Sentencia Social Nº 4535/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1789/2015 de 09 de Julio de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 1789/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 9 de juliol de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4535/2015

En el recurs de suplicació interposat per Graciela a la sentència del Jutjat Social 3 Granollers de data 8 de gener de 2015 dictada en el procediment núm. 992/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 5-12-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de gener de 2015 , que contenia la decisió següent:

Que desestimando la demanda formulada por la Sra. Graciela frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social absuelvo a la demandada de las pretensiones formuladas en su contra.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º) La demandante nacida el NUM000 -1971 se encuentra afiliada en el Régimen General de a Seguridad Socialcon el nº NUM001 y en situación asimilada al alta por percibir la prestación por desempleo en el momento de la solicitud, siendo su profesión habitual la de oficial administrativa, tiene cubierto el periodo de carencia requerido para causar derecho a la prestación que reclama.

2º) En fecha 01-10-2013 instó solicitud de incapacidad permanente e incoado el preceptivo expediente administrativo para valorar la eventual incapacidad, el ICAMS emitió dictamen el 23-10-2013 según el cual las lesiones presentadas por la actora son: 'FIBROMIALGIA, HERNIA DISCAL C5-C6, SIRINGOMIELIA C7, CERVIGALGIAS SUSCPTIBLES DE INTERVENCIÓN QUIRÚRGICA. DEPRESIVO ANSIOSO REACTIVO.

3º) La Dirección provincial del INSS dictó resolución el 07-11-2013 por la que no le reconoció derecho a prestaciones económicas por no reunir el requisito de incapacidad permanente en ninguno de sus grados.

4º) Contra la anterior resolución la actora formuló reclamación previa en fecha 25-11-13, que fue desestimada por nueva resolución de fecha 21-01-2014.

5º) De las cotizaciones computables acreditadas por la demandante resulta una base reguladora de la prestación para la incapacidad permanente en sus grados de absoluta y total de 1355,58 €.

6º) La actora acredita la siguiente patología: Fibromialgia (18/18 puntos fibrosíticos) siguiendo tratamiento sintomático con paracetamol o ibuprofeno a demanda, habiendo iniciado terapia cognitivo conductual para el control de síntomas (folios 66 y 67 y 73 a 75 y 78) con funcionalismo conservado. En enero del 2014 fue intervenida de la hernia discal y compresión medular C5-C6 presentando cervicalgia residual y dolor en la columna torácica que se incrementa con la actividad física. Cambios degenerativos a nivel C6-C7 y a nivel de la raquis torácica muestra protusión D8-D9 y hernias discales D9-D10 y D11. Presenta también cavidad siringomielica sin significado clínico en el momento actual. (folios 69 y 70 y 78). Síndrome ansioso depresivo reactivo en tratamiento farmacológico con escaso resultado y seguimiento por psiquiatría. (folio 57, 65 y 78 de autos)

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de la demandant contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total derivada de malaltia comuna, és per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon.- Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.5 o subsidiàriament apartat 4 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta o total. Resumidament, es remet a la interpretació de la doctrina i criteri jurisprudencial d'aquesta Sala Socials del TSJ de Catalunya de 4 de gener de 1996 sobre els conceptes dels graus d'incapacitat permanent postulats, i es remet al sisè fet provat referit a les lesions i limitacions que presenta, doncs entén que recull un fibromiàlgia molt important ( 18/18 punts tender), que interpreta és el grau màxim, de forma que la incapaciten pels requeriments professionals per compte propi o per compte d'altre que requereixin no solament esforços físics sinó per a qualsevol activitat laboral encara que sigui lleugera i sedentària. Assenyala que la resta de dolences que pateix són complementàries de la fibromiàlgia, com la síndrome ansiosa depressiva reactiva, o les hèrnies discals, cervicàlgies, etc.. Transcriu Sentència de la Sala de 17 de gener de 2005 que cita sentències de diferents Sales Socials de Tribunals Superiors de Justícia sobre els elements de valoració de les incapacitats permanents en la seva incidència professional de les limitacions físiques, psíquiques o neurològiques que pugui presentar la persona afectada. També transcriu Sentències de diferents Tribunals Superiors de Justícia sobre la fibromiàlgia amb patologies associades com la psíquica en aquest cas en que manté que pateix limitacions mol importants que afecten la vista, patiments per artrosi a la columna vertebral i mans, tendinopatia de les dues espatlles, fibromialgia en 18 punts positius , de forma que no es pot concloure d'altra forma que es troba impedida per a qualsevol activitat laboral rendible i sostinguda pròpia de les exigides en el mercat de treball. Subsidiàriament entén que les lesions evidencies la impossibilitat de desplegar les fonamentals tasques de la seva professió habitual d'oficial administrativa.

