Sentencia SOCIAL Nº 4628/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2086/2017 de 11 de Julio de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8004151

F.S.

Recurs de Suplicació: 2086/2017

IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 11 de juliol de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4628/2017

En el recurs de suplicació interposat per Victorio a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 31 de març de 2016 dictada en el procediment núm. 77/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Rebiss, S.L. i Fondo de Garantía Salarial, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 29-1-15 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 31 de març de 2016 , que contenia la decisió següent:

Que estimando en parte la demanda promovida por Victorio contra la empresa REBISS, S.L. y FGS, sobre reconocimiento de derecho y reclamación de cantidad, reconozco el derecho del actor a percibir por los conceptos de 19 días de salarios de enero 2015 y de vacaciones enero 2015, la cantidad total de 2.078,32€ reclamada por los mismos, y condeno a la empresa demandada a su pago, absolviéndola del resto de pretensiones en su contra formuladas.

Se absuelve al Fondo de Garantía Salarial, sin perjuicio de sus responsabilidades legales.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Primero.La parte actora Victorio prestaba servicios, por tiempo indefinido y a jornada completa (40 h/ sem. de lunes a viernes), por cuenta de la empresa demandada con antigüedad de 15-2-08, con una categoría profesional de Titulado Superior y salario mensual bruto con inclusión de prorratas de 2.900€, en virtud de contrato temporal de 15-2- 08, para prestar servicios como abogado, con la categoría profesional citada, siendo su objeto, el atender el incremento de clientes en el departamento jurídico por implantación de la nueva Ley de Protección de Datos, cuyo contenido se da por reproducido, convertido en indefinido en 1-8-08.

Segundo.En octubre del 2014 la empresa le comunicó que para los meses de noviembre y diciembre de 2014, debía de proceder a vender los servicios de adaptación a la Ley de Protección de Datos, debiendo de captar clientes y alcanzar unas ventas mínimas, para generar ingresos la empresa que tenía resultados negativos, pasando a ser definitivo en el 2015, según correo electrónico de fecha 14-11-14, por reproducido en su contenido, como doc. nº 9 del actor, en el que se señalaban los objetivos mínimos de nuevos clientes, de los presupuestos de venta ' NUEVA' para el 2015, y la forma de reportar los trabajos comerciales.

Tercero.A 11-1-15 no había percibido aún la nómina de diciembre de 2014, y se la reclamo por correo electrónico a la empresa, que le contesto el 12-1-15 que era por problemas de tesorería, y que se le pagaría.

Cuarto.Considerando el actor que era una clara modificación de sus condiciones de trabajo, el 19-1-15 envió por burofax carta a la empresa, por reproducida en su contenido por obrar en autos, comunicándole a tenor de lo preceptuado en el art. 41.3 del ET su decisión de optar por la rescisión de su contrato de trabajo, con derecho a percibir una indemnización de 20 días por año de servicio, con un máximo de nueve meses de salario, y que causaría baja en la empresa el 19-1-15, fecha en la que solicitaba se le tuviese preparada la liquidación correspondiente; carta que fue recepcionada por la misma en 21-1-15, respondiéndole la empresa por burofax que no tenía razón alguna, y lo dio de baja en la TGSS por baja voluntaria del trabajador con efectos de 19-1-15, sin abonarle cantidad alguna.

Quinto.La empresa adeuda a la parte actora la cantidad total de 2.078,32€, por los conceptos reclamados de 19 días de salarios de enero 2015 (1.836,66€) y de vacaciones enero 2015 (241,66€).

Sexto.En 27-1-15 el actor formuló ante el Cemac papeleta de conciliación en reclamación de cantidad (15.611,65€). Se ha celebrado el preceptivo acto de conciliación en 24-2-15, con el resultado de intentado sin efecto.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del demandant contra la sentència que desestima la reclamació d'indemnització derivada de l'article núm. 41. 3 del Estatut dels Treballadors per modificació substancial individual de condicions de treball, és per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article núm. 193, c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon.- Denuncia la infracció de l'article núm. 41.3.2 del Estatut dels Treballadors en relació amb l'apartat 41, 1 b), d) i f) de la mateixa norma. Resumidament es remet al primer fet provat on consta que va ser contractat com a Titulat Superior per prestar serveis com a advocat, amb l'objecte d'atendre l'increment de clients en el Departament Jurídic per la implantació de la nova Llei de Protecció de dades. El contracte temporal de 15 de febrer de 2008 es va convertir en indefinit el 1 d'agost de 2008 següent. Pels seus serveis professionals percebia el salari mensual fix brut inclosa la prorrata de les pagues extres que consta en el primer fet provat.

