Sentencia Social Nº 4259/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1265/2008 de 22 de Mayo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de maig de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4259/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 17 d'octubre de 2007 dictada en el procediment núm. 487/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Abelardo , -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i Caixa D'Estalvis Comarcal de Manlleu, ha actuat com a ponent Il·

lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 3 de juliol de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 d'octubre de 2007 , que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda interpuesta por Abelardo contra Instituto Nacional de la Seguridad Social, Tesorería General de la Seguridad Social, CAIXA D'ESTALVIS COMARCAL DE MANLLEU, debo declarar y declaro el derecho del actor a pasar a la situación de jubilación parcial, condenando a la gestora a que abone la pensión con arreglo a la base reguladora de 2450,32 Euros, porcentaje 85% y efectos 1.4.2007, debiendo la Tesorería General de la Seguridad Social estar y pasar por esta declaración. Absuelvo a la empresa CAIXA D'ESTALVIS COMARCAL DE MANLLEU."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- D. Abelardo , nacido el día 30.3.1947, afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM000 , solicitó del INSS en fecha 20.4.2007 pensión de jubilación parcial que le fue denegada por resolución de 24.4.2007 por no concurrir los requisitos exigidos en el art. 12.6 del Estatuto de los Trabajadores , ya que el trabajador relevista y el jubilado parcial no ocupan el mismo puesto de trabajo o similar.

SEGUNDO.- Formulada por el actor la preceptiva reclamación previa, fue desestimada por resolución expresa en 30.5.2007.

TERCERO.- El actor presta servicios en la CAIXA D'ESTALVIS COMARCAL DE MANLLEU y ambas partes en fecha 1.4.2007 suscribieron un contrato de duración indefinida a tiempo parcial del 15% de la jornada habitual de trabajo, encuadrado en el Grupo profesional 1 Nivel retributivo IV. Su grupo de cotización es el 3 y la base 2996,10Euros. Acredita la carencia precisa.

CUARTO.- En fecha 1.4.2007 la Caixa demandada concertó contrato de trabajo de relevo con Dª Tarsila para sustituir la jornada de trabajo dejada vacante por el actor, encuadrada en el Grupo profesional 1, Nivel retributivo XIII y grupo de cotización 7 y la base de cotización 1404,88 Euros.

QUINTO.- En fecha 1.4.2007, la Caixa certificó que tanto el actor como el trabajador relevista están encuadrados en el grupo profesional 1, desarrollando ambos funciones administrativas.

SEXTO.- Para el caso de estimación la base reguladora es 2450,32 Euros, porcentaje 85% y efectos 1.4.2007.

SEPTIMO.- El INSS ha dictado en el año 2005 y 2006 resoluciones reconociendo la pensión en supuestos idénticos con la misma entidad bancaria, teniéndose por reproducidas y probadas las aportadas.

Tercer. Contra aquesta sentència la part codemandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma Don. Abelardo . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació de que se li reconegués el dret a jubilar-se parcialment en un 85% de la seva jornada laboral, s'interposa per l'Entitat Gestora Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

La qüestió controvertida en el present recurs és totalment jurídica i consisteix en determinar si l'actor, que treballava per l'empresa codemandada enquadrat en el grup professional 1, Nivell retributiu IV i grup de cotització 3, te dret a jubilar-se parcialment, en un 85% de la seva jornada laboral, després que hagués subscrit un contracte a temps parcial i duració indefinida, amb la seva empresa a temps parcial del 15% de la jornada habitual de treball i tenint en compte que en la mateixa data d'1 d'abril de 2.007, l'empresa va subscriure un contracte de treball amb Doña. Tarsila , per a substituir la jornada de treball deixada vacant pel demandant. L'esmentada treballadora també està enquadrada en el Grup professional 1, però en el Nivell retributiu XIII i grup de cotització 7.

