Sentencia Social Nº 4682/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1734/2015 de 14 de Julio de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 1734/2015

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 14 de juliol de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4682/2015

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 20 Barcelona de data 15 de desembre de 2014 dictada en el procediment núm. 206/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Susana , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 6-3-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de desembre de 2014 , que contenia la decisió següent:

Que estimando la demanda interpuesta por Susana contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro que la parte actora se encuentra en situación de incapacidad permanente absoluta para todo trabajo, derivada de enfermedad común, con derecho a una pensión inicial equivalente al 100 por 100 de la base reguladora de 593'31 euros mensuales más los incrementos legales y revalorizaciones procedentes, y con efectos económicos desde el día 9 de septiembre de 2013, condenando al Instituto demandado a estar y pasar por dicha declaración, y en consecuencia a hacer efectiva a la demandante la mencionada pensión en la cuantía y forma señaladas.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Susana , nacida el NUM000 de 1971, en situación asimilada a la de alta en el régimen general de la Seguridad Social por paro involuntario, tiene como profesión habitual la de peón reciclaje.

SEGUNDO.- Acredita periodo mínimo de cotización.

TERCERO.- Inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS quien por resolución de fecha 10 de octubre de 2013 resolvió no declarar a la parte actora en grado alguno de incapacidad permanente derivada de enfermedad común, denegando el derecho a prestaciones por no reunir el requisito de incapacidad permanente.

CUARTO.- Se agotó la vía administrativa ante el citado organismo quien por resolución de fecha 10 de febrero de 2014 confirmó el pronunciamiento inicial desestimando la reclamación previa interpuesta.

QUINTO.- En fecha 9 de septiembre de 2013 el ICAM emitió dictamen médico, reconociendo a la parte actora como lesiones: 'trastorno límite de la personalidad sin limitación funcional actualmente' siendo las conclusiones 'sin presunción IP'.

SEXTO.- La demandante padece un trastorno mental evolucionado en la actualidad al grado de severo, con antecedente de ingreso en unidad de hospitalización de centro psiquiátrico en el año 2008 por intento autolítico, con ingreso en unidad de hospitalización de agudos desde el 28 de octubre al 24 de noviembre de 2013 para ajuste farmacológico tras cuadro de falta de control de impulsos y amenazas heteroagresivas, precisando en la actualidad visitas ambulatorias regulares para control de afectividad y prevención de recaídas, con necesidad de supervisión de terceros para la planificación de sus actividades.

SEPTIMO.- Por sentencia dictada el 27 de abril de 2012 por el Juzgado Social nº 6 de Barcelona se denegó grado de incapacidad a la parte actora.

En el hecho probado sexto de dicha resolución se declararon como lesiones de la demandante: 'consta en enero de 2008 (17/01/2008 a 19/02/2008) un ingreso psiquiátrico por verbalizar intención autolítica y se halla afectada de trastorno adaptativo en personalidad mórbida cluster C (histriónico-límite) de intensidad moderada y trastorno límite de la personalidad, y sigue tratamiento en CSM'.

OCTAVO.- La base reguladora es de 593'31 euros mensuales y la fecha de efectos 9 de septiembre de 2013, no controvertido.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social demandat contra la Sentència que estima declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta, és per examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

La demandant presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten

Segon.- En aquest objecte del recurs, el recurrent denuncia la infracció de l'article núm. 137. 5 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny). Argumenta que les limitacions que presenta va ser valorada per sentència del Jutjat Social núm. 6 de Barcelona de 27 d'abril de 2012 , notificada al recurrent el juny de 2013, en la qual no se li reconeix cap grau d'incapacitat, atenent també l'informe de metge forense que es va interessar en aquell procediment, i decidia que atenent a l'entitat de la patologia psiquiàtrica d'intensitat moderada no corresponia reconèixer cap grau d'incapacitat permanent, tal com recull el setè fet provat de la sentència de la instància que ara recorre. Conclou que des de la notificació de la sentència al Ens Gestor i la sol licitud de nova avaluació del ICAM., l'estat de salut de la treballadora degut a la patologia psiquiàtrica no podia variar. Es remet al Informe del ICAM., que diagnostica trastorn límit de la personalitat en context d'evolució llarga sense que s'observi agreujament significatiu, insistint en el informe mèdic forense emès en el procediment anterior el març o abril de 2012.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que, tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la treballadora, el sisè fet provat de la relació fàctica no atacat, confirma una patologia psiquiàtrica per trastorn mental evolucionat en l'actualitat al grau de sever, amb antecedent d'ingrés en unitat de hospitalització de centre psiquiàtric a l'any 2008 per intent autolític, amb ingrés en la Unitat d'hospitalització d'aguts des del 28 d'octubre a 24 de novembre de 2013, amb posterioritat de mes d'un any de la Sentència del Jutjat Social núm. 6 de Barcelona de 27 d'abril de 2012 , per ajustar el tractament després de patir falta de control d'impulsos i amenaces hetero agressives, precisant actualment visites ambulatòries regular per control d'afectivitat i prevenció de recaigudes, amb necessitat de supervisió de tercers per la planificació de les seves activitats.

Aquest quadre que te per provat el magistrat degut al convenciment arribat a partir de la valoració mèdica practicada en el judici, que no ha set atacat pel recurrent, resum o recull l'essència els informes mèdics d'especialistes la sanitat pública que consten en el expedient i en el procediment i han set estesos des de desembre de 2013 fins al desembre de 2014. El quadre s'ha agreujat en aquest període de forma substancial, doncs requereix tractament psiquiàtric en ambulatori de forma permanent i la supervisió de tercers constant, per evitar risc per a ella i tercers i garantir una estabilitat psíquica i de comportament en aquest sentit.

Amb la sentència de la instància considerem que es troba molt limitada per qualsevol tasca pròpia del mercat de treball que ha de ser rendible i comportar hàbit i eficàcia, encara que es tracti de les mes senzilles, doncs el quadre de trastorn mental és sever en l'actualitat, sent dependent de les visites i tractament mèdic planificat i permanent així com de la planificació i supervisió de les seves activitats, que impedeixen pugui dur a cap una activitat rendible en el mercat de treball, excepte tasques marginals.

Conseqüentment la demandant es troba impedida per a realitzar un treball per compte propi o per compte d'altre amb la professionalitat, eficàcia i hàbit exigits en el mercat del treball, de forma que concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics assenyalats i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 15 de desembre de 2014 dictada pel Jutjat Social núm. 20 de Barcelona en el procediment núm. 206/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.