Sentencia Social Nº 4660/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2038/2009 de 09 de Junio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 9 de juny de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4660/2009

En el recurs de suplicació interposat per Juan Ramón a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 19 de gener de 2009 dictada en el procediment núm. 690/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Aquilino ,

Elvira i Isabel , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 8 d'agost de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 de gener de 2009 , que contenia la decisió següent: " ESTIMO la excepción de incompetencia de jurisdicción y DESESTIMO la demanda interpuesta por D. Juan Ramón frente a D. Aquilino , Dª Isabel y Dª Elvira en reclamación por DESPIDO, absolviendo a los demandados de las pretensiones de la demanda " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- D. Juan Ramón , cuyas circunstancias personales figuran en el encabezamiento de la demanda, asumió en fecha 8-05-2003 junto a su compañera sentimental y madre de sus dos hijos, Doña. Elvira , la gestión del establecimiento denominado "Granja Chari", sito en la calle Cortada 17 de L'Hospitalet de Llobregat, donde acudía a partir de las 14:00 hasta alrededor de las 22:00 horas de lunes a domingo.

SEGUNDO.- Don Aquilino ostenta la titularidad de la licencia de actividad "Granja Bar Chari", sita en calle Cortada 17 desde el 26-11-1979 (folios 43-4). El local pertenece a su esposa Dª Isabel (folio 133). Por consenso entre ambos cónyuges y sus hijos se acordó ceder la explotación del negocio a su hija Dª Elvira , por el período 31-01-2005 a 31-01-2009, a cambio de cubrir los gastos e impuestos (folio 21 - interrogatorio demandados - testifical Sr. Martin ). Con anterioridad a esa fecha el negocio había sido gestionado por el Sr. Aquilino y su hijo Don. Martin (testifical Don. Martin ).

TERCERO.- En fecha 1-03-2008 la Sra. Elvira , tras discusión conyugal, llevó a cabo un intento autolítico con ingesta de fármacos, siendo llevada a urgencias por el Sr. Juan Ramón (folios 51 a 52). El demandante hasta que surgieron problemas en la relación que mantenía con la Sra. Elvira , que motivaron que ésta abandonara el domicilio familiar, gestionó conjuntamente aquella la granja bar, lo que llevaba a cabo con autonomía.

CUARTO.- A raíz de la ruptura de la relación "more uxorio" que unía al actor con la Sra. Elvira , por la Sra. Isabel y su marido el Sr. Aquilino se acordó poner el local en venta o traspaso en fecha 16 de julio de 2008 (folio 39).

QUINTO.- El demandante no ha percibido nunca salario por la actividad desempeñada en el Bar. En horario de mañana el actor se dedicaba a un negocio propio de compraventa de vehículos de segunda mano (interrogatorio del actor).

SEXTO.- El actor tenía en la entidad "La Caixa", Oficina Mercat Gornal de L'Hospitalet de Llobregat (2100 - 3110-23-2101529699) cuenta corriente, abierta en fecha 7-11-2006 hasta el 29-07-2008, a través de la cual se realizaban pagos relativos al sostenimiento de los gastos familiares (documentación aportada por "La Caixa para mejor proveer).

SÉPTIMO.- El actor interpuso denuncia frente al Sr. Aquilino en fecha 17-07-2008 a raíz de un incidente entre ellos ocurrido en el Bar, retirando la acusación. Por Sentencia de 22-07-2008 fue absuelto el denunciado (folios 62-3 - 94-5).

OCTAVO.- Se siguen actuaciones ante el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción nº 3 de Esplugues de Llobregat , exclusivo de violencia sobre la mujer, siendo perjudicada la Sra. Elvira (folios 53-4).

NOVENO. -A la actividad realizada en la Granja Bar Chari le es de aplicación el Convenio Colectivo de la Hostelería de Cataluña.

DÉCIMO.- El 5-08-2008 se interpuso papeleta de conciliación ante la Secció de Conciliacions Individuals de la Delegació Territorial de Barcelona, celebrándose el 19-09-2008 frente a D. Aquilino el oportuno acto conciliatorio que finalizó sin avenencia.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que declara la incompetència de jurisdicció, per raó de la matèria, amb absolució dels demandats en la instància, presenta recurs la part demandant, que ha estat impugnat per les demandades.

