Sentencia Social Nº 4241/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4126/2006 de 08 de Junio de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 8 de juny de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4241/2007

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 1 Reus de data 29 de desembre de 2005 dictada en el procediment núm. 329/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Tesoreria General

Antecedentes

Primer. En data 23 de setembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 de desembre de 2005, que contenia la decisió següent: " Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por D. Darío en reclamación de invalidez contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo declarar al actor en situación de incapacidad permanente total condenando a la Gestora a que abone la pensión con mejoras y revalorizacxiones en razón a una base reguladora de 2.259,71 euros, porcentaje del 55% y efectos del 15.04.2005 "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- El actor D. Darío , provisto de D.N.I. nº NUM000 , nacido el 03-02-1960 se encuentra afiliado a la Seguridad Social, Régimen General, con el núm. NUM001 .

2º.- Su profesión habitual es la técnico de banca, desarrollando su trabajo como director de sucursal bancaria.

3º.- A resultas del expediente administrativo instruido, la Comisión de Evaluación de Incapacidades emitió dictamen en fecha 12-05-05. Mediante resolución de fecha 25-05-05, el INSS declaró a la parte actora no afecta en grado alguno de incapacidad permanente derivada de enfermedad común (doc. nº 1 demanda). La propuesta de la Comisión de Evaluación de Incapacidades contenia el siguiente cuadro residual: fibrosis epidural postquirúrgica. Artrodesis L4-S1 julio 2003. Radiculopatia bilateral S1 sin tratamiento. No evidencia de lesión axonal radicular aguda derecha lumbosacra en el momento actual.

4º.- Interpuesta reclamación previa en fecha 09-06-05, ha sido desestimada por resolución de fecha 12-07-05 (doc. 2 y 3 demanda).

5º.- Por resolución del Departamento de Benestar i Familia de la Generalitat de Catalunya de fecha 20 de junio de 2003, el actor tiene un grado de disminución del 33% en base a una limitación funcional de la columna por trastorno del disco intervertebral de etiologia degenerativa y una osteoporosis de origen metabólico.

6º.- La base reguladora de la pensión asciende a 2.259.71 euros y la fecha de efectos es 15-04-2005.

7º.- La parte actora está afecta de las siguientes lesiones: cuadro complejo de dolor lumbar crónico asociado a fibrosis peridural postquirúrgica refractaria a todo tipo de tratamiento, junto a osteoporosis de dificil reversión debido a una enfermedad múltiple osteometabólica de la columna vertebral que le afecta a las vertebras y a los discos intervertebrales a diversos niveles (degeneración discal múltiple) y una alteración congénita del canal medular, cuadro desmielinizante de las raices nerviosas de ambas extremidades inferiores, trastorno por estrés emocional y depresión reactiva secundaria.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Postula l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, com a únic motiu de recurs , emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei foral es denúncia pel recorrent la infracció de l'art. 136.1 i 137.4 de la LGSS.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. D'altra banda, pel que fa al grau de total, com s'indica a la STS de 26.06.1991 , l'art. 137, en referir-se a la incapacitat permanent total -en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb l'establert a l' art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969 - la refereix a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986 , entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

Doncs bé, en el present cas l'actor, de professió habitual tècnic de banca, acredita que pateix un quadre complex de dolor crònic refractari a tot tractament, junt a osteoporosi de difícil reversió degut a una malaltia ostometabòlica múltiple que afecta a la columna vertebral, a banda de una lesió congènita del canal medular, quadre desmielitzant de les arrels nervioses de les dues extremitats. Aquestes lesions contraindiquen la realització de una activitat de sobrècàrrega lumbar continuada, és a dir, de sedestació durant tota la jornada laboral, com seria pròpia de la seva professió, doncs donaria lloc a una agudització de la patologia vertebral lumbar i a una major penositat . S'ha d'afegir a la patologia descrita un trastorn per estrès i una depressió nerviosa secundaria que no tindrien per si soles caràcter incapacitant.

S'ha, doncs, de concloure que apreciades conjuntament totes aquestes lesions ens trobem front a una malaltia, que si bé permet al demandant capacitats residuals per a treballs no contraindicats amb el seu estat físic, no li permeten ara com ara, exercitar les tasques essencials del nucli bàsic de la seva professió pel que s'ha raonat anteriorment, ja que tal com raona el jutge de instància la professió habitual del actor no li permet realitzar canvis posturals que precisa per evitar l'agudització del dolor crònic que pateix.

SEGON.- Els previs raonaments han de comportar, en conseqüència, la desestimació del recurs de l'INSS i la confirmació de la sentència dictada pel Jutjat Social que declarava al demandant en situació d'incapacitat permanent en grau de total i el dret a la pensió corresponent.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem el recurs interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en el procediment seguit a instància de Darío contra la citada Entitat Gestora i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, per incapacitat permanent per malaltia comuna, i confirmem la sentència dictada en data 29-12-05, pel Jutjat Social 1 de Reus, en el procediment seguit en aquell jutjat amb el núm.: 329-05 , que estimava la demanda i declarava al demandant en situació de incapacitat permanent total, derivada de malaltia comuna i el dret a la pensió corresponent.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.