Sentencia Social Nº 406/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 98/2009 de 21 de Enero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 21 de gener de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 406/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 16 d'octubre de 2008 dictada en el procediment núm. 514/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Diego , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 19 de juny de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 d'octubre de 2008, que contenia la decisió següent:

"ESTIMO la demanda presentada por Don Diego contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE y declaro a la parte demandante en situación de Incapacidad Permanente Total para su profesión habitual, derivada de accidente no laboral, reconociendo su derecho a percibir una pensión mensual a razón de una base reguladora de 786,07 euros, incrementado en un 20% durante los períodos de inactividad laboral, con efectos 31-01-2008, condenando al Instituto Nacional de la Seguridad Social a su pago junto a las mejoras y revalorizaciones que procedan desde aquella fecha."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Don Diego nacido el día 10-12-1952, con NIE núm. NUM000 , afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM001 y en situación de alta en el régimen agrario cta. Ajena, sufrió un accidente no laboral iniciando un proceso de incapacidad temporal el 20-09-2007 y fue dado de alta por Inspección médica el 22-05-2008.

Segundo.- En fecha 22-02-2008 el INSS dictó resolución acordando que no procedía declarar a la parte actora en situación de incapacidad permanente, derivada de accidente no laboral, por no reunir dicho requisito y por hallarse en descubierto en el pago de cuotas al régimen especial agrario de 6/2007 a 1/2008. El ICAM apreció en su dictamen, emitido en fecha 31-01-2008 las siguientes lesiones: "Hemorragia vítrea con DR de OD en septiembre de 2007. AV. CC ojo dcho. Amaurosis. Ojo izquierdo 0,9 con campimetría dentro de los límites normales".

Tercero.- Frente a dicha resolución la parte actora interpuso reclamación previa el 11-04-2008, reclamación que fue desestimada por resolución de 12-06-2008, si bien modificando el pronunciamiento relativo al descubierto de pago de cuotas, al hallarse al corriente de pago. El ICAM valoró nuevamente las lesiones en fecha 3-06-2008 apreciando el siguiente cuadro residual: "Traumatismo ojo derecho en septiembre de 2007, con amaurosis. Visión ojo izquierdo 0,9 con campimetría dentro de los límites normales".

Cuarto.-. La base reguladora de la prestación es de 786,07 euros y sus efectos 31-01-2008.

Quinto.- La parte actora padece "Traumatismo ojo derecho en septiembre de 2007, con amaurosis. Desprendimiento de retina ojo derecho en 11-2007. Reintervención en 4/2008 para reaplicación de la retina. Visión ojo izquierdo 0,6 - 0,9. Fractura C7. Lumbartrosis moderada sin afectación radicular. Diabetes mellitus II en tratamiento".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat Social planteja recurs contra la sentència que declara el demandant en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna

L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segon. L'ens gestor recurrent denuncia la infracció per violació de l'article núm. 137. 4 de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny . Manté que el dèficit visual de l'ull amauròtic i l'ull esquerre 0.6-0.9 no comporta cap limitació per a la seva professió habitual d'agrari per compte aliena perquè únicament està limitat per activitats que requereixin una visió binocular exquisida.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l'article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la mateixa Llei, la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'aquesta incapacitat suposa la impossibilitat relativa d'executar els fonamentals requeriments de la professió habitual en treball retribuït, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva.

Referent a les lesions que presenta el treballador, dels fets provats no atacats destaquem que pateix amaurosi de l'ull dret, despreniment de retina intervinguda i reinterviguda . Visió de l'ull esquerre de 0.6-0.9. Fractura C7. Lumboartrosi moderada . Diabetes mellitus II en tractament. Consta amb valor de fet provat en el segon fonament de dret com a afirmació judicial ( +++ sentencia ) que pateix dolor ocular de l'ull dret amb llagrimeig, quemosi i fotofòbia. L'artica núm. 38 e) del Reglament d'Accidents de Treball que te valor orientatiu, indica que es considerarà com a incapacitat permanent total la pèrdua de la visió d'un ull. En aquest cas també te disminuïda la visió de l'altre ull. La professió d'agrari comporta la necessitat de camp de visió complert per a conduir o manipular amb maquinària grossa o perillosa, fer esforços importants i força permanent, que te contraindicats degut al dèficit visual i a la patologia osteoarticular.

En conseqüència considerem que reuneix els requisits establerts en l'article núm. 137.4 de la Llei general de la Seguretat Social , motiu pel qual desestimem aquest recurs, amb confirmació de la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 16 d'octubre de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 19 de Barcelona en el procediment núm. 514/2008 i seguit a instància Don. Diego contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.