lloc, al que s'estableixi en el conveni col·lectiu d'aplicació, en el pressent cas el XXI Convenio colectivo del personal de tierra de DIRECCION000 (código de convenio 90002660011981, BOE de 15/07/2020), que no preveu els termes de l'exercici del dret regulat en l'anterior precepte. Tot i així cal destacar d'aquest conveni el que estableix en el seu article 13 de la seva Tercera Part (titulat: 'Jornada en periodos de contratación a tiempo completo'), en ser rellevant per a la resolució d'aquest plet:

'Con el fin de facilitar el acceso de los Fijos Discontinuos durante el periodo de llamamiento obligatorio a contratos a tiempo completo al mayor número posible de trabajadores, la prestación de trabajo, se realizará, de la forma que a continuación se expone.

Reglas de cálculo en periodos de contratación a tiempo completo:

a) El número total de días de presencia (días de trabajo efectivo) durante el periodo contratado, será el resultante de restar a los días totales de contrato lo siguiente:

1. Número de días de vacaciones que correspondan según lo dispuesto en el artículo 22 de la Tercera Parte del Convenio.

2. Número de días festivos que correspondan según lo dispuesto en el artículo 10 de la Tercera Parte del Convenio.

3. Días de descanso semanal de conformidad con lo establecido en la normativa vigente de aplicación. El número total de días de descanso semanal a disfrutar durante el periodo de contratación, debe ser como mínimo el equivalente a la suma de 1,55 días por cada semana contratada.

b) El promedio de horas por cada día de presencia será de 7,54 horas/día.

La aplicación de libranzas en domingo se realizará de acuerdo con las posibilidades reales, en función de la evolución de la contratación y configuración de las cargas de trabajo.

Se garantizará en dicho periodo de contratación a tiempo completo la libranza de dos días libres semanales en el cómputo del contrato.

Los días de «no presencia» o de descanso de la persona trabajadora, que podrán comprender días de vacaciones, descanso semanal, y/o festivos, se fijarán por la Empresa preferentemente un día semanal consecutivo al señalado como libranza semanal, excepto imposibilidad por necesidades del servicio.

El resto de días de vacaciones del trabajador se disfrutará según lo establecido en este mismo artículo para la elección de vacaciones.

La jornada de trabajo será de lunes a domingo, con un máximo de 9 horas diarias y un mínimo de 5 horas diarias, cuyo horario se fijará por la Dirección en cada momento en función de las necesidades reales de la carga de trabajo.

La Empresa elaborará los horarios de trabajo semanales según el párrafo anterior, procurando agrupar los mismos en franjas de horarios similares y cambiando periódicamente. Una vez elaborados los horarios por la empresa se publicarán con una antelación mínima de 15 días a la fecha de su realización.

[...]'.

Arribats a aquest punt, l' art. 34.8 de l'ET ordena dur a terme un judici de raonabilitat i proporcionalitat davant de dos interessos legítims: el de la persona treballadora a conciliar la seva vida familiar i laboral, i el de l'empresa a atendre llurs necessitats organitzatives o productives, judici que haurà d'efectuar-se tenint en compte la 'dimensió constitucional' de la que parla el TC. A aquest judici es dedica el següent fonament de dret.

CINQUÈ. Judici de raonabilitat i proporcionalitat. En atenció a l'exposat en el fonament de dret anterior, en el present cas s'han de tenir en compte els següents fets relacionats amb les necessitats de l'actora de conciliar la seva vida familiar i laboral:

- En data 19/01/2021 es va confirmar a la filla major de l'actora el diagnòstic de DIRECCION002, requerint de més temps i reforç per a realització de les seves tasques escolars.

- El marit de la demandant i pare de les menors treballa a torns, i ha d'estar disponible alguns dissabtes i esporàdicament algun diumenge durant l'any.

També s'han de tenir en compte els següents fets en relació a les necessitats organitzatives de l'empresa:

- Hi ha un increment dels vols els divendres, dissabtes i diumenges -d'uns 10 a 20 diaris aproximadament- en relació als demés dies de la setmana i depenent dels mesos.

- En l'empresa demandada, els treballadors fixes discontinus a temps parcial tenen un calendari en el que poden escollir horaris de treball, alguns dels quals tenen com a dies lliures els dissabtes i diumenges; elecció en la que no participen els treballadors fixes discontinus a temps complet.

