Sentencia Social Nº 4610/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 553/2008 de 03 de Junio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 3 de juny de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4610/2008

En el recurs de suplicació interposat per Verónica y otros i Confederació General del Treball de Catalunya (coadyuvante de la actora) a la sentència del Jutjat Social 17 Barcelona de data 27 de juliol de 2007 dictada en el procediment

núm. 110/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part La Vanguardia Ediciones S.L., Cre-A Impresiones de Catalunya, S.L., Grupo Godó de Comunicación, S.L. i -Ministerio Fiscal-, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 15 de febrer de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Tutela de drets fonamentals, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de juliol de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que, desestimando totalmente la demanda interpuesta por los trabajadores mencionados en el encabezamiento de esta sentencia contra La Vanguardia Ediciones SL, CRE-A Impresiones de Catalunya SL y Grupo Godó de Comunicación SA, debo absolver y absuelvo a las indicadas demandadas de cuantos pedimentos se formulan contra ellas en dicha demanda".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º- De los demandantes que figuran en el encabezamiento de la esta sentencia, unos trabajan por cuenta y bajo la dependencia de la La Vanguardia Ediciones SL (en adelante LVE) y otros para CRE-A Impresiones de Catalunya SL (en adelante CRE-A). Se dan por reproducidos en su totalidad los documentos nº 2 de LVE y nº 1 de CRE-A.

2º- El único socio de LVE y CRE-A es Grupo Godó de Comunicaciones SA.

3º- CRE-A fue constituída el 16.10.98. Se dedica a la actividad de artes gráficas.

4º- A finales de 2005, con motivo de la intención de LVE de descentralizar la actividad de impresión del diario La Vanguardia, que, por aquellas fechas era llevada a cabo por la propia LVE, el comité de empresa de LVE convocó una serie de jornadas de huelga a fin de manifestar su desacuerdo con aquellos planes. Las jornadas de huelga tuvieron lugar los días 30.1.05 y 2.12.05.

5º- En relación con la conducta observada por LVE durante dichas jornadas de huelga, una serie de trabajadores interpusieron demanda el 3.5.06 por vulneración del derecho fundamental a la huelga. La demanda fue turnada al Juzgado de lo Social nº 14 de los de esta ciudad (autos 311/06) y fue parcialmente estimada mediante sentencia dictada por dicho Juzgado el 1.9.06 . La empresa interpuso recurso de suplicación contra la misma, que fue totalmente desestimado mediante sentencia dictada el 29.3.07 por la Sala de lo Social del TSJ Cataluña (rollo 9064/06). Contra dicha sentencia, la empresa interspuso recurso de casación, que actualmente está en trámite.

6º- En el mes de mayo de 2006, el comité de empresa de LVE convocó una jornada de huelga para el 20.5.06. Sin embargo, la huelga fue desconvocada en virtud de un acuerdo al que llegaron, el 11.5.06, el comité y la empresa ante el Departament de Treball i Indústria. Según el acta levantada al efecto, el acuerdo de desconvocatoria se adoptó después de que la empresa entregara al comité copia del acuerdo al que, en reunión celebrada aquella misma mañana, había llegado el consejo de administración de Grupo Godó de Comunicaciones SA y cuyo tenor literal era:

UNICO.- Desistir de liderar la impresión en Catalunya y, en consecuencia, iniciar los procesos de negociación para transmitir CRE-A y sus activos

Se dan por reproducidos en su integridad los dos acuerdos (documento 3 de la parte demandante)

7º- Mediante carta de 11.7.06, el director general de LVE comunicó al comité de empresa que el Grupo Godó había decidido transmitir a CRE-A la actividad de impresión, los bienes afectos a la misma y los trabajadores, estos últimos a través de la figura de la subrogación. También le comunicó que habían iniciado los trámites para acordar la escisión empresarial de la actividad de impresión y le convocó a negociaciones.

Se da por reproducida la carta en su totalidad (documento 4 de la parte demandante).

8º- El 20.7.06, el comité de empresa de LVE presentó ante la autoridad laboral competente preaviso de huelga para los siguientes días:

-7,00 horas del 7.9.06 a 7,00 horas del 10.9.06

-7,00 horas del 11.9.06 a 7,00 horas del 12.9.06

-7,00 horas del 14.9.06 a 7,00 horas del 17.9.06

-7,00 horas del 21.9.06 a 7,00 horas del 24.9.06

-7,00 horas del 28.9.06 a 7,00 horas del 1.10.06

9º- Desde el 1.9.06, la actividad de impresión se realiza por CRE-A, empresa que se subrogó con efectos a la indicada fecha en los trabajadores de LVE adscritos a aquella actividad.

10º- Mediante escritura pública otorgada el 7.9.06, LVE y CRE-A acordaron la cesión parcial de LVE, a favor de CRE-A, del patrimonio que formaba la unidad económica de impresión.

11º- Mediante contrato suscrito el 1.9.06, LVE y CRE-A acordaron el arrendamiento de los servicios de impresión del diario La Vanguardia a la segunda de las indicadas empresas. Y mediante contrato suscrito el 31.8.06, LVE cedió en arrendamiento a CRE-A una parte determinada de la nave industrial sita en Barcelona, calle Llull 152, a fin de que ésta llevara a cabo la actividad. La parte arrendada era la que, hasta aquel momento, había utilizado LVE para llevar a cabo la actividad de impresión.

12º- La realización de la actividad en la parte de la nave indicada en el ordinal anterior es provisional, hasta tanto no finalicen los trabajos de construcción que CRE-A está llevando a cabo en una nave sita en la Zona Franca de Barcelona.