Ens remetem als termes del sisè fet provat de la sentència no atacat al qual ens hem d'atenir, que reconeix que la recurrent pateix fibromiàlgia ( 18/18 punts fibrosítics) seguint tractament simptomàtic amb paracetamol i ibuprofeno a demanda, havent iniciat teràpia cognitivo conductal per al controls dels símptomes, amb funcionalisme conservat. El gener de 2014 va ser intervinguda de la hèrnia discal i compressió medul lar C5-C6 presentant cervicàlgia residual i dolor de la columna toràcica que s'incrementa amb l'activitat física. Canvis degeneratius a nivell C6-C7 i a nivell del raquis toràcic mostrant protussió D8-D9 i hèrnies discals D9-D11. Presenta també cavitat siringomièlica sense significat clínic en el moment actual. Síndrome depressiva reactiva en tractament farmacològic amb resultat escàs i amb seguiment psiquiàtric

Tal com en fa referència en el recurs, la doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i que la qualificació de la incapacitat permanent total suposa la impossibilitat de dur a cap les fonamentals tasques de la professió habitual encara que pugui desplegar una professió lleugera o sedentària, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme una professió, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball habitual o també per al sedentari, és respectivament total o absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set atacada, de forma que la patologia a considerar és la que consta en el sisè fet provat de la sentència al qual ens em referit abans i a les afirmacions judicials amb valor de fet provat encara que en lloc no adequat ( Sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem de 27 de juliol de 1992 per totes) que consten en el Primer i Quart Fonament de dret sobre les Dolences, Limitacions funcionals i Capacitat laboral residual de la demandant. En aquest apartat consta la entitat limitadora de les diferents patologies, i ens trobem que la fibromiàlgia diagnosticada a l'any 2007 és lleu i exigeix únicament un tractament contra el dolor crònic que tracta amb fàrmacs de baixa potència com el paracetamol i el ibuprofeno. Igualment l'afecció a nivell de columna cervical i dorsal és de caràcter lleu segons prova objectiva de RMN de 25 d'agost de 2014. La patologia psíquica no presenta severitat segons la mateixa prova mèdica aportada per la recurrent. Efectivament considera la magistrada que la intervenció de gener de 2014 per hèrnia discal cervical causa cervicàlgia residual i dolor en columna toràcica la intensitat del qual no consta, i que s'incrementa amb l'activitat física.

La Sala conclou que aquest quadre de salut en el seu conjunt no limita la treballadora ni per a les fonamentals tasques de la seva professió d'oficial administrativa que no exigeix una activitat física, sinó que és fonamentalment sedentària i alterna postures corporal de tant en tant, ni menys la limita per a qualsevol activitat professional dintre del mercat de treball, a la vista de la entitat lleu de la fibromiàlgia, l'afectació al raquis i la patologia psíquica. La recurrent manté la pretensió en base a la entitat de les patologies que no es correspon amb el sisè fet provat de la sentència no atacat, ni en les afirmacions judicials sobre la entitat limitadora que comporten en relació a la professió habitual administrativa,i menys que impedeixin exercir qualsevol activitat amb rendiment i hàbit permanent.

En conseqüència, la demandant no reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Doña. Graciela contra la Sentència de 8 de gener de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 3 de Granollers , en el procediment núm. 992/2013, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.