En relació als anteriors fets, el primer que cal explicitar és que, del fet que hi hagi treballadors fixos discontinus contractats a temps parcial que puguin elegir horaris en que es lliuri els caps de setmana, no es dedueix que existeixi un greuge comparatiu en respecte a l'actora, ni que no existeixi major necessitat de treball durant els caps de setmana. En aquest sentit cal dir que és reiterada la doctrina del TC que estableix que: 'Los rasgos esenciales del derecho a la igualdad del art. 14 CE se pueden resumir así: a) no toda desigualdad de trato en la ley supone una infracción del art. 14 de la Constitución , sino que dicha infracción la produce sólo aquella desigualdad que introduce una diferencia entre situaciones que pueden considerarse iguales y que carece de una justificación objetiva y razonable; b) el derecho a la igualdad exige que a iguales supuestos de hecho se apliquen iguales consecuencias jurídicas, debiendo considerarse iguales dos supuestos de hecho cuando la utilización o introducción de elementos diferenciadores sea arbitraria o carezca de fundamento racional; c) el derecho a la igualdad no prohíbe al legislador cualquier desigualdad de trato, sino sólo aquellas desigualdades que resulten artificiosas o injustificadas por no venir fundadas en criterios objetivos suficientemente razonables de acuerdo con criterios o juicios de valor generalmente aceptados; d) por último, para que la diferenciación resulte constitucionalmente lícita no basta con que lo sea el fin que con ella se persigue, sino que es indispensable además que las consecuencias jurídicas que resultan de tal distinción sean adecuadas y proporcionadas a dicho fin, de manera que la relación entre la medida adoptada, el resultado que se produce y el fin pretendido por el legislador superen un juicio de proporcionalidad en sede constitucional, evitando resultados especialmente gravosos o desmedidos ( SSTC 253/2004, de 22 de diciembre, FJ 5 ; 61/2013, FJ 4 a ), y 156/2014 , FJ 4).' ( STC Ple 91/2019, de 03/07 , FJ 4 a). Arribats a aquest punt cal dir que no es considera que siguin iguals supòsits els d'una persona treballadora fixa discontínua a temps complet amb reducció de jornada, i el d'una fixa discontínua a temps parcial, doncs tenen drets clarament diferenciats com, per exemple, el dret de la primera a sol·licitar el retorn a la seva jornada una vegada conclogui el període acordat o si el canvi de les circumstàncies així ho justifica. A més a més, amb el citat art. 13 del conveni es busca que els fixes discontinus puguin realitzar el major número d'hores possibles, establint amb aquesta finalitat tot un seguit de regles de càlcul en períodes de contractació a temps complet, entre les que s'explicita la relativa a que la jornada de treball sigui de dilluns a diumenge. Per tant, fins i tot establint una comparació entre els dos casos, estaria justificada la diferència, doncs aquesta buscaria precisament garantir una major jornada i, consegüentment, un major salari als treballadors a temps complet.

Aclarit l'anterior extrem, i aplicant sobre els restants fets el referit judici de raonabilitat i proporcionalitat que requereix la norma, s'aprecia que l'actora no ha acreditat la necessitat que requereix l' art. 34.8 de l'ET. A la demanda es fa menció a la STSJ GAL núm. 4596/2021, de 22/11, en un cas en que el fill de la demandant havia estat diagnosticat ' de impulsividad e hiperactividad física y mental y comportamiento negativista y desafiante' i en la que s'havia reconegut per sentència del TSJ de Galícia una reducció de jornada amb un horari setmanal de dilluns a dissabte: una setmana de 9 a 14 hores, la següent de 15 a 20 hores, la tercera de 9 a 15 hores descansant el dijous i la quart a de 15 a 20 hores, sol·licitant l'actora l'adaptació de la seva jornada, per a realitzar una de dilluns a dissabte: la primera, segona i quarta setmanes de 9 a 14 hores i la tercer de 9 a 15 hores, descansant el dijous i amb descansos 5 dissabtes a l'any com tot el personal. Ara bé, en aquella ocasió l'actora va acreditar'que el horario solicitado es el que coincide con el horario lectivo de su hijo de 9 a 14 horas'. En aquest cas, la lliurança de tots els dissabtes i diumenges es basa en que, a la filla major de la demandant, li han diagnosticat DIRECCION002, i degut a les seves necessitats especials i a que té jornada partida a l'escola, precisa de més temps per a fer les seves tasques i reforç el cap de setmana en exclusivitat amb la demandant, tenint una germana petita, la qual no pot estar present durant el seu temps d'estudi degut a la seva dificultat de concentració, tot això sota recomanació dels especialistes. Per tant, el que havia d'acreditar la demandant era la necessitat de lliurar tots els caps de setmana perquè la seva filla major precisa de la seva ajuda per a fer els corresponents deures en aquells dies. I sobre aquesta qüestió, només s'ha provat que la filla major de la demandant necessita més temps per a fer les tasques escolars, però no que impliqui haver de realitzar-les durant tots els caps de setmana, incloent tant els dissabtes com els diumenges, sobre tot si es té en compte que l'horari de l'actora finalitza a les 12 hores els dies lectius, pel que el mencionat reforç s'hauria de poder donar les tardes d'aquells dies. A l'anterior s'afegeix el fet que l'actora és fixa discontinua, indicant en el propi fet primer de la demanda que és cridada normalment entre els mesos de març i abril i treballa fins a l'octubre o novembre amb el que, si es té en compte que el curs escolar comença cap a mitjans de setembre i finalitza cap a mitjans-finals del mes de juny, es conclou que, durant una important part del referit període, la menor no està en període lectiu.

