Sentencia Social Nº 4125/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4282/2005 de 26 de Mayo de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. ÁNGEL DE PRADA MENDOZA

Barcelona, 26 de maig de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4125/2006

En el recurs de suplicació interposat per MÚTUA UNIVERSAL MUGENAT a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 28 de noviembre de 2004 dictada en el procediment núm. 368/2000 en el

qual s'ha recorregut contra la part JOAN FARRE CONSTRUCCIÓN, S.L., Jose Manuel , INSS i TGSS, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 03.06.00 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de noviembre de 2004 , que contenia la decisió següent:

"Que desestimo la demanda interpuesta por MUTUA UNIVERSAL MUGENAT frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, JOAN FARRÉ CONSTRUCCIÓN S.L. y Jose Manuel , a quienes expresamente absuelvo de los pedimentos de la demanda."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Que el trabajador D. Jose Manuel , se encuentra afiliado al Régimen General de la Seguridad Social, habiendo iniciado la prestación de sus servicios para la empresa JOAN FARRÉ CONSTRUCCIONS S.L. en fecha 11-3-99, ostentando una categoría profesional de Oficial 1a.

La citada empresa tenía aseguradas las contingencias en la Mutua actora, hallándose al corriente en el pago de las respectivas cuotas.

La base de cotización del trabajador es de 174.000 ptas mensuales, equivalentes al mes de noviembre de 1999.

SEGUNDO.- Que el trabajador Sr. Jose Manuel , en fecha 7 de diciembre de 1999, inició periodo de incapacidad laboral debido a accidente de tráfico, en principio calificado como "no laboral".

Ese día, el Sr. Jose Manuel informó a la empresa que debía trasladarse al CAP del Vendrell donde tenía concertada una visita con el urólogo obteniendo permiso de la empresa, cuando al desplazarse a dicho centro asistencial fue arrollado por un camión, sufriendo como consecuencia de dicho accidente fractura de tibia y peroné y magulladuras varias.

TERCERO.- Que según el informe de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social de de Tarragona de fecha 21-9-2004, el trabajador

"2.- El 7 de diciembre de 1999 tuvo un accidente de tráfico cuando se dirigía en moto por la Carretera Nacional 340, en el cruce con la carretera de Valls, desde la obra que estaba realizando la empresa en Bañeras del Penedés, alrededor de las 10 horas, para acudir a visita médica concertada con el urólogo en el Centro de Asistencia Primaria de El Vendrell, al ser arrollado por un camión; sufriendo fractura de tibia y peroné, y varias contusiones.

3.- Según manifestaciones del administrador de la empresa, D. Sebastián , a la Inspectora actuante, se le había dado permiso al trabajador para que acudiera al centro médico durante la jornada laboral y desde el centro de trabajo, al que posteriormente debía incorporarse al finalizar la consulta; sin que se tratara de un día de permiso para asuntos propios.

Considerándose, en consecuencia, como contingencia determinante de la baja médica la de accidente de trabajo".

CUARTO.- Que la Dirección Provincial del INSS, mediante resolución de fecha 17 de marzo de 2000, previo informe de la Comisión de Evaluación de Incapacidades declaró el carácter profesional (accidente de trabajo) de la incapacidad temporal padecida por el Sr. Jose Manuel , iniciada el 7 de diciembre de 1999.

Interpuesta reclamación previa por la Mutua accionante en fecha 19 de abril de 2000, fue desestimada por resolución del INSS de fecha 28 de abril de 2000.

QUINTO.- Ha quedado agotada la vía administrativa previa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència d'instància que ha desestimat la demanda de l'entitat col·laboradora respecte la imputació de l'accident que patí el treballador com a no laboral, en lloc de com accident de treball que s'ha declarat en via administrativa, s'alça ara la Mútua en suplicació.

De l'anterior relat fàctic es deriva clarament que el dit treballador patí un sinistre de tràfic en data 07.12.1999 mentre, al llarg de la jornada laboral, gaudia d'un permís retribuït, desplaçant-se des de l'obra que estava realitzant l'empresa a Bañeras del Panedès per acudir a una visita mèdica pròpia. L'INSS considerà que aquest accident tenia una etiologia laboral, la qual cosa ha estat confirmada pel pronunciament d'instància, contra el què s'alça ara en suplicació la Mútua actora.

SEGON. La recorrent palesa el seu primer motiu d'oposició per la via de l'apartat b) de l' art. 191 TRLPL, tot instant la modificació de l'ordinal tercer del relat fàctic per tal que s'hi addicioni el següent redactat: "El Sr. Jose Manuel acudía a la visita anual al urólogo para realizarse revisión, por los padecimientos de riñón que adolece desde hace más de diez años". La dita pretensió es basa en el document que consta en el foli 45 de les presents actuacions.

