Sentencia Social Nº 4363/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2860/2006 de 12 de Junio de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 12 de juny de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4363/2007

En el recurs de suplicació interposat per I.N.S.S. a la sentència del Jutjat Social 1 Manresa de data 30 de novembre de 2005 dictada en el procediment núm. 566/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Isidro , ha actuat com a ponent

Antecedentes

Primer. En data 28 de juliol de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de novembre de 2005 , que contenia la decisió següent: " Estimo la demanda dirigida por Isidro contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social y declaro que se encuentra en situación de Incapacidad Permanente Absoluta para todo tipo de trabajo con derecho a pensión del 100% de su base reguladora de 1.836,50 euros más las mejoras y revalorizacioines legales, y efectos económicos desde el 13-5-05 "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- Al actor nacido el l9-10-52, afiliado a la Seguridad Sociall con el nº NUM000 , se le declaró por Resolución del INSS de 14-6-04 en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual de Oficial de Industrias Cärnicas con fundamento en las lesiones siguientes : Sde. subacromial hombro iz. algias residuales y limitación funcional, hernia discal L4-L5 con lumbalgias mecánicas.

La resolución declaraba la posible revisión por agravación o mejoria a partir de junio de 2006. (hecho indiscutido).

2º.- El 12-05-05 el INSS dictó resolución denegatoria de la revisión de grado 1) por constituir las secuelas que presentaba el mismo grado de incapacidad ya reconocido, y 2) porque no había transcurrido el plazo legalmente establecido para instar la revisión Reconocia al actor las lesiones las lesiones siguientes: Cardiopatia isquémica, IAM, enfermedad de tres vasos, pendiente de evolución, CFII, lumbociatalgia y síndrome subacromial.

El 12-7-05 el INSS desestimó la reclamación administrativa previa y confirmó su representación anterior (Conforme a expediente administrativo aportado por el INSS).

3º.- El actor fue ingresado en marzo por episodios de ángor progresivo y en reposo y se le diagnosticó infarto cardiaco inferior reciente. Padece cardiopatia isquémica y enfermedad coronaria de tres vasos evolutiva con estenosis de la arteria descendente anterior del 75% y de la coronaria derecha del 65-70% en segmento medio y del 99% en el inicio del segmento distal. Se ha tratado farmacologicamente y ubicado un stent en la descendente anterior ya que fue imposible actuar sobre la coronaria derecha. Sufre también ángor a pequeños esfuerzos secundario a la isquemia y un déficit . Sufre también angor a pequeños esfuerzos secundario a la isquemia y un déficit ventilatorio con disnea a esfuerzos moderados. (Diagnostico coincidente; se ha discutido sobre la eficacia invalidante de las dolencias. No ha quedado probada la alegación del INSS en su resolución de que el estado del actor esté pendiente de evolución, pues nada se ha alegado ni probado en juicio acerca de posible mejoría o sanación, con o sin tratamiento especifico. En cuanto a la presencia de ángor a pequeños esfuerzos se ha estado al verosímil informe del cardiólogo Sr. Corrons, aportado com doc. 2 por el actor en el juicio; la disnea conforme a la espirometría aportada por el INSS) .

4º.- La base reguladora mensual para la incapacidad es de 1.836,50 euros con efectos económicos desde el 13-5-05. (hecho indiscutido).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que estima la demanda de revisió de grau per agreujament i declara el grau d'incapacitat permanent absoluta amb el dret a la prestació, postula la defensa de l'INSS, emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de procediment laboral , dos motius, el primer al legant la infracció del article 143-2 de la LGSS , per quant la resolució administrativa que va declarar al actor en situació de incapacitat permanent total indicava que podria instar la revisió "a partir de juny de 2006", mentre que la demanda s'ha iniciat abans de l'esgotament d'aquest termini.

S'ha de partir del fet que les lesions determinants de la declaració de incapacitat permanent total, declarada l'any 2004 per l'Entitat Gestora, eren malalties que afectaven a l'espatlla esquerra i a la columna lumbar, mentre que les constatades per la sentència que estima la revisió de incapacitat, són una cardiopatia isquèmica, infart agut de miocardi, malaltia de tres vasos, pendent d'evolució, a banda de les anteriorment valorades. En conseqüència, en el cas que ens ocupa, no es tracta de un agreujament de una patologia anterior, sinó de una malaltia sobrevinguda i severa, que no podia ser tinguda en compte per tan en el moment d'establir el termini de revisió per l'Entitat Gestora, amb caràcter vinculant per les parts. En conseqüència, si no es podia valorar la patologia, tampoc s'haurà de tenir en compte la possibilitat de demorar la seva revisió, doncs l'article 143.2 quan estableix que la entitat gestora ha de fer constar el termini de revisió de la incapacitat, amb caràcter vinculant per les parts, pressuposa partir de la valoració de les patologies concretes que donen lloc a la qualificació, per un criteri de seguretat jurídica.

