Sentencia Social Nº 4013/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4339/2012 de 06 de Junio de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 6 de juny de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4013/2013

En el recurs de suplicació interposat per CONSTRUCCIONES EN MADERA LLORENS, S.L. a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 23 de desembre de 2011 dictada en el procediment núm. 460/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Celestino , INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) i ACTIVA MUTUA 2008 - MUTUA D'ACCIDENTS DE TREBALL I MALALTIES PROFESSIONALS DE LA SEGURETAT SOCIAL N., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 20 de maig de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de desembre de 2011 , que contenia la decisió següent: ' Que desestimando la demanda interpuesta por CONSTRUCCIONES EN MADERA LLORENS, S.L. contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y Celestino , debo absolver y absuelvo a los demandados de los pedimentos de la demanda confirmando la resolución de la Entidad Gestora. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El trabajador D. Celestino , sufrió el día 9.2.2010 un accidente de trabajo con ocasión de prestar servicios como aprendiz de carpintero para la empresa Construcciones en Madera Llorens, S.L.

SEGUNDO.- D. Celestino a causa del accidente sufrió lesiones consistentes en el corte parte del dedo anular de la mano izquierda, dando lugar, de momento, a prestaciones de incapacidad temporal.

TERCERO.- Por Resolución de la Dirección Provincial del INSS de Barcelona de 10.9.2010, se declaró la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo, declarando en consecuencia el incremento de las prestaciones derivadas de dicho accidente en un 30% con cargo a la empresa demandante.

CUARTO.- Interpuesta reclamación previa fue desestimada expresamente por Resolución definitiva del INSS de fecha 18.4.2011.

QUINTO.- La Inspección de Trabajo, a raíz del accidente sufrido, levantó acta de infracción nº NUM000 , y propuso por una falta que calificó como grave una sanción de 2.046,00.- € a la empresa actora.

SEXTO.- El accidente se produjo en las siguientes circunstancias: El día 9.2.2010, el trabajador prestaba servicios en el centro de menores CODA de la calle Justa Goikoetxea, 2-4, de Hospitalet de Llobregat, realizando la sustitución de una puerta en una reforma que se estaba llevando a cabo en dicho centro. Para ello procedía a cortar longitudinalmente una serie de listones de madera, de dimensiones aproximadas 600x80x10 mm. Utilizaba una máquina tronzadora abatible marca Virutex modelo TM33L matrícula 10974/2002. Para cortar los listones utilizaba la mesa superior de la tronzadora colocada en posición horizontal. El disco de la sierra rebasaba el plano de la mesa en unos 3-4 cm, por lo que durante la operación de corte el disco sobresalía al aire unos 2-3 cm. Sin embargo, el trabajador no montó el protector superior del disco, sino que únicamente instaló la guía con la que está dotada la máquina. Del mismo modo tampoco montó el empujador de piezas de la máquina , por lo que desplazaba el listón a cortar empujándolo directamente con las dos manos. En un momento determinado puso la mano izquierda excesivamente cerca del disco de corte, que le atrapó el dedo anular.

SÉPTIMO.- En el informe de investigación del accidente realizado por Prevengrup, Servicio de Prevención externo, se señalan como causa del accidente la 'falta de resguardo de protección en la tronzadora', y como acciones correctoras propuestas el 'montar la protección superior del disco y el empujador cuando se debe trabajar con la mesa de la tronzadora cortando listones alargados', así como 'recordar a los trabajadores la obligatoriedad de uso de los resguardos fijos y/o móviles de los que disponen las máquinas'.

OCTAVO.- En el memento del accidente el trabajador pre4staba servicios junto a un oficial de 1ª.

NOVENO.- La última evaluación de riesgos es de julio de 2009, estando prevista la situación de montajes en el exterior evaluando para estos casos la necesidad de que las máquinas se utilicen correctamente, aunque no está contemplada de forma expresa en la evaluación de riesgos, la evaluación de la máquina tronzadora portátil con la cual sucedió el accidente, sino que solo están evaluadas las máquinas que hay en el taller de Vallbona d'Anoia.