Es remet a la comunicació de l'empresa per correu electrònic d'octubre de 2014, conforme de forma provisional, pel novembre i desembre de 2014 havia de captar clients i aconseguir unes 'vendes mínimes'. Aquestes exigències es van convertir en definitives per part de l'empresa el gener de 2015, la qual també exigia 'reportar els treballs comercials'. Considera que s'ha produït un canvi substancial de funcions, passant d'exercir el treball d'advocat al de Comercial, amb obligació de captar clients i reportar els treballs comercials amb l'exigència d'unes 'vendes mínimes'. Assenyala també que, a la vista de la incompareixença injustificada de l'empresa al judici malgrat l'advertiment judicial del perjudici que li podia aportar, s'han de tenir com a certes les modificacions de les condicions d'horari i del sistema retributiu, segons el primer i segon fet de la demanda recollits en la relació fàctica a la vista de la prova de la part aportada i de què l'ocupadora no s'hi va oposar ni la va qüestionar. Entén que, produïda la modificació substancial, te dret a optar per la indemnització fixada en l'apartat 3 de l'article núm. 41 del ET., sense que sigui exigible romandre a l'empresa per a què la relació laboral es mantingui viva. Cita i transcriu en part criteri jurisprudencial de la Sala Social del TSJ. d'Aragó que, d'acord amb doctrina jurisprudencial, interpreta que la extinció indemnitzada de l'article núm. 41.3 del ET. te una virtualitat per si mateixa que es pot exigir mentre no hagi prescrit l'acció indemnitzadora calculada sobre el salari percebut abans de la modificació substancial.

Conclou que degut a la falta de comunicació formal per part de l'empresa, el demandant, a la vista de la modificació de condicions de treball que resultaven substancials segons l'apartat 1, b) , d) i f) de l'article núm. 41 del ET. imposades unilateralment de forma definitiva per l'ocupadora a través dels correus electrònics aportats, sobre l'horari i distribució dels temps de treball, sobre el sistema de remuneració i quantia salarial, i sobre la variació de les funcions professionals d'advocat i assessorament a una faceta comercial , l'ocupadora canvia les condicions pactades en el contracte de treball i varia les funcions de forma que s'excedeixen dels límits de la mobilitat funcional de l'article núm. 39 del ET., raó per la qual va optar per l'extinció del contracte de treball per concórrer causa de modificació substancial individual de condicions de treball de l'article núm. 4.3 del ET, avenint-se a resoldre la relació laboral per aquella causa amb percepció de la corresponent indemnització, tal com preveu i possibilitat el segon paràgraf de l'apartat 3 de la norma citada, sense que en cap moment es pugui admetre que l'exercici de la opció legalment prevista suposi una resolució voluntària de la relació laboral entre les parts del demandant .

Assenyala que l'ocupadora va invocar situació negativa de l'empresa per modificar les condicions de treball de forma substancial, sense mes concreció ni motivació comprovable, i, basant-se en aquella al legació, va modificar les condicions contractuals en perjudici seu, al variar substancialment la forma de la retribució al marge del salari fix mensual pactat i que passava a ser resultat d'uns objectius no pactats i decidits unilateralment per l'ocupadora decidits en funció del número de captacions de clients nous, i passar del tipus d'assessorament contractat a exigir-li unes funcions menys qualificades de tipus comercial i no de l'activitat d'advocat per a la qual havia set contractat. Conclou que la decisió empresarial sense causa justificada li portava un perjudici evident de tipus professional i econòmic, i de menystenint de la seva formació i actualització com a advocat , frustrant les perspectives de la seva mateixa projecció professional en el si de la Companyia.

Considera que degut el perjudici greu derivat de la decisió empresarial per la mobilitat funcional que s'excedeix de les previsions de l'article núm. 39 del ET. , i del canvi d'horari i jornada que en derivava, així com del canvi del sistema de remuneració i quantia salarial, és d'aplicació el segon paràgraf de l'apartat 3 de l'article núm. 41 del ET. que reclama, per restituir-lo dels perjudicis derivats de l'incompliment empresarial en la decisió de modificació de condicions sense seguir formalment els tràmits de notificació a l'afectat i als seus representants. Raó per la qual la seva comunicació a l'empresa de 19 de gener de 2015 optant per l'extinció i la indemnització ha de tenir plens efectes, perquè en cap cas es pot considerar que la seva opció d'extinció indemnitzada de la relació laboral per modificació substancial de les condicions de treball no tingués relació directa amb la decisió empresarial i amb les conseqüències legals de les modificacions substancials imposades de forma injustificada i sense observar ni la forma ni els tràmits previstos en l'article núm. 41.3 del ET.