13º- El 1.9.06, los trabajadores subrogados a CRE-A se adhirieron al preaviso de huelga que había formulado el comité de empresa de LVE el 20.7.06.

14º- Durante las indicadas jornadas de los días 7, 11 y 15 de septiembre de 2006, tuvo lugar la huelga anunciada. Participaron en ella los demandantes que figuran en los documentos 2 de LVE y 1 de CRE-A, ya reseñados en el ordinal primero de este relato fáctico.

15º- El 20.9.06, el comité de empresa de LVE desconvocó la huelga, que se mantuvo solamente respecto de los trabajadores de CRE-A.

16º- El 24.11.06, Grupo Godó, LVE y el comité de empresa de LVE llegaron a una serie de acuerdos en materia de conservación de derechos de los trabajadores subrogados. La cláusula quinta del acuerdo es del siguiente tenor literal.

QUINTO.- Grupo Godó otorga una garantía a favor de los trabajadores procedentes de La Vanguardia Ediciones SL con vigencia de 5 años desde la firma del presente acuerdo, en virtud de la cual, si CRE-A Impresiones Catalunya SL no pudiera hacer frente a cualquiera de las obligaciones reconocidas en estos pactos, Grupo Godó responderá ante los afectados. También durante dicho plazo, y para los supuestos de crisis empresarial de CRE-A Impresiones Catalunya SL, se producirá la responsabilidad solidaria por parte de La Vanguardia Ediciones SL y Grupo Godó de Comunicación SL.

Se da por reproducido el acuerdo en su integridad (documento 11 de la parte demandante).

17º- Durante las jornadas de huelga de los días 7, 11 y 15 de septiembre de 2006, LVE encomendó las tareas de impresión de todos los ejemplares del diario La Vanguardia a "Integral Press SA", con sede en Illescas, y "Europrinter", con sede en Bélgica. Dichas empresas se ocupan habitualmente de imprimir los ejemplares del diario que se reparten en la zona de Madrid y resto de Europa, respectivamente, y ya lo hacían antes de la subrogación a CRE-A. Con motivo de las citadas jornadas de huelga, LVE solicitó a dichas empresas que aumentaran la tirada.

18º- Integral Press SA y Europrinter cumplieron el encargo de LVE encomendando, a su vez, los correspondientes pedidos a sus empresas colaboradoras.

19º- Durante los indicados días de huelga, el diario La Vanguardia salió a la calle con el formato ligeramente distinto. A efectos de comparación, se dan por reproducidos los ejemplares aportados por la parte demandante como documentos 15 y 16.

20º- En la mancheta de los ejemplares del diario La Vanguardia correspondientes a los indicados días de huelga, siguió figurando que una de las empresas de impresión era CRE-A, tal como viene figurando diariamente.

21º- El 8.9.06, los comités de empresa de LVE y CRE-A presentaron denuncia a la Inspección de Trabajo por vulneración del derecho de huelga durante los días 7 a 16 de septiembre de 2006. La Inspección, mediante informe de 23.1.07, acordó el archivo de las actuaciones por causa del acuerdo de 24.11.06, falta de tipicidad de la conducta empresarial a efectos sancionadores y estar la cuestión sometida a proceso jurisdiccional.

Se da por reproducido en su totalidad el informe.

Tercer. Contra aquesta sentència els actors i la part codemandada "CONFEDERACIO GENERAL DEL TREBALL DE CATALUNYA (coadjuvante de la actora), van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i respecte del recurs dels actors el van impugnar La Vanguardia Ediciones S.L., Cre-A Impresiones de Catalunya S.L. y Grupo Godó de Comunicación S.L; respecte del recurs per Confederació General del Treball de Catalunya els van impugnar Cre-A Impresiones de Catalunya, S.L, y Grupo Godó de Comunicación S.L. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- La part actora formula recurs de suplicació contra la sentència que desestimà la seva demanda en la que sol.licitava es declarés: a) l'existència de vulneració, per part de totes les empreses demandades, del dret de vaga durant les jornades des de les 7am del dia 7 de setembre fins les 7am del dia 10 de setembre, des les 7am del dia 11 de setembre fins les 7am del dia 12 de setembre i des les 7am del dia 15 de setembre fins les 7am del dia 17 de setembre. b) es condemnés solidàriament a les demandades al pagament en concepte de danys i perjudicis a cadascun dels demandants de les quantitats que els van ser descomptades en nòmina per haver participar en les jornades de vaga objecte del procediment i c) Es condemnés també solidàriament a les empreses demandades al pagament d'una indemnització en concepte de danys morals de 1.000 Euros per a cadascun dels afectats.

També ha formulat recurs de suplicació el Sindicat Confederació General del Treball de Catalunya (C.G.T.), en la seva qualitat de coadjuvant en les actuacions abans citades.

La sentència d'instància basà la desestimació de la demanda en els arguments següents: 1) No hi ha violació del dret de vaga si l'empresa durant la vaga utilitza mitjans tècnics (STS de 4.7.00) o bé a col.laboradors ordinaris (STS 15.4.05). 2) No es va provar que el personal de redacció de La Vanguardia, que no estava en vaga, fes tasques de composició i compaginació del diari (que haurien d'haver fets els treballadors de CRE-A que sí que ho estaven). 3) No hi va haver vulneració del dret a la vaga, per substitució dels treballadors vaguistes per cap de les empreses codemandades, tenint en compte la independència de cadascuna d'elles perquè: a) La Vanguardia ja no s'encarregava de l'activitat d'impressió, que ja es trobava externalitzada en CRE-A, per la qual cosa la seva actuació, en encarregar la impressió del diari a unes empreses externes col.laboradors, no va substituir la feina dels seus treballadors que estaven en vaga. b) CRE-A tampoc no va incorre en la vulneració denunciada perquè aquesta empresa, que era la que en el moment de la vaga s'encarregava de la compaginació i impressió del diari, no va ordenar cap substitució i 3) Les empreses codemandades formen un grup mercantil anomenat comercialment "Grupo Godó", però no formen un grup d'empreses laboral, per la qual cosa no es pot parlar de violació del dret de vaga.

