Sentencia Social Nº 4236/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1791/2008 de 22 de Mayo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 22 de maig de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4236/2009

En el recurs de suplicació interposat per Teofilo a la sentència del Jutjat Social 1 Sabadell de data 8 de maig de 2007 dictada en el procediment núm. 271/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Juan Alberto , ha

actuat com a ponent Il·lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.

Antecedentes

Primer. En data 13 de juliol de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de maig de 2007 , que contenia la decisió següent:

"FALLO: Que estimando parcialmente la demanda formulada por D. Juan Alberto contra Teofilo , debo condenar y condeno a ésta a que pague al demandante la cantidad de 10.993,46?"

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º)Circunstancias laborales.

El demandante acredita en la empresa demandada las siguientes circunstancias profesionales:

antigüedad desde el 17 enero 2.005.

-categoría de conductor mecanico y

-salario bruto de promedio de 1.489,25? mensuales con inclusión de pagas extras, mas dietas, plus de dedicación y plus de recogida.

Extinguió su relación laboral en fecha 29 noviembre 2.006

(Resulta doc. 9 a 16 del demandante).

2º)Prestación de servicios.

El actor prestaba servicios como conductor mecanice haciendo trayectos de Barcelona a Madrid. Salía de Barcelona sobre las 21 horas llegando a Madrid entre las 4 y 6 de la mañana. En Madrid realizaba un descanso de 9 horas aproximadas, realizando con posterioridad recogidas de mercancías, cargando posteriormente y regresando a Barcelona sobre las 4 a 6 de la mañana. Con posterioridad se trasladaba a su domicilio, comenzando nuevamente la jornada a las 21 horas del mismo día. El actor dormía en litera del propio camión.

(Resulta de la valoración conjunta de las declaraciones de las partes).

3º)Plus de recogida y dedicación.

En fecha 5 de febrero de 2.006 la empresa pacto con dos trabajadores, entre ellos el actor, unas condiciones salariales entre las que se encontraba un denominado plus de recogidas que se abonarían a partir de enero de dicho año con las condiciones que se refieren en el documento17 de la actor y que se da aquí por reproducido. En el periodo septiembre a noviembre de 2.006 el actor realizó distintas recogidas (documentos 19, 21 y 23 del actor que se dan aquí por reproducidos) que a tenor de lo dispuesto en el pacto de 5 de febrero de 2.006 habrían de remunerarse con un total de 645?.

De otro lado el actor vino percibiendo mensualmente y a partir de enero de 2.006, un plus denominado de dedicación, por importe promedio de 305? mensuales. (Hojas de salarios de los meses de enero a mayo 2.006, que obran a la documental 9 a 13 del actor).

A partir del mes de junio de 2.006 la empresa dejo de abonar unilateralmente dicho complemento de dedicación. (Resulta de la falta de acreditación de su abono).

4º)Plus nocturnidad.

Mensualmente, hasta noviembre de 2.006, el actor vino percibiendo, en concepto de plus de nocturnidad, la cantidad promedio mensual de 148,27?. (Hojas de salarios que obran en la documental del actor).

No consta el abono de plus de nocturnidad del periodo trabajado en 2.005, a pesar de que las jornadas realizadas en promedio mensual eran análogas.

(Resulta de la declaración de las partes en el actor de juicio y de la falta de acreditación de su abono por parte de la demandada).

5º)Tramite preprocesal.

El actor agotó sin éxito en tiempo y forma el preceptivo trámite de conciliación administrativa iniciado el 31 MAYO 2.006 y celebrado el 22 junio 2.006 con el resultado de sin avenencia

(Resulta del folio 8).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Contra la sentència dictada pel Jutjat Social recorre l'empresa que impugna primerament els fets provats de la mateixa.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol.licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

La primera modificació afectaria al fet provat segon i demana la recurent que es faci constar que el treballador feia dos o tres viatges complerts d'anada i tornada a la setmana, el que no exclou que en determinats períodes podessin ser tres, havent-ho valorat d'aquesta manera el Jutjat i sense que de la prova documental mencionada s'en derivi conclusio diferent, per la qual cosa haurà de ser mantingut aquest fet provat en la seva redacció original.

També demana l'empresa modificar el fet provat tercer de la sentència. Dins la complexidad de les relacions existents entre les parts i a partir de la valoració de la totalitat de la prova el Jutjat ha establert la procedència dels conceptes salarials i quins dels mateixos han estat abonats per l'empresa. Aquesta menciona efectivament documents aportats a la causa, i els relaciona amb altres proves també practicades a judici però les seves al.legacions no desvirtuen l'apreciació del Jutjat. Val a dir que el procediment laboral es de instància única i per tant es extremadament restrictiva la possibilitat de reviasar els fets provats per via de recurs de suplicació exigint que es tracti de documents o perícies que evidenciin l'error del Jutjador que ha presenciat la prova amb els avantatges de la inmediació processal, situació que no es dona en aquest cas, per la qual cosa el fet provat tercer també haurà de ser mantingut tal i com queda redactat.

S'impugna també el fet provat quart de la sentència, i hem de donar per reproduïts els arguments anteriors respecte de la ineficàcia de la prova mencionada per a les alteracions que es pretenen, essent correcta i suficient la menció duta a terme pel Jutjat respecte del plus de nocturnitat.

