Sentencia Social Nº 4407/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1084/2014 de 17 de Junio de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 17079 - 44 - 4 - 2012 - 8034405

mm

Recurs de Suplicació: 1084/2014

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 17 de juny de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4407/2014

En el recurs de suplicació interposat per Estanislao a la sentència del Jutjat Social 1 Girona (UPSD social 1) de data 27 de novembre de 2013 dictada en el procediment Demandes núm. 712/2012 en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. FÉLIX V. AZÓN VILAS.

Antecedentes

Primer.Al Jutjat Social esmentat, va arribar una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de novembre de 2013 , que contenia la decisió següent:

'Que desestimo la demanda interpuesta por D. Estanislao contra el INSS.'

Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

'PRIMERO. La parte demandante, nacida el NUM000 de 1948, después de prestar servicios por cuenta de la empresa Simsa, fue nombrado consejero del Consejo de Administración de la sociedad en la junta general de 20 de febrero de 1983 y fue ratificado en el cargo de director gerente. El demandante estuvo prestando funciones relevantes distintas de las inherentes al cargo de consejero. El demandante cesó en la prestación de servicios para la empresa Simsa el 7 de julio de 2011., ya que el 6 de junio de 2011 fue acordado por socios que representaban la mayoría del capital social, en reunión del consejo de administración y junta general extraordinaria y el 8 de julio de 2011 el cese del demandante en sus funciones de director-gerente y miembro del consejo de administración. El demandante firmó un convenio especial de cotización con la TGSS, presentando el 19 de julio de 2011 la correspondiente demanda de trabajo. (no controvertido, documental y expediente administrativo obrante en folios 14 a 79 y 86 a 171).

SEGUNDO. La base reguladora es de 2.600,93 euros mensuales con fecha de efectos de 15 de marzo de 2012. La parte demandante presentó solicitud de jubilación anticipada el 15 de marzo de 2012, que fue desestimada por resolución de la misma fecha. Fue interpuesta reclamación administrativa previa que fue desestimada (no controvertido, documental y expediente administrativo obrante en folios 14 a 79 y 86 a 171).'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer:S'articula el recurs per la representació de Estanislao sobre la base de 2 motius: en el primer d'ells, emparat a la lletra a) de l'article 193 de la Llei 36/2011, de 10 d'octubre, Reguladora de la Jurisdicció Social , es pretén la nul litat de la sentència per haver vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva; en el segon motiu articulat emparat a la lletra c) de la mateixa norma, s'al lega infracció de l' article 161.bis.2 del Reial decret Legislatiu 1/1994, de 20 de Juny , pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, en entendre té dret a accedir a la jubilació anticipada.

El recurs ha estat impugnat per la representació de l'Institut Nacional de la Seguretat Social.

El debat se centra a determinar si el demandant té o no dret a accedir a la jubilació anticipada, dret que denega l'Entitat Gestora i confirma la sentència, mentre el recurs entén que sí acredita tal dret.

Segon.-El recurs planteja la declaració de nul litat de la sentència en raó de que l'Entitat Gestora hauria adduït en via administrativa diferents motius, per a la denegació de la prestació de jubilació anticipada sol licitada, que els que va desenvolupar en l'acte del judici oral: segons el recurs, en via administrativa s'al legava que el sol licitant no havia estat titular d'una relació laboral per compte d'altri de les regulades per l' article 1 de l'Estatut dels Treballadors, mentre que en la contestació a la reclamació prèvia es denegava per no reunir els requisits exigits per accedir a la jubilació anticipada regulada en l ' article 161.bis.2 de la Llei General de Seguretat Social , ja que està enquadrat en el sistema de seguretat social com a conseller administrador; per fi en l'acte del judici l'entitat gestora hauria al legat que el cessament en el treball no s'ha produït per causa no imputable a la voluntat del sol licitant.

