Sentencia Social Nº 44/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 38/2014 de 06 de Noviembre de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LM. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ

Barcelona, sis de novembre de dos mil catorze

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt, ha dictat aquesta sentència.

SENTÈNCIA NÚM. 44/2014

En les actuacions 38/2014, ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

PRIMER.En data 20 de juny de 2014 tingué entrada en aquesta Sala Social la demanda de la part actora, que es va admetre a tràmit per decret de 31 de juliol de 2014, prèvia notificació a les parts de la designació de ponent i repartiment. S'acordà la citació a les parts pels actes de conciliació i/o judici, fixant-se a l'efecte el dia 29 d'octubre de 2014. Es va admetre la prova proposada i es va requerir a la part demandada per la aportació de la documental que consta.

SEGON.Citada a requeriment dels demandants, la COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA (en endavant CONC), va presentar escrit personant-se en les actuacions, en data 22 de setembre de 2014, pretensió que va ser admesa.

TERCER.En data 26.09.2014, l'empresa SERVEI D'EMERGÈNCIES MÈDIQUES, S.A. (en endavant, SEMSA) va aportar els documents requerits, tal com consten en les actuacions, dels que es va donar trasllat, previ requeriment de copia, a les parts demandants.

QUART.El dia assenyalat van comparèixer les parts i les seves defenses lletrades, tal com consta. Es va esgotar sense avinença l'acte de conciliació previ. En l'acte de judici, les parts actores AGRUPACIÓ DE METGES I INFERMERES DE CATALUNYA (en endavant AMIC), FEDERACIÓ DE SERVEIS PÚBLICS DE LA UGT DE CATALUNYA (en endavant FSP-UGT) I CONC, es van ratificar en la seva demanda, a la que també es va adherir la representant de la CONC i van exposar els aclariments que consten, remarcant que la discrepància entre les parts era jurídica i no de fet, tal com s'exposava en la demanda. La part demandada SEMSA, en contestació s'hi va oposar, en resum per: a) excepció processal de modificació substancial de la demanda, en base a l' article 85-1 de la LRJS ; b) respecte al fons, demanant l'absolució, per tractar-se d'una decisió empresarial derivada del principi de jerarquia normativa, per aplicació directa de l' article 32 i de la disposició addicional 15ª, de la Llei 1/2014, de 27 de gener de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, valorant que els preceptes del Conveni col lectiu que resulten afectats tenen la naturalesa jurídica d'ajut social. Esgotada la fase d'al legacions, es va practicar la prova proposada i admesa, documental de les dues parts, que es va unir a les actuacions, previ trasllat pel seu examen. En conclusions, les parts van reiterar les pretensions.

CINQUÈ.En la tramitació del procediment s'han aplicat totes les normes processals aplicables.

PRIMER. La present demanda de Conflicte Col lectiu afecta als treballadors de l'empresa demandada, aproximadament 900 persones, que presten serveis en l'àmbit de tot el territori de Catalunya i regulen les seves relacions laborals pel Vè Conveni col lectiu de treball de l'empresa pública Sistema d'Emergències Mèdiques, S.A.(SEMSA), publicat al DOGC 5663-2010, per als anys 2008 a 2010, prorrogat per Acord de 29 d'octubre de 2013, entre l'empresa i el Comitè Intercentres i les seccions sindicals.

SEGON.L'empresa Sistema d'Emergències Mèdiques, S.A., es va crear per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya, de data 14-12-1992, publicat al DOGC núm. 1688, de 30 de desembre de 1992, pel que s'autoritza al Servei Català de la Salut per a crear l'empresa pública esmentada, amb les funcions que descriu l' article 5, que són, entre d'altres: 'a) Assistir les persones accidentades i malaltes crítiques en el mateix lloc on es produeixi l'accident o malaltia.- b) Traslladar assistidament els pacients, tant des del lloc de l'accident al centre assistencial, com des d'un centre sanitari a un altre, quan les necessitats mèdiques ho facin necessari i les disponibilitats de llits, els serveis de cada centre i el temps d'accés ho facin possible.- c) Coordinar la informació dels recursos hospitalaris i extrahospitalaris disponibles...'

