Sentencia Social Nº 409/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 774/2009 de 22 de Enero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de gener de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 409/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 1 Barcelona de data 22 d'octubre de 2008 dictada en el procediment núm. 522/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Adelaida , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra.

ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 20-6-08 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 d'octubre de 2008 , que contenia la decisió següent:

Que estimando la demanda interpuesta por la trabajadora Dª Adelaida contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro al demandante en situación de Incapacidad Permanente en grado de ABSOLUTA derivada de enfermedad común, con derecho a percibir una pensión en la cuantía de 842,43 euros mensuales, por 14 pagas al año, equivalente al 100 por 100 de la base reguladora con más los mínimos, incrementos y revalorizaciones pertinentes, y con efectos económicos desde el día 4 de marzo de 2.008 , condenando a la citada Entidad Gestora a estar y pasar por esta declaración, y en su consecuencia a hacer efectiva al demandante la pensión en la cuantía y forma señaladas.

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora Dª Adelaida , nacida el 11de junio de 1962 , titular del D.N.I. nº NUM000 , afiliada a la Seguridad Social en el Régimen General , con el nº NUM001 , de profesión habitual Limpiadora , acredita cotización por periodo suficiente para lucrar la prestación que postula, y base reguladora de 842,43 euros.

SEGUNDO.- Incoado expediente de invalidez, emitió dictamen el ICAM el 4 de marzo de 2.008 , que recogía como dolencias :" Doble lesión mitral. Síndrome depresivo resistente a la medicación con sintomatologia actual. HIV + en tratamiento, estable en la actualidad. HTA en tratamiento " y resolvió la Dirección Provincial del I.N. S.S. en Barcelona el 1 de abril de 2.008 , declarando que se encontraba afecta de Incapacidad en grado de Total para su profesión habitual de Limpiadora con derecho a percibir pensión equivalente al 55% de su base reguladora, con efectos de 4 de marzo de 2.008

TERCERO.- Formuló reclamación previa que pretendía declaración de incapacidad permanente en el grado de Absoluta, que fue desestimada por resolución expresa.

CUARTO.- Padece : " Doble lesión Mitral mas Esclerosis Valvular Aórtica, grado funcional II con disnea a moderados esfuerzos. HTA. Infección por VHI+ en tratamiento con antiretrovirales con pauta triple, habiendose cambiado esquema por aparición niveles carga viral sérica por mutaciones al tratamiento. Fatiga intensa. Trastorno Depresivo servero ".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la demandant afecta d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191 c) de la Llei de Procediment Laboral.

Segon.- L'ens condemnat denuncia la infracció de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atès que la patologia que enumera és de grau moderat o no invalidant i no limiten ni contraindiquen activitats lleugeres o sedentàries, i cita doctrina jurisprudencial que considera infringida.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l'article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social, que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i hàbit que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la treballadora demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda en la instància, el quart fet declarat provat de la relació fàctica no atacat reflecteix un conjunt de patiments greus amb incidència funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut a la doble lesió mitral i a l'esclerosi valvular aórtica grau funcional II amb dísnea a esforços moderats. HTA. Infecció per VHI positiva en tractament amb antiretrovirals amb pauta triple, havent-se canviat esquema degut a aparició de nivells de càrrega viral sèrica per mutacions al tractament. Fatiga intensa. Trastorn depressiu sever. Tal com raona la magistrada de la instància, la patologia neurològica i psíquica és incapacitant de forma absoluta perquè obliga a repòs i evitar tot tipus d'esforç encara que sigui mínim, juntament amb el quadre depressiu sever, que afecta els actes de la mateixa vida quotidiana.

En conseqüència, entenem que la treballadora es troba incapacitada de forma absoluta, de manera que concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994) per a declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta degut a la severitat de les patologies. Per aquests raonaments el motiu de recurs ha de ser desestimat i confirmada la sentència.

Atesos els fonaments de dret precedents

Fallo

Desestimar el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Barcelona de 22 d'octubre de 2008 , dictada en el procediment núm. 522/2008, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.