Sentencia Social Nº 4493/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2628/2006 de 15 de Junio de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 15 de juny de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4493/2007

En el recurs de suplicació interposat per Bernardo a la sentència del Jutjat Social 7 Barcelona de data 15 DE DESEMBRE DE 2005 dictada en el procediment núm. 787/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto

Antecedentes

Primer. En data 9 de novembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de desembre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando íntegramente la demanda planteada por Bernardo debo absolver y absuelvo al Instituto Nacional de la Seguridad Social de la pretensión deducida en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Bernardo , nacido el 23-3-1958, con D.N.I. nº NUM000 , afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomos, por la actividad Transporte por Taxi, en situación de Incapacidad Temporal desde 27-4-2005, solicitó la prestación de Incapacidad Permanente el 12-7-2005.

SEGUNDO.- El 1-9-2005, la Dirección General del Instituto Nacional de la Seguridad Social denegó al trabajador la situación de Incapacidad Permanente por no reunir tal requisito. Se valoraron las lesiones dictaminadas el 4-8-2005: "Sacroileitis d. en tto. Médico".

TERCERO.- Padece el actor sacroileitis derecha en tratamiento médico.

CUARTO.- No se discute la base reguladora mensual de la prestación (653,64 Euros). Tampoco la fecha de efectos (4 de agosto 2005).

QUINTO.- Consta el agotamiento de la vía administrativa previa, por resolución expresa de 3-10-05.

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent . L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segón.- L'objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137 de la Llei general de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa, que es refereix al núm. 5 de l'article núm. 137, i, pel contingut del recurs, hem d'entendre que subsidiàriament també denuncia la infracció del núm. 4 del mateix article 137 encara que no s'estableixi expressament en la pètita del recurs. Ve a raonar que les lesions que pateix l'impossibiliten per a una activitat amb rendiment i professionalitat segons les exigències normals de continuïtat, dedicació i eficàcia durant una jornada laboral. Que s'ha de parlar de persones incapacitades i no d'incapacitats en general, segons siguin les circumstàncies de cada cas, i respecte al cas concret insisteix en què el recurrent no pot dur a cap una activitat laboral valorable a no ser que mediés un ocupador excepcionalment tolerant i en treball molt particular, sense entrar en les dificultats de readaptació per a noves tasques, en persona d'edat avançada. Entén també que és procedent declarar la invalidesa permanent total perquè no pot desplegar les funcions de taxista autònom amb un mínim de capacitat i eficàcia.

L'article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137. 5 i 4, i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , ja esmentats, que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la calificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectada, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

Les lesions que pateix el recorrent no es consideren en grau determinant de la incapacitat permanent ni total ni menys absoluta atesa l'entitat de la lesió de sacroilietis dreta en tractament mèdic que consta en el tercer fet provat de la sentència de la instància no atacat. No consta que la intensitat de la malaltia limiti de forma permanent el recurrent per a les tasques de la seva la professió habitual de taxista autònom , sense perjudici de brots que requereixen un tractament puntual inhabilitador pel treball, però no de forma permanent. Per tant es considera que no és d'aplicació ni s'infringeix l' article núm. 137.4 o 5 de la Llei general de la Seguretat Social , raó per la qual també s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel demanant Sr. Bernardo contra la Sentència de 15 de desembre de 2005 dictada pel Jutjat Social núm. 7 de Barcelona en el procediment núm. 787/2005 , seguit a instància de l' esmentat recurrent contra l' I.N.S.S., la qual es confirma en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.