Aquesta Sala ha de compartir doncs la valoració de la sentència de instància, seguint doctrina dictada de manera reiterada per aquesta i altres Sales Socials dels Tribunals Superiors de Justícia, en el sentit que el termini a que es refereix aquest precepte, realitzant una interpretació teològica de la norma, és aplicable quan es tracta de un agreujament previst de les patologies tingudes en compte per declarar la incapacitat, però no hi és quan aquesta es basa per malalties sobrevingudes, o, com exclou de manera expressa l'apartat tercer del article 143 citat, errors de diagnòstic. En aquest sentit es poden citar les sentències d'aquesta Sala de 14-04-2003, rec. 3720/2002 (AS 20032092), que indica: "la Sentencia de mismo Tribunal (Supremo) de 26.5.2000 EDJ 2000/13903 , relativa a la motivación del plazo de revisión, señala que queda, porque los términos del debate lo impiden, "sin respuesta un tema de indudable interés cual es, si es posible o no la revisión del estado invalidante antes de transcurrir el plazo fijado en la resolución cuando, posteriormente, pero antes de transcurrir el plazo hace aparición una dolencia distinta de las ya declaradas con entidad suficiente, por sí misma, para provocar un grado de invalidez superior al ya reconocido".

En el mateix sentit la sentència del TSJ de Castellà Lleó de 19-10-2005, ED 1453/2005 , indica: "el artículo 143.2 de la Ley General de la Seguridad Social que como infringido se cita prevé que en toda resolución inicial o de revisión que reconozca el derecho a prestaciones por incapacidad permanente se haga constar necesariamente un plazo a partir del cual se podrá instar la revisión por agravación o mejoría, plazo que "será vinculante para todos los sujetos que puedan promover la revisión", pero que no rige excepcionalmente cuando el pensionista estuviere ejecutando cualquier trabajo por cuenta propia o ajena o cuando exista error de diagnostico, casos en los que por tanto cabe la revisión en cualquier momento haya o no transcurrido el plazo fijado; la finalidad del precepto comentado era salir al paso o evitar las abusivas por infundadas revisiones que, antes de introducirse esta norma, se instaban nada más concluir un expediente de incapacidad permanente de tal suerte que prácticamente sin solución de continuidad se estaba constantemente demandando la actuación de la Entidad Gestora para reconocimiento de un determinado grado de incapacidad permanente; parece pues claro que la citada norma debe ser interpretada de acuerdo con la finalidad perseguida por la misma por lo que cuando no se trata de revisar las mismas dolencias ya tenidas en cuenta aunque hubieran experimentado alguna modificación, sino otras distintas de súbita aparición derivadas ya sea de enfermedad común o de accidente de trabajo, debe permitirse la revisión en cualquier momento haya o no transcurrido el plazo fijado ya que no se trata propiamente de revisar una anterior situación sino de examinar ex novo el nuevo estado patológico del solicitante."

Dels raonaments anteriors es dedueix que ha de ser desestimat el primer motiu del recurs ja que la patologia cardíaca del demandant és d'aparició súbita, en evidenciar-se a través de un infart agut de miocardi.

SEGON. Com a segon motiu del recurs, l'INSS al.lega la infracció de l' art. 137-5 de la LGSS , indicant que la descripció de la situació patològica que realitza la sentencia impugnada obliga a valorar que no està incapacitat l'actor per qualsevol feina, i si per a la realització de totes o de les tasques bàsiques de la seva professió habitual, tal com tenia reconegut anteriorment i s'afirma en la resolució administrativa impugnada.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració - entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991- que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. Pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta és aquella que no permet al afectat la realització de qualsevol professió u ofici, i en el cas que ens ocupa, és evident que amb antecedent de IAM i cardiopatia isquèmica, malaltia coronaria de tres vasos, no revascularitzats i amb oclusió de coronaria dreta del 65 al 99%, fan tributari al demandant de la incapacitat permanent absoluta declarada, en limitar la realització de qualsevol esforç físic per elemental que sigui o activitat d'estrés emocional.

Del raonament anterior s'ha de deduir la desestimació del recurs de suplicació i confirmació de la sentència de instància.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la sentència dictada pel Jutjat del Social número ú dels de Manresa, recaiguda en actuacions 566/05, seguides a instància de Isidro , per incapacitat permanent absoluta, derivada de malaltia comuna i, en conseqüència, hem de CONFIRMAR I CONFIRMEM la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.