Sentencia Social Nº 4192/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5019/2013 de 10 de Junio de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 10 de juny de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4192/2014

En el recurs de suplicació interposat per INSS i Juliana a la sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 29 d'abril de 2013 dictada en el procediment núm. 855/2012, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 d'abril de 2013 , que contenia la decisió següent:

'Que estimando en parte la demanda interpuesta por Juliana contra INSS, sobre incapacidad permanente declaro a la actora afecta de incapacidad permanente absoluta por enfermedad común, con reconocimiento del derecho a pensión a cargo de la gestora sobre la base reguladora de 721,80 euros, porcentaje del 100% y efectos de 14.12.2011, con mejoras y revalorizaciones.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- La parte actora, cuyos datos personales constan en el expediente administrativo, nacida el NUM000 .1975, se encuentra afiliada a la Seguridad Social, Régimen General, núm. NUM001 , en alta.

SEGUNDO.- Su profesión habitual es la de oficial administrativa.

TERCERO.- A resultas del expediente administrativo instruido, la UVAMI emitió dictamen en fecha 16.3.2012. Mediante resolución de 18.4.2012 el INSS declaró a la parte actora afecta en grado de incapacidad permanente total derivada de enfermedad común, con base reguladora de 721,80 euros desde 14.12.2011. La propuesta de la CEI asumió el dictamen de la UVAMI y declaró la existencia de las siguientes secuelas: síndrome químico múltiple, síndrome de fatiga crónica grado III, fibromialgia grado IV con funcionalismo conservado, sensibilidad electromagnética, trastorno de ansiedad reactivo.

CUARTO.- Interpuesta reclamación previa, fue desestimada expresamente.

QUINTO.- La base reguladora de la pensión asciende a 721,80 euros mensuales por enfermedad; por accidente no laboral, 970,48 euros. La fecha de efectos es 17.4.2012 para la total y 14.12.2011 para la absoluta.

SEXTO.- La parte actora está afecta de las siguientes secuelas: síndrome químico múltiple, síndrome de fatiga crónica grado III, fibromialgia grado IV, sensibilidad electromagnética, trastorno de la personalidad no especificado y trastorno delirante somático, en tratamiento, que ha precisado ingreso hospitalario, crisis de ansiedad.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora i la demandada van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària. La part actora, Juliana va impugnar el presentat per la part contrària. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà en part la demanda interposada per la part actora, la declarà en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i condemnà l'Institut Nacional de la Seguretat Social al pagament de la pensió corresponent, interposen Recurs de Suplicació les dues parts.

Dues són les qüestions controvertides en el present litigi. En primer lloc, el grau d'incapacitat en que es troba la demandant i, en segon lloc, la contingència de la qual deriva la situació d'incapacitat permanent absoluta en que ha estat declarada l'actora.

SEGON.Primerament s'examinarà el recurs interposat per l'Entitat Gestora. En l'únic motiu del recurs, correctament emparat en l' article 193 c) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , es denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i s'al.lega que les patologies que consten en el fet provat sisè, s'assemblen a les que reconeix el dictamen de l'ICAM de 14.12.2011 i aquestes patologies únicament l'impedeixen la realització de les funcions de la seva professió habitual d'oficial administrativa, però no la incapaciten per a realitzar altres professions.

Així mateix argumenta que el magistrat ha tingut en compte una altra patologia, com és un trastorn delirant del que ha precisat ingrés psiquiàtric, però que aquesta malaltia no és crònica i que, a més, es recull en un informe de data 11.2.2013, que és una data molt posterior al dictamen de l'ICAM, per la qual cosa no es pot valorar en el present litigi.

TERCER.La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre , 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988 , 9 i 17 de mar ç, 13 de juny i 27 de juliol de 1989 , i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

Tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar. En primer lloc cal dir que si l'Institut recorrent entén que les lesions que pateix l'actora no són les que es recullen en el fet provat sisè, l'hauria d'haver impugnat per la via de l'apartat b) de l' article 191 de la LGSS , és a dir sol.licitant la modificació dels fets provats i no per la via de l'apartat c) que només permet la denúncia de la infracció de normes jurídiques. És per això que, en no haver-se modificat l'esmentat fet provat, les lesions que pateix actualment la part actora, i de les quals s'ha de partir per a constatar la seva situació mèdica, son les que es recullen en aquest.