DÉCIMO.- El Servicio de prevención externo Prevengrup, impartió formación al trabajador en 2006 y 2008 y le fueron entregados los EPI,s.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència del jutjat social que desestima la demanda interposada per l'empresa contra la resolució de l'INSS de recàrrec del 30% en les prestacions, per falta de mesures de seguretat, presenta recurs de suplicació la societat actora, que no ha estat impugnat.

SEGON.El primer motiu del recurs, per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , interessa la addició d'un nou fet provat, que digui que 'totes les màquines que usen serres de disc són iguals, als efectes de protecció, precisant totes elles resguards superiors.'

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

El recurrent pretén emparar la seva prova en les declaracions de 'testimonis perits', segons les practicades a l'acte del judici, que cita en el minut 3.15' i 10, 30'del CD de gravació de l'acta. Ja que com s'ha dit més amunt, la revisió no es pot basar en aquest tipus de prova, doncs només es podia basar en errors evidents de la valoració de perícies, s'ha de desestimar la seva pretensió, que per altra banda s'hauria de desestimar també per falta total de transcendència, doncs el recàrrec per manca de mesures de seguretat no està basat en la infracció de falta de avaluació de la màquina utilitzada per l'accidentat sinó en la insuficient protecció per no usar el resguard de la màquina trossejadora, per manca de supervisió de la feina realitzada pel treballador. Per tant, es desestima el motiu del recurs.

TERCER.El següent motiu del recurs es presenta per infracció de normes substantives i jurisprudència, per la via de l' article 193 c) de la LRJS , i cita com a precepte legal infringit l' article 123.2 de la LGSS , indicant que la màquina amb la qual el demandant treballava estava dotada de protector superior del disc i del pitjador de peces, que no va muntar el treballador accidentat, tal com va reconèixer.

El recurrent indica que es citen com a preceptes genèrics infringits els articles 14 i 15 de la Llei 35/1996 , així com l' article 17 de la mateixa Llei, que no es tracta de preceptes genèrics; que el mateix succeeix amb els apartats 1,2,3 de l'Annex dos del Reial Decret 1215/1997 , que indiquen que els equips no s'hauran d'utilitzar en la forma o condicions contraindicades pel fabricant, cosa que no és aplicable al cas concret, i com resulta del fet provat sisè. Que el treballador havia rebut cursos de formació i informació suficient de com havia de usar les maquines, i que no es pot admetre que s'imputi falta de prevenció per no haver 'posat un vigilant' al costat del treballador controlant la seva activitat.

Les al legacions del recurrent no poden ser ateses, ja que, tal com també reconeix, la jurisprudència ha declarat que es pot imposar el recàrrec per manca de mesures de seguretat per culpa 'in vigilando' de l'empresari, que és realment el que ha donat lloc a la imposició del recàrrec, tal com resulta de la sentència.

La jurisprudència que examina l' article 123 de la LGSS , no deixa cap dubte sobre la imposició del recàrrec per manca de mesures de seguretat, quan existeix la infracció de normes, encara que siguin de caràcter genèric. Per altra banda, insisteix també la doctrina jurisprudencial, en la aplicació de l' article 15-4 de la LPRL , quan diu que la efectivitat de les mesures preventives haurà de prevenir inclus les distraccions o imprudències no temeràries que pugui cometre el treballador, ja que únicament la imprudència temerària eliminaria la qualificació d'accident de treball ( article 115-4 de la LGSS ) diferent a la imprudència professional que és conseqüència de l'exercici habitual d'un treball i que es deriva de la confiança que aquest inspira ( article 115-5 a) LGSS ).

Així es diu en la sentència del TS de 22-07-2010 , recurs SUD núm. 1241-2009:

'1) El artículo 123.1 de la Ley General de Seguridad Social preceptúa que procederá la responsabilidad empresarial en el recargo de prestaciones de seguridad social 'cuando la lesión se produzca por máquinas, artefactos e instalaciones, centros o lugares de trabajo que carezcan de los dispositivos de precaución reglamentarios, los tengan inutilizados o en malas condiciones o cuando no se hayan observado las medidas generales o particulares de seguridad e higiene en el trabajo o las elementales de salubridad o las de adecuación personal a cada trabajo, habida cuenta de sus características y de la edad, sexo y demás condiciones del trabajador'.