Altrament, cal tenir també present que va ser en data 19/01/2021 quan es va confirmar a la filla major de la demandant el diagnòstic de DIRECCION002, i va ser en un informe d'intervenció de 14/07/2021 de l'Equip Directiu del centre educatiu on cursa estudis la filla major, i en relació al curs escolar 2020-2021, quan es van realitzar tot un seguit d'orientacions o indicacions proposades, entre les que estava, en relació a les tasques escolars, la de donar-li més temps per a fer les tasques escolars. Per tant, l'actora havia de conèixer i podia acreditar la citada problemàtica des de gener del 2021 i, amb ple coneixement de les necessitats de la menor, des de juliol d'aquell any. Durant el referit període, la demandant va sol·licitar: el 20/05/2021, una reducció de jornada del 50 % amb la següent concreció horària el mes de juny: de dilluns a divendres, entrada entre les 09:00 i les 09:30 hores, i de dissabte a diumenge, entrada entre les 06:30 i les 08:00 hores; el 01/07/2021, que la concreció horària fos: de dilluns a divendres, entrada entre les 08:30 i les 09:30 hores, i de dissabte a diumenge, entrada entre les 07:00 i les 08:30 hores; i el dia 15/09/2021, que la concreció horària fos: de dilluns a divendres sortida a les 12:00 hores, i de dissabte a diumenge, entrada entre les 07:30 i les 08:30 hores. Reducció i concreció que foren acceptades per l'empresa. Conseqüentment, quan va sol·licitar les referides concrecions -especialment la darrera d'elles- ja tenia ple coneixement de les circumstàncies que va al·legar en la seva proposta de 03/06/2022 per tal de lliurar els dissabtes i diumenges.

Sobre aquesta qüestió la part demandada va citar la STSJ ICAN núm. 931/2022, de 12/09 (que té un vot particular), i en la que es pot llegir que: ' Como venimos manteniendo, la opción por una de las alternativas de conciliación posibles no agota el derecho, que podrá ser ejercitado tantas veces como sea necesario hasta alcanzarla satisfacción del propósito conciliatorio, si bien, con idéntica exigencia alegatoria y probatoria en relación con la persistencia de la necesidad como del eventual cambio de circunstancias que inhabilita el previo intento de conciliación. El relato de hechos probados, con las precisiones y adiciones alcanzadas tras el éxito de los motivos de revisión fáctica, narra una situación idéntica a la que motivó el reconocimiento de la inicial concreción horaria(lunes a sábado, de 09:00 a 15:00), sin que circunstancia alguna relativa a la persistente necesidad o alteración de las de carácter familiar, se haya invocado para justificar una nueva modificación con la consiguiente limitación de la potestad organizativa empresarial. Así, el otro progenitor presta servicios en la misma empresa que la trabajadora, pero ya lo hacía en el momento de la inicial solicitud, siendo el régimen de la prestación idéntico desde el inicio de la relación laboral, comprendiendo los festivos no coincidentes con descanso preceptivo (días libres y vacaciones), sin que exista obligación contractual alguna relativa a la disponibilidad en festivo a requerimiento empresarial. Tampoco ha variado la necesidad, pues si la inicial concreción fue motivada por la escolarización de la menor, tal circunstancia persiste en la actualidad, sin mayores precisiones o exigencias. El desarrollo holístico de la menor no altera, en este caso, la necesidad, pues como decíamos en nuestra sentencia de fecha 3 de marzo de 2022 (rec 1813/2021 ) todo menor precisa del cuidado, atención y protección de sus progenitores; cuidados que se han de valorar en términos de proporcionalidad y racionalidad cuando se tratan de imponer a derechos y libertades también con proyección y reconocimiento constitucional.

