Sentencia Social Nº 4372/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2683/2006 de 13 de Junio de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 13 de juny de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4372/2007

En el recurs de suplicació interposat per MUTUA UNIVERSAL, MUGENAT a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 11 de novembre de 2005 dictada en el procediment núm. 891/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part INSS, TGSS,

MUTUA FREMAP, MATT, Jose Ángel , Ildefonso , HOSTELERÍA 3 JOTAS SL, Ángel i I.C.S., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 28 d'octubre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Incapacitat temporal, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 de novembre de 2005 , que contenia la decisió següent: " Que estimando la falta de legitimación pàsiva de la MATT y Ángel y la excepción de falta de acción respecto de la demanda acumulada, debo desestimar la demanda presentada por la Mutua UNIVERSAL contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, Jose Ángel , MUTUA FREMAP, MUTUA MATT, Ildefonso , Ángel , HOSTELERIA 3 JOTAS S.L., ICAM e ICS, debo absolver y absuelvo a las demandadas de todas las pretensiones contra ellas formuladas en demanda "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.-EI trabajador, Jose Ángel , afilíado del Régimen General de la Seguridad Social, de profesión habitual cocinero, ha prestado servicios por cuenta y orden de las siguientes empresas:

- Hostelería 3 Jotas, SL entre el 23102 y el 10.3.2.

- Ildefonso entre el 10.0.3 al 9.11.03.

- Ángel entre el 23.3.02 y el 30.902, entre el 8.4.03 y el 30.9.03 y entre el 1.4.04 y el 3.9.04. (documento n° 19 de Fremap y exp. adminstrativo)

SEGUNDO.:- La empresa Hosteleria 3 Jotas, SL tiene cubiertas las contingencias profesionales con la Mutua Fremap.

Ildefonso con Mutua Universal.

Ángel con la MATT.

Todas las empresas están al corriente en el pago de las cotizaciones.

(no controvertido)

TERCERO.-El Sr. Jose Ángel acude a los servicios médicos de Fremap por lumbalgia el 27.2.02. El trabajador sufría discopatia degenerativa L4-L5 con protusión hernia que afectaba a la raiz L5 izquierda, y radículopatía aguda L5 izquierda con signos de denervación activa, movimiento de puntas-talones conservado.

Inicia tratamiento médico con antinflamatorios, antídoloroso y rehabilítaciótí funcional, siendo infiltrado a nivel epidural en tres ocasiones a finales de 2002 y principios de 2003.

La asistencia médica se prolonga hasta el 31.3.03, fecha en que Se constata mejoría clínica. Consta RNM de enero 2003 que informa de discopatia L4.-L5 sin evidencia de heniia, y EMG de 11.3.03 que describe la afectación radicular en L5 como crónica, que cursa con moderado severo déficit motor en lado izquierdo y moderado en derecho, sin signos de denervación ni déficit significativos.

No se cursó la baja médica del trabajador en este periodo.

(Percicial doctora Lourdes , informes anexos en documentó n° 2 de Fremap y documental en autos aportados en 25.10.05 a los autos)'

CUARTO.- El Sr. Jose Ángel es dado de baja por los servicios médicos de Mutua Universal el 2.2.04 por contingencia profesional de accidente de trabajo, por dolor lumbar que irradia a pierna izquierda. Presentaba Lassegiie, Bragard y Neri positivos, reflejos rotulianos abolidos e imposibilidad para andar de talones

En RNM de 13.11.03 se informa de "signos discretos dé discopatia degenerativa y protusión discal postero lateral izquierda L4- L5. Espondilosis incipiente. Cambios degenerativos en articulaciones interapofisiarias. Anomalía transicional de la charnera lumbosacra por. aparente hemisacralización izquierda de L5".

En EMG de 20.1.04 "hallazgos compatibles con una radiculopatia L5 izquierda con severo déficit en miotoma y sin signos de denervación activa. No hay signos de afectacíón S 1".

Tras ser tratado con corticoides, antinflainatorios y RHB, es alta el 31.1.04

(Pericial Pividal y documentos 10, 12 y 13 de Universal)

QUINTO.- El Sr. Jose Ángel es baja médica por los servicios médicos de la sanidad pública el 2.2.04 por enfermedad común, siendo el diagnóstico de lurnbalgia. Presentaba un protusión discal posterolateral izquierda L4-L5, radiculopatía L5 izquierda, con severo déficit sin denervación activa.