Seguidament, la recurrent duu a terme extenses al.legacions relatives als fonaments jurídics de la sentència del Jutjat Social. No podem donar lloc als canvis que es demanen doncs els arguments expressats per l'empresa recurrent són de caràcter fonamentalment jurídic o bé corresponen a personals valoracions de la prova practicada que no desvirtuen l'apreciació del Jutjat, per la qual cosa no poden ser tinguts en compte, doncs encara que per tal de garantir la tutela judicial efectiva, estigui oberta a les parts la impugnació d'elements de caràcter fàctic indegudament consignats a la fonamentació jurídica de la sentència, això no permet de cap manera posar en dubte la valoració probatòria o rebatre els arguments jurídics de la resolució judicial sense acudir a la via expressa de l' article 191.c) LPL ., essent per tant inadmissible la barreja d'arguments de valoració de prova amb arguments jurídics que es fa en aquest motiu.

Per tant, restaran sense modificació els fets provats de la sentència.

SEGON.-El segon motiu de recurs, la part diu denunciar infracció de normes substantives o de la jurisprudència. En canvi, i amb incorrecta tècnica processal, dedica la seva argumentació a rebatre o a discutir els fonaments de dret de la sentència recorreguda, introduint-hi les seves personals apreciacions, moltes vegades a partir de fets provats que ha intentat modificar sense èxit en el motiu de recurs anterior. Respecte dels arguments de dret, el recurs es mancat de sistemàtica, sense concretar en forma clara el precepte o preceptes legals que la sentència ha infringit o la doctrina jurisrpudencial de manera que el Tribunal pugui analitzar, doncs el concret i reduït marc d'aquest recurs especial, si la interpretació o aplicació han estat les correctes. Com hem dit, el recurrent, sembla voler simplement adaptar la fonamentada sentència judicial a les seves pretensions en el procès, el que de cap manera es possible en el recurs de suplicació.

Tal i com diu el Tribunal Constitucional a la sentència de 12 de març de 2007 , "el de suplicación es un recurso de alcance limitado, en el que los términos del debate vienen fijados por el escrito de interposición del recurrente y la impugnación que del mismo haga, en su caso, el recurrido (por todas, SSTC 218/2003, de 15 de diciembre, FJ 4; 83/2004, de 10 de mayo, FJ 4; y 53/2005, de 14 de marzo ), lo que determina que el Tribunal ad quem no pueda valorar ex novo toda la prueba practicada ni revisar el Derecho aplicable, sino que deba limitarse a las concretas cuestiones planteadas por las partes, pues de otro modo sufriría la confianza legítima generada por los términos en que fue conformada la realidad jurídica en el proceso, que no puede desconocerse por los órganos judiciales y también por ello, un recurso en que sólo se interese la revisión de los hechos que la sentencia declara probados, normalmente no puede prosperar pues es claro que esa clase de motivos es meramente instrumental, ordenados a construir la base fáctica (en los términos que estima la parte que los propone) que sirva de apoyatura a los motivos referentes a denuncia de infracciones sustantivas; pero cuando el recurso no hace denuncia alguna de esa clase, resulta absolutamente irrelevante que los hechos queden descritos en los términos que narra la sentencia o en otro modo distinto (cual propone el recurso) pues, en cualquier caso, la Sala no podría estima la pretensión que la parte deduce en suplicación, por cuanto para ello sería necesaria la apreciación de infracciones sustantivas (no invocadas, ya se dice), que fundamentasen la razón jurídica por la que, en su caso, la sentencia no se acomoda al ordenamiento jurídico".

En tot cas, val a dir que cap dels seus arguments pot ser acceptat pel Tribunal a efectes d'acollir les seves pretensions doncs o bé no tenen fonament en els fets provats de la sentència, tal i com han quedat redactats, o bé no es menciona el precepte legal o doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem que s'haurien infringit ni el Jutjat ha infringit els escassos preceptes legals i convencionals que es mencionen sense especificar a més detalladament la manera en que haurien estat infringits, arribant el Jutjat, després d'una fonamentada valoració de la prova a resoldre el conflicte que li ha estat plantejat amb aplicació de les concretes normes convencionals i amb respecte dels preceptes legals adients, dictant sentència amb parcial estimació de la demanda que la Sala ha de confirmar pels seus propis fonaments.

Això ens haurà de dur a desestimar el motiu i el recurs.

TERCER.-La desestimació del recurs de suplicació interposat suposarà la íntegra confirmació de la sentència del Jutjat Social, amb condemna en costes de l'empresa recurrent, pèrdua del dipòsit dut a terme per a recòrrer, aplicació de la consignació a la finalitat legal i fixació dels honoraris de l'advocat del treballador per la impugnació en la quantitat de tres-cents cinquanta euros.

Fallo

DESESTIMEM el recurs de suplicació interposat per Teofilo contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 1 de Sabadell, en data 8 de maig de 2007 , que CONFIRMEM íntegrament, amb condemna en costes de l'empresa recurrent, pèrdua del dipòsit dut a terme per a recòrrer, aplicació de la consignació a la finalitat legal i fixació dels honoraris de l'advocat del treballador per la impugnació en la quantitat de tres-cents cinquanta euros.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.