Sentencia Social Nº 408/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8857/2008 de 21 de Enero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 21 de gener de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 408/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 23 DE

SETEMBRE DE 2008 dictada en el procediment núm. 153/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Cecilio , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 22 de febrer de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de setembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"Acceptar en part la demanda interposada per Cecilio , contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, per tant, declaro el demandant en situació d'Incapacitat permanent en grau de Total qualificada, derivada de Malaltia Comuna, amb dret a percebre una prestació mensual i vitalícia del 75 per cent de la base reguladora de 1.690,53 euros mensuals, mes les revaloritzacions i millores corresponents, amb efectes econòmics des de 05/12/2007, i condemno a l'Institut Nacional de la Seguretat Social a reconèixer i abonar l'esmentada prestació".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primer. El demandant Cecilio , nascut el dia 18/3/1943 i afiliat a la Seguretat Social amb el nº NUM000 , prestava serveis com a Cuiner per compte d'altri.

Segon. A sollicitud de la part interessada, instada el dia 15/11/2007, es va iniciar expedient per la valoració d'Incapacitat Permanent, en el que es va emetre el 19/12/2007 informe la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats, i l'Entitat Gestora demandada va dictar resolució el dia 10/1/2008, en la que no es reconeix el demandant en situació d'Incapacitat Permanent en cap grau d'incapacitat, derivada de Malaltia Comuna, i com a conseqüència del següent quadre clínic: "Infección por VIH en tratamiento antiretroviral con buena respuesta clinica y anallitica; lumbalgia mecanica".

Tercer. Disconforme amb l'anterior resolució, va interposar Reclamació Prèvia, que fou desestimada per la corresponent resolució de 11/2/2008.

Quart. Les lesions que afecten el demandant, amb el caràcter de cròniques o la qualificació de permanents i presumiblement definitives, son les descrites a la Resolució Administrativa i esmentades en l'anterior apartat segon, puntualitzant la lumbàlgia deriva d'hèrnia discal foraminal dreta L4-L5 associada a importants canvis per espondilosi.

Cinquè. La base reguladora mensual de la prestació demandada es, 1.690,53? pel grau d'Absoluta i pel grau de Total. I els efectes econòmics des de 5/12/2007.

Sisè. El demandant acredita 5.216 dies de cotització equivalent a 14,3 anys.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'Institut Nacional de la Seguretat social demandat planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l'article 191, c) de la Llei de procediment laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril.

Segon. Denúncia la infracció en l'aplicació de l'article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny perquè considera que el treballador no acredita dèficits ni limitacions en la funcionalitat i que la patologia discal en manipulador d'aliments no requereix grans sobre càrregues o esforços del raquis.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l'article 137. 4 de la Llei General de la Seguretat Social, que defineix la Incapacitat permanent Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social, la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'aquest grau d'incapacitat suposa la impossibilitat relativa d'executar els fonamentals requeriments de la professió habitual, i entén que, encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per a la professió habitual es produeix quan no es pot garantir la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina pròpia de qualsevol activitat laboral productiva per compte d'altri.

Els fets provats no han sigut atacats i el demandant, cuiner de professió per compte d'altre, pateix infecció per VIH en tractament antiretroviral amb bona resposta clínica i analítica; lumbàlgia mecànica derivada d'hèrnia discal foramidal dreta L4-L5 associada a importants canvis per espondilosi. Amb la sentència de la instància entenem que la lumbàlgia causada per la hèrnia discal comporta limitació per a activitats de sobrecàrrega lumbar en mobilitat i en manipulació. Aquesta patologia juntament amb la infecció per VIH relacionada amb la professió habitual de cuiner que requereix manipular aliments, comporta la sobrecàrrega permanent del raquis i fer esforços i mobilitat del cos sostinguda. Per altra banda la infecció, encara que controlada i en tractament constant comporta un risc en la manipulació i contacte directe amb aliments a cuinar.

En conseqüència, desestimem el recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposiciones de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 21 de Barcelona de data 23 de setembre de 2008 dictada en el procediment núm. 153/2008 i seguit a instància de Cecilio contra l'esmentat Institut i, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.