La trabajadora solicitó inicialmente una jornada de trabajo y una concreción horaria que entendió colmaba las necesidades de conciliación de la vida familiar y laboral, pretensión que mantuvo hasta su reconocimiento judicial por sentencia de fecha 7 de diciembre de 2019 . La solicitud y reconocimiento judicial partieron de una situación fáctica que es la misma a la contemplada: una menor escolarizada, hija de unos progenitores que prestan servicios en la misma empresa, prestación que comprende el trabajo en festivos cuando no coincida con libranza. Y hemos de precisar, que desde la efectividad del inicial reconocimiento, la coincidencia en festivos ha sido mínima. Así, al tiempo de la solicitud (18 de octubre de 2020) y del reconocimiento judicial (7 de diciembre de 2020), únicamente hubo coincidencia un día festivo (dos al concluir la anualidad, y no hubo coincidencia alguna en el año 2021. Por lo tanto, no es posible afirmar una visibilización ulterior de unas necesidades que, preexistiendo, se materializaron en su efectos con posterioridad al inicial reconocimiento de la efectiva medida implantada, ni nuevas circunstancias familiares que pudieran justificar objetivamente la mutación en el régimen de prestación. Como venimos reiterando,la adaptación de jornada no agota el derecho, que puede ser ejercitado las veces que sean necesarias para lograr el propósito hasta que el hijo alcance los doce años, pero el responsable ejercicio del derecho pasa por asumir sus consecuencias, por lo que cualquier petición en tal sentido exigirá motivar la necesidad atendiendo a las circunstancias concurrentes en el momento de efectuarla.

No existe motivación alguna distinta, ni alteración de la necesidad, siendo idénticas las circunstancias familiares, habiéndose sustraído de nuestro conocimiento el por qué la medida de conciliación adoptada judicialmente y que colmó las exigencias de la trabajadora ha dejado de cumplir tal objetivo, especialmente cuando ha resultado evidenciado que la necesidad ahora invocada no solo ya concurría con anterioridad al inicial reconocimiento sino que carecería de la entidad suficiente para alterar de nuevo el régimen de prestación, al menos, en los términos pretendidos por la actora y que han obtenido favorable acogida en la sentencia de instancia.

Ninguna duda debe existir sobre la necesidad de tutelar los derechos de conciliación partiendo de su carácter limitado y condicionado, así como sobre la necesidad de integrar tales derechos desde una perspectiva de género y de protección a la infancia, como reiteradamente venimos realizando. Pero lo que no es posible es atender peticiones que carecen de la mínima justificación, razonamiento o motivación, limitándose a la invocación del presupuesto objetivo de la existencia de un/a menor, en el intento de transformar el derecho de conciliación en un derecho absoluto; como tampoco habría de encontrar amparo en esta Sala el ejercicio caprichoso o abusivo de un derecho, aún cuando se reconozca su carácter condicionado o limitado. Ni la perspectiva de género resulta aplicable en todo caso, so riesgo de banalizar su recurso, ni transforma, por extensión, la naturaleza limitada de un derecho al margen de lo previsto expresamente por el legislador.