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol·licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar la desestimació d'aquest motiu, atès que el fet de que el treballador demandat fos un malalt crònic cap rellevància pot tenir a efectes de la present litis, ni tant sols en relació a la causalitat del permís retribuït, sobre el què amb tanta intensitat discuteixen les parts.

TERCER. Per la via de l'apartat c) de l' art. 191 TRLPL es denuncia per la recorrent la vulneració d'allò previst a l' art. 115, apartats 1 i 2 a) LGSS

En aquest punt la sentència d'instància nega que l'accident pugui tenir la condició de "in itínere" o en missió, insistint en la tesi de que el permís tenia en tot cas la condició de per assumptes propis, pel que l'accident no tingué lloc ni en el lloc de treball ni en temps de treball

El recurs ha de ser estimat. En efecte, escau observar com en el present cas no existeix cap mena de causalitat entre l'accident i l'activitat laboral del demandant.

Cal referir, així, que el concepte d'accident de treball és la institució més veterana del Dret de la Seguretat Social, venint a cobrir amb mitjans públics la cobertura dels estats de necessitat que es puguin derivar pels treballadors com conseqüència de lesions corporals nascudes arran un fet imprevisible, sobtat i violent com conseqüència del treball, i externalitzant en l'Estat la responsabilitat de l'empresari en la seva condició d'ocupador. Aquesta llarga tradició comporta que, ara com ara, la noció d'accident de treball superi, amb molt, l'estricte marc de la seva configuració tradicional, integrant en la figura moltes altres realitats. Entre elles escau destacar allò que es coneix com a accidents "in itínere", és a dir, els que pateixen els assalariats en anar o tornar del seu lloc de treball ex art. 115.2 a ) o els anomenats "accident en missió", és a dir, les lesions que es puguin patir com a conseqüència del treball, malgrat que el fet esdevingui fora del temps laboral i/o fora del lloc de feina. En aquest sentit, escau destacar que la definició d'accident de treball tradicional es basava en la consideració d'una relació directa entre activitat laboral i accident. Tanmateix, però, l'actual redactat de l'apartat 1 de l' art. 115 LGSS ve acceptant també les relacions indirectes que podrien ser definides, conforme el vell aforisme jurisprudencial, en l'expressió "si no hagués existit relació laboral, no hagués existit accident". En l'actual marc normatiu, així, s'ha eliminat la hipòtesi d'una causalitat rígida, flexibilitzant aquesta fins al punt d'admetre tant les relacions directes com les indirectes. No s'exigeix, per tant, que el treball sigui la causa directa de la lesió, essent suficient que el seu exercici determini l'exposició del subjecte a una sèrie de riscos inherents al mateix o amb ell connectats.

D'aquest marc jurídic actual -i de la seva evolució doctrinal i jurisprudencial- amara la noció exposada d'accident en missió: d'aquesta manera, totes aquelles lesions que pateix un assalariat com conseqüència de la feina (encara que es trobi a l'estranger o molt allunyat del centre de treball, o no passin fora de l'horari laboral) són imputats com accidents de treball, atès aquest nexe indirecte.

Aquest nexe indirecte és pales també en el concepte d'accident de treball "in itínere" (també creat originalment per la jurisprudència), atès que tampoc aquí l'accident es produeix fora del temps i lloc de treball, per bé que n'és conseqüència, atesa la necessitat de desplaçament de la casa a la feina i viceversa. D'aquesta manera, la jurisprudència, des d'antuvi, ve exigint la concurrència de tres requisits constitutius en aquestes circumstàncies: a) que l'accident tingui lloc per desplaçament vinculats amb el treball (element teleològic); b) que es doni en el trajecte habitual o més idoni (element geogràfic); i c) que es produeixi en un temps raonable per a la cobertura del trajecte (element cronològic).

A judici de la Sala no pot considerar-se que en el present cas ens trobem davant un nexe causal entre el treball i l'accident, ni tant sols indirectament. No podem parlar, així, d'un accident en missió, atès que l'assalariat demandat no estava realitzant -o, si més no, així no consta en els fets provats- cap tipus d'activitat per a l'empresa, sinó que es desplaçava pels seus propis i legítims interessos de salut. No hi ha, per tant, relació amb la feina que empari la consideració de l'existència d'un accident de treball.