TERCER.L'any 2005, SEMSA va absorbir l'activitat de l'SCUBSA-061 I del CECOSAT, amb el resultat de unificar tot el servei públic per a l'atenció de les emergències i urgències extrahospitalàries de Catalunya.

QUART.Arrel de l'entrada en vigor de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2014, que vinculava expressament a SEMSA, l'empresa va suprimir per decisió unilateral i amb efectes del dia 31 de gener de 2014, les condicions reconegudes en el vigent Conveni col lectiu, regulades en els articles 71, 75, 78, 81, 82 i 83, dins del Capítol 8è. No es va realitzar cap negociació prèvia i els representants unitaris i sindicals es van assabentar de la mesura per la comunicació escrita dirigida a tota la plantilla.

CINQUÈ.Presentada demanda per les centrals sindicals AMIC I FSP-UGT, es va realitzar l'intent de conciliació davant el Tribunal Laboral de Catalunya, el dia 19 de juny de 2014, amb el resultat de: 'Sense acord'.

Fundamentos

PRIMER.Conforme prescriu l' article 97-2 de la Llei reguladora de la jurisdicció social , es declara que els fets provats s'han deduït de les al legacions de les parts i de la documentació aportada, fent-se constar que no existeix una discrepància de fets sinó únicament de la interpretació del dret aplicable al cas.

SEGON.L'objecte del litigi és la impugnació de la decisió unilateral de l'empresa de suprimir les condicions reconegudes en el Conveni col lectiu, articles 71 , 75 , 78 , 81 , 82 i 83, sense esgotar el tràmit de l ' article 41, que es deriva de l'aplicació de la Llei 1/14 del Parlament de Catalunya , que va aprovar els pressupostos de la Generalitat per a l'any 2014, amb les retallades aplicables a les retribucions del personal, incloses les empreses públiques. Concretament, es tracta de determinar si la eliminació dels ajuts socials que disposa la citada Llei, obligava a l'empresa a eliminar les condicions afectades del conveni o s'ha excedit la societat demandada en la seva aplicació, per haver inclòs conceptes no establerts en la norma, per no tenir naturalesa jurídica d'ajuda social o altres.

TERCER.Entrant en la valoració de la excepció processal oposada per la part demandada, en base a l' article 85-1 de la LRJS , que determina que en cap cas el demandant podrà fer en el tràmit de ratificació una variació substancial de la demanda, aquesta s'ha de desestimar, doncs la part actora no va realitzar, en el tràmit d'al legacions, una modificació substancial de la demanda, ja que va mantenir tant els fets com els fonaments de dret del seu escrit, així com les pretensions principal i subsidiària plantejades. Les valoracions relatives als pressupostos i despeses de l'entitat demandada, feien esment a la prova documental aportada per l'empresa amb caràcter previ al judici, i s'ha de destacar que no modificaven en absolut ni la pretensió, ni l'argumentació jurídica bàsica de la demanda, que citava els preceptes següents: Llei 1/2014 de la Generalitat de Catalunya, el Conveni Col lectiu, art. 4.2.f ) i 26.1 ET , 3-1 , 1287 i 7.2 del Codi Civil , art. 82.3 ET , art. 3.b) ET , art 28 i 37.1 CE .

QUART.La oposició de la demandada, respecte al fons, es basa en l'aplicació del principi de jerarquia normativa, argumentant que l'aplicació de la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2014, Llei 1/2014, era d'obligat compliment per l'empresa.