Tanto si atendemos a la falta de concurrencia de los elementos constitutivos del derecho a concliar en la petición dirigida a la empresa, cuanto a la falta de razonabilidad y proporcionalidad de las medidas propuestasy acogidas en la sentencia de instancia huelga entrar a examinar el perjuicio organizativo y/o económico que supondría a la empresa, pues negado en el caso concreto en atención a las circunstancias concurrentes la propia existencia del derecho a la conciliación en los términos pretendidos que, recordamos, no constituye derecho absoluto sino condicionado y limitado, no existen intereses encontrados que haya que ponderar. El motivo de censura jurídica ha de ser estimado, lo que ha de motivar la revocación íntegra de la sentencia dictada en instancia con desestimación de la demanda que en su día fuera interpuesta por la trabajadora. Evidentemente, la estimación del motivo de censura jurídica se ha de extender al reconocimiento que en la sentencia de instancia se efectuó en materia de indemnización de daños y perjuicios, dejando sin efecto tal reconocimiento, pues no existe incumplimiento alguno imputable a la entidad empleadora susceptible de generar daño moral que precise de reparación.' (FD 6è).

Projectant l'anterior argumentació -que es comparteix- sobre aquest cas, també s'arriba a la doble conclusió que no concorren els elements constitutius del dret a conciliar en la petició dirigida a l'empresa, i que la mesura proposada no és raonable ni proporcionada perquè, a més a més del ja argumentat en relació al temps de realització per la menor dels seus deures i del solapament de gran part del període laboral de l'actora en l'empresa demandada amb el de vacances de la seva filla, cal afegir que l'actora ja havia de tenir coneixement de les mencionades circumstàncies en les propostes que va efectuar durant l'any 2021, en totes les quals va sol·licitar una concreció horària en relació a l'hora d'entrada els dissabtes i diumenges, que es va concretar en la de 15/09/2021 -data en la que ja disposava dels informes aportats a les presents actuacions en relació a les necessitats educatives de la seva filla major- en l'entrada entre les 07:30 i les 08:30 hores, sense que s'hagi justificat perquè l'adaptació sol·licitada i acceptada en aquells moments havia deixat de ser vàlida a partir del juny de 2022 (l'actora va concloure la temporada del 2021 el 31 d'octubre i fou cridada novament el dia 31/03/2022), precisament quan el curs escolar ja s'apropava a la seva finalització, qüestió que exigia una mínima motivació, sense que cap circumstància s'hagi al·legat ni provat sobre aquest extrem.

En atenció a tot l'exposat, s'ha de desestimar l'acció relativa a la concreció horària sol·licitada i, consegüentment, la demanda, perquè l'acció acumulada relativa als danys i perjudicis, fixats en la demanda en 3.352,80 euros, requereix, per a poder ser valorada, que prèviament s'hagi estimat la relativa al dret a la mesura de conciliació peticionada.

SISÈ. Tot i la matèria, en haver-se acumulat pretensió de rescabalament de perjudicis en quantia superior a 3.000 euros, i en base a l'establert als arts. 139.1.b ) i 191.2 f ) i g) de la LRJS , contra aquesta sentència es pot interposar recurs de suplicació, del que s'advertirà a les parts.

Vistos els articles citats i demés de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimo l'excepció de caducitat de l'acció al·legada per l'empresa DIRECCION000.

DESESTIMO la demanda origen de les presents actuacions, promoguda pel sindicat Unión General de Trabajadores actuant en nom i interès de la seva afiliada Sra. Carolina enfront de DIRECCION000., i, en conseqüència, ABSOLC la demandada de les pretensions de la demanda.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts, i feu saber que s'hi pot interposar recurs de suplicació davant la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, anunciant-lo davant aquest Jutjat per compareixença o per escrit en el termini dels cinc dies hàbils següents al de la notificació de la present sentència.

De conformitat amb el que disposen els arts. 229 i 230.3 de la LRJS , per a poder recórrer la part que no ostenti el caràcter de treballador o drethavent seu, beneficiari de la Seguretat Social o que no gaudeixi del benefici de justícia gratuïta, a l'anunciar el recurs deurà acompanyar resguard acreditatiu d'haver efectuat el dipòsit de 300 euros en el compte de Dipòsits i Consignacions d'aquest Jutjat, obert al Banc Santander número 0466 0000 65 0640 22 (en cas de realitzar-se l'ingrés mitjançant transferència bancària s'haurà de fer en el compte del Banc Santander número IBAN ES55 0049 3569 92 0005001274, fent constar en observacions l'indicat número de compte del procediment amb els seus 16 dígits).

Així ho pronuncio, ho mano i ho signo.

PUBLICACIÓN. - Leída y publicada la anterior resolución, en el día de su fecha, por el Juez que la ha dictado, estando celebrando audiencia pública, doy fe.