La sentència d'instància va estimar la demanda en entendre que ambdós treballadors pertanyen al mateix grup professional, per la qual cosa no és rellevant que tinguin diferent nivell retributiu, atès que dins d'un grup professional s'hi poden incloure diferents grups retributius o diferent categories professionals i tenint en compte que l' art. 24 del Conveni Col.lectiu estableix la promoció, dins del Grup 1, en funció de l'antiguitat en el nivell que s'ostenti i en l'experiència i que l' art. 12.6. de l'Estatut dels Treballadors no fa referència a grups de cotització, sinó a grups professionals o categories equivalents i que, en tot cas, és el treballador que es jubila el que ha de complir els requisits necessaris per accedir a la pensió de jubilació, sense que puguin afectar-li possibles irregularitats en la contractació del treballador rellevista.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs, l'Institut demandat al.lega que la sentència ha infringit l' art. 166.2 de la Llei General de la Seguretat Social , l' art. 10 del RD 1131/2002, de 31 d'octubre en relació amb l'article 12.6 c) de l' Estatut dels Treballadors i al.lega, en síntesi, que en el present supòsit no hi ha identitat entre el lloc de treball desenvolupat pel treballador rellevista i el rellevat, atès que en el Grup professional I del Conveni Col.lectiu d'aplicació a les parts, es distingeixen 13 nivells, i a partir del VII aquests nivells estan reservats pels que realitzin funcionals de direcció, segons l' art. 15 , i en el supòsit litigiós és cert que ambdós treballadors pertanyen al mateix grup professional, però l'actor està enquadrat en el nivell salar IV i el rellevista en el nivell XIII, és a dir, l'actor realitza funcions de direcció i no funcions administratives bàsiques que són les que corresponen al treballador rellevista. També al.lega que ambdós treballadors estan enquadrats en grups de cotització diferents, l'actor en el 03 (caps administratius) i la rellevista en el 07 (auxiliars administratius) i les bases de cotització també són substancialment diferents.

Censura jurídica que s'haurà de desestimar, atès que aquesta Sala ja s'ha pronunciat en diferents sentències sobre casos molt similars al present, concretament en les sentències de dates 26 de febrer, 18 d'abril, 21 de maig, 8 de juliol de 2.008 i en un supòsit idèntic al que aquí s'està dilucidant, atès que es referia al mateix Conveni col.lectiu i a dos treballadors que ostentaven el mateix nivell retributiu que els que ens ocupen, en la sentència més recent de data 12 de febrer de 2.009 , per la qual cosa, en no haver-se presentat al.legacions noves que ens facin reconsiderar la nostra doctrina, a aquesta s'haurà d'estar.

Tal com afirma la sentència últimament citada, amb cita de les anteriors: "En la práctica los grupos profesionales del convenio vienen a distribuir los empleados de dichas entidades entre dos tipos, a saber, los que realizan trabajos de banca propiamente dicha y el resto. La entidad gestora a consecuencia de lo expuesto alega que si se tiene en cuenta tan sólo el grupo profesional estaremos pervirtiendo la ley pues la definición que de "grupo profesional" realizar el convenio de aplicación no puede entenderse por tal a los efectos de la norma de jubilación anticipada, pues resulta cierto que en el mismo se incluyen muy diversos puestos de trabajo. Pero entiende la Sala que no podemos atender tal objeción, pues el legislador es consciente de que los grupos profesionales siempre incluyen diversas categorías profesionales y diversos puestos de trabajo, y cuando en el artículo 12.6 de la norma estatutaria utiliza la expresión "entendiendo por tal el desempeño de tareas correspondientes al mismo grupo profesional", debemos entender que la voluntad legislativa es la de facilitar la jubilación parcial y el contrato de relevo, pues en otro caso se habría limitado a señalar la exigencia de realizar idénticas funciones. Y si ambos trabajadores realizan funciones que están integradas dentro del mismo grupo profesional, se cumple con el requisito que exige el artículo 12.6 del Estatuto de los Trabajadores , pues el mismo no exige que el trabajador relevista desempeñe precisamente las funciones dejadas de realizar por el jubilado parcial, sino que permite que aquel ocupe otro puesto de trabajo siempre que sea de categoría similar o pertenezca al mismo grupo profesional ...".

