Sentencia Social Nº 4472/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1915/2008 de 03 de Junio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 3 de juny de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4472/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 9 de gener de 2008 dictada en el procediment núm. 759/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Piedad , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 26 d'octubre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de gener de 2008 , que contenia la decisió següent:

"ESTIMO la demanda presentada por Dª Piedad contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE, y declarar a la parte demandante en situación de Incapacidad Permanente Absoluta, derivada de enfermedad común, con derecho a percibir las prestaciones contributivas en cuantía del 100% de la base reguladora que asciende a 974,33 euros, con efectos 21-06-2007, y en consecuencia condeno al Instituto Nacional de la Seguridad Social a hacer efectiva esta prestación con los mínimos, las mejoras y las revalorizaciones legalmente procedentes"

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Dª Piedad , nacida el día 14-10-1965, con DNI núm. NUM000 , afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 de profesión habitual Cajera de Supermercado, inició un proceso de incapacidad temporal el 24-10-2006 y el 21-06-2007 se le extendió alta con propuesta de incapacidad permanente para la bipedestación y/o deambulación prolongada.

Segundo.- En fecha 20-08-2007 el INSS dictó resolución declarando a la demandante en situación de incapacidad permanente total, derivada de enfermedad común, fijando como fecha de revisión el 1-08-2009 (folios 34-5). El ICAM apreció en su dictamen emitido el 21-06-2007 las siguientes lesiones: "Coxartrosis avanzada de cadera izq. intervenida quirúrgicamente mediante prótesis total de cadera. La cadera derecha presenta la misma sintomatología y se encuentra pendiente del mismo tratamiento". (folios 59 a 61)

Tercero.- Frente a dicha resolución la actora interpuso reclamación previa el 20-09-2007, reclamación que fue desestimada por resolución de 3-10-2007.

Cuarto.-. La base reguladora de la prestación es de 974,33 euros y la fecha de efectos 21-06-2007.

Quinto.- La actora padece "Displasia epifisaria múltiple que afecta a caderas, rodilla derecha, manos, muñecas, pies y columna vertebral. Cervicoartrosis moderada. Lumbartrosis moderada. Coxartrosis avanzada de cadera izquierda intervenida quirúrgicamente mediante artroplastia total de cadera en febrero de 2006. Coxartrosis severa derecha pendiente de colocación de prótesis.".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la part demandant afecta d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de Procediment Laboral .

Segon.- L'ens condemnat denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atès que la displàsia epifissària múltiple amb afectació de malucs, genoll dret, mans, canells, peus i columna vertebral es de tipus congènit i sense signes objectius d'activitat ni limitació funcional, que la coxartrosi es avançada i va precisar una pròtesi de l'esquerra, i que el maluc dret presenta lesions severes pendent de la implantació de pròtesi total, de manera que no presenta major disfuncionalitat que la reconeguda en via administrativa. Cita doctrina jurisprudencial que considera infringida.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes ) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i hàbit que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la treballadora demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda en la instància, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica no atacat reflecteix un conjunt de patiments greus amb incidència funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut al sever dèficit funcional de la displàsia epifissària múltiple que l'afecta de forma general estructures articulars, que encara que sigui de tipus congènit evoluciona i s'agreuja amb el pas del temps i condiciona l'aparició de patologies conseqüents, sobre tot en l'afectació dels genolls amb clínica àlgica mecànica i la patologia artròssica del maluc dret per la coxartrosi severa claudicant pendent d'instauració ortopèdica, així com l'afectació de la rizartrosi bilateral a les mans amb fenòmens degeneratius i àlgics. Tal com raona la magistrada de la instància i recull el mateix Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, la patologia incapacitant de forma absoluta és la coxartrosi severa que ara per ara impedeixen la bipedestació i deambulació , juntament amb la patologia osteoarticular cervical i lumbar moderada i els canvis degeneratius en mans i genolls i a nivel cervical. El reconeixement de la incapacitat permanent total per a la seva professió de caixera de supermercat reconeguda per l'ens recurrent, comporta el reconeixement de la capacitat de treball residual de la treballadora, ja què aquella feina es pot dur en sedestació o en postures alternants, però la coxartrosi severa ara per ara impedeix també els desplaçaments. Per tant, entenem que actualment la treballadora es troba incapacitada de forma absoluta, sense perjudici de la revisió per millora de la incapacitat reconeguda en cas de pròtesi del maluc pendent.

En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la treballadora en situació d'incapacitat permanent absoluta, degut a la severitat de les lesions en el seu conjunt. Per aquests raonaments el motiu de recurs ha de ser desestimat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 19 de Barcelona de 9 de gener de 2008, dictada en el procediment núm. 759/2007 i seguit a instància de Doña. Piedad contra l'esmentat Institut, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l' article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.