I aquestes lesions, a judici de la Sala, anul.len totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a realitzar qualsevol tipus de treball, tal com va decidir el magistrat d'instància, especialment tenint en compte que la fibromiàlgia està qualificada com a severa (grau IV) així com també mereix aquest qualificatiu el síndrome de fatiga crònica que pateix, que és de grau III, i, a més a les dites patologies s'ha d'afegir també el síndrome químic múltiple, sensibilitat electromagnètica, trastorn de la personalitat no especificat i trastorn delirant somàtic, en tractament, que ha precisat ingrés hospitalari. Tal com correctament afirma el jutge d'instància, en la seva llarga i raonada sentència, unes patologies d'aquest tipus comporten una sèrie de trastorns en la personalitat de les persones afectades que els produeix una gran incapacitat per realitzar qualsevol tipus de feina, fins i tot les més sedentàries, pels intensos dolors i gran fatiga que pateixen, a més d'ansietat, insomni, etc., i, en conseqüència, estan incapacitades de forma absoluta per exercir cap professió.

Pel que fa a l'al.legació de que el trastorn delirant es recull en un informe molt posterior al dictamen de l'ICAM, cal dir que és cert, però cal tenir en compte que la decisió de la sentència es basa, fonamentalment, tal com assenyala el magistrat en el fet provat sisè, en que l'actora pateix fibromiàlgia i fatiga crònica en grau sever, tal com reconeix el propi dictamen de l'ICAM (fet provat tercer), per la qual cosa encara que no es tingués en compte la patologia citada, la decisió de la resolució impugnada seria idèntica.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987 , en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs.

QUART.El recurs interposat per l'actora es fonamenta en dos motius. En el primer, correctament emparat en l'apartat b) de l' article 193 de la llei processal laboral , es demana la modificació del fet provat segon, en el sentit de qui s'hi afegeixi la redacció següent: 'diagnosticada el 12.12.10 per hipersensibilitat química múltiple, SQM, després d'exposició a organofosforats, causant baixa per I.T. en data 15.12.10 i esgotant la durada màxima de la situació. Al desembre de 2011 juntament amb la SQM grau III, s'afegeix fibromiàlgia greu grau IV i síndrome de fatiga crònica grau IV'. Es fonamenta en els informes mèdics que es troben als folis 93 a 96 de les actuacions i en la resolució de l'INSS que es troba al foli 12 de les actuacions.

El motiu ha de ser desestimat, perquè en cap dels dits documents s'acredita que l'actora fos diagnosticada el 12.12.10 per hipersensibilitat química múltiple 'després d'exposició a organofosforats', sense que s'observi cap error en la valoració de la prova per part del magistrat d'instància. Concretament el magistrat a quo afirma, en el fonament de dret setè, que no estima acreditat l'exposició a agents químics, a organofosforats i, per tant, 'se desconoce si hubo exposición de la actora y el tiempo, que son factores relevantes para valorar la intensidad de la exposición'.

CINQUÈ.En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l' art. 193 de la Llei adjectiva laboral es denuncia la infracció de l ' art. 117.1 de la Llei General de la Seguretat i s'al.lega que la hipersensibilitat química múltiple per exposició a agents químics i la posterior emergència del SFM més FC és equiparable a accident no laboral, ja que estan causades per una causa externa, acció virulenta i origen sobtat, sense que resulti indispensable identificar l'agent, dosi o temps d'exposició, resultant clar per la història clínica, la inexistència de causa interna, per la qual cosa la pensió resultant s'hauria de calcular sobre la base reguladora de 970,48€ i efectes de 14.12.11.

Aquesta al.legació ha de ser desestimada, perquè la sentència impugnada no ha infringit l'article citat. En efecte, cal tenir en compte que la recurrent no ha aconseguit modificar el relat fàctic de la sentència, per la qual cosa s'haurà d'estar al que s'hi declara provat. En aquest sentit no s'ha acreditat, ni mínimament, que el síndrome químic múltiple, sigui el causant de que la demandant hagi patit, posteriorment, les patologies del SFT i FM. Cal dir, a més, que tal com argumenta el magistrat d'instància, l'esmentat síndrome en l'actualitat no està ni reconegut per l'OMS com malaltia. D'altra banda, l'origen d'aquesta afecció, tal com també assenyala el magistrat, és desconegut, sense que s'hagi demostrat que tingui relació amb una intoxicació puntual (exposició molt intensa o inusual), ni amb cap succés traumàtic, per la qual cosa és evident que no s'ha acreditat que aquesta malaltia procedeix d'un accident no laboral.

Per tant el motiu s'ha de desestimar i, amb ell, el recurs, el que comporta la ratificació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem els Recursos de Suplicació interposats per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i Doña. Juliana contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 29 de Barcelona, en data 29 d'abril de 2013 , que va recaure en les Actuacions 855/2012, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta derivada d'accident de treball contra el citat Institut i, en conseqüència, hem de ratificar l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.