Sentencia Social Nº 4213/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2088/2015 de 26 de Junio de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 2088/2015

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 26 de juny de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4213/2015

En el recurs de suplicació interposat per Agustina a la sentència del Jutjat Social 1 Girona (UPSD social 1) de data 27 de novembre de 2014 dictada en el procediment núm. 326/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Universitat de Girona, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamacio drets contracte treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de novembre de 2014 , que contenia la decisió següent:

'Que estimando la excepción procesal de inadecuación de procedimiento y apreciando la caducidad de la acción, absuelvo a la universidad de Girona de las pretensiones dirigidas en su contra.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' PRIMERO.-La demandante, Agustina , ha suscrito los siguientes contratos laborales con la Universitat de Girona (en adelante, UdG):

- Contrato laboral de profesor asociado a tiempo parcial desde el 16/09/2005 hasta el 15/09/2006, como profesora asociada tipo 3, con una jornada de 12 horas semanales, en el Departament d'Empresa; Área de conocimiento: Economía Financiera y Contabilidad. La contratación se realizó al amparo del art. 53 de la LOU y artículo 50 de la Llei d'Universitats de Catalunya .

- Contrato laboral de profesor colaborador temporal a tiempo completo desde el 16/09/2005 hasta el 15/09/2010, en el Departament d'Empresa; Área de conocimiento: Economía Financiera y Contabilidad. La contratación se realizó al amparo del art. 51 de la LOU y artículo 48 de la Llei d'Universitats de Catalunya .

- Contrato laboral de profesor visitante a tiempo completo desde el 16/09/2010 hasta el 15/09/2011, con retribución de profesor colaborador doctor en el Departament d'Empresa; Área de conocimiento: Economía Financiera y Contabilidad. La contratación se realizó al amparo del art. 54.2 de la LOU y artículo 51 de la Llei d'Universitats de Catalunya .

- Prórroga del contrato laboral anterior desde el 16/09/2011 hasta el 15/09/2012 y nueva prórroga desde el 16/09/2012 hasta el 15/09/2013.

(Folios 44 a 48).

SEGUNDO.-En echa 8/07/2012, la UdG anunció a la trabajadora que por la finalización de la docencia atribuida al plan docente correspondiente a una plaza de profesor visitante, su contrato laboral se entinguiría por haber cesado las causas del mismo en fecha 15/09/2013 (folio 83).

Extinguido dicho contrato, la empresa ofreció a la actora suscribir un nuevo contrato laboral de profesor asociado tipo 3, con una jornada de trabajo de 160 anuales, en el Departament d'Empresa; Área de Conocimiento: Economía Financiera y Contabilidad desde el 25/09/2013 hasta el 11/09/2014, al amparo de lo dispuesto en el art. 53 LOU y el art. 50 de la Llei d'Universitats de Catalunya . La fecha inicialmente prevista para la firma de este contrato era el 16/09/2013. A petición de la demandante el contrato finalmente fue suscrito el 25/09/2013 (folios 30, 50, 51, 84 y 85).

Como consecuencia de la nueva jornada laboral, la actora pasó de percibir 2.085,66 € a 353,70 € mensuales en ambos casos con prorrata de pagas extras (hecho segundo de la demanda, no controvertido).

TERCERO.-En fecha 5/08/2003, la Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunyaemitió informe favorable a los efectos de la contratación como profesora colaboradora de la demandante de acuerdo con lo previsto en el art. 48 de la Llei d'universitats de Catalunya (folios 73 y 74).

En fecha 13/09/2013, la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación Dependiente de la Dirección General de Política Universitaria del Ministerio de Educación otorgó a la demandante evaluación positiva de la actividad docente e investigadora para la contratación de profesorado universitario en la figura de profesora ayudante doctora (folio 49).

CUARTO.-Cuando la actora fue contratada laboralmente para prestar servicios como profesora asociada en fecha 16/09/2005 y como profesora visitante en 16/09/2010, no ostentaba la condición de profesora o investigadora de otra universidad o centro de investigación (no controvertido).

QUINTO.-En fecha 27/02/2014, la parte actora presentó ante la Universitat de Girona reclamación previa en materia de modificación sustancial de condiciones de trabajo (folios 24 a 28).