Aquesta argumentació és dedueix efectivament de la Llei que es cita, que fa referència expressa a la seva aplicació, en l'àmbit tant dels pressupostos com en de les normes sobre despeses de personal, a les societats i altres entitats de caràcter mercantil, entre d'altres cita de forma expressa a Sistema d'Emergències Mèdiques, SA (SEMSA), establint un pressupost global per l'empresa de 216.850.154,06 euros (art. 1. f) i art. 23 LPPGC.

L' article 36 de la citada Llei 1/2014 , disposà la suspensió d'acords i pactes i la inaplicació de convenis col lectius, indicant que: ' D'acord amb els articles 32 i 38.10 de la Llei de l'Estat 7/2007, del 12 d'abril , de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, i ateses les circumstàncies econòmiques excepcionals que comporten la necessitat de redimensionar la despesa pública, resten suspesos parcialment tots els acords i pactes sindicals signats en l'àmbit del personal funcionari i estatutari, i també els convenis col lectius i els acords signats en l'àmbit de personal laboral inclòs dins l'àmbit d'aplicació dels articles 23 i 25.5 que contradiguin el que disposa aquesta llei.'

Per tant, en tot allò que expressament estigués regulat per la Llei 1/2014 del Parlament de Catalunya, l'empresa tenia la obligació de la seva immediata aplicació, sense que estigués vinculada a esgotar la negociació prèvia, de l' article 41 de l'ET , tal com s'ha encarregat d'establir reiteradament aquesta Sala en supòsits anàlegs - per totes, sentència 10-04-2014, rec 85/2013 - i la jurisprudència relativa a les retallades de salari de personal de l'administració en les sentències: STS 16 abril 2013, ROJ : STS 2053/2013 , Recurs : 64/2012 ; reiterant doctrina de la Sala IV continguda , entre altres, en SSTS 12- febrer- 2013 ( rc. 263/2011 ), 28 -setembre -2011 ( rc. 25/20110 ), 4 -maig -1994 (rec 3311/1993 ). En especial la STS 24-02- 2014, recurs 268/2011, respecte a la retallades al personal sanitari de la XHUP, que confirma la d'aquesta Sala Social de Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, de 3 d'agost de 2011, procediments 34 i 35/2010 .

També s'ha de recordar, com esmenten les sentències citades, que el Tribunal Constitucional ha establert reiteradament que el principi de jerarquia normativa impedeix que les condicions aconseguides mitjançant pacte o conveni prevalguin sobre les concretes determinacions contingudes en normes amb rang de llei (Interlocutòria 85/2011, de 7 de juny 2011, STC 62/2001 d'1 de mar ç, SSTC 210/90 , 171 /89 , 177/88 , 58/85 , etc).

CINQUÈ.Partint de la doctrina abans esmentada, cal dir que l'aplicació de la norma legal controvertida per la part actora, és únicament la relativa a la que imposa l' Article 32 de la Llei 1/2014 PC : 'Acció social i ajuts per al menjar del personal.- 1. En l'exercici del 2014 no s'atorguen als empleats ajuts en concepte de Fons d'acció social, ni tampoc altres ajuts que tinguin la mateixa naturalesa i la mateixa finalitat, sens perjudici de la contractació de pòlisses d'assegurances per a la cobertura de contingències per accidents dels empleats.A aquest efecte, els beneficis econòmics no salarials del personal de les universitats públiques es consideren integrants del fons d'acció social de la universitat, en les modalitats d'ajuts que abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei siguin equivalents al Fons d'acció social aplicable al personal al servei de l'Administració de la Generalitat.- 2. En l'exercici del 2014 no es reconeixen percepcions derivades dels sistemes d'ajuts per al menjar del personal.'

Per altra banda, la Disposició addicional quinzena, indica el 'Règim d'aplicació a les entitats del sector públic de salut: '' El personal de les entitats del sector públic de salut que gestionen serveis sanitaris per mitjà de concerts, convenis o contractes amb la Generalitat, a què fa referència l ' article 68 de la Llei 7/2011, del 27 de juliol , de mesures fiscals i financeres, resta exclòs de l'aplicació de les disposicions sobre despeses de personal establertes pel títol III d'aquesta llei, llevat de les contingudes en els articles 31 i 32, i sens perjudici de l'aplicació de la normativa bàsica estatal'.

