Sentencia Social Nº 3975/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2669/2008 de 14 de Mayo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 14 de maig de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3975/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 12 de novembre de 2007 , dictada en el procediment núm. 527/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Raimunda , ha actuat com a ponent Il·lma.

Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 17 de juliol de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de novembre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda interpuesta por Raimunda en reclamación de invalidez contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, debo declarar a la actora en situación de incapacidad permanente en el grado de invalidez permanente absoluta, condenando a la gestora demandada a que le satisfaga una pensión a razón de una base reguladora de 913,15 Euros, porcentaje del 100% y efectos de 11.11.2006, con derecho a las mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora, nacida el 17.10.1950, se encuentra afiliada a la Seguridad Social, Régimen General, con el número NUM000 , en alta.

SEGUNDO.- Su profesión habitual es la de Oficial carnicera. La empresa extinguió el contrato el 23.3.2007 por incapacidad sobrevenida.

TERCERO.- A resultas del expediente administrativo instruido, mediante resolución de 11.1.2007 el INSS declaró a la parte actora no afecta en situación de incapacidad permanente en grado alguno, derivada de enfermedad común, emitiéndose Dictamen en 17.12.2006, asumido por la CEI con las siguientes secuelas: tr. depresivo recurrente en personalidad premórbida. Discreta limitación articular hombro derecho.

CUARTO.- Interpuesta reclamación previa, fue estimada mediante resolución de 26.4.2007, reconociéndose el grado de incapacidad permanente total, con base reguladora de 913,15 Euros desde 11.11.2006, agotamiento de la IT, apreciándose la existencia de síndrome subacromial derecho por artrosis y tendinitis calcificante de supraespinoso y subescapular pendiente de valoración quirúrgica. Artrosis de mano, impotencia funcional actual, asma bronquial en ttr. con corticoides. Trastorno depresivo cronificado. Fibromialgia. Insuficiencia venosa. Incontinencia orina. Pendiente IQ. Cataratas con AVCC 08 y 09.

QUINTO.- La base reguladora de la pensión asciende a 913,15 Euros. La fecha de efectos es 11.11.2006.

SEXTO.- La parte actora está afecta de las siguientes lesiones: síndrome subacromial derecho por artrosis y tendinitis calcificante de supraespinoso y subescapular con déficit parcial de los arcos de movilidad E-H, en tratamiento con infiltraciones desde 15 de octubre pasado. Artropatía crónica inflamatoria de ambas manos, impotencia funcional actual, asma bronquial predominantemente alérgico, en ttr. con corticoides con moderada alteración ventilatoria (FVC 60%, FEV1 68%, FEV1/FVC 115%). Trastorno depresivo cronificado de grado moderado. Fibromialgia (16 puntos gatillos). Incontinencia urinaria de esfuerzo. Pendiente IQ. Cataratas, con AVCC 04 y 0,4. Hipertensión esencial primaria. Urticarias por líquen plano que causa picor recurrente en piel o boca. Insuficiencia venosa crónica periférica. Lumbago inespecífico. Cervicoatrosis. Coxartrosis. Gonalgia mecánica, Síndrome túnel carpiano bilateral leve. Hernia de hiato. Cistocele pendiente de intervención quirúrgica. Trastorno depresivo mayor crónico y rasgos desadaptativos de personalidad, con ansiedad y quejas cognitivas.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada l'INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció dels articles 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè les patologies que presenta son de naturalesa osteodegenerativa i muscular i només la limiten per activitats d'esforç físic i sobrecàrrega osteoarticular, però per tasques sedentàries.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

Doncs bé, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet sisè de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, perquè cal tenir en compte que l'actora pateix un síndrome acromial dret per artrosi i tendinitis calcificant de supraespinós i subescapular amb dèficit parcial dels arcs de mobilitat E-H en tractament amb infiltracions. Artropatia crònica inflamatòria d'ambdues mans, amb impotència funcional actual, fibromiàlgia amb 16 punts gatell, cervicoartrosis, coxartrosis, gonàlgia mecànica, trastorn depressiu major crònic i trets desadaptatius de personalitat, apart d'altres lesiones que es relacionen en el fet provat sisè, per la qual cosa és evident que no només no pot realitzar tasques que requereixen esforços, sinó qualsevol tipus de treball.

En aquest sentit cal recordar la doctrina del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987-, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 29 de Barcelona, en data 12 de novembre de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 527/2007, en virtut de demanda presentada per Doña. Raimunda , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.