SEGON.- El recurs interposat per la CGT consta d'un únic motiu, dedicat a l'examen de la infracció de normes jurídiques, per la qual cosa s'entrarà a examinar, en primer lloc, el recurs interposat pels treballadors, atès que en aquest es sol.licita també la modificació dels fets declarats provats.

Els primers quatre motius del recurs presentat pels treballadors, correctament emparats en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , estan dedicats a sol.licitar la revisió del relat fàctic de la sentència, però abans d'entrar al seu examen cal recordar la doctrina de la Sala sobre les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document o perícia que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjetures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants d'aquella.

En el primer motiu es demana la modificació del fet provat sisè, en concret es sol.licita es suprimeixi que la vaga del 20.5.06 fou desconvocada "en virtud de un acuerdo al que llegaron el comité de empresa y la empresa ante el Departament de Treball i Indústria" i que es digui que la desconvocatòria fou acordada pel Comitè de Vaga i també que es dóna per reproduïts en la seva integritat tant "la desconvocatoria y el acuerdo del Consejo del Grupo Godó (documento 3 de la parte demandante, folio 254 de los autos).

El motiu ha de ser estimat, perquè en el document en que es basa consta exactament el que es vol modificar. En efecte, la vaga fou desconvoca pel comitè de vaga de La Vanguardia (ja que eren els treballadors d'aquesta empresa els que estaven en vaga) perquè el Grup Godó de Comunicaciones, S.A. els va presentar un document en el que figurava un acord pres pel Consell d'Administració en el que es va decidir "desistir de liderar la impresión en Catalunya y, en consecuencia, iniciar los procesos de negociación para transmitir CRE-A i sus activos", és a dir, que amb la presentació d'aquest document la vaga quedava sense objecte, perquè s'havia iniciat, precisament, per la comunicació del Grup Godó de traspassar la impressió del diari La Vanguardia a CRE-A i és rellevant de cara a modificar la decisió de la sentència recorreguda.

Es demana, en el motiu segon, la modificació del fet provat setzè, en el sentit de que s'afegeixi que els acords aconseguits el dia 24.11.2006 ho van ser formant part també de la reunió CREA-A IMPRESIONES CATALUNYA, S.A. i el Comitè d'empresa de CRE-A i no el Comitè d'empresa de La Vanguardia. Es fonamenta en els acords que es troben al foli 269 de les actuacions.

També aquest motiu ha de ser estimat, atès que consta en el document citat que l'acord aconseguit ho fou entre el GRUP GODÓ, LA VANGUARDIA i CRE-A, amb el Comitè d'empresa d'aquesta última societat i la modificació pot ser transcendent per a modificar la decisió de la sentència, tal com posteriorment es raonarà.

Seguidament, en el motiu tercer, es demana la modificació del fet provat divuitè, en el sentit de que es faci constar les empreses a les quals Integral Press, S.A. i Europrinter van encarregar la impressió del diari "La Vanguardia" els dies de vaga, concretament les empreses subcontractades i els nombre d'exemplars impresos, foren els següents:

"Bermont Catalonia S.A. con domicilio en c /Mallorca 214 de Barcelona que realizó:

- DIARIO DE MALLORCA (EDITORIAL BALEAR, S.A.), con domicilio en Palma de Mallorca certifica haber impreso:

- IMPRINTSA (IMPRESSIONS INTERCOMARCALS, SA con domicilio en Sat Fruitos del Bages:

- HERALDO DE ARAGÓN con domicilio en Avda. Independencia 29 de Zaragoza".

I també demana es suprimeixi l'incís que fa referència a "empreses col.laboradores". Es fonamenta la modificació en els certificats emesos per les empreses citades, que es troben als folis 142, 146, 175 i 180 de les actuacions i de la sentència d'aquesta Sala que es troba al foli 252 de les actuacions, referent a una situació de vaga anterior.

També aquesta modificació s'ha d'acceptar, perquè el que es vol afegir és exacte, atès que consta en els certificats emesos per les citades empreses, a requeriment del propi Jutjat i pot ser transcendent per a modificar la decisió de la sentència el que quedi constància per quines empreses, en quin lloc i en quina quantia, es va realitzar la impressió del diari La Vanguardia els dies en que estaven en vaga, tant el personal de la pròpia Vanguardia com el de CRE-A i que aquestes empreses ja havien imprès el diari en ocasió de la vaga anterior dels dies 30 de novembre i 2 de desembre de 2.005.

Per últim, en el motiu quart els recurrents sol.liciten la modificació del fet provat catorzè, en el sentit de suprimir l'últim paràgraf que diu "participaron en ella los demandantes que figuran en los documentos 2 de LVE i 1 de CRE-A, ya reseñados en el ordinal primero de este relato fáctico". Es fonamenta en que l'esmentat fet es basa en documents elaborats per les empreses demandades dels treballadors que van fer vaga (LVE i CRE-A).

Aquest motiu ha de ser desestimat. Conegut és que la valoració de la prova correspon al jutge d'instància, per la qual cosa si aquest ha donat fiabilitat als documents aportats per les empreses, és clar que la Sala no pot modificar aquesta valoració, sense que es pugui apreciar cap error en la valoració dels esmentats documents.

