Sentencia Social Nº 473/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6386/2011 de 23 de Enero de 2012

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 23 de gener de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 473/2012

En el recurs de suplicació interposat per Victorino a la sentència del Jutjat Social 3 Sabadell de data 24 de gener de 2011 dictada en el procediment núm. 774/2009 en el qual s'ha recorregut contra la part Ministerio Fiscal i Sintermetal, S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 6 de agost de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 24 de gener de 2011 , que contenia la decisió següent: ' DESESTIMANDO LA DEMANDA origen de las presentes actuaciones, promovida por Victorino , frente a SINTERMETAL, S.A., sobre despido, DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO a la sociedad demandada de las pretensiones deducidas en su contra, declarando la procedencia del despido del demandante por causas objetivas verificado el día 16 de julio de 2009.'

Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- El demandante Victorino , mayor de edad, con DNI núm. NUM000 , ha venido prestando servicios por cuenta y dependencia de la empresa SINTERMETAL, S.A., con domicilio en la calle Sarria de Ter, núm. 20-52, de Ripollet, desde el 10 de noviembre de 1997, con la categoría profesional de jefe de equipo y salario de 2.806'24 euros brutos mensuales, con prorrateo de pagas extraordinarias.

2º.- La empresa SINTERMETAL, S.A. contaba con una plantilla de 284 trabajadores a finales de enero de 2009, 283 a finales de abril, 282 a finales de mayo, 268 a finales de julio, 263 a finales de agosto, 262 a finales de septiembre, plantilla que se mantuvo hasta finales de diciembre de dicho año.

Según el plan de viabilidad realizado por la demandada, en el mes de julio de 2009 se preveía una plantilla de 277 trabajadores, 276 en el mes de agosto y 274 en el mes de septiembre.

3º.- Según el plan de viabilidad de SINTERMETAL, S.A., la empresa debía realizar inversiones por valor de 1.324.00 euros en el año 2009, de las cuales sólo llevó a cabo una parte, por importe de 445.000 euros.

4º.- En fecha 16 de julio de 2009 la dirección de la empresa entregó a Victorino carta de despido que se da aquí por reproducida (documento núm. 1 de los aportados por la parte actora), en la que con efectos del mismo día comunicaba al actor su despido, alegando la concurrencia de las causas económicas, organizativas y productivas previstas en el artículo 52.c) del Estatuto de los Trabajadores .

Junto con la carta se puso a disposición del trabajador en ese mismo acto la indemnización legal correspondiente por despido objetivo en cuantía de 22.867'38 euros.

5º.- El actor tuvo un hijo en fecha 24 de mayo de 2009, con suspensión del contrato de trabajo por dicho motivo desde el 2 al 14 de junio de 2009, ambos inclusive.

6º.- La empresa SINTERMETAL, S.A., que pertenecía al Grupo MIBA, fue adquirida por Allegra Capital en fecha 27 de julio de 2007, con efectos de 1 de agosto de 2007.

Con anterioridad a dicha adquisición el Grupo MIBA enajenó en fecha 26 de julio de 2007 a una tercera empresa el terreno y el inmueble que tenía en propiedad y en el que se ubicaban las oficinas y planta de producción de la empresa SINTERMETAL, S.A. por 13.552.750 euros, suscribiendo de forma simultanea con el comprador un contrato de arrendamiento sobre dichas instalaciones.

Igualmente, como consecuencia de la enajenación de la empresa, el Grupo MIBA, condonó a SINTERMETAL, S.A. las deudas que tenía con la misma por importe de 8.700.000 euros.

Como consecuencia de dichas operaciones, en las cuentas de la empresa SINTERMETAL, S.A. correspondientes al ejercicio cerrado a 31 de enero de 2008, aparecen unos beneficios e ingresos extraordinarios por importe de 22.260.750 euros.

7º.- La empresa demandada, que cierra el ejercicio a fecha 31 de enero de cada año, ha tenido los siguientes resultados:

Ejercicio cerrado a 31 de enero de 2004: 1.621.865'55 euros después de impuestos.