Se instaura tratamiento con antinflamatorios y rehabilitación funcional.

Es alta el 3 1.3.04 por mejoría que permite realizar el trabajo habitual.

(expediente administrativo, informe del ICAM)

SEXTO.- Iniciado el 23.4.04 expediente de determinación de contingencia de la incapacidad tempóral iniciada el 2.2.04 por el Sr. Jose Ángel , la Dirección Provincial del INSS dicta resolución de 30.6.04 declarando accidente de trabajo la contingencia del proceso, y como responsable de la prestación hasta la fecha de alta a la Mutua Universal.

La parte actora presentó reclamación previa contra la anterior resolución que fue expresamente desestimada. (expediente administrativo)

SÉPTIMO.- La base reguladora de la prestación por IT del periodo impugnado es de 49,91 euros al día. (no ontrovertido)

OCTAVO.- El Sr. Jose Ángel cotizó por contingencias profesionales en enero y febrero de 2002, 26,99 euros al día. (documentos no 23 y 24 Fremap) .

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda presentada per la Mútua d'accidents de treball, presenta recurs aquesta entitat, basat en dos motius, per la via de l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral . El recurs ha estat impugnat per la Lletrada del Institut Català de la Salut i per la defensa de les dues Mútues demandades.

SEGON. El primer motiu del recurs interessa la revocació de la sentència i l'estimació de la demanda, al legant la infracció dels articles 1, 14, 61-2, 80-1 i 87 del RD 1993/1995, de 7 de desembre, amb les reformes operades pel Decret 428/2004, de 12 de març pel que es modifica el Reglament General sobre la col laboració en la gestió e les MATEPSS, a més de la OM 13.10.1967, art. 5 i D. 1646, de 23 de juny, art. 15, en relació amb l'article 71, 682 i 128 de la LGSS . Cita també la sentència del TS de 26.01.1998 (rec. 54897, RJ 1998/1055). Interessa la Entitat Col laboradora recurrent, que es faci una interpretació d'aquests preceptes en el sentit de conferir capacitat a les Mútues d'accidents de treball, per a la qualificació de la contingència, entenent que una altra valoració generaria indefensió, si tenen concertat el risc i atribuïda la gestió de la incapacitat temporal.

Però aquesta qüestió ja ha estat examinada per aquesta Sala Social, en reiterades sentències dictades en sentit contrari al que la Mútua interessa, aplicant la jurisprudència del Tribunal Suprem que s'havia pronunciat ja en sentit de què l' article 126-4 de la LGSS , atribueix a les Entitats Gestores aquesta capacitat, i no a les Mútues col laboradores, sense que el citat Reial Decret pugui derogar la norma citada, que té rang de llei.

Es poden citar en aquest sentit les sentències d'aquesta Sala Social, de 18 de setembre y 26 de octubre de 2006, entre d'altres, valorant que l' article 126-4 de la LGSS comporta una atribució de competència que no pot interpretar-se derogat por un reglament posterior, per la qual cosa, quan l' article 80.1 del Reial decret 428/2004 , referit a las contingències comunes, indica que la declaració del dret a la prestació econòmica i el seu manteniment s'efectuarà prèvia determinació de la contingència per la Mútua i la comprovació de tots els fets i condicions establerts en l' article 128 de la LGSS (incapacitat temporal) i del compliment dels requisits de l' article 130 de la mateixa llei , s'està referint a la comprovació de tots els elements previs al pagament, i no es pot fer extensió fins al punt d'entendre atribuïda a la Mútua, ni la seva capacitat de definir la contingència quan aquesta es discrepant, ni la de atribuir-la quan es tracta de contingències professionals, cas en el qual l' article 61.2 del mateix Reial decret fa esment de una prèvia determinació de la contingència causant no atribuïda a l'entitat col laboradora.