Els sindicats demandants entenen que l'empresa, en executar la citada disposició legal, es va excedir quan va eliminar els conceptes del Conveni Col lectiu següents: art. 71 , art. 75, art. 78, art. 81., art. 82, art. 83, tots ells inclosos en el Capítol 8.- 'Millores socials', en perjudici dels drets reconeguts per la normativa convencional, i sense negociació prèvia per la qual cosa s'ha de considerar nul la i sense efecte la seva decisió.

S'ha de valorar doncs si la redacció literal de l' article 32 de la Llei 1/14 , es pot considerar que inclou el que disposen els articles de la norma col lectiva citada, atenent a una interpretació de la naturalesa jurídica de les citades disposicions, ja que s'admet que el títol del precepte no aclareix aquesta qüestió, doncs conté altres normes que no han resultat afectades, tals com el complement de prestació de incapacitat temporal, art. 70; indemnització per mort, etc.; art. 71; responsabilitat civil, art. 72; vestuari, art. 74; bestretes, art. 76, etc. És a dir, la interpretació dels preceptes s'ha de fer sense pretendre cap vinculació per la redacció del títol del Capítol vuitè.

SISÈ.Per examinar si les clàusules afectades es poden enquadrar en el concepte d'acció social, s'ha de partir de què el salari és la contraprestació del treball prestat, segons definició de l' article 26-1 de l'E.T . - el salari retribueix el treball prestat efectivament o els períodes de descans computables com a treball - ; mentre que les indemnitzacions per raó del treball tenen la consideració de retribució extrasalarial, derivada de les despeses que el treballador ha d'efectuar a causa de la realització dels serveis, segons refereix l' article 26-2 de l'E.T . Cap de les prestacions derivades del treball poden tenir la consideració genèrica d'acció social, actuació que es caracteritza per ser un benefici dirigit al treballador/a amb la finalitat de compensar amb diners o altres mesures, una situació o circumstància estrictament personal o familiar, sense relació amb la quantitat o qualitat o característiques del treball que presta.

En aquesta línia, la interpretació del concepte Fons d'acció social s'ha de posar en relació al que constitueixen els criteris generals de l'acció social en els empleats públics, en el marc de l'Estatut de l'Empleat Públic Llei 7/2007, de 12 d'abril, i l' article 170 de l'EAC Llei orgànica 6/2006 . I així, per exemple, a nivell del personal sanitari de l'ICS, ha donat lloc al Pacte de la Mesa Sectorial (DOGC 7-05-2009) que estableix uns criteris d'acció social, donant compliment al punt 11è del III Acord general de la Mesa general de negociació de l'Administració de la Generalitat. Els principis d'acció social es defineixen com: únic, universal i homogeni per a tot el personal al servei de l'empresa pública ICS, amb independència de la seva categoria, vinculació o circumstàncies personals, amb la finalitat d'equiparar a la resta d'acció social dels empleats i empleades públiques de l'Administració de la Generalitat.

Definit doncs el que s'ha de interpretar per acció social, aquest és el punt de partida per a valorar l'aplicació del que disposa el Conveni de l'empresa, concretament:

'- Article 78.- Fons social de cultura i esports: Per tal d'estudiar la viabilitat de subvencionar activitats esportives i culturals, s'estructurarà una comissió mixta que confeccioni les propostes i, en el seu cas, el posterior seguiment. Per l'any 2009 es destina un fons de 583,66 €.'

'- Article 82.- Subvenció per fills/es minusvàlids : Es complementarà la quantitat percebuda a través de la Seguretat Social en concepte de fills/es disminuïts físics o psíquics, sempre i quan aquella sigui inferior a la quantitat actualment assignada de 239,64 €/mes.'

