Sentencia Social Nº 407/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8738/2008 de 21 de Enero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 21 de gener de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 407/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 8 de setembre de 2008 dictada en el procediment núm. 375/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Bibiana , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra.

ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 29 d'abril de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de setembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por DÑA. Bibiana frente a INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo declarar y declaro al demandante en situación de Incapacidad Permanente Absoluta por agravación, con derecho a percibir una pensión de 451,80.- ?. mensuales, con las revalorizaciones y mejoras que correspondan, con efectos de 14.3.2008, condenando al I.N.S.S. a estar y pasar por tal declaración".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- Dña. Bibiana , nacida el 3.3.68 y con D.N.I. nº NUM000 , fue declarada en situación de Incapacidad Permanente en grado de total para la profesión habitual, derivada de enfermedad común, y ello por resolución de 29.9.2003.

2º.- Las lesiones que dieron lugar a dicha declaración fueron: "Enfermedad mixta del tejido conectivo con afectación articular y cutánea de predominio en manos".

3º.- Presentó solicitud de revisión por agravación el día 13.2.2008, y reconocida médicamente se determinan las siguientes lesiones: "Enfermedad mixta del tejido conjuntivo con afectación articular y cutánea de predominio en manos. Brotes frecuentes".

En su base el I.N.S.S. dictó resolución el día 13.3.2008 denegatoria de la revisión.

Formulada reclamación previa, fue desestimada por resolución definitiva de fecha 8.4.2008 que agotó la vía administrativa.

4º.- Las lesiones que padece actualmente la actora son: "Enfermedad mixta del tejido conectivo con afectación articular y cutánea de predominio en manos. Brotes frecuentes, precisando tratamiento crónico con corticoides. Dolores articulares crónicos importantes a pesar del tratamiento".

5º.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 451,80.- ?. mensuales, con fecha de efectos de 14.3.2008, existiendo conformidad de las partes.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. Per l'Institut Nacional de la Seguretat Social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que van acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total l'any 1990. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, c) de la Llei de procediment laboral .

Segon. El recurrent denúncia la violació per no aplicació del núm. 2 de l'article núm. 143 i l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994 de 20 de juny ) i al lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides perquè la patologia no s'ha agreujat i únicament ha d'evitar esforços físics en general.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que, per a declarar la existència d'una incapacitat permanent, ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la beneficiària per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda, el quart fet declarat provat no atacat, reflecteix un conjunt de patiments importants consistents en malaltia mixta del teixit connectiu amb afectació articular i cutània de predomini de mans. Brots freqüents. Precisa tractament crònic amb corticoides. Dolors articulars crònics importants malgrat el tractament, amb entitat suficientment severa per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, ja que la patologia persisteix agreujada de forma crònica amb dolors que impedeixen inclús la manipulació per a activitats de la vida diària quotidiana. En conseqüència el conjunt de les lesions i seqüeles són limitants de manera absoluta per a treballar amb normalitat i hàbit amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre en tasques lleugeres i de canvis posicionals del cos.

Per tant desestimem el recurs perquè concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar la treballadora en situació d'incapacitat permanent absoluta, atès que l'evolució de les lesions que van donar lloc a la declaració d'incapacitat total l'any 2003 s'han agreujat de forma significativa i en el seu conjunt la incapaciten funcionalment per a tot tipus d'activitat com hem dit, de manera que es compleix el previst en l'article 143 de la Llei General de la Seguretat Social .

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 16 de Barcelona de 8 de setembre de 2008 , dictada en el procediment núm. 375/2008 i seguit a instància de la Sra. Bibiana contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.