Doncs bé, entenem que l'exposat no és motiu suficient per acordar un remei tan onerós com és la nul litat d'actuacions, doncs en tot cas, -de ser correcte l'al legat en el motiu- aquest hauria d'haver estat articulat per la via de la lletra c), i es tractaria d'una variació dels motius de denegació respecte al expedient administratiu, la qual cosa podria donar lloc a anul lar la Resolució Administrativa, i no d'un error en la tramitació davant l'òrgan jurisdiccional que pogués ocasionar la nul litat de la resolució judicial.

Sense perjudici d'estudiar novament la causa a l'empara del següent motiu, hem de desestimar la pretensió de nul litat de la sentència.

Tercer.-En el següent motiu, articulat per via de la lletra c), es ve a denunciar la infracció de l'article 161.bis.2 de la Llei General de la Seguretat Social , en la redacció vigent en la data del fet causant; aquesta norma establia com a requisits: 1º, que el sol licitant fos major de 61 anys; 2º, estar inscrit com a demandant d'ocupació durant almenys sis mesos immediatament anteriors a la data de la sol licitud de la jubilació; 3º, acreditar un període mínim de cotització efectiva de 30 anys, i 4º, que el cessament en el treball no s'hagi produït per causa imputable a la lliure voluntat del treballador i afegeix expressament 'A tals efectes, s'entendrà per lliure voluntat del treballador la inequívoca manifestació de voluntat de qui, podent continuar la seva relació laboral i no existint raó objectiva que la impedeixi, decideix posar fi a la mateixa. Es considerarà, en tot cas, que el cessament en la relació laboral es va produir de forma involuntària quan l'extinció s'hagi produït per alguna de les causes previstes en l'art. 208.1.1'.

Com bé apunta el recurs entenem que quan l'article 161.1.bis.2 de la llei assenyala que es considerarà en tot cas que el cessament de la relació laboral es va produir de forma involuntària quan es donin els requisits de l'article 208, això en absolut pot significar que no existeixin altres possibilitats de cessament per causa aliena a la voluntat del treballador, doncs en aquest cas el paràgraf anterior resultaria inútil i redundant; dons bé entenem que l'expressió en tot cas significa que tots els supòsits de l'article 118 representen situacions alienes a la voluntat del treballador, però que poden existir unes altres. En tal sentit la proposta del recurs és correcta, però això no implica l'estimació del mateix, per se. El debat se centra en si en el cas ara l'estudi de la pèrdua del treball és per voluntat aliena al sol licitant.

I encara que aparentment es reuneixen tots els requisits que exigeix l'article 161.*bis.2, es dóna la circumstància que el sol licitant no estava vinculat a l'empresa per un contracte de relació laboral ordinària sinó d'alta adreça, i a més formava part dels òrgans d'adreça de la societat, en concret del Consell d'Administració i venia exercint la categoria de director gerent fins que va ser cessat el 8 de juliol de 2011. En tal cas hem de plantejar-nos si el cessament del sol licitant pot entendre's com a equivalent a un cessament involuntari d'un treballador per compte d'altri. Això havia donat lloc d'acord amb el previst en l'article 97.2.k) a la inclusió ('Com assimilats a treballadors per compte d'altri, a exclusió de la protecció per desocupació i del Fons de Garantia Salarial, els consellers i administradors de societats mercantils capitalistes, ...')en el règim General de la Seguretat Social però mitjançant un contracte que provocava l'exempció de la protecció de desocupació i del Fons de Garantia Salarial (foli 169, fet tercer de la contestació a la reclamació prèvia).

Es tracta per tant de determinar si una persona que presta serveis com a personal d'alta adreça amb capacitat de decisió en l'empresa pot o no acollir-se a la previsió de la jubilació anticipada.

Sobre aquest tema convé portar al debat la Sentència del Tribunal Suprem del Estat Espanyol de data 24-2-2014, RCUD 1684/2013 que assenyala:

TERCERO.- El único motivo de censura jurídica que articula el INSS, denuncia la infracción del art. 161. bis 2, d) de la Ley General de la Seguridad Social (redacción dada por Ley 40/2007, de 4 de diciembre, de Medidas en Materia de Seguridad Social.