TERCER.- El cinquè motiu del recurs presentat pels treballadors està dedicat a denunciar la infracció de normes jurídiques i de la jurisprudència, concretament de l' article 28.2 de la Constitució espanyola i consta de tres apartats. En el primer es raona que les STS de data 4.7.2000 i 15.4.2005 no son aplicables al cas present, en el segon que només existeix una independència formal entre les empreses demandades i en el tercer que en realitat totes tres empreses formen un grup empresarial que es pot qualificar com laboral.

Doncs bé, s'ha d'estimar la primera al.legació, atès que és cert que les sentències del Tribunal Suprem, en les quals es recolze el jutge d'instància per entendre que en el present supòsit no hi ha hagut violació del dret de vaga, res tenen a veure amb el cas que aquí s'està judicant, tal com ja va posar de relleu la nostra sentència de data 28.3.2007 que va jutjat un litigi molt similar al present, com després s'explicarà. En efecte, en la primera d'aquelles sentències el litigi es centrava en l'actuació d'una emissora de radio que va retransmetre un partit de futbol per mitjà d'un únic locutor que habitualment realitzava aquesta transmissió. Era evident que no hi va haver violació del dret de vaga en aquell cas, atès que no es va pas substituir els treballadors que estaven en vaga per un altre locutor, sinó que aquest ja feia, de manera habitual, aquesta retransmissió.

Pel que fa a la sentència de data 15.4.2005 va recaure en un supòsit en que el Centre Territorial de TVE, S.A. a Extremadura, tenia contractats els serveis de tres productores i també, a nivell nacional, de l'Agència Europa Press per a l'elaboració de notícies que s'emetien en la programació del citat Centre Territorial quan així ho consideraven oportú i el cas jutjat feia referència a que el dia 3 de desembre, coincidint amb la vaga es va encarregar una notícia a Europa Press.

És a dir es tracta de supòsit que res tenen a veure amb el present plet perquè tal com va raonar la nostra sentència abans citada, en aquest cas les empreses que van imprimir els diaris de La Vanguardia durant els dies de vaga, no son les empreses "col.laboradores" habituals per imprimir l'edició que es ven a Catalunya, que és molt més gran, sinó unes empreses que només imprimeixen els diaris que es venen a Madrid i a la resta d'Europa, tal com consta en el fet provat dissetè. D'altra banda, tal com consta en el fet divuitè, tampoc aquestes empreses van ocupar-se d'imprimir elles mateixes els diaris, sinó que la impessió va ser encarregada a altres empreses que de forma habitual només s'encarreguen de la impressió de pocs exemplars, tal com consta en l'esmentat fet, després de la modificació que en el raonament anterior s'ha acceptat.

Així es pot veure que Bermont Catalonia, S.A. certifica que els únics exemplars que va imprimir de "Vanguardies" van ser 54.500 el mes de desembre de 2.005 (coincidint amb l'anterior vaga dels treballadors de la Vanguardia de 2.12.2005 i 340.000 exemplars els dies de la vaga que aquí s'estan judicant. Pel que fa al Diari de Mallorca (Editorial Balear, S.A.), va imprimir 120.000 exemplars els dies en que els treballadors van estar de vaga i la resta dels exemplars impresos corresponen a la vaga del 3.12.2005 i a la resta de jornades de vaga (foli 260). L'empresa Impressions Intercomarcals, S.A., va imprimir els dies de vaga 210.000 exemplars i 80.000 exemplars l'any 2.005, coincidint en la jornada de vaga de 3.12.2005. Pel que fa a El Heraldo de Aragón van imprimir els dies de vaga 360.000 exemplars, quan en els tres anys anteriors havien imprès 1.248.878 exemplars, sense entrar al detalls dels dies.

És a dir, el que queda clar en el present procediment és que l'empresa, per tal de minimitzar els perjudicis de la vaga (que no pogués sortir el diari durant els dies d'aquesta), va encarregar la seva impressió a empreses que només s'encarreguen de la impressió (molt petita) dels diaris que es distribuïen en la zona de Madrid i en la zona dels països estrangers, és a dir, eren col.laboradores, és cert, però només per aquestes zones, i la impressió que se'ls va encomanar no tenia res a veure amb la seva feina habitual, sinó que corresponia a la impressió que es fa per a la tirada de Catalunya, que és molt més gran i que és la que es feia a CRE-A, després de que aquesta empresa es subrogués en la feina d'impressió que abans es portava directament des La Vanguardia i que, precisament, és la que va donar lloc a la vaga que ara s'està examinant.

QUART.- En l'apartat b) del mateix motiu, el demandant qüestiona l'argument de la sentència de que no hi ha hagut vulneració del dret de vaga perquè cadascuna de les empreses és independent i al.lega, en síntesi, que la denuncia de protecció del dret de vaga es realitza contra dues empreses que es trobaven en vaga simultàniament, concretament de La Vanguardia Ediciones i de CRE-a impresiones Catalunya, S.A., pels mateixos motius i amb idèntics objectius i que el Grup Godó, és la propietària del 100% d'aquelles. En el fet provat es detalla com un any abans, els treballadors s'havien oposat a que part de la plantilla de La Vanguardia passés a CRE-A i que aquella empresa va utilitzar mitjans il.legals (rotatives externes) per evitar els efectes de la vaga, tal com va declarat el Jutjat Social nº 14 i va ratificar aquesta Sala en la sentència de data 28.3.2007.

