Sentencia Social Nº 3995/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2779/2006 de 29 de Mayo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 29 de maig de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3995/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 13 Barcelona de data 16 de gener de 2006 dictada en el procediment núm. 640/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Juan , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 12 de setembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de gener de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por DON Juan contra el NSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro que le actor se encuentra afecto de una Incapacidad Permanente Absoluta, condenando al Organismo demandado a estar y pasar por dicha declaración y a que abone la actor una p`prestación económica consistente en una pensión vitalicia equivalente al 100% de la base reguladora de 20659.30 Euros mes más las incrementos y revalorizaciones que legalmente correspondan, con efectos desde el 14/06/2005."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Que don Juan , con D.N.I. núm. NUM000 , nacido el 20-01-1948 (57 años), afiliado y en situación asimilada al Alta, por desempleo subsidiado, en el Régimen General con el núm. de la S.S. NUM001 , siendo su profesión habitual de OF. ALMACEN.

SEGUNDO.- Que solicito la prestación en fecha 26-05-2005.

TERCERO.- Que se inició por el INSS expediente sobre Pensión de Incapacidad Permanente, siendo emitido informe medico por el CRAM en fecha 14-06-2005, con el diagnóstico de: "SINDROME APNEA DEL SUEÑO EN TRATAMIENTO CON CPAP. NASAL NOCTURNO. OBESIDAD. TROMBOEMBOLISMO PULMONAR MASIVO EN FEB-02, EN TRATAMIENTO ANTICOAGULANTE DESDE ENTONCES. CARDIOPATIA HIPERTENSIVA. FE: 66%. DISNEA. FEVI:54. DISCOPATIA L5-S1 INTERVENIDA EN 2002."

CUARTO.- Que por Resolución de fecha 29-06-2005 el Instituto Nacional de la Seguridad Social declaro que las dolencias del actor no constituían Incapacidad Permanente en grado alguno.

Que por el actor fue interpuesta la oportuna RECLAMACION PREVIA el 20-07-05, siendo contestada expresamente mediante Resolución DESESTIMATORIA de fecha 25-08-05.

QUINTO.- Que el actor solicita le sea declarada una Incapacidad Permanente Absoluta o subsidiariamente Total Cualificada.

SEXTO.- La base reguladora de las prestaciones solicitadas, es de 2069, Euros/mes, más las revalorizaciones y mejoras a que tiene derecho y la fecha de efectos de ambas la de 14-06-2005; hecho de conformidad por las partes.

SÉPTIMO.- Que el demandante presenta el siguiente cuadro clínico residual:

SINDROME APNEA DEL SUENO EN TRATAMIENTO CON CPAP. NASAL NOCTURNO. OBESIDAD. TROMBOEMBOLISMO PULMONAR MASIVO EN FEB-02, EN TRATAMIENTO ANTICOAGULANTE DESDE ENTONCES. CARDIOPATIA HIPERTENSIVA. DISNEA DE ESFUERZO.

FVC: 44% Y FEVI:54% (01-03-05). DISCOPATIA L5-S1 INTERVENIDA EN 2002, informe del CRAM. ALTERACIÓN SISTÓLICA DEL VENTRICULO

IZQUIERDO informe 06-04-2005 al folio 20. LAMINECTOMIA L4 Y FORAMINOTOMIA BILATERAL al folio 21. LIMITACIÓN A MEDIANOS PEQUEÑOS ESFUERZOS informe ICS 03-06-2005 folio 18 y pericial actor, acta del juicio.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat social demandat planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191c) de la Llei de procediment laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- L'objecte del recurs te com a motiu la denuncia per infracció en l'aplicació de l' article núm. 137.5 de la Llei general de la Seguretat social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència que cita. Argumenta que el demandant pot dur a cap feines sedentàries, tot i que la resolució no li va reconèixer cap grau d'incapacitat. Parteix de valors de dísnea que superiors als que consten en la relació fàctica, que no ha sigut atacada i entén que únicament la cardiopatia hipertensiva el limita per a grans esforços físics continuats, sense que la resta de patologies siguin incapacitants.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes ) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la LLGSS . la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de tentabilitat i rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demès exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el setè fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut atacat refereix una patologia determinant que és la cardiopatia hipertensiva amb dísnea a esforços petits i mitjans, a més de l'alteració sistòlica del ventrícol esquerre, la discopatia lumbosacra intervinguda, la laminectomia i la foraminotomia bilateral, a més de la síndrome d'apnea del son en tractament , obesitat, i el tromboembolisme pulmonar massiu en tractament anticoagulant. El quadre patològic implica un limitació funcional important per a la sobrecàrrega activa i passiva de la columna i per a dur a cap esforços petits i mitjans. Aquesta quadre patològic redueix de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme activitats lucratives per compte d'altre o pròpia amb rendiment acceptable i és condicionant clara per a impossibilitar una activitat laboral sedentària o semisedentària amb normalitat, habitualitat, un mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre .

En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent-se confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de data 16 de gener de 2006 dictada pel Jutjat Social núm. 13 de Barcelona dictada en el procediment núm. 640/2005 seguit a instància de Juan contra l'esmentat Institut i, que confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.