Aquest benefici es farà extensiu als perceptors de pensió de viduïtat o orfandat, sempre i quan es mantinguin les circumstàncies que ho motivin.

'- Article 83.- Ajut per fills menors de 6 anys: SEMSA abonarà als treballadors/es amb fills menors de 6 anys, una ajuda econòmica per la utilització de guarderies infantils o escolarització. Per a l'any 2008 la quantia de la qual serà la següent: (...). '

De la descripció literal transcrita resulta que els articles 78, 82 i 83 del Conveni estableixen uns ajuts al personal, dirigits a compensar situacions personals no derivades directament del servei que es presta, com és una subvenció de l'a activitat esportiva, per a fill disminuït o menor de 6 anys, que s'estableixen per a compensar la situació o activitat de la persona afectada, sense valorar la seva prestació efectiva de serveis, ni la seva carrera professional, ni les despeses ocasionades pel fet de treballar a l'empresa.

En conseqüència, s'ha de considerar conforme a dret la aplicació directa de la supressió de tals ajuts per imperi de la Llei 1/2014 de PPGC, quan en l'article 32-1 elimina per a l'any 2014, les retribucions del que s'esmenta com ' Fons d'acció social, ni tampoc altres ajuts que tinguin la mateixa naturalesa i la mateixa finalitat'.Per tant, en el cas concret, les disposicions dels esmentats preceptes quedaven afectades per la Llei de pressupostos de 2014, per tenir la mateixa naturalesa que el fons d'acció social, i en haver-ho valorat així l'empresa demandada, entenem que va obrar conforme a dret.

SETÈ.A una diferent conclusió s'arriba quan es fa la valoració de l'article 71 - 'Article 71.- Subvenció congressos: Amb la finalitat de que els treballadors/es de SEM, S.A. puguin assistir i participar en congressos relacionats amb la medicina d'emergència, l'Empresa subvencionarà, prèvia autorització de la Direcció de la mateixa, el 100% de les despeses d'inscripció del primer signant de la comunicació o ponent. La regulació de la participació i els requisits seran establerts per la Comissió de Formació d'aquest conveni '- .

Aquest ajut descrit està vinculat amb la formació del personal, que és exigible per l'empresa i també es tracta d'un benefici del treballador lligat a la carrera professional que regula el mateix conveni de manera expressa. El benefici pactat a favor dels treballadors o treballadores que realitzen activitats de formació, no es pot interpretar sense tenir en compte el pacte general del Conveni respecte a les activitats formatives, contingut en l'article 54, que indica: 'Formació i permís per a la formació:

1. El personal de SEM, S.A. tindrà accés a una formació continuada que respongui a l'exigència de la millor organització assistencial dels serveis sanitaris i administratius. Amb aquest motiu, l'empresa programarà anualment un pla de formació, interna i externa, per tal de facilitar la formació i promoció professional del seu personal.

2. L'empresa nomenarà una Comissió Mixta paritària assessora de formació en la qual participarà 1 persona per sindicat amb presència en el C. Intercentres. Les funcions d'aquesta Comissió seran, en general, totes aquelles que li delegui l'empresa, i en concret: fer propostes, avaluar la formació i els criteris aplicats per a la seva distribució entre el personal, i tenir coneixement dels ingressos i aportacions que l'empresa obtingui o faci per formació.

3. Permisos per la formació: El personal tindrà accés a una formació continuada, per això tindrà dret a períodes de formació retribuïda de durada variable, d'acord amb la Direcció de l'empresa, que respongui a l'exigència de la millora organitzativa dels serveis sanitaris i al dret de la qualificació i promoció professional.

El personal que gaudeixi de permisos per formació tindrà l'obligació de mantenir la seva vinculació a l'empresa pel doble de temps concedit, o en el seu defecte haurà de tornar les quantitats que li van ésser satisfetes durant el període de permís.