Ens remetem a la relació fàctica no atacada i als fets conformes derivats de la demanda que no han set qüestionats , així com en les afirmacions judicials amb valor fàctic que consten en el Tercer Fonament de dret de la sentència, com són el que el demandant no impugnés ni la negativa de l'empresa al pagament de la indemnització, ni la baixa cursada per l'ocupadora en la cotització en la TGSS. amb efectes del 19 de gener de 2015, baixa que es va estendre segons les manifestacions de la demandada a la Tresoreria per causa de resolució voluntària del treballador de la relació laboral entre les parts, que el recorrent nega, sense que consti en quin moment l'ocupadora li va comunicar que l'havia donat de baixa en la cotització a la TGSS. amb efectes del 19 de gener de 2015, dia en que el recorrent havia anunciat a l'empresa la seva opció a la indemnització de l'article núm. 41.3 del ET..

Consta recollit en el primer fet provat i es constata en el contracte de treball entre les parts aportat, que la primera clàusula estableix que el recorrent contractat per l'empresa Estalella, SL. posteriorment denominada REBISS, SL. dedicada a 'assessoria fiscal- contenciosa' i que ' prestarà serveis com a advocat inclòs en el grup professional de Titulat Superior segons la classificació vigent a l'empresa en el centre de treball de l'Avda. Diagonal.' Que la relació laboral es regia pel Conveni d'Oficines i Despatxos. Percebia un sou fix i atenia l'increment de clients del Departament Jurídic arrel del tractament de dades personals per la implantació de la Llei 15/1999 de Protecció de dades.

En data de 1 d'agost de 2008 es va convertir el contracte de treball temporal per obra i servei signat el 15 de febrer de 2008 a indefinit, sense que variessin les clàusules pactades.

Consta com a evidencia reconeguda i recollida en el tercer FD. de la sentència que el recorrent no va d'impugnar judicialment la modificació pel canvi de funcions, d'horari i de retribució sense que ho fes, ni tampoc va interessar judicialment l'extinció de la relació laboral del contracte ex art. 41.3 del ET ., ni davant la negativa de l'ocupadora d'admetre la modificació substancial de condicions de treball , no va impugnar la seva baixa en la TGSS., que es va efectuar fent constar la versió empresarial de resolució voluntària del contracte, tal com recull el quart fet provat.

Tercer.- Contràriament al raonament de la magistrada, considerem que en aplicació del principi de postulació que regeix el procediment laboral, el fet que el treballador no impugnés judicialment la MSDCT. ni la baixa en la TGSS., no desvirtua l'acció processal present, perquè no estava obligat a impugnar judicialment si entenia que se li modificaven de forma substancial les condicions de treball ex art. 41.3 del ET . , que permet avenir-se a extingir la relació de treball i percebre la indemnització de 20 dies per any amb el topall de 9 mesos que preveu el segon paràgraf de la norma, en cas de modificació substancial de treball que el perjudiqui.

Aquesta facultat d'opció per la indemnització del treballador afectat per la MSCT individual és prèvia a la impugnació davant la jurisdicció social per disconformitat amb la decisió empresarial, impugnació que implica que no hagi optat per la rescissió del seu contracte, tal com disposa de forma imperativa la primera frase del tercer paràgraf de l'apartat 3 de l'article núm. 41 del ET..

Per tant, en el supòsit de l'opció per la indemnització de la persona treballadora afectada per una MSCT. individual, l'acció processal per reclamar la indemnització establerta en l'article núm. 41.3 del ET. te el termini de prescripció d'un any des que es podia exercitar, segons l'article núm. 59.1 b) del ET., sense que es requereixi que la relació laboral segueixi viva.

Així ho hem dit aquesta Sala Social del TS. Justícia de Catalunya en Sentència de 24 d'octubre de 2014 , dictada en el procediment núm. 4645/2014 en supòsit pràcticament idèntic , en la que raonem que 'Volem recordar, amb caràcter previ, que la Sala ha vingut mantenint que la reclamació de quantitat en els casos de modificació substancial de les condicions de treball exigeix que el vincle contractual pervisqui en el moment del judici, fent una similitud amb la doctrina de l'article aplicada a l' article 50 ET .../... No obstant, és dubtós que a aquesta conclusió es pugui arribar després de la modificació de la doctrina unificada experimentada pel TS en la STS UD 20.07.2012 -rec. 1291/2009 - . D'aquí que no entrem a analitzar aquí la dita qüestió, màxim quan no consta hagi estat objecte de debat entre les parts., com ocorre també en el cas present.