Este mismo concepto de responsabilidad por 'el incumplimiento de los empresarios de sus obligaciones en materia de prevención de riesgos laborales' se reafirma en el artículo 42 de la ley 31/1995, de 8 de noviembre de Prevención de Riesgos Laborales (LPRL ), cuyo ordinal 3 se refiere específicamente al recargo de prestaciones . Especifica también la misma ley en su artículo 14.2 , que 'en cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo...'. En el apartado 4 del artículo 15 señala 'que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever (incluso) las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador'. Finalmente, el artículo 17.1 establece 'que el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean adecuados para el trabajo que debe realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma que garanticen la seguridad y salud de los trabajadores'.

Semejantes prescripciones en esta materia de seguridad aparecen recogidas en el artículo 16 del Convenio 155 de la Organización Internacional del Trabajo (OIT) de 22 de junio de 1981 , que impone a los empleadores, en la medida que sea razonable y factible, la obligación de garantizar que 'los lugares de trabajo, la maquinaria, el equipo y las operaciones que estén bajo su control sean seguros y no entrañen riesgo alguno para la salud y seguridad de los trabajadores'.

Además es de significar, que el mandato constitucional, contenido en el artículo 40.2 de la Constitución , obliga a los poderes públicos a velar por la seguridad e higiene en el trabajo; y que las Directivas europeas relativas a la aplicación de las medidas para promover la mejora de la seguridad y de la salud de los trabajadores, entre las que se encuentra, como más significativa la 89/391 CEE, así como los compromisos internacionales del Estado Español, figuran en el preámbulo de la repetida ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales como factores determinantes para la publicación de dicha ley cuyo objeto (art. 5 ) es 'la promoción de la mejora de las condiciones de trabajo dirigido a elevar el nivel de protección de la seguridad y salud de los trabajadores en el trabajo'.

A la luz de estos preceptos reiterada doctrina jurisprudencial (por todas STS de 2 de octubre de 2000 ) viene exigiendo como requisito determinante de la responsabilidad empresarial en el accidente de trabajo los siguientes: a) que la empresa haya cometida alguna infracción consistente en el incumplimiento de alguna medida de seguridad general o especial, añadiendo que no siendo posible que el legislador concrete la variadísima gama de los mecanismos ante la imposibilidad de seguir el ritmo de creación de nuevas maquinarias, bastará que se violen las normas genéricas o deudas de seguridad, en el sentido de falta de diligencia de un prudente empleado ( STS 26 de marzo de 1999 ), b) que se acredite la causación de un daño efectivo en la persona del trabajador, y c) que exista una relación de causalidad entre la infracción y el resultado dañoso; conexión que puede romperse cuando la infracción es imputable al propio interesado ( STS 6 de mayo de 1998 ).

3.- Es claro que, en singulares ocasiones, la conducta del trabajador accidentado, puede, determinar no sólo la graduación de la responsabilidad del empleador, sino también, incluso, su exoneración ( STS 20 de marzo de 1983 , 21 de abril de 1988 , 6 de mayo de 1998 , 30 de junio de 2003 y 16 de enero de 2006 ). Pero como antes se ha expuesto, en el caso que examinamos la conducta del trabajador no reúne el carácter temerario, que de concurrir afectaría a la misma existencia del accidente de trabajo, configurado en el artículo 115.4.b) LGSS y por lo tanto, al recargo de prestaciones . La imprudencia profesional o exceso de confianza en la ejecución del trabajo no tiene, en el supuesto que nos ocupa, entidad suficiente para excluir totalmente o alterar la imputación de la infracción a la empresa, que es la que está obligada a garantizar a sus trabajadores una protección eficaz en materia de seguridad e higiene en el trabajo; siendo de resaltar que incluso la propia LPRL dispone que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever la distracción o imprudencia temerarias que pudiera cometer el trabajador.