4. Tots els treballadors/es a jornada completa tindran dret a 40 hores de formació dintre de la jornada laboral. L'empresa oferirà un pla de formació anual de 40 hores per a tots els treballadors/es, prèvia consulta a la Comissió de formació per valorar l'oferta formativa.

En el cas de no poder-ne realitzar aquesta formació dintre de la jornada laboral en algun dels torns existents, l'empresa compensarà amb temps de descans equivalent a les hores de formació realitzades.

En el cas que el treballador/a tingues la impossibilitat de realitzar la formació dins del horari establert per l'empresa, o aquesta no l'hagués ofert, podrà efectuar una formació relacionada amb l'activitat de l'empresa fora de la mateixa, amb la corresponent compensació horària, sempre i quan s'autoritzi per la Comissió de Formació. La denegació haurà de ser motivada.

5. En el supòsit de que no s'exhaureixin la totalitat d'hores destinades a formació, la Comissió de formació podrà redistribuir aquest sobrant d'hores atorgant, fins a un màxim de 10 hores més, als altres treballadors que ho sol licitin i que hagin esgotat les 40 hores indicades'.

Partint doncs de les disposicions generals que estableixen els pactes relatius a la formació del personal, considera aquesta Sala que la subvenció de congressos es pot considerar un ajut d'acció social, ja que no s'acredita que formi part del programa de formació interna o externa de l'empresa, ja que si fos així s'arribaria a una altra conclusió.

En el cas de què la concessió de subvenció, que ha d'estar autoritzada per la Comissió que controla l'activitat i autoritza l'assistència al congrés, estès inclosa en el pla de formació, no es podria considerar acció social sinó que derivaria del compromís de formació del conveni i tindria naturalesa indemnitzatòria, vinculada al programa de l' article 54 del Conveni Col lectiu.

Per tant, les activitats que es subvencionen, en tant que siguin derivades d' una elecció merament individual, desvinculada del pla de formació de l'empresa, tenen valor d'acció social i no indemnitzatori . En conseqüència, la seva eliminació per l'entrada en vigor de la LPGC serà vàlida, i s'ha de desestimar la demanda.

VUITÈ.En relació a l'article Article 75.- Ajut manutenció:El personal de l'empresa, quan realitzi el seu treball amb interrupció de la jornada, percebrà un ajut per manutenció de 8,29 € diaris en l'any 2008 i de 8,46 € en el 2009. Aquest ajut es percebrà mitjançant targeta restaurant. El personal sanitari rebrà 2 ajuts per cada jornada de treball per manutenció, sempre que es tracti de jornades de 24 hores. Per a jornades de 12 hores i/o torn de nit, s'abonarà la mateixa quantitat per jornada ordinària.

Aquest ajut de manutenció, tal com està descrit, compensa una determinada jornada especial de treball i que es diferència segons imposi una jornada més extensa al personal, que comporta major despesa (un o dos o més àpats), segons hagi d'estar amb total disponibilitat - jornades partides, o de 24, o en nocturnes de 12 -.

Considerem al respecte que el precepte regula dos matèries diferents. Amb caràcter general, un ajut de menjador, que es percebrà amb 'targeta restaurant' que s'aplica a tota la plantilla que realitza la jornada ordinària partida, que té naturalesa d'ajuda social, i per tant quedaria derogada per la Llei de pressupostos aplicada per l'empresa, aplicant la dicció literal de l'apartat segon, quan diu que ' En l'exercici del 2014 no es reconeixen percepcions derivades dels sistemes d'ajuts per al menjar del personal'. En aquest mateix sentit ho ha resolt aquesta Sala en la sentència de 10-04-2014, 8/2014 , procediment 85/2013, respecte al personal de la Universitat Autònoma de Barcelona.

No obstant, a una altra conclusió s'arriba respecte a la segona estipulació, dirigida al personal sanitari, que és la retribució per jornades especials de 24 hores i/o de 12 hores o nocturnes, que compensa indiscutiblement el fet que el personal sanitari hagi d'estar a disposició de l'empresa en jornades especials de 12 hores, en torn de nit, o de 24 hores, poder-se desplaçar a menjar el seu domicili.