D'altra banda, tampoc no podem parlar en sentit estricte d'un accident "in itínere", doncs no existia element teleològic (el desplaçament, com acabem de dir, cap relació tenia amb el treball). Certament, com s'indica a la sentència d'instància, la salut del treballador afecta també a l'empresari, per bé que és aquest un plantejament general i forçosament abstracte. És evident, però, que no ens trobem aquí davant d'elements que acreditin o indiciïn en el cas concret i determinat l'interès compartit entre les parts contractuals (com sí ocorriria, a tall d'exemple, en el cas de que l'accident es produís en un desplaçament per realitzar una revisió mèdica pactada en seu d'autonomia col·lectiva o individual o en visites periòdiques a serveis de prevenció o en matèria de salut laboral o quan les lesions fossin conseqüència d'un previ accident de treball). El treballador anava a visitar l'uròleg per voluntat pròpia i no existeix en el present supòsit cap element que vinculi aquest fet amb la prestació laboral, ni en forma directa, ni indirecta.

Des d'aquest punt de vista cap importància pot tenir en la present litis la consideració respecte si ens trobem davant un permís retribuït per visita mèdica o per assumptes propis. En ambdós casos no existeix cap suspensió contractual, sinó davant una absència contractual de prestació laboral pel treballador de caràcter temporal. La qual cosa no valida en cap moment l'existència d'accident laboral, en no existir, pels motius exposats, la necessària vinculació teleològic amb el treball.

Certament, no s'escapa a la Sala que l'accident es produí en el trajecte cap al Vendrell, lloc on tenia visita el treballador i, a més, el seu domicili. És obvi, en aquest sentit, que si l'actor s'hagués adreçat a casa seva (per exemple, per tal de cercar els documents de la Seguretat Social o informes mèdics, etc.) podria considerar-se, potser -i com ocorre en els pronunciaments citats en la impugnació del recurs- que ens trobem davant un accident "in itínere". No és però, el cas, atès que no consta cap element fàctic que ens porti a la dita conclusió. Al què hem d'afegir que, per contra, si consta en el relat fàctic que el permís que tenia el treballador per assistir a la consulta del metge era temporal i que tenia que reingressar a la feina al llarg de la jornada del mateix dia. És evident, en aquest sentit, que allò que no pot pretendre's és imputar a l'ocupador un doble risc en la cobertura de la seva responsabilitat (doncs el demandant havia de realitzar quatre viatges), màxim quan, com s'ha dit, no existeix nexe de causalitat entre el sinistre i el treball, ni apareixen elements que ens portin a concloure que concorria també un interès de l'ocupador en la visita mèdica.

Val a dir que aquesta hermenèutica ha estat fixada ja prèviament per altres pronunciaments de la Sala en supòsits idèntics o molt similars. Així, en la nostra Sentència 9029 de 16 de desembre ja vàrem excloure la possibilitat de que es considerés com accident de treball aquell ocorregut com conseqüència d'un permís per assistir a visita mèdica al llarg de la jornada de treball. Afirmàvem allà que "puede calificarse el accidente como "in itinere" pues no ocurrió en el trayecto de su domicilio al centro de trabajo, ni de accidente en misión pues no llevaba encargo ni encomienda alguna de la empresa. Ahora bien lo más importante es que aun habiendo ocurrido en tiempo de trabajo no guarda relación con el mismo por lo que falta el elemento esencial para la calificación del accidente como laboral pues las molestias o el dolor de los que pretendía ser atendido por el médico tienen un origen no laboral toda vez que se deben a una intervención quirúrgica que se realizó a causa de una enfermedad común que padecía. Así pues, falta la vinculación esencial entre las dolencias que en su momento determinaron su salida de la empresa para dirigirse al médico utilizando un ciclomotor y el trabajo, y las que sufre actualmente y que han ocasionado la baja discutida, derivan directamente del accidente de tráfico sufrido por lo que es correcta la calificación de las mismas que realizó el INSS como derivadas de accidente no laboral"

Les dites consideracions, doncs, han de comportar l'estimació del recurs amb la conseqüència de la revocació del pronunciament d'instància i l'estimació de la demanda interposada per la Mútua, per bé que hem de declarar com contingència causant un accident no laboral i no la malaltia comuna postulada a l'escrit rector.

Vistos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demés disposicions

Fallo

Que hem d'estimar i estimen el recurs de suplicació interposat per MÚTUA UNIVERSAL - MUGENAT-; Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social número 10 contra la sentència dictada pel jutjat del social número 2 dels de Tarragona en data 28 de novembre de 2004, recaiguda en actuacions 368/2000 i, en conseqüència, hem de revocar i revoquem la dita resolució i, amb estimació de la demanda formulada pel dit actor contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, JOAN FARRE CONSTRUCCIÓN SL i Jose Manuel declarem que l'accident patit per aquesta darrera citada persona física en data 7 de desembre de 1999 té com contingència un accident no laboral, condemnant als demandats a estar i passar per la dita declaració amb totes les conseqüències inherents i revocant les resolucions dictades per l'expressada entitat gestora declaratives d'accident de treball de dates 17.03.2000 i 27.04.2000.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l' art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.