Ejercicio cerrado a 31 de enero de 2005: - 4.615.952'14 euros.

Ejercicio cerrado a 31 de enero de 2006: - 10.220.547'54 euros.

Ejercicio cerrado a 31 de enero de 2007: - 9.351.506 euros.

Ejercicio cerrado a 31 de enero de 2008: 11.292.431 euros después de impuestos.

Ejercicio cerrado a 31 de enero de 2009: - 4.413.802'02 euros.

8º.- La empresa demandada tuvo el siguiente volumen de ventas netas:

Ejercicio cerrado a 31 de enero de 2007: 38.629.916 euros.

Ejercicio cerrado a 31 de enero de 2008: 30.112.069 euros.

9º.- En el ejercicio 2008 la empresa alcanzó un volumen de ventas totales de 15.873.490 euros en el mes de junio y 18.504.127 en el mes de julio.

En el ejercicio 2009 la empresa alcanzó un volumen de ventas totales de 10.573.000 euros en el mes de junio y 12.706.700 en el mes de julio.

10º.- En fecha 24 de noviembre de 2008 la empresa SINTERMETAL, S.A. presentó ante el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya una solicitud de suspensión de contrato para 279 trabajadores de su plantilla, por un periodo de 44 jornadas desde el 1 de diciembre de 2008 al 30 de noviembre de 2009. La medida fue autorizada por dicho Departament respecto de los 279 trabajadores solicitados, para un máximo de 44 jornadas dentro del periodo de un año, debiendo la empresa comunicar la fecha de inició de la aplicación de la medida aprobada.

11º.- En aplicación de dicho expediente de regulación de empleo Victorino no prestó servicio siete días durante el mes de enero, 8 días en marzo, cinco días en abril, cuatro días en mayo, dos días en junio y un día en julio de 2009, con un total de 27 días de suspensión empleo.

12º.- En el primer semestre del año 2009 se suspendieron un total de 6.349 jornadas de trabajo en la empresa SINTERMETAL, S.A., en aplicación del citado expediente de regulación de empleo.

En el periodo julio 2009 a enero 2010 se suspendieron un total de 803 jornadas de trabajo, de la cuales 644 lo fueron en los meses de diciembre de 2009 y enero de 2010.

13º.- En el mes de julio de 2009 la empresa Sachs solicitó la entrega urgente durante los meses de agosto y septiembre de parte de los pedidos ya realizados. Para llevar a cabo dicha entrega la dirección de la empresa propuso a la representación de los trabajadores que se prestasen servicios dos sábados, no alcanzándose un acuerdo al respecto.

14º.- En fecha 17 de junio de 2009 la empresa SINTERMETAL, S.A. informó a la representación legal de los trabajadores de un ingreso extraordinario por importe de 2.474.842'93 euros correspondiente a un ingreso realizado por parte de MIBA en fecha 13 de febrero de 2008, habiéndose contabilizado como un ingreso extraordinario del ejercicio 08/09.

15º.- En fecha 6 de julio de 2009 la empresa y la representación de los trabajadores suscribieron un acuerdo, cuyo contenido se tiene por reproducido, en virtud del cual la empresa se comprometía a no llevar a cabo rescisiones de contrato de personal del colectivo 1 (MOD, embalaje y montadores), hasta el 18 de enero de 2010.

En cuanto al resto de la plantilla la empresa se comprometía a ofertar con carácter previo a cualquier medida extintiva una indemnización de 25 días por año de servicio, con un mínimo de 9.000 euros, y un derecho de reincorporación preferente.

16º.- Pertenecen al colectivo 1 los empleados directos o indirectos cuyo trabajo esta directamente relacionado con la fabricación de las piezas (operarios de fábrica, operarios embalaje, montadores máquinas y encargados de fábrica).

Pertenecen al colectivo 2 los empleados indirectos o de oficinas cuyo trabajo es de servicios centrales, generales ocomplemento del proceso de fabricación de las piezas (oficinas, calidad, matriceria, mantenimiento y almacenes).