La cuestión aquí planteada -derecho a jubilación anticipada- requiere resolver previamente la cuestión previa planteada por el INSS, sobre la naturaleza mercantil, no laboral, de la relación del actor con la empresa, determinante de que, no obstante haberse formalizado el cese del actor a través de un despido objetivo, ha cesado voluntariamente dada su condición de socio y consejero de la empresa.

Como recuerda nuestra sentencia de 26 de diciembre 2007 (rcud. 1652/06 ):

'La exclusión de la relación de laboralidad de los socios que realizan otras tareas diferentes de las propias de su cualidad de socio puede venir dada por la falta de la nota de ajeneidad cuando dicho socio ostenta la titularidad de una cuota societaria determinante, de manera que la prestación de trabajo que pueda realizar se efectúa a título de aportación a la sociedad, cuota que esta Sala ha señalado a partir del 50% de participación en el capital social. Pero también puede venir excluida, al amparo del art. 1.3 c) ET , por falta de dependencia en el trabajo, cuando se trata de personas que forman parte del órgano máximo de dirección de la empresa, como ocurre con el demandante del presente pleito, en cuanto, además de ser titular de un tercio del capital social, era administrador solidario junto con los otros dos socios, siendo función típica de estas personas que forman parte del órgano de gobierno de la empresa la representación y suprema dirección de la misma, sin que su relación nazca de un contrato de trabajo sino de una designación o nombramiento por parte del máximo órgano de gobierno, de modo que su relación tiene carácter mercantil.

Es cierto que la jurisprudencia admite que esas personas puedan tener al mismo tiempo una relación laboral con su empresa, pero ello sólo sería posible para realizar trabajos que podrían calificarse de comunes u ordinarios; no así cuando se trata de desempeñar al tiempo el cargo de consejero y trabajos de alta dirección (Gerente, Director General, etc.) dado que en tales supuestos el doble vínculo tiene el único objeto de la suprema gestión y administración de la empresa, es decir, que el cargo de administrador o consejero comprende por sí mismo las funciones propias de alta dirección. Y en este sentido existe una doctrina reiterada de la Sala, como por ejemplo en las sentencias de 29 de septiembre de 1988 , de 16 de diciembre de 1991 ( Rº 810/90), de 22 de diciembre de 1994 ( Rº 2889/93 ), doctrina reiterada por otras muchas y que podemos resumir, con la sentencia de 20 de noviembre de 2002 (Rec. 337/02 ):

'La sentencia de 22-12-994 (rec. 2889/1993 ), al interpretar el art. 1.3.c) del Estatuto de los Trabajadores , señala que 'Hay que tener en cuenta que las actividades de dirección, gestión, administración y representación de la sociedad son las actividades típicas y específicas de los órganos de administración de las compañías mercantiles, cualquiera que sea la forma que éstos revistan, bien se trate de Consejo de Administración, bien de Administrador único, bien de cualquier otra forma admitida por la Ley; y así, en el ámbito de la sociedad anónima, los órganos de esta clase, que se comprendían en los artículos 71 a 83 de la Ley 17 julio 1951 y actualmente se recogen en los artículos 123 a 143 del Texto Refundido de la Ley de Sociedades Anónimas aprobado por el Real Decreto Legislativo 1564/1989, de 22 diciembre, tiene precisamente como función o misión esencial y característica la realización de esas actividades, las cuales están residenciadas fundamentalmente en tales órganos, constituyendo su competencia particular y propia. Por elloes equivocado y contrario a la verdadera esencia de los órganos de administración de la sociedad entender que los mismos se han de limitar a llevar a cabo funciones meramente consultivas o de simple consejo u orientación, pues, por el contrario, les compete la actuación directa y ejecutiva, el ejercicio de la gestión, la dirección y la representación de la compañía. Por consiguiente, todas estas actuaciones comportan «la realización de cometidos inherentes» a la condición de administradores de la sociedad, y encajan plenamente en el «desempeño del cargo de consejero o miembro de los órganos de administración en las empresas que revistan la forma jurídica de sociedad», de ahí que se incardinen en el mencionado artículo 1.3,c) del Estatuto de los Trabajadores .