A diferència del que es disposa amb caràcter general i ha estat suprimit per la llei de pressupostos 1/2014 del Parlament de Catalunya, aquest acord del Conveni es valora que té un caràcter indemnitzatòri, doncs la despesa de menjador, que ve imposada al treballador pel fet d'estar a disposició de l'empresa i no poder menjar al seu domicili. Retribució que no es pot considerar salari, sinó indemnització per raó del servei prestat - art. 26-2 ET - , ja que per raó de la jornada laboral especial que realitzen. Per tant, no es pot interpretar que està inclòs l'ajut de manutenció en l'article 32-1 de la LPGC, ja que no té la naturalesa anàloga al fons social, ni en la disposició genèrica del 32-2 de la mateixa Llei, doncs no es tracta d'un ajut social concret de menjador sinó de la indemnització per jornada especial.

El tracte diferenciat al personal sanitari, al que s'imposa una major despesa per la jornada especial, d'estar inclòs en la LPGC hauria exigit una especial referència, doncs la naturalesa de la prestació no és anàloga a la que entenem que s'ha suprimit.

Avala aquesta interpretació el fet que en altres àmbits s'han mantingut els drets del personal sanitari, que ha d'estar a disposició dels serveis en els centres públics o privats concertats, quan se'ls abona indirectament una part del servei de menjador. Així doncs, estan obligades les empreses a tenir un servei de menjador pel personal, amb un preu subvencional. Ho disposa el Conveni col lectiu de la XHUP, en l'article 40 Menjadors. (40.1 Totes les empreses afectades pel present Conveni, sigui quin sigui el nombre dels seus treballadors, hauran de disposar d'un local habilitat adequadament per menjar al centre de treball. 40.2 En aquest local es proporcionaran dinars o sopars als treballadors als quals els calgui fer-los al centre de treball a causa del seu horari de servei. A més d'aquest personal, també gaudiran d'aquest servei els treballadors, l'hora d'inici o de finalització de jornada dels quals coincideixi en mitja hora amb l'horari establert pels centres per al dinar o el sopar, sempre que això sigui possible perquè sigui obert el local. 40.3. El treballador pagarà com a contraprestació per aquest servei la quantitat de 3,02 _ per dinar o sopar, aquesta xifra s'actualitzarà cada any de vigència del conveni en el mateix percentatge de variació que hagi sofert l'IPC per al conjunt estatal total). En sentit anàleg es regula pel personal estatutari que presta serveis en hospitals públics.

El conveni col lectiu del SEMSA, a diferència del que s'esmenta, conté la disposició referida, que suposa una especial indemnització pel personal sanitari que realitza, a diferència de tots els altres funcionaris i personal laboral, unes llargues i especials jornades laborals. Per tant, en aquest punt s'acorda atendre la demanda en part, és a dir, entenent que és adequada a dret la supressió de l'ajut de manutenció de l'article 75 del Conveni, al personal de jornada partida que s'abona amb mitjançant targeta restaurant, mentre que no ho és la eliminació de la compensació al personal sanitari '. ..personal sanitari rebrà 2 ajuts per cada jornada de treball per manutenció, sempre que es tracti de jornades de 24 hores. Per a jornades de 12 hores i/o torn de nit, s'abonarà la mateixa quantitat per jornada ordinària'que valorem que s'havia de mantenir. Per tant, s'estima la demanda en part.

NOVÈ.Finalment, queda per examinar el que fa al premi de vinculació. Disposa l' Article 81.- Premis de vinculació: S'estableixen els premis especials de vinculació per la prestació de serveis efectius de l'empresa, que s'atorgaran per una sola vegada i que són els següents: 25 anys de serveis: 1 mes de vacances.- 30 anys de serveis: 1 setmana de vacances i el 20% de el import d'una paga extraordinària.- 35 anys de serveis: 1 setmana de vacances i el 40% del import d'una paga extraordinària.- El treballador, a la seva elecció, podrà substituir aquest descans per la retribució equivalent.