Per tant el nostre criteri jurisprudencial és que l'acció processal postulada no requereix que la relació laboral entre les parts estigui viva per reclamar la indemnització derivada de la MSCT. de tipus individual si s'efectua en el termini d'un any des de l'aplicació de la novació contractual que l'afectat renuncia a discutir i accepta els efectes legals indemnitzadors previstos , sempre que estimem que s'ha produït la real i efectiva modificació substancial individual pretesa i que ha causat perjudici objectiu al treballador afectat.

Perquè en aquesta nostra sentència citada abans també puntualitzem que: 'Cal observar que, efectivament, l' article 41.3 ET reconeix el dret dels treballadors a extingir el seu contracte de treball en forma indemnitzada en el cas de modificacions substancials de les condicions de treball que afectin (entre d'altres supòsits i després del RDL 3/2012) a la 'quantia del salari' , en aquell cas.

'No obstant -i contra allò que sembla ser la tesi inicial del recurs- aquest dret no és immediat o incondicionat: el propi precepte exigeix no únicament el canvi en les condicions contractuals, sinó també que sigui perjudicial per al treballador. És una previsió lògica, atesa la pròpia dinàmica que conforma la figura contemplada en l' article 41 ET . No debades la doctrina científica i judicial ha vingut afirmant que la modificació substancial de les condicions de treball és una novació, per bé que impròpia. I caldrà recordar que l' article 1203 CC contempla com tipus de novació pròpia -i entre altres circumstàncies- la variació de les circumstàncies principals del contracte. Al què caldrà afegir que les conseqüències d'una novació són l'extinció contractual, amb els possibles efectes econòmicament de rescabalament de l' article 1101 CC . L' article 41 ET no arriba a afectar al nucli dur del contracte, però si comporta modificacions que poden ser significatives. D'aquí que el legislador previngui una possible extinció contractual per part de la persona afectada, amb una indemnització 'menor' (en relació a aquells supòsits en els què l'extinció contractual improcedent deriva de la voluntat de l'ocupador) Ara bé, seguint amb la lògica de la teoria general dels contractes, aquesta novació impròpia ha de comportar perjudicis a la persona afectada. En cas contrari es podria donar la paradoxa de que el treballador resultés beneficiat en les seves condicions contractuals -pensis, per exemple en una modificació d'horari- i, no obstant això, pogués extingir el seu contracte de treball per la simple culpa objectiva de la novació impròpia efectuada per l'empresari.

S'afirma així a la STS UD 18.03.1996 -rec. 2468/1995 -: 'Es evidente, conforme a una interpretación literal del párrafo 3 del señalado artículo 41 del texto estatutario, que la facultad de rescisión contractual por modificación de las concretas condiciones esenciales de trabajo a que el mismo se refiere, se halla condicionada a la existencia de perjuicios para el trabajador, por lo que si no se dan por concurrentes aquéllos, no puede tener viabilidad dicha rescisión contractual'. Per prosseguir: 'No es dable establecer, en tal sentido, una presunción 'iuris tamtum' de perjuicio para el trabajador en todo supuesto de modificación de las señaladas condiciones esenciales de trabajo, sino que, por el contrario y conforme a la normal interpretación del repetido artículo 41-3 del Estatuto de los Trabajadores , debe admitirse por el tribunal sentenciador la existencia de tales perjuicios, según el resultado de lo actuado en juicio'. Un criteri similar és observable en la STS UD 18.07.1996 (rec. 767/1996 ) o en la nostra Sentència 3718/2000, de 25 d'abril .

No obstant això, la Llei no concreta què cal entendre per 'perjudici'. Es limita a exigir la seva concurrència, sense més especificacions. I és obvi que això determina dificultats de concreció a la realitat. Així resten dubtes respecte si ha de ser provat o no, o si es situa en el terreny subjectiu o objectiu, sense que existeixin criteris clars en la doctrina judicial.'

En aquest cas entenem que s'ha produït una MSCT. Individual no justificada atenent als mateixos canvis imposats en les funcions professionals contractades d'advocat i en la retribució acordada, que passa de ser fixa mensual a variable segons objectius establerts unilateralment per l'ocupadora sense contrast ni negociació, eludint l'ocupadora les formalitats i tràmits establerts en l'article núm. 41.1 i 3 del ET. sobre la causa objectiva de la mesura, que ha de ser provada, amb comunicació formal al treballador i no a través de correus electrònics.