Partiendo de la anterior premisa, esta Sala ha resuelto la cuestión que se plantea cuando se compatibilizan funciones de Consejero Delegado y alto cargo, en el sentido asumido por la sentencia referencial. Las sentencias de 21 de enero , 13 de mayo y 3 de junio y 18 de junio 1991 , 27-1-92 (rec. 1268/1991 ) y 11 de marzo de 1994 (rec.1318/1993 ) han establecido que en supuestos de desempeño simultáneo de actividades propias del Consejo de Administración de la Sociedad, y de alta dirección o gerencia de la empresa, lo que determina la calificación de la relación como mercantil o laboral, no es el contenido de las funciones sino la naturaleza de vínculo, por lo que, si existe una relación de integración orgánica, en el campo de la administración social, cuyas facultades se ejercitan directamente o mediante delegación interna, la relación no es laboral, sino mercantil, lo que conlleva a que, como regla general, sólo en los casos de relaciones de trabajo en régimen de dependencia, no calificables de alta dirección, sino como comunes, cabría admitir el desempeño simultáneo de cargos de administración de la Sociedad y de una relación de carácter laboral'.

CUARTO.- En el caso de autos la relación del actor con la empresa era de vocal del Consejo de Administración y titular del 16% de las acciones y al tiempo realizaba las funciones de apoderado de la sociedad, con capacidad representativa ante terceros, ostentando la categoría profesional de Director por lo que su relación no es laboral sino mercantil, no obstante haberse adoptado para su extinción la forma de despido objetivo, y por ello no cumple los requisitos necesarios para la jubilación anticipada y en concreto el referente al apartado D) del número 2 del artículo 161 LGSS (redacción dada por L. 40/07), que exige que 'el cese en el trabajo, como consecuencia de la extinción del contrato de trabajo, no se haya producido por causa imputable a la libre voluntad del trabajador', y por tanto, de acuerdo con lo informado por el Ministerio Fiscal, debe estimarse el recurso del INSS y casar la sentencia recurrida desestimando la demanda, sin hacer especial declaración de las costas.

Aquesta doctrina és perfectament aplicable el present cas, on ens trobem amb que el sol licitant ha estat fins a uns mesos abans de sol licitar la jubilació anticipada membre de l'òrgan de decisió i adreça de la Societat mercantil de la qual era director gerent i per tant ha d'entendre's que el cessament no és equivalent al d'un treballador per compte d'altri que es produeix en contra de la seva voluntat, doncs tot i que el cessament del treball sigui involuntari no existeix una relació de la generalitat amb la societat mercantil ocupadora de la qual era el màxim responsable en l'execució de les seves decisions. I no existint a generar no hi ha relació laboral per més que estigués enquadrat en el règim general de la seguretat social.

De manera que, per motius diferents als assenyalats en la sentència d'instància, entenem que aquesta resolucions correcta i hem de confirmar la mateixa i desestimar el recurs en tots els seus extrems.

Entenem que tractant-se d'un tema de prestacions sobre seguretat social no procedeix la condemna en costes ni tampoc la imposició de pagament de minuta al lletrat de la part contrària, que d'altra banda resulta ser funcionari d'una administració pública.

Fallo

Hem de desestimar, com ho fem, el recurs de suplicació interposat per Estanislao davant la sentència de data 27 de novembre de 2013 dictada pel Jutjat Social nº 1 de Girona a les actuacions 712/2012, i en la seva conseqüència confirmem aquesta sentència en tots els seus extrems.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' art. 221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0937 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el/la magistrat/da ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.