SEGON. Com a primer motiu del recurs s'al.lega per la part demandant, per la via de l' article 191 a) de la Llei de procediment laboral , la infracció de normes essencials del procediment, que han causat indefensió, i vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, previstos en l' article 24 CE , així com article 88-1 de la Llei de procediment laboral . La infracció denunciada consisteix en que després de la celebració de l'acte de judici, la magistrada va acordar diligències per millor decidir, i concretament oficiar a la Caixa per que es certifiqués la titularitat del compte corrent que es detalla i extracte des de la seva obertura. El recurrent al.lega que no es van complir les diligències acordades, interessades per la seva defensa, concretament en el punt en què demanava que la "Caixa" donés còpia del document acreditatiu de la firma estampada per a la creació del referit compte corrent.

La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 EDJ 1987/8924 , 28 maig 1990 EDJ 1990/5598 4510) i 9 d'abril 1991 EDJ 1991/3629 ) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul. litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també ( Sentència de 10 d'abril 1990 EDJ 1990/4038 ) que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial EDL 1985/198754 (, 2635 y y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley EDL 1985/8754 respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo EDL 1985/8754 , sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 EDJ 1992/2023 ). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 EDJ 1991/10309 ) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril EDJ 1988/3255 y 16 mayo 1988 EDJ 1988/4192 ( y )"," o no haya podido ser subsanada por una u otra vía (S. 17 octubre 1989 EDJ 1989/9180 )». Per altra banda el Tribunal Constitucional ha dit també que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible». (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 ); nul litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa ( SSTC 43/1989 EDJ 1989/1852 , 101/1991 EDJ 1991/5025 , 6/1992 EDJ 1992/270 y 105/1995 EDJ 1995/3109 ),...» ( Sentència del Tribunal Constitucional núm. 118/1997, de 23 junio EDJ 1997/4030 ).

Doncs be, atenent l'esmentada doctrina, tant del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, per a determinar la nul litat d'alguna o algunes actuacions processals ha d'existir una irregularitat processal que ocasioni indefensió material a la part. La declaració de nul.litat de les actuacions ha de limitar-se als supòsits d'irregularitats processals més greus que causin indefensió material efectiva que no es pugui resoldre per altra via judicial processal, tal com disposa l' art. 240.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Aplicant aquesta doctrina al cas concret, no es pot atendre la pretensió del demandant ja que quan es va donar per complerta la diligència de certificació de la "Caixa", es va fer a la vista que constava que el demandant era titular del citat compte i s'informava dels càrrecs realitzats en els darrers anys, des de desembre de 2006 a juliol de 2008, tal com consta en el foli 140. És cert que una part del ofici expedit pel jutjat, concretament en referència a si constava la signatura del demandant, no va ser complimentat per la "Caixa", constant solament que el compte corrent va estar obert en favor de Juan Ramón . Però l'existència de la signatura, que es pressuposa respecte al titular del compte, ja que una altra cosa donaria lloc a què el contracte de diposit estigués incorrectament formalitzat, amb la responsabilitat corresponent de l'entitat d'Estalvi, no era un element ni imprescindible ni bàsic per a valorar cap dels elements de fons del litigi, ja que la seva inexistència, que es pressuposa, únicament podia comportar la declaració de falsedat de la signatura, que no va ser al.legat de forma expressa i que cap relació podia tenir amb el fons del litigi. Per altra banda, s'observa que en cap cas el document aportat en diligències per millor decidir ha constituït una prova essencial per a resoldre el fons de l'assumpte, doncs els elements que han conduit a valorar el contracte entre les parts, en el sentit que no existia relació laboral, no han estat bàsicament els documents, sinó les proves de interrogatori de les parts i testifical, segons valora de forma expressa la fonamentació jurídica de la sentència. Per tant, considera aquesta Sala que no ha de donar lloc a la nul.litat de les actuacions interessada per la part en no haver generat indefensió el compliment no del tot estricte de la diligència per millor decidir, i que aquesta nul.litat, lluny de aportar al procés altres elements de prova per a resoldre el fons del litigi, solament podria repercutir en la dilació de les actuacions, per la qual cosa ha de ser denegada.

TERCER. Del segon al vuitè motius del recurs es dirigeixen a demanar la revisió dels fets provats, per la via de l' article 191 b) de la Llei de procediment laboral , concretament del fets provats primer, segon, tercer, quart, cinquè, sisè (supressió) i setè, de les actuacions.