En aquest cas les modificacions són transcendents perquè no solament comporten novació de concretes condicions de treball, sinó que s'aparta al demandant de l'exercici ple i exclusiu de la professió d'advocat que presta serveis per compte de l'assessoria fiscal i contenciosa segons els contractes estesos, temporal primer i indefinit desprès, amb la funció d'assessorament jurídic als clients, i amb salari mensual fix inclosa la prorrata de les pagues extres tal com consta en primer i segon fets provats de la sentència, per la voluntat de la demandada ocupadora de variar-les ja a l'octubre de 2014 imposant al demandant que en els mesos de novembre i desembre de 2014 havia de vendre els serveis jurídics d'assessorament de la Llei de Protecció de Dades captant clients nous i arribar a unes 'vendes mínimes' per generar ingressos. Aquestes condicions van passar a ser definitives a partir del gener de 2015 segons correu electrònic de l'empresa de 14 de novembre de 2014, on l'ocupadora assenyala els 'objectius mínims de clients nous', i els 'pressupostos de venda nova' per a l'any 2015, i l'obligació d'enviar els corresponents raports d'aquells treballs comercials amb periodicitat setmanal els divendres.

La conclusió de la Sala amb els elements fàctics recollits en la sentència, que es remet a la documental aportada pel demandant i als fets no controvertits i per tan conformes, és que l'ocupadora va procedir no solament a modificar de forma substancial de les condicions de treball pactades en el contracte de treball, de funcions d'advocat i assessorament jurídic als clients per l'adaptació de la Llei de Protecció de Dades, sinó que va canviar la forma i contingut del treball, i la retribució fixa mensual, variant totalment les condicions de la relació de treball.

Allò que no pot pretendre l'ocupadora és estendre un nou contracte de vell nou sense acordar-lo amb el treballador, i variar la pràctica totalitat de les circumstàncies laborals de la relació de treball entre les parts, excepte l'antiguitat.

Quart- Per raonat abans, entenem que les decisions empresarials perjudiquen el demandant en la seva professió d'advocat per la qual va estar contractat, perquè no s'ha de dedicar exclusivament a utilitzar els seus coneixements jurídics d'assessorament i tramitació de controvèrsies davant l'Administració i els òrgans judicials, que forçosament que com a mínim queden molt posposats degut a la pretensió empresarial de la seva dedicació de tipus comercial de captar clients com a tasca fonamental, a reportar periòdicament amb la Direcció, amb repercussió directe sobre el import de la contraprestació del seu treball, que passa de sou mensual fix a retribució segons compliment d'objectius fixats i valorats econòmicament per l'empresa sense que consti que se li garanteix cap mínim equivalent al salari que percebia de 2900 euros mensuals bruts. És indubtable també que les modificacions substancials de les condicions de treball imposades, a mes de limitar o impossibilitar la formació jurídica continuada que requereix la professió d'advocat i les perspectives professionals com advocat a l'empresa, comporta també variar el règim de jornada i horari de treball, doncs passa de visites i assessorament concertat amb els clients, a gestions comercials fora del Departament jurídic de l'empresa a la captura de clients.

Acreditada la MSCT injustificada i el perjudici, amb revocació de la sentència de la instància, correspon estimar la pretensió de la indemnització legal a que te dret i que reclama de 13.533,33 euros en aplicació de de l'article núm. 41.3 del Estatut dels Treballadors, import concret que no ha set discutit per l'empresa, amb condemna de l'ocupadora al seu pagament i a comunicar a la TGSS. que la baixa en la seva cotització en el Règim General de la Seguretat Social el dia 19 de gener de 2015 es va deure a l'opció per la indemnització derivada de Modificació Substancial de Condicions de Treball individual contemplada en l'article núm. 41.3 del Estatut dels Treballadors.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Estimar el recurs presentat pel demandant Sr. Victorio contra la Sentència de 31 de març de 2016 dictada pel Jutjat Social núm. 27 de Barcelona , en el procediment núm. 77/2015, que revoquem, i

declarar el dret del demandant a percebre la indemnització legal a de 13.533,33 euros pel concepte que reclama, així com

condemnar l'empresa REBISS, SL. al seu pagament i

a comunicar a la Tresoreria General de la Seguretat Social que la baixa en la cotització al Règim General de la Seguretat Social del dia 19 de gener de 2015 no es va deure a la baixa voluntària del treballador informada per l'empresa, sinó al seu dret a optar per la indemnització derivada de Modificació Substancial de Condicions de Treball individual contemplada en l'article núm. 41.3 del Estatut dels Treballadors.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.