SEXTO.-En fecha 1/10/2014, la parte actora presentó nueva reclamación previa en materia de despido ante la Universitat de Girona, por considerar que la extinción del contrato celebrado en fecha 25/09/2013 debía ser considerado nulo y subsidiariamente improcedente (folios 159 a 163).'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora, en reclamació per modificació substancial de condicions de treball, s'interposa pel aquesta Recurs de Suplicació, el qual es basa en dos motius.

La resolució impugnada desestimà la demanda estimant dues excepcions processals: 1) En primer lloc va estimar l'excepció d'inadequació del procediment al.legada per la demandada argumentant que l'actora va acceptar lliurement la subscripció d'un nou contracte laboral que va substituir l'anterior, per la qual cosa no va existir cap modificació substancial de les condicions de treball per part de la demandada. 2) També argumenta que com es tractava d'una reclamació per modificació substancial de les condicions de treball, tal com la pròpia actora afirmava en la seva demanda, era d'aplicació la modalitat processal de modificació de condicions de treball ( article 138.1 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social ) i, en conseqüència, el termini per interposar la corresponent acció era de 20 dies a partir del moment en que l'empresa va notificar a la demandant la citada modificació i tenint en compte que aquesta notificació s'ha d'entendre que es va efectuar el dia de la subscripció del nou contracte, que va ser el dia 25.9.2013, tal com la pròpia actora assenyala en la seva demanda i que la reclamació prèvia es va interposar en el mes de febrer de 2014 i la demanda en el mes d'abril del mateix any, en aquella data ja havia transcorregut, amb escreix, el termini de caducitat abans assenyalat.

I, per últim, pel que fa al fons de l'assumpte argumenta que en el present cas, tenint en compte que els contractes anteriors signats entre les parts no reunien els requisits que estableix la llei, tal com afirma la part actora en la seva demanda, la conseqüència no podia ser que la contractació hagués esdevingut indefinida, sinó que els anteriors contractes s'haurien de qualificar com a nuls, per inexistència dels requisits legals, i l'actora mai no tindria dret a que se la reintegrés en les condicions laborals dels dits contractes, citant a l'efecte la sentència d'aquesta Sala de data 19.6.2014 (R. 24/2014 ).

SEGON.En el primer motiu del recurs, correctament fonamentat en l'apartat b) de l' art. 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , es sol.licita la modificació dels fets provats primer i segon.

Concretament, pel que fa al primer, es demana es rectifiqui la data d'inici del contracte laboral de professor col.laborador temporal a temps complert, que és del 16.9.2006 i no del 16.9.2005 com consta en el dit fet provat. Es fonamenta en el document que es troba al foli 45 de les actuacions.

Pel que fa al fet provat segon, es demana es modifiqui en el sentit de que consti que 'La actora no suscribió ningún contrato, però a pesar de ello se le fijó una nueva jornada laboral a tiempo parcial de 1,5 horas semanales', enlloc de la frase 'A petición de la demandante el contrato finalment fue suscrito el 25.9.2013'. Es fonamenta la modificació en els documents que es troben als folis 30,50,51,84 i 85).

Aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutge s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la seva correcció, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Doncs ve, aplicant els dits requisits al present motiu cal dir que la primera modificació ha de ser estimada, perquè és cert el que es vol modificar i es tracta d'un mer error numèric.

Per contra, la modificació del fet provat segon ha de ser totalment desestimada. En primer lloc, perquè es basa en els mateixos documents en que el magistrat d'instància fonamenta el dit fet, sense que s'observi cap error en la valoració de la prova per part del dit magistrat. És cert que el dit contracte, que es troba als folis 50 i 51 de les actuacions, no està signat per la demandant, però també ho és que la demandant estava d'acord amb la signatura del dit contracte, tal com consta al foli 84 de les actuacions, que és un correu electrònic en el qual sol.licita que el nou contracte tingui data del dia 14.9.2013, per la qual cosa és evident que el magistrat d'instància no ha patit cap error en la valoració dels dits documents.

TERCER.En el segon motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l' art. 193 de la llei processal laboral , es denuncia la infracció de l' article 138 de la LRJS en haver-se apreciar l'excepció d'inadequació del procediment i al.lega que com no va subscriure cap nou contracte en el mes de setembre de 2013, el canvi de contracte imposat de forma unilateral per la demandada suposa una modificació substancial de les condicions de treball, atès que de tenir un contracte a jornada complerta, va passar a una jornada de 1,5 h. setmanals i de percebre 2085,66€ nets mensuals, a cobrar-ne 353,70€. I pel que fa a l'excepció de caducitat al.lega que no es pot estimar perquè l' art. 59.2 de l'ET i l' art. 138.1 de la LRJS estableixen un termini de caducitat de 20 dies, però sempre hi quan l'empresa compleixi amb els requisits que estableix la llei, atès que en cas contrari, el termini serà d'un any, d'acord amb el que disposa l' art. 59.2 de l'ET .