Amb la mateixa conclusió, la recent sentència també d'aquesta Sala Social, dictada en el recurs de suplicació 8522-05, indica també: "En esta línea se pronuncian las SSTS de 26 y 27 de enero, 2 de febrero, 6 de marzo y 1 de diciembre de 1998 y 22 de noviembre de 1999

Apoya aquélla primera resolución este consolidado criterio en los siguientes argumentos: 1) En la gestión ordinaria de la protección por incapacidad temporal rige un principio de oficialidad, de acuerdo con el cual la prestación se hace efectiva de modo directo y automático conforme al diagnóstico y determinación provisional de la causa de la dolencia efectuada en el parte de baja médica; 2) Esta determinación provisional inmediata del hecho causante por parte del servicio médico, aconsejada por razones de celeridad en la protección, se lleva a cabo sin perjuicio de una eventual comprobación médica y jurídica posterior, realizada a instancia de parte o de oficio por la entidad gestora, que se concreta en una resolución administrativa de dicha entidad gestora; 3) La determinación en el parte de baja médica de la causa de la lesión que genera incapacidad temporal no es un acto de reconocimiento de derecho sometido al régimen del art. 145.1 de la Ley de procedimiento laboral a causa de su provisionalidad y de su función exclusiva de garantía de automaticidad de prestaciones; 4) Por otra parte el art. 145.1 de la LPL tampoco sería aplicable al caso en cuanto que la calificación como contingencia profesional supone una mayor protección al trabajador que la derivada de contingencia común; 5) El fundamento último de la atribución de competencia al INSS y no a la mutua de accidente de trabajo para la calificación del origen o hecho causante de la lesión generadora de incapacidad temporal es la condición de entidad gestora de aquél y de entidad colaboradora de ésta, lo que comporta distintas facultades de uno y otra, de acuerdo con la legislación vigente ( artículos 57 y 67 de la Ley general de la Seguridad Social; art.57 art.67 , art. 1. del RD-L 36/1978 y art. 2 del RD 2609/1982 .

En armonía con lo así resuelto añade la de 22 de noviembre de 1999 las siguientes razones en apoyo de la atribución de competencia al Instituto Nacional de la Seguridad Social: 1) El artículo 57 de la LGSS reafirmó la competencia omnicomprensiva que tradicionalmente incumbió al INSS al afirmar que corresponde al INSS "la gestión y administración de las prestaciones económicas del sistema de la Seguridad Social...". Se le confiere así el rango de entidad de base para la organización y vigilancia y, en su caso, dispensación, de las prestaciones, siendo el papel de Mutuas Patronales y Empresas, meramente auxiliar, habiendo destacado siempre este carácter secundario al ser designadas por todas las disposiciones rectoras del sistema de Seguridad Social, como "Entidades Colaboradoras"; 2) El papel rector de la Entidad Gestora ya aparecía en el artículo 1.1 del Real Decreto Ley 36/1978 , y aparece ratificado en las prestaciones de incapacidad en el Real Decreto 2609/1982, de 24 de septiembre y, hoy, de manera general, en el artículo 1.1 a) del Real Decreto 1300/1995, de 21 de julio , norma que atribuye al INSS la facultad de evaluar, calificar y revisar la incapacidad y reconocer el derecho a las prestaciones económicas contributivas de la Seguridad Social por invalidez permanente, en sus distintos grados, así como determinar las contingencias causantes de las mismas; 3) Esta atribución competencial no aparece modificada por precepto alguno con rango suficiente para hacerlo. Es más, el mandato del artículo 5 de la O.M. de 13 de octubre de 1967 que desarrolló reglamentariamente las prestaciones de ILT, al atribuir a Mútuas y empresas colaboradoras el reconocimiento del derecho a las prestaciones, no contradice aquella facultad rectora del INSS, sino que meramente la completa; 4) Negar al INSS la facultad de calificar unas dolencias como constitutivas de accidente, reservando estas facultades a la Mútuas Patronales, implica otorgar la Entidad Gestora, Mútuas Patronales y empresas colaboradoras una posición de total igualdad, susceptible de producir situaciones de desprotección total del beneficiario, cuando todas ellas se negaran a asumir -aunque sea de manera no definitiva- la responsabilidad por una contingencia".

En aplicació d'aquesta consolidada doctrina s'ha d'atribuir la competència objecte del litigi a les Entitats Gestores del Servei Públic de Salut, tal com interessa l'escrit de impugnació del recurs de l'ICS i raona la sentència de instància, per la qual cosa ha de ser confirmada.