En segon lloc que no obstant, el projecte de l'empresa va continuar i en el mes de maig de 2.006, el Comitè d'empresa va convocar una jornada de vaga pel dia 20 de maig de 2005, la qual va ser desconvocada, tal com s'assenyala en el fet provat sisè, perquè pel matí el Consell del Grup Godó de comunicació va acordar comunicar al Comitè de Vaga que es desistia del projecte, per la qual cosa era evident que s'havia de desconvocar la vaga, perquè aquesta ja no tenia objecte. Això no obstant, tal com es detalla en el fet setè de la sentència, el dia 11.7.2006, el Director General de LVE comunica al Comitè d'empresa de La Vanguardia que el Grup Godó havia decidit transmetre a CRE-A l'activitat d'impressió, els béns corresponents a aquesta i els treballadors, per la qual cosa queda en evidència que existia una estratègia conjunta del Grup encaminada a seguir endavant amb el projecte de subrogació, però concentrant el període negociador en vacances.

I, per últim, que a conseqüència d'aquest fet ambdues empreses van presentar el preavís de vaga pel dia 7 de setembre, és a dir, després de les vacances d'estiu, quan ja la gran majoria de treballadors s'havia reincorporat al treball. Per tant, el dia de la subrogació, l'1 de setembre de 2.006, quan es produeix l'escissió efectiva de CRE-A Impresions de Catalunya, S.A. està vigent el preavís de vaga, que afecta a La Vanguardia, que fou presentat en el mes de juliol, a la qual es sumen els "nous" treballadors de CRE-A, que eren els antics treballadors de la Vanguardia, empresa de la quan havien estat separats mitjançant la subrogació.

Aquestes al.legacions han de tenir favorable acollida. L' article 28.2 de la nostra Constitució reconeix el dret de vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos, només limitada per l'establiment de les garanties precises per a assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat. Com es ben sabut aquest dret es recull a la Constitució com un dret fonamental, és a dir, que té la màxima protecció i, a més, s'ha de regular per a llei orgànica. Atès que actualment l'esmentat article no s'ha desenvolupar legalment, resta en vigor el RDLlei 17/19774, de 4 de març, de Relacions de Treball, que regula aquest dret fonamental.

Tal com va posar de relleu la sentència d'aquesta Sala de data 28.3.2007, recaiguda, com s'ha dit abans, en el litigi interposat pels treballadors en la vaga anterior que va tenir lloc el dia 5.12.2006, en la interpretació d'aquesta normativa, "la doctrina científica ha destacado que junto a los referidos efectos clásicos de la huelga sobre las relaciones individuales de trabajo, resulta significativo reparar en los efectos que el ejercicio de dicho derecho tiene sobre las facultades y poderes del empresario, señalándose que normalmente estos límites se manifiestan en restricciones a las facultades de contratación de trabajadores, y, más genéricamente, en limitaciones al poder de dirección y de control, y ello resulta del juego combinado de la situación transitoria de excepción de la normalidad productiva que significa la huelga, y del respeto a la eficacia de la huelga como medida de presión que no puede ser inhibida por la acción empresarial

El primer aspecto se manifiesta en la prohibición de sustituir a los trabajadores en huelga por otros trabajadores contratados por el empresario. Esta prohibición del "esquirolaje" aparece recogida en el artículo 6.5 del DLRT respecto de la contratación directa por el empresario de estos trabajadores sustitutos de los huelguistas, y fue reiterada por la Ley 14/1994 sobre Empresas de Trabajo Temporal, prohibiendo la celebración de contratos de puesta a disposición con una ETT para la sustitución de trabajadores en huelga de la empresa usuaria ( artículo 8 de la LETT ), lo que fue conceptuado como infracción muy grave por los artículos 96 del ET y 20 de la LETT (que fueron sustituidos a partir de 1-1-2001 por el Texto Refundido de la LISOS). Seguramente esta indicación normativa, como ha indicado la doctrina científica, impediría que la empresa en huelga subcontratase con otra empresa su actividad principal durante el tiempo de duración de la huelga, aunque alguna decisión del Tribunal Supremo ha venido a amparar la utilización de servicios por empresas concurrentes con la que se halla en huelga, sobre la base de la libertad de contratación y de concurrencia de mercado, sin que a este tipo de conductas se les pueda aplicar de forma analógica la prohibición de sustitución de trabajadores huelguistas que tan enérgicamente impone la ley (STS de 27 de septiembre de 1999, relativa a Televisión de Cataluña S.A.).

El segundo aspecto tiene su origen en una doctrina jurisprudencial, posteriormente sistematizada con carácter general por la STC 123/1992 de 28 de septiembre, que establece que durante la situación de huelga, los poderes de dirección del empleador se encuentran paralizados ("anestesiados" dirá el Tribunal Constitucional de forma gráfica), puesto que se trata de una situación de excepcionalidad en la normalidad productiva, de forma que "la preeminencia del derecho de huelga" produce durante su ejercicio el efecto de reducir derechos del empresario, como su potestad directiva, "que en situaciones de normalidad pueden y deben desplegar toda su capacidad potencial". Ello implica que el empresario no puede utilizar las facultades de movilidad funcional de los trabajadores de la propia plantilla que no se sumen a la medida de presión, ni tampoco las que le facultan a la movilidad geográfica con el mismo motivo, ni, en fin, cualquier acto de disposición de personal del que derive una restricción u obstáculo a la eficacia del derecho de huelga. Sin embargo esta línea interpretativa tiene como referencia los poderes del empleador sobre la mano de obra, y sus facultades de organización sobre las personas y no parece que enerve la posibilidad del empresario de utilizar los medios técnicos del proceso de producción de bienes y servicios para vaciar de contenido el derecho de huelga, como sucede cuando éste se encuentra plenamente automatizado en la interpretación de la STS de 28 de junio de 2000, que revaloriza así la facultad organizativa empresarial frente a la lesión que ésta induce al derecho fundamental"