Pel que fa al tema exposat en primer lloc, és a dir, la inadequació del procediment, i tenint en compte el relat fàctic de la sentència, que no ha estat modificat, la Sala comparteix la decisió del magistrat d'instància que no ens trobem davant d'un supòsit de modificació substancial de condicions de treball de l'art. 41 de l'Estatut dels Treballadors. Aquesta decisió es fonamenta en que l'empresa en cap cas va procedir a modificar de forma unilateral les condicions de jornada i salari de la demandant, sinó que el que va passar és que es va el dia 15/9/2013 es va extingir el contracte temporal de professor visitant que tenia l'actora, atès que el dit contracte té una vigència temporal d'un màxim de 3 anys, (segons l'article 11 del vigent Conveni col.lectiu per al personal docent i investigador de les universitat públiques catalanes) i en haver-se extingit el dit contracte, la demandada va proposar a l'actora la signatura d'un nou contracte temporal com a professora associada.

Com hem dit abans, consta en el document que es troba al foli 84 de les actuacions que la demandant va acceptar la signatura del dit contracte i encara que és cert que mai no el va signar, per consell del seu advocat, tal com ella mateixa afirma en el seu recurs, és clar que va complir les prestacions del dit contracte, va rebre el salari corresponent i va ser donada d'alta a la Seguretat Social, sense que consti cap tipus de reclamació per la seva part durant els mesos següents.

Sobre la qüestió de la no signatura del dit contracte cal dir que segons estableix l' art. 1278 del Codi Civil 'Los contratos seran obligatorios, cualquiera que sea la forma en que se hayan celebrado, siempre que en ellos concurran las condiciones esenciales para su validez' i en el present litigi no consta que la demandant, quan va donar el seu consentiment al dit contracte, patís algun vici del consentiment.

Així doncs, si l'empesa s'hagués acollit a la facultat legal que li concedeix l' art. 41 de l'ET hauríem d'analitzar si concorrien les circumstàncies productives, organitzatives, econòmiques o tècniques que justifiquessin la seva decisió, exigint a la demandada la càrrega de provar que l'adopció d'aqueixa mesura de modificació substancial de condicions de treball contribuïa a prevenir una evolució negativa de la Universitat o a millorar la situació i perspectives d'aquesta a través d'una més adequada organització dels seus recursos, que afavorissin la seva posició competitiva en el mercat o una millor resposta a les exigències de la demanda i ens trobaríem aleshores en l'àmbit jurídic de l' art. 41 de l'ET , amb les importants conseqüència legals inherents, tant pel que fa a la resolució sobre el fons de l'assumpte, que pot inclús permetre al treballador la resolució indemnitzada del contracte de treball, com en la tramitació procedimental de l'acció exercitada per la via de l' art. 138 de la LRJS , en la que no és possible interposar recurs de suplicació.

Però si el que va existir va ser una novació contractual entre les parts i no pas una modificació substancial de les condicions de treball, l'acció exercitada s'haurà de tramitar pel procediment ordinari i es tractaria aleshores de resoldre si el conveni d'aplicació a les parts efectivament autoritzava o no la decisió d'extinció de l'anterior contracte en el concret supòsit de la treballadora demandant. La qüestió de fons no tindrà res a veure amb l'exigència d'aquella prova a la demandada sobre la seva situació econòmica, organitzativa o productiva, ni amb la naturalesa finalista de la decisió per a contribuir a superar la situació empresarial derivada de les seves dificultats de posició en el mercat i d'ajustament a la demanda i les conseqüències legals derivades d'aqueixa situació jurídica serien ben diferents.

Els raonaments anteriors suposen que ja no calgui entrar a examinar el segon apartat del mateix motiu, ni la resta de motius en els que s'impugna el fons de la qüestió a debat, amb ratificació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Agustina contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Girona, en data 27 de novembre de 2014 , que va recaure en les Actuacions 326/2014, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. en reclamació en matèria de modificació substancial de les condicions de treball i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem la dita resolució

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.