TERCER. El segon motiu del recurs al.lega l'aplicació indeguda de l' article 115-1,2,e) i f) i 115-3 de la LGSS , indicant que es dedueix del relat fàctic, del qual no proposa modificació, que el demandant va ser tractat per la Mútua demandada FREMAP, amb anterioritat i concretament del 27.02.2002 al 31.03.2003, per dolències de caràcter degeneratiu a nivell de L4-L5, que són les mateixes per les quals posteriorment es donat de baixa mèdica per Mútua Universal, per la qual cosa s'hauria d'haver considerat que existeixen unes dolències de base, que han donat lloc a un procés degeneratiu progressiu amb unes lesions lumbars cròniques i no una lesió corporal provocada per un accident. O subsidiàriament, entén que la Mútua sota la qual es va donar s'accident era l'anterior Fremap, que s'hauria de fer càrrec de la prestació.

Però aquesta al.legació tampoc pot ser atesa, ja que si bé resulta dels fets provats que el treballador demandant havia patit antecedents de lumbàlgies, concretament tractat per la Mútua Fremap, des del dia 27.02.02 a principis de 2003, havent-se evidenciat en data 11.03.03, per EMG que patia afectació radicular en L5 crònica, també consta que no va donar lloc aquest procés a baixa per incapacitat temporal, malgrat el tractament instaurat. Per altra banda, quan el demandant és donat de baixa per incapacitat temporal, el 02.02.04, per contingència professional, per accident de treball, assumida per la Mútua demandant, se li practica un EMG, en data 20-01-04, evidentciant radiculopatia L5 esquerra amb sever dèficit en miotoma, i és donat d'alta el 31-01-04 per la Mutua, havent estat donat de baixa al dia següent pels serveis de la sanitat pública per malaltia comuna.

Del fonament jurídic sisè, paràgraf quart, es dedueix, amb valor de fet provat, que el demandant va patir un accident de treball, en data 03.11.03, descrit com "sobreesfuerzo al levantar una cazuela de 25 kilos" en l'informe del ICAM.

Aquesta baixa amb el tractament va ser assumida per la Mutua actora, fins que es va procedir a l'alta mèdica, no per curació, sinó per entendre la part actora que la contingència no era accident de treball.

En conseqüència, la constatació dels antecedents mèdics no ha de donar lloc ni a la conclusió de què es tractava de una recaiguda, ja que no s'ha acreditat baixa inicial, ni a considerar que no es tracta de un accident de treball, ja que aquest concepte jurídic inclou a les malalties preexistents que resulten agreujades per l'accident de treball, tal con estableix l'apartat f) del article 115-2 de la LGSS . En el cas jutjat, tal com molt bé raona la jutgesa de instància, amb una interpretació que comparteix aquesta Sala, resulta d'aplicació la pressumpció de que l'agreujament de la patologia anterior està provocada per la realització de les feines pròpies de la seva professió, concretament un sobreesforç, en aixecar el pes, que provoca una lesió lumbar afegida o agreujada de forma significativa, ja que amb anterioritat no havia donat lloc a un procés de incapacitat temporal sinó solament a la necessitat de tractament medic sense baixa ( art. 128 LGSS ). En conseqüència, ja que la Mútua que tenia concertat el risc amb l'empresa on treballava l'accidentat era l'actora, que accepta en el primer moment la causa de la baixa per accident de treball causant de patologia lumbar, ha de ser confirmada la sentencia de instància, doncs cap responsabilitat es pot atribuir a les Mútues anteriors, en no haver-se provat que es tracti de continuitat o recaiguda de un únic procés de incapacitat temporal.

El raonament anterior ha de donar lloc a la desestimació del segon motiu del recurs i a confirmar íntegrament la sentència de instància.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per MUTUA UNIVERSAL en el procediment seguit a instància de la citada part actora contra MUTUA FREMAP, MUTUA MATT, Jose Ángel , Ildefonso , HOSTELERIA 3 JOTAS, S.L., Ángel , INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i CONFIRMEM la sentència dictada en data 11 de novembre de 2005, en el procediment núm. 891-4 i 971-04, acumulat, seguit en el Jutjat Social 2 de Tarragona , que desestimava la demanda, en tots els seus punts.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.