CINQUÈ.- Doncs bé, aplicant els anteriors criteris al present supòsit cal tenir en compte que en el present litigi s'han acreditat una sèrie de fets que ens porten a dissentir dels raonaments de la sentència impugnada. En efecte, s'ha acreditat que:

1) L'empresa La Vanguardia, amb motiu d'una vaga anterior convocada pels seus treballadors els dies 30 de novembre i 2 de desembre de 2005, pel mateix motiu que la que aquí s'està examinant, és a dir, la decisió de l'empresa de descentralitzar l'activitat d'impressió del diari (F.T. quart), ja va substituir els treballadors en vaga mitjançant la maniobra d'encarregar a empreses externes, que no eren col.laboradores habituals, el treball d'impressió dels diaris, per la qual cosa la sentència del Jutjat Social nº 14 de Barcelona, va declarar que hi havia hagut violació del dret de Vaga. L'esmentada sentència fou confirmada per la d'aquesta Sala de data 28.3.2007.

2) Posteriorment, el Comitè d'empresa de La Vanguardia va convocar una nova vaga pel mateix motiu pel dia 20.5.2006, vaga que fou desconvocada perquè es va comunicar al Comitè de Vaga l'acord al qual havia arribat el Consell d'Administració del Grup Godó, de desistir de la descentralització citada.

3) Això no obstant, el dia 11.7.2006 el Director general de LVE va comunicar al Comitè d'empresa que el Grup Godó havia decidit transmetre a CRE-A l'activitat d'impressió, els béns afectats a aquesta i els treballadors, mitjançat la figura de la subrogació i que havien iniciat els tràmits per acordar l'escissió empresarial de l'activitat d'impressió, és a dir, es va deixar sense efecte l'acord anterior, que era, precisament, el que havia fet desistir de la vaga convocada pel mes de maig. A partir del dia 1.9.2006 l'activitat d'impressió es va realitzar ja per CRE-A, empresa que es va subrogar en aquella activitat i que per fer-la utilitza la nau industrial que LV posseeix al carrer Llull del Poble Nou, mitjançant un contracte d'arrendament.

4) Per aquest motiu els treballadors de La Vanguardia van convocar en el mes de juliol, una nova vaga pels dies 7 a 11, 14, 21 i 28 de setembre de 2.009, és a dir, per després de les vacances d'estiu i a aquesta vaga es van adherir els treballadors subrogats a CRE-A, una vegada van ser traspassats a aquesta empresa (que eren els antics treballadors de La Vanguardia, que es dedicaven a la impressió del diari).

5) Durant els dies de vaga l'empresa La Vanguardia va encarregar les tasques d'impressió de tots els exemplars del diari a "Integral Press, S.A. amb seu a Illescas i "Europrinter", amb seu a Bèlgica. Les citades empreses van complir aquest encàrrec encomanant aquesta impressió a una sèrie d'empreses, que són, precisament, les mateixes empreses a les quals es va encomanar la impressió dels diaris en la vaga del mes de desembre de 2.005 i que -com consta en el fet provat divuitè, després d'haver estat modificat- s'ha acreditat que no eren empreses col.laboradores de La Vanguardia, perquè pràcticament només van imprimir exemplars del diari en els dies de vaga, tant de la primera del 2.12.2005, com durant els dies de la segona, en el mes de setembre de 2.006, que estem examinant en el present plet.

Així doncs, davant d'aquests fets, no es pot més que arribar a la conclusió de que en la vaga del mes de setembre de 2.006 fou provocada per la decisió de l'empresa de traspassar tot el treball d'impressió a una altra empresa, que en el mes de maig, l'empresa va aconseguir fer desconvocar una vaga ja anunciada, mitjançant la comunicació als treballadors de que s'havia revocat aquesta decisió, però en realitat aquesta decisió va ser modificada de nou molt poc temps després, perquè justament abans de les vacances d'agost l'empresa va comunicar de nou als treballadors que s'havia pres la decisió ferma de descentralitzar la impressió del diari, motiu pel qual es va tornar a convocar vaga pels dies citats del mes de setembre i durant aquesta es va utilitzar per l'empresa el mateix mètode que es va utilitzar en l'anterior vaga per tal d'evitar els efectes d'aquesta, és a dir, impedir que el diari La Vanguardia deixés de publicar-se. L'única diferència amb els fets del mes de desembre de 2.005 va ser que en aquell moment tots els treballadors pertanyien a una mateixa empresa, La Vanguardia i en el mes de setembre de 2.006 alguns treballadors ja havien estat traspassats a CRE-A.

I davant d'aquests fets no es pot pas compartir el raonament de la sentència d'instància de que no va existir vulneració del dret de vaga perquè qui va acordar que la impressió la realitzessin les dues empreses de fora de Catalunya va ser La Vanguardia, que ja no se n'encarregava de la impressió del diari, perquè en primer lloc, quan es va preavisar de la vaga, per part del Comitè d'empresa de LV, la totalitat dels treballadors pertanyin encara a aquesta empresa i, en segon lloc, perquè com es comprova perfectament llegint el relat fàctic de la sentència, en realitat totes les ordres i tota la política d'ambdues empreses ve dirigida pel Grup Godó, que és el propietari del 100% de les accions d'aquelles.