17º.- Victorino pertenecía al colectivo 2 de trabajadores.

18º.- La dirección de la empresa SINTERMETAL, S.A. negoció con el Comité de Empresa la creación de una nueva categoría profesional en la empresa, la de peón, para llevar a cabo el embalaje del producto que en la actualidad se lleva a cabo por empresas externas.

La empresa quería establecer un salario para dicha categoría similar al que perciben los trabajadores de las empresas que realizan el embalaje, negándose a ello el Comité de Empresa, motivo por el cual no se alcanzó un acuerdo y no se creó dicha categoría profesional.

19º.- El demandante no ostenta ni ha ostentado la condición de representante unitario o sindical de los trabajadores en el último año.

20º.- Intentada la conciliación, el acto se celebró en fecha 8 de septiembre de 2009, concluyendo con el resultado de intentado sin avenencia.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que desestima la demanda d'acomiadament presenta recurs de suplicació la part actora, que ha estat impugnat per l'empresa demandada. Interessa, com a primer motiu del recurs, la nul litat de la sentència, per la via de l' article 191 a), per infracció de normes essencials del procediment, d'acord amb l' article 97 de la LPL . Indica que la sentència pateix de un defecte forma que identifica com a falta de rigor en el contingut de la decisió presa, que allunya de la raonabilitat exigible a un acte jurisdiccional. Es refereix que en els antecedents de fet constata que s'ha copiat en el segon, un paràgraf d'una sentència d'un altre procediment (773-2009), que recull altres dades i noms, que no tenen a veure amb el que es resol, i que aquesta mateixa mecànica es constata en el redactat dels fets provats, en el que es recupera íntegrament el relat del procediment abans referit, cosa que, segons el recurrent, evidencia que no s'ha valorat adequadament la prova practicada en aquest procediment i que s'ha resolt sobre valoracions i conclusions extretes del procediment anteriorment citat. Diu també que s'havia demanant l'acumulació de procediments i havia estat denegada.

La nul litat per manca de valoració de la prova o de raonament individualitzat del cas jutjat, d' apreciar-se, podria generar indefensió a la part i donar lloc a la nul litat de la sentència per manca dels requisits del article 97-2 de la LPL , d'acord amb la jurisprudència que ho valora ( STS de 1-02-1993, 10-12-1990, 14-01 i 7-06-1997 , entre d'altres) i la doctrina del Tribunal Constitucional, continguda en les sentències de 20/1982, 8/1986, 244/1988, 203/1989 . No obstant això, la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 EDJ 1987/8924 , 28 maig 1990 EDJ 1990/5598 4510) i 9 d'abril 1991 EDJ 1991/3629 ) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. Doncs be, atenent l'esmentada doctrina, tant del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, per a determinar la nul litat d'alguna o algunes actuacions processals ha d'existir una irregularitat processal que ocasioni indefensió material a la part. La declaració de nul litat de les actuacions ha de limitar-se als supòsits d'irregularitats processals més greus que causin indefensió material efectiva que no es pugui resoldre per altra via judicial processal, tal com disposa l' art. 240.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial EDL 1985/8754 .

Els esmentats defectes no s'aprecien en la sentència del jutjat social. Respecte a la transcripció copiada dels antecedents de fet, ja que es refereixen a les al legacions de les parts, no afecten materialment al contingut de la resolució ja que no s'evidencia cap vici de incongruència i per tant, tot i ser un defecte de redacció de la sentència, no genera indefensió a la part, sobretot pel fet que està gravada l'acta del judici i consten aquestes, sense que sigui apreciable una incongruència entre el que s'ha transcrit i el que consta.

Pel que fa a la declaració de fets provats, en el fonament jurídic primer de la sentència, el magistrat del jutjat social valora de manera detallada els mitjans de prova dels que resulten les conclusions fàctiques que ha fet constar, de manera que no es pot dir que gener i dubtes, causants de indefensió, per tractar-se de conclusions totalment arbitràries o que no tinguin relació i suport en els mitjans de prova practicats en l'acte del judici. Per tot això, s'ha de rebutjar el motiu de nul litat.