En consecuencia, en el supuesto que se analiza caso, no puede existir inconveniente en admitir la corrección jurídica de la jubilación parcial solicitada por el trabajador demandante pues su puesto y el de la trabajadora relevista pertenecen de manera incontrovertida al mismo grupo profesional, esto es, el Grupo Profesional I, descrito en el artículo 15.2 del convenio colectivo estatal aplicable al sector de las Cajas de Ahorros, y, además, los dos empleados realizan funciones administrativas. Por todo ello, las argumentaciones efectuadas en el recurso sobre la forma en que ha de interpretarse el grupo profesional resultan ajenas al objeto del presente procedimiento, pues lo único realmente importante es determinar si el jubilado parcial y la relevista pertenecen al mismo grupo profesional y, habiéndose acreditado dicha circunstancia, la pretensión de la recurrente ha de decaer.

Només per aquest raonament s'hauria d'estimar el motiu, però és que, a més, cal dir que també la Sala comparteix el raonament de la sentencia en relació a que el contracte de l'actor no conculca l' article 12 c) de l'ET , atès que aquest estableix que "El puesto de trabajo del trabajador relevista podrá ser el mismo del trabajador sustituido o uno similar, entendiendo por tal el desempeño de tareas correspondientes al mismo grupo profesional o categoría equivalente". És a dir, no cal que les tasques siguin idèntiques, ni s'exigeix, en cap cas idèntics nivells retributius i, a més, cal tenir en compte que per arribar a aquest nivell retributiu superior és necessari una certa antiguitat i experiència, i si s'interpretés l'article en el sentit defensat per l'Entitat Gestora, és evident que cap treballador que ostentés una categoria, per obtenir la qual fos necessari acreditar una experiència a l'empresa, podria obtenir mai la jubilació parcial, perquè l'empresa no podria contractar a cap treballador per cobrir la plaça que aquest deixa vacant, perquè cap persona que comencés a treballar de nou a l'empresa reuniria el requisit d'experiència. Resultat que ens condueix a l'absurd i que per aquesta raó s'ha de refusar.

TERCER.- D'altra banda, també comparteix la Sala el raonament del jutge d'instància, de que en tot cas qui ha de reunir els requisits exigits per la Llei per accedir a la jubilació parcial ha de ser el treballador rellevat, d'acord amb la doctrina fixada pel Tribunal Suprem en supòsits en els quals es tractava sobre el dret d'un treballador a jubilar-se anticipadament. Encara que és cert que es tracta de dues figures diferents, aquesta divergència no exclou l'aplicació de la citada doctrina, tal com ja va tenir ocasionar d'assenyalar aquesta Sala en la sentència de data 18 d'abril de 2.008 abans citada, en la qual, després d'analitzar un supòsit molt similar al present i de transcriure els articles referents a la jubilació anticipada s'arribava a la conclusió de que

"Partiendo de lo expuesto, el trabajador que manifieste su deseo de jubilarse anticipadamente a la empresa, y obtiene del empresario una respuesta afirmativa, a la que debe acompañar la efectiva contratación de un tercero, no cabe duda que adquiere un autentico derecho subjetivo frente a las demandadas, que debe ser calificado como de carácter inatacable, sin que se pueda entrar a valorar si la contratación del sustituto fue realizada en fraude de Ley, si se dan las circunstancias legales antes citadas, y ello es así porque el trabajador sustituido y que pretende la jubilación anticipada no puede verse afectado por una presunta conducta fraudulenta de la empresa empleadora, que en todo caso deberá responder ante la Entidad Gestora que ha de abonar la prestación de jubilación, pero cuya responsabilidad no puede extenderse al trabajador cuya jubilación pretende, al ser un tercero sin responsabilidad alguna en la cuestión".

I això és així perquè encara que és cert que els requisits que estableix la llei per tenir dret a la jubilació anticipada en aquell cas i a la jubilació parcial anticipada en el que aquí s'està estudiant, són diferents, aquesta diferencia no obsta perquè s'arribi a la mateixa conclusió en ambdós supòsits perquè no es tracta de diferències substancials, atès que en els dos casos els requisits establerts s'han de complir per les parts implicades.

El motiu, doncs, ha de ser desestimat, el que comporta la desestimació del recurs i la ratificació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 29 de Barcelona, en data 17 d'octubre de 2.007, que va recaure en les Actuacions 487/2007 , en virtut de demanda presentada pel Don. Abelardo contra l'esmentat INSTITUT, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i la CAIXA D'ESTALVIS COMARCAL DE MANLLEU, en reclamació pel reconeixement de jubilació parcial anticipada i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.