Sentencia Social Nº 416/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 698/2009 de 22 de Enero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

ECR

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de gener de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 416/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 7 Barcelona de data 5 de novembre de 2008 dictada en el procediment núm. 714/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Elisenda , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 3 de setembre de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de novembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda promovida por Elisenda contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (Inc.), declaro que la parte actora se encuentra en situación de INCAPACIDAD PERMANENTE, en su grado de ABSOLUTA, derivada de enfermedad común.

En consecuencia, debo condenar y condeno a la entidad demandada a estar y pasar por esta resolución y, en consecuencia, a reconocer y abonar a la parte actora una pensión vitalicia y mensual en cuantía de 1.050,27 ?, esto es, el 100% de su base reguladora, más los incrementos legales que, en su caso correspondan, y con efectos desde el 29 de abril de 2008."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- Elisenda , nacida el 24-12-1953, con DNI nº NUM000 , afiliada a la Seguridad Social, en situación de alta en el Régimen General, de profesión habitual PEON de la industria siderometalúrgica, inició situación de incapacidad temporal el 5-9-07, extendiéndose alta médica con propuesta de incapacidad permanente el 29-4-08.

2º.- El 28-5-08 la Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social dictó resolución por la que la declaró a la actora en situación de incapacidad permanente, en grado de total, derivada de enfermedad común, con efectos 29-4-2008 por las siguientes lesiones, dictaminadas el 29-4-08: "Afectación neurológica y del tejido conectivo con limitación funcional"

3º.- Padece la actora: síndrome de superposición del tejido conectivo con afectación neurológica atípica I (enfermedad sistémica autoinmune). Marcada disminución de la capacidad funcional con clínica de poliartritis que obliga a reposo y evitar todo tipo de esfuerzos.

4º.- No se discute ni la base reguladora mensual de la prestación (1.050,27 ?) ni la fecha de efectos (29 abril 2008).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la demandant afecta d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191 c) de la Llei de Procediment Laboral .

Segon.- L'ens condemnat denuncia la infracció de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al·lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atès que la patologia osteoarticular no limiten ni contraindiquen activitats lleugeres o sedentàries, i cita doctrina jurisprudencial que considera infringida.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l'article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i hàbit que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la treballadora demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda en la instància, el tercer fet declarat provat de la relació fàctica no atacat reflecteix un conjunt de patiments greus amb incidència funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut a la síndrome de superposició del teixit connectiu amb afectació neurològica atípica I (malaltia sistemàtica autoinmune) amb marcada disminució de la capacitat funcional amb clínica de poliartritis que obliga a repòs i a evitar tot tipus d'esforç. Tal com raona la magistrada de la instància i recull el mateix Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, la patologia incapacitant de forma absoluta és l'afectació neurològica evolutiva que afecta de forma general amb clínica de poliartritis que obliga a repòs i evitar tot tipus d'esforç encara que sigui mínim, amb afectació en la mateixa vida quotidiana.

En conseqüència, entenem que la treballadora es troba incapacitada de forma absoluta, de manera que concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD Legislatiu 1/1994 ) per a declarar la treballadora en situació d'incapacitat permanent absoluta, degut a la severitat de les patologies. Per aquests raonaments el motiu de recurs ha de ser desestimat i confirmada la sentència.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimar el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 7 de Barcelona de 5 de novembre de 2008 , dictada en el procediment núm. 714/2008, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.