SEGON.Amb caràcter subsidiari, i només pel cas que no s'admetés l'anterior motiu, per la via de l' article 191 c) de la LPL , s'invoca la infracció de les normes substantives, concretament la indeguda aplicació de l' article 52-c) de l'ET , el demandant admet que, amb caràcter general, no s'ha posat en qüestió en el procediment, per la part actora, la concurrència de determinades pèrdues comptables en els darrers anys, ni tampoc un descens en les comandes com a conseqüència de les fluctuacions del consum en el mercat de l'automòbil. No obstant, diu que no és aplicable la normativa citada per justificar la extinció del contracte, per què diu que l'empresa havia obtingut amb la venda de l'edifici una liquides suficient per a fer front a la situació creada. Cita la sentència d'aquesta Sala de 22 d'octubre de 2009 , en què es revoca la mesura extintiva per tenir l'empresa un saldo positiu ja que quan es va decidir la extinció del contracte ja s'havia superat la situació econòmica negativa.

La sentència que cita el recurrent, parteix de un cas en què la societat es venuda a un tercer a un preu simbòlic, per a continuació vendre el seu patrimoni, adquirint un claríssim superàvit en els comptes anuals, fent que comporta valorar que és injustificat i carent de racionalitat, efectuar una amortització de lloc de treball amb la finalitat de superar la situació econòmica, ja que no és negativa, sinó positiva.

La situació que resulta del cas jutjat és que el demandant presta serveis des del dia 10-11-97, amb categoria professional de Cap d'Equip, i el dia 16 de juliol de 2009, li va ser lliurada una carta d'acomiadament per causa objectiva, i al mateix temps se li va posar a disposició una indemnització legal. El demandant havia tingut un fill, amb suspensió de contracte per aquesta causa del 2 al 14 de juny de 2009.

Es declara provat que l'empresa demandada va tancar l'exercici a 31-01-09, amb dèficit de 4.413.803, 02 euros. En els cinc anys anteriors havia tancat amb dèficit, excepte l'exercici tancat el gener de 2008 que tenia superàvit de més de 11 milions d'euros. L'any 2009, l'empresa va tenir una baixada de vendes d'un 33% en relació al 2008, passant a 10.573.000 euros des de 15.873.490 euros. En data 24-11-2008, Sindermetal, S.A., va presentar davant del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, sol licitud de suspensió de contractes dels 279 treballadors de la seva plantilla, per un període de 44 jornades, des de 1 de desembre de 2008 al 30 de novembre de 2009. La mesura va ser autoritzada. Un dels afectats va ser el demandant, aplicant-se la suspensió en dies alterns dels mesos de gener a juny de 2009, fins a 27 dies. El total de jornades de treball suspeses a l'empresa l'any 2009, va ser de 6.349, en aplicació del referit ERO.

L'empresa va pactar amb la representació del personal del Comitè un acord pel qual es comprometia a no portar a terme rescissions de contracte, respecte del col.lectiu 1 - operaris de fàbrica, operaris d'embalatge, muntadors i encarregats de fàbrica - , fins el mes de gener de 2010. Respecte al col.lectiu 2 - al que no es discuteix que pertany l'actor - l'empresa es vacomprometre a oferir, amb caràcter previ a la extinció, una indemnització de 25 dies per any de servei, amb un mínim de 9.000 euros i un dret a reincorporació preferent. En data 17 de juliol de 2009, l'empresa va informar al Comitè d' un ingrés extraordinari per valor de 2.474.842,93 euros, per pagament per part de MIBA, en data 13-02-2008, que es va comptabilitzar com a ingrés extraordinari per l'exercici 08/09.