La descripció del premi, té relació directa amb el servei prestat, i per tant no té naturalesa d'ajut social o anàloga, doncs s'atorga com a mèrit pels serveis efectius realitzats a l'empresa. No pot entrar dins de l'aplicació de l'article 32, doncs no és cap ajut derivat d'una exclusiva circumstància personal, està vinculat directament a la duració del treball prestat, ni es pot considerar que formi part d'un ajut social. Per tant s'ha de considerar de naturalesa salarial, com a contraprestació al treball prestat - article 26-1 ET - tan sigui amb retribució o amb beneficis de descans/ reducció de jornada, establerts en el conveni. La conseqüència és que no es pot considerar que quedés afectat ni suprimit per la Llei 1/2014.

Es considera doncs que ha existit efectivament una vulneració dels articles 3-b de l'ET , i de l' article 82.3 de l'ET que regulen la força vinculant dels Convenis, en suprimir la millora establerta en l' article 71 (subvenció congressos) i de l ' article 81 (premi de vinculació), per decisió unilateral de l'empresa i sense seguir les vies previstes, ni acreditar l'empresa les causes que la justificarien, per la via de l ' article 41 de l'ET .

La conclusió anterior comporta l'admissió parcial de la demanda, amb la declaració de nul litat de la decisió empresarial de supressió unilateral dels beneficis de l' article 81 del Conveni Col lectiu, declarant el dret del personal afectat a la seva percepció i condemnat a l'empresa demandada a abonar o garantir els drets que estableixen els preceptes esmentats. Respecte al 10% per mora, s'admet ja que es tracta d'una retribució de naturalesa salarial, no així respecte a la indemnització per despeses de menjador, per ser un concepte controvertit i extrasalarial.

DESÈ.Aquesta sentència serà executiva des de què es dicti ( article 160-4, LRJS ) no obstant en contra es pot interposar recurs de cassació ( art. 205 i seg. LRJS ).

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació.

Fallo

Estimem en part la demanda de conflicte col lectiu presentada per la representació dels sindicats AGRUPACIÓ DE METGES i INFERMERES DE CATALUNYA, FEDERACIÓ DE SERVEIS PÚBLICS DE LA UGT DE CATALUNYA, COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA, dirigida contra SERVEI D'EMERGÈNCIES MÈDIQUES, S.A, i declarem la nul litat de la decisió empresarial de supressió unilateral de les retribucions i beneficis disposats en:

a) L' article l' article 75, del Conveni Col lectiu del SERVEI D'EMERGÈNCIES MÈDIQUES, S.A., únicament quan regula que el personal sanitari rebrà 2 ajuts per cada jornada de treball per manutenció, sempre que es tracti de jornades de 24 hores i que per a jornades de 12 hores i/o torn de nit, s'abonarà la mateixa quantitat per jornada ordinària, i,

b) L'article 81, del mateix conveni, que estableix el premi de vinculació.

Declarem el dret del personal afectat al seu gaudi i a la seva percepció, condemnat a l'empresa demandada a abonar - amb el 10% per mora, respecte al premi de vinculació - o garantir els drets que estableixen el preceptes esmentats, amb absolució de la demanda respecte a les altres pretensions formulades. Sense costes.

Contra aquesta sentència, que serà executiva des de què es dicti, es podrà interposar recurs de cassació, que haurà de preparar-se en el termini dels cinc dies següents a la notificació de la sentència, bastant per a considerar-lo preparat la mera manifestació de les parts o del seu advocat, graduat social col legiat o representant, dins del mateix termini assenyalat en el número anterior, davant la Sala que va dictar la resolució que s'impugna.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

Publicació.La magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència en el dia de la data. En dono fe.