SISÈ.- Per últim, en el apartat c) del mateix motiu els recurrents s'oposen a l'afirmació del jutge d'instància de que només en el cas de que les tres empreses demandades formessin un grup d'empreses es podria plantejar la possibilitat d'una conducta impeditiva del dret de vaga i afirmen que aquest argument no es pot admetre perquè seria tant com deixar sense sanció tots aquells supòsits en que diverses empreses, tant si formen un grup a efectes laborals com no, es posin d'acord per afavorir o recolzar la vulneració dels drets dels treballadors.

Aquesta al.legació s'examinarà juntament amb l'únic motiu del recurs interposat per la Confederació General del Treball de Catalunya (CGT), el qual correctament emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la LPL , denuncia que la sentència ha infringit, per interpretació errònia, l' article 1 de l'Estatut dels Treballadors i al.lega, en síntesi, que les empreses codemandades sí que formen un grup empresarial a efectes laborals, atès que hi ha una unitat de direcció, que exerceix el Grup Godó, que és qui pren les decisions i que és la propietària de les altres dues empreses.

En principi, i tal com correctament indiquen les demandades en els seus recursos d'impugnació del recurs, la Sala no entén que en el recurs presentat per la CGT s'afirmi que s'ha infringit l' article 1 de l'Estatut dels Treballadors , en primer lloc, perquè aquest article consta de 5 apartats, per la qual cosa s'hauria d'haver indicat quin d'ells ha estat infringit per la sentència, i en segon lloc, i més important, perquè aquest article especifica quines son les relacions de treball regulades per la llei, qui s'ha d'entendre que és empresari, quan s'aplicarà la legislació espanyola i també el concepte de centre de treball, però no fa cap referència als grups d'empresa. Això no obstant s'entrarà al seu examen, tal com s'ha dit abans, juntament amb el presentat pels treballadors, atès que en el fons denuncien el mateix.

Doncs bé, l'argument dels treballadors ha de ser acceptar per la Sala, perquè certament no es pot admetre cap tipus de concert entre empreses, que formin un grup laboral, tal com la definit la jurisprudència, és a dir, en el qual hi hagi confusió de plantilles, de caixa, de treballadors, etc., o que siguin un grup normés mercantil o, fis hi tot, que no en formin cap, que vagi dirigit a eliminar o restringir els drets dels treballadors, en relació amb un dret fonamental com és el de vaga. En el present supòsit és cert que no existeix un grup d'empreses en el sentit laboral del terme, perquè totes tres empreses han estat legalment creades i ningú no ha al.legat cap tipus de confusió entre elles, però és clar i evident que totes tres formen un grup empresarial mercantil i que en el present cas han actuat totalment de forma conjunta, per tal d'evitar els efectes de la vaga.

El Grup Godó és el que ha dirigit tota l'operació de descentralització d'una part de l'activitat de La Vanguardia per traspassar-la a CRE-A i després, quan els treballadors van anunciar la vaga, és clar que conjuntament van buscar la manera de deixar a aquesta sense contingut, impedint que tingués les repercussió buscada, és a dir, evitar la sortida del diari i per aconseguir aquest propòsit es va utilitzar un procediment més sofisticat que suplir els treballadors en vaga amb altres treballadors, fet prohibit per la llei, ni tampoc es va suplir la manca d'activitat dels vaguistes utilitzant altres col.laboradors habituals, com va succeir en el supòsit contemplat en les sentències del T.S. de dates 4.7.2000 i 15.4.2005 o bé utilitzant exclusivament mitjans tècnics, sinó que es va utilitzar tot un mecanisme -ja explicat anteriorment- en el qual formalment no s'estava conculcant el dret de vaga dels treballadors, encara que la seva finalitat era aquesta i, a més, es va aconseguir l'objectiu, perquè els diaris van sortir al carrer com si els treballadors no estiguessin en vaga.

Tal com correctament assenyalen els recurrents aquesta actuació no es pot convalidar perquè igual com l' article 3 del Codi Civil disposa que les normes s'han d'interpretar en últim terme tenint en compte el seu esperit i finalitat, de la mateixa manera, en examinar les relacions jurídiques s'ha d'intentar arribar a esbrinar la finalitat amb la qual actuen, encara que formalment estiguin correctament establertes, per tal d'evitar que a l'emparament d'una norma s'arribi a aconseguir el que una altra prohibeix, supòsit prohibit per l' article 6.4 del Codi Civil . Així doncs, obviant les formalitats de legalitat de què estan investides les empreses demandades s'ha d'arribar a la conclusió de que la seva actuació conjunta va estar destinada a deixar sense efecte les conseqüències de la vaga iniciada pels demandants, amb la qual cosa s'ha de declarar que ha existit vulneració del dret de vaga dels treballadors demandants, en la vaga realitzada per aquests des de les 7am del dia 7 de setembre fins les 7a del dia 10 de setembre, des les 7am del dia 11 de setembre fins les 7am del dia 12 de setembre i des les 7am del dia 15 de setembre fins les 7am del dia 17 de setembre.

D'altra banda, s'ha de refusar el motiu del recurs presentat per la C.G.T. perquè és evident, a judici de la Sala que les tres empreses demandades no formen un grup a efectes laborals, perquè tal com correctament raona el jutge d'instància, no es donen els requisits que la jurisprudència ha assenyalat perquè es pugui parlar d'aquest fenomen, perquè no existeix confusió de plantilles, caixa única, etc., el que no vol dir, com abans s'ha raonat, que no se les hagi de condemnar per haver aconseguit evitar, amb la seva actuació, les conseqüències de la vaga.