Ja que es tracta, com a qüestió prèvia, d'examinar la competència objectiva d'aquesta jurisdicció social, qüestió d'ordre públic, aquesta Sala no està vinculada amb la declaració de fets provats del jutjat i pot tenir en compte tots els elements de la prova practicada, per la qual cosa, s'examinarà des d'aquesta perspectiva la pretensió del recurrent.

Resulta acreditat que el demandant va assumir la explotació del Bar "Granja Chari", ubicat a l'Hospitalet de Llobregat, juntament amb la seva parella de fet, Elvira , amb la qual van tenir dos fills, l'any 2003. Que el bar era propietat i tenia llicència d'explotació, per part de la mare i pare de la parella del actor, respectivament, els quals havien explotat amb anterioritat el negoci. Que el demandant gestionava el bar en qüestió, sense percebre un salari, sense ser-li reconeguda cap relació laboral ni estar sotmès a la direcció dels pares de la seva parella, Elvira . Que arrel de la ruptura de la convivència de la parella, posterior a un conflicte de violència de gènere pendent de judici penal, els pares de la mare dels fills del actor van decidir posar el local en venda o traspàs, concretament en data 16 de juliol de 2008. Que el demandant estava present en el bar totes les tardes, gestionant el negoci amb autonomia, i els matins explotava un negoci propi de compravenda de vehicles de segona mà.

Amb aquest relat fàctic, que no es pot modificar en el sentit que interessa el demandant, ja que ni es pot incloure la categoria i salari que no resulten de cap element de prova, ni la dependència a les ordres de treball del titular, que no és el que resulta de les declaracions realitzades en el judici, el còmput del salari d'hosteleria que vol computar el recurrent, ni el fet de l'acomiadament, que no ha estat acreditat i que tampoc es pot deduir de forma tàcita solament del fet de posar el local en situació de traspàs o venda del local, no es pot arribar a la conclusió que es donen les notes de l'existència de contracte laboral.

Tal com valora la magistrada del jutjat social, per valorar l'existència de relació laboral, d'acord amb la definició del article 1.1 del ET , ( que diu que aquesta Llei és aplicable als treballadors que voluntàriament prestin serveis retribuïts per compte d'altri i dins de l'àmbit d'organització i direcció d'una altra persona, física o jurídica, anomenada ocupador o empresari), s'ha de constatar que es donen les notes essencials del contracte laboral, que segons la definició legal esmentada són:

1 - Treball voluntari per compte de una tercera persona que sigui el propietari del negoci i rebi els resultats de l'explotació

2 - Retribuït amb un salari

3 - Dependència i subordinació del treballador en l'execució de la feina.

S'ha deduït de les proves practicades que entre els titulars del negoci i el demandant existia una relació familiar, eren els avis dels seus fills i pares de la seva companya sentimental, i que ells no gestionaven l'explotació des del moment en què la van deixar en mans de la seva filla i la parella. Que l'actor no treballava sota les ordres del titular formal ni de la propietària del negoci, ni a canvi d' un salari, ni estava sotmès a les condicions i decisions que imposava una tercera persona que rebia els seus serveis, gestionant el negoci amb autonomia. D'aquestes característiques solament es pot concloure que la relació entre les parts no era de caràcter laboral, i que en conseqüència, aquesta jurisdicció social no pot entrar a valorar la ruptura del contracte, havent de dirigir-se la demanda, si així ho estima el recurrent, a la jurisdicció civil ordinària, d'acord amb els articles 2.a) de la LPL i 9-5 i 6 de la Llei Orgànica del Poder Judicial que disposa la competència de la jurisdicció social i estableix el caràcter improrrogable de la jurisdicciól.

En no ser competent aquesta jurisdicció no es pot entrar a examinar el fons del litigi, ni per tant entrar a valorar els altres motius del recurs, atès que s'ha d'absoldre als demandants en la instància, confirmant la sentència del jutjat social.

En base als preceptes jurídics citats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per Juan Ramón contra la sentència dictada pel jutjat social 19 dels de Barcelona, en data 19 de gener de 2009, recaiguda en les actuacions 690/2008 , en virtut de demanda deduïda per l'indicada part actora contra Aquilino , Isabel i Elvira , en matèria d' acomiadament.

En conseqüència, confirmem la sentència dictada que declarava la incompetència d'aquesta jurisdicció social per entendre del fons del litigi, indicar que l'acció es podrà reproduir per la part actora davant la jurisdicció civil ordinària, amb absolució dels demandats en la instància.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.