Como ha afirmado esta Sala en la sentencia de 8 de octubre de 2001 (Rec. 4403/2000 ) del juego de los preceptos antes descritos: artículos 14.2 , 15.4 y 17.1 L.P.R.L . 'se deduce, como también concluye la doctrina científica, que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado. Deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran. Y esta protección se dispensa aún en los supuestos de imprudencia no temeraria del trabajador. No quiere ello decir que el mero acaecimiento del accidente implique necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de seguridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones'.

QUART.En síntesi, els elements configuratius de la mesura sancionadora, prevista en l' article 123 de la LGSS , aquí analitzada (segons continua i pacífica jurisprudència continguda, entre d'altres, en les SSTS 16.11.93 , 12.2 i 20.5.94 , 8-10-2001 , 22-07- 2010, entre d'altres), segons la seva conformació legal i doctrinal són els següents: a) Que hagi ocorregut un accident de treball que doni lloc a prestacions del sistema de Seguretat Social; b) Incompliment de les mesures de Seguretat i Higiene en el Treball, bé generals, bé específiques; c) L'existència d'un nexe causal entre l'accident i l'esmentat incompliment, d) L'existència de un perjudici evident causat pel sinistre.

Els fets que s'han acreditat en el cas concret, són, en resum, que el treballador pateix l'accident consistent en lesions per tall del dit anular de la mà esquerra, per usar una màquina trossejadora en posició horitzontal, per a tallar llistons, sense que al disc de la serra li hagués muntat el protector superior del disc ni el pitjador de peces de la màquina, per la qual cosa desplaçava manualment el llistó amb les dues mans i usava la serra sense protecció. L'actor, de categoria professional aprenent de fuster, havia rebut formació i va ser ell mateix qui no va muntar els indicats elements de protecció de la màquina. En el moment de l'accident treballava juntament amb un Oficial de primera. La culpa 'in vigilando' de l'empresari, que havia de supervisar, mitjançant l'operari que treballava amb l'aprenent accidentat, la utilització de les màquines de forma correcta i amb totes les mesures de prevenció existents, ha quedat acreditada i és la que dona lloc a la imposició de la sanció per falta greu, per incompliment de les mesures genèriques de prevenció ( articles 14.2 i 17.1 de la Llei 35/1996 , LPRL). Per altra banda, la ITSS, valora també que no s'havia avaluat la màquina que usava el treballador, fet al que contraposa l'empresa que era idèntica a altres del magatzem avaluades. Però aquest segon aspecte de la qüestió, que més amunt s'ha valorat com a no transcendent, no és el que ha determinat la valoració de la sentència de instància, que és molt clara quan raona que la negligència del treballador - que podria haver modulat la responsabilitat per manca de prevenció., que ja s'imposa per l'INSS en grau mínim del 30% - no exonera a l'empresa de responsabilitat, quan ha incomplert, com ha quedat acreditat, el seu deure de garantir el correcte ús de la maquinaria, inclús dispensant la protecció al treballador de les seves pròpies imprudències, vigilant i imposant, al treballador les obligades normes de ús de la maquinària, d'acord amb les garanties de prevenció del fabricant. I més clar és en el cas de un treballador amb categoria professional d'aprenent, que utilitza la maquinaria de risc treballant juntament amb un oficial primera, tal com valora el magistrat de instància. Aquesta supervisió i vigilància, que no era d'impossible cumpliment, ha de guiar l'activitat de l'empresa, d'acord amb el poder de direcció de l'activitat empresarial que li atorga l' article 20 de l'E.T . Per tant, no s'adverteix cap infracció de la sentència de instància, que ha de ser confirmada íntegrament.

Pels motius exposats,

Fallo

En el procediment, seguit a instància de CONSTRUCCIONES EN MADERA LLORENS, S.L. contra L'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, ACTIVA MÚTUA 2008 i Celestino , en matèria de recàrrec en les prestacions per falta de mesures de seguretat, hem desestimar i desemtimem el recurs de suplicació presentat per la part actora contra la sentència de data 23 de desembre de 2011, en el procediment número 460-2011, seguit davant del Jutjat Social 16 dels de Barcelona, i confirmar íntegrament la sentència de instància.

En desestimar-se el recurs, s'acorda la perdua del dipòsit, quantitat a la que es donarà la destinació legal, sense costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.