SETÈ.- La part actora sol.licita també en la demanda i en el recurs es condemni solidàriament les demandades al pagament en concepte de danys i perjudicis a cadascun dels demandants de les quantitats que els van ser descomptats en nòmina per haver participat en les jornades de vaga objecte del procediment i al pagament d'una indemnització en concepte de danys morals de 1.000 Euros per a cadascun dels afectats.

Doncs bé, pel que fa al primer concepte, la pretensió ha de ser desestimada, atès que tal com estableix l' article 6.2 del RDLlei 17/1977, de 4 de març , durant la vaga s'entendrà suspès el contracte de treball i el treballador no tindrà dret al salari. Així doncs, en el present supòsit, cal dir que malgrat l'actuació il.legal de l'empresa els treballadors tenien suspès el seu contracte de treball durant els dies en que van romandre en vaga legal, per la qual cosa no tenien dret al salari, perquè tampoc no van treballar. No van patir cap tipus de danys i perjudicis per aquesta circumstància, perquè quan van declarar la vaga ja eren conscients que aquesta actuació els costaria deixar de guanyar-se el salari durant els dies en que durés aquesta situació.

Pel contrari, sí que ha d'acceptar-se la segona petició, atès que és evident que l'actuació de l'empresa, que va impedir que les conseqüències de la vaga tinguessin tota la virtualitat que els treballadors desitjaven -concretament que el diari deixés de sortir al carrer, amb el gran impacte que això hagués causat en tots els clientes de les empreses demandades- els va causar un dany moral que d'alguna manera s'ha de compensar. Ara bé, en el càlcul d'aquest dany la Sala entén que la suma que es sol.licita per a cadascun dels treballadors és excessiva i entén com més adequada la quantitat de 200 Euros, atès que aquesta quantitat és el doble de la indemnització que es va acordar al seu favor en la sentència del Jutjat Social nº 14 de data 1.9.2006, que ja s'ha citat anteriorment, suma que es duplica, precisament per tenir en compte que l'actuació de l'empresa és reiterada.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem en part el Recurs de Suplicació interposat pels Doña. Verónica ,Lidia, María Rosa, Jose Ramón, Juan Miguel, Juana, Fernando, Octavio, Carlos Francisco ,Aurelio, Gregorio, Claudia, Sergio , Juan Manuel , Cornelio, José, Jose Ángel, Ángel Jesús, Ernesto, Narciso, Juan Ramón, Darío, Marcelino, Carlos Miguel, Antonio, Joaquín, Jose Augusto, Alexander ,Germán, Lourdes, Jose Carlos, Marco Antonio, Amparo, Gonzalo,Vicente, Pedro Enrique, Gabriel, Natalia, Jose Miguel ,Ángel, Javier, Elena, Rocío, Luis Pablo , Elvira, Eusebio, Rogelio, Pedro Francisco, Gaspar, María Teresa, Jose Pedro, Benedicto, Lucio ,Jesús Luis, Luis Enrique, Evaristo, Maribel, Romeo, Arturo, Matías, Ángel Daniel, Plácido, Alejandro, Mariano, Baltasar, Esther, Almudena, Carlos Jesús, Montserrat, C. Gustavo, Luis Pedro, Humberto, Jesús Ángel, Jesús, Pedro Antonio, Mauricio, Nuria, Carlos, Edurne, Jose Pablo, María Inés, Imanol, Juan Pablo, Salvador, Soledad, Felipe, Juan María, Miguel, Blas, Carlos José, Íñigo, Alberto, Luis María, Leonardo, Casimiro, Luis Alberto, Ricardo, Guillermo, Carmela, Claudio, Jesús María, Rodrigo, Ignacio, Bruno, Juan Pedro, Jose Antonio, Rafael, Isidro, Eduardo, Augusto, Pedro Miguel, Luis Antonio, Carlos Alberto, Jose María, Filomena, Jose Manuel, Catalina, Juan Ignacio, Jesus Miguel, Jesús Manuel, Jesús Carlos, Ángeles, Benito, Sara, Gloria, Enrique, Juan, Roberto, Erica, Carlos Ramón, Victor Manuel, David, Bárbara, Valentina, Julián, Jose Luis, Marisol, Esperanza, Ángela, María Esther, Hugo, Víctor, Alonso, Virginia, Jaime, Luis Andrés, Fermín, Jose Enrique, Federico, Luis Francisco, Sebastián, Felix, Agustín, Carlos María, Marcos, Eugenia, Iván, Ildefonso, Francisco,Emilio, Francisca, Clara, Millán, Rodolfo, Carlos Manuel, Alfredo , Lucas, Luis Carlos, Diego, Simón, Mercedes, Lázaro, Bernardo, Juan Luis, Carlos Antonio, Serafin, Jose Ignacio, Luis Miguel, Eloy, Valentín, Beatriz, Gabino, Andrés, Carlos Daniel, Luis Angel, Constanza, Juan Francisco, Carolina, Asunción, Jorge, Antonia, Amelia, Fidel, i s'ha de desestimar i desestimem el presentat per la CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL DE CATALUNYA, en la seva condició de coadjuvant de la part actora, contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 17 de Barcelona, en data 27 de juliol de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 110/2007, en virtut de demanda presentada pels esmentats Srs. contra LA VANGUARDIA EDICIONES, S.L., CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA, S.L. i GRUPO GODÓ DE COMUNICACIÓN, S.L., en reclamació per tutela de drets fonamentals, i, per tant, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució declarant que les demandades han vulnerat el dret de vaga dels actors, i, en conseqüència, han d'estar i passar per aquesta declaració amb les conseqüències legals corresponents i les condemnem, així mateix, a abonar a cadascun dels demandants la quantitat de 200 Euros en concepte d'indemnització per danys morals.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.