El recurrent diu que és inqüestionable que la venda de recursos propis ha donat un nivell de liquidesa suficient a l'empresa per fer front a la situació i també que, respecte a la situació de la disminució de comandes, el pla de viabilitat proposava unes mesures correctores i que algunes no s'han portat a terme, mentre que sobre el nivell de la plantilla, està per sota inclús de les previsions del pla. Insisteix el recurrent que acomiadar a una persona exigeix la prova de l'existència de una necessitat objectivament acreditada de amortitzar el lloc de treball, circumstància que nega el recurrent que existeixi, insistint en què la mesura de suspensió autoritzada no es va arribar a dur a terme a la vista de l'existència de comandes noves que s'havien de donar sortida, de manera que el mateix demandant solament havia tingut 27 dies de suspensió dels 44 possibles; que la situació formal de pèrdues econòmiques i descens de comandes no justifiquen qualsevol acomiadament, i a l'empresa li corresponia justificar la proporcionalitat i la idonietat de la mesura.

Cita el recurrent la sentència del TS, Sala 4ª, de 29 de setembre de 2008, recurs CUD 1659/07 , fa un resum de la doctrina sobre l'extinció per causa de crisi económica, en la redacció del ET anterior a la reforma operada per la Llei 35/21010, indicant que:

'...es preciso examinar la conexión funcional o instrumental entre la medida extintiva adoptada y el objetivo de hacer frente a la situación económica negativa, logrando un nuevo equilibrio que permita reducir las pérdidas o recuperar los beneficios. La doctrina de la Sala en la sentencia de contraste y en otras sentencias posteriores, como las de 15 de octubre de 2003 y 11 de junio de 2008 , tiende a considerar que cuando se acreditan pérdidas relevantes los despidos pueden tener un principio de justificación, pues con ellos 'se reducen directamente los costes de funcionamiento de la empresa, aumentando con ello las posibilidades de superación de su situación negativa', afirmándose también en ocasiones que 'si las pérdidas son continuadas y cuantiosas se presume en principio, salvo prueba en contrario, que la amortización de puestos de trabajo es una medida que coopera a la superación de la situación económica negativa'. Esta conclusión debe ser, sin embargo, matizada. Con carácter general es cierto que la reducción de los costes de personal contribuyen a reducir las pérdidas de una empresa. Pero esta conexión no es automática; no establece una relación directa entre el nivel de las pérdidas y el número de los despidos y tampoco puede verse como una presunción que desplace al trabajador despedido la carga de acreditar los hechos de los que pueda derivarse la falta de conexión entre la medida extintiva y el objetivo que ésta debe perseguir. Por ello, ni se puede presumir que la empresa por el solo hecho de tener pérdidas en su cuenta de resultados pueda prescindir libremente de todos o de alguno de sus trabajadores, ni tampoco se le puede exigir la prueba de un hecho futuro, que, en cuanto tal, no susceptible de ser acreditado, como sería el demostrar la contribución que la medida de despido pueda tener en relación con la situación económica negativa de la empresa. Lo que se debe exigir son indicios y argumentaciones suficientes para que el órgano judicial pueda llevar a cabo la ponderación que en cada caso conduzca a decidir de forma razonable acerca de la conexión que debe existir entre la situación de crisis y la medida de despido.'

És cert com diu el recurrent que la mera prova de l'existència de pèrdues no suposa la justificació de la mesura, ja que la decisió d'acomiadament ha de venir justificada per una circumstància individualitzada, de la que es dedueixi que la decisió ha estat raonable. Però també ho és que altres sentències, el TS, ha dit, respecte a la amortització del lloc de treball, (11 de juny de 2.008) que quan s'acrediten pèrdues rellevants, els acomiadaments poden tenir un principi de justificació, atès que amb ells 'se reducen directamente los costes de funcionamiento de la empresa, aumentando con ello las posibilidades de superación de su situación negativa', i s''afirma també que 'si las pérdidas son continuadas y cuantiosas se presume en principio, salvo prueba en contrario, que la amortización de puestos de trabajo es una medida que coopera a la superación de la situación económica negativa'.

En el cas que ens ocupa, s'ha acreditat que l'actor havia estat afectat per la decisió de suspensió de contractes, és cert que per 27 i no 45 dies, però també ho és que la autorització era de màxim i afectava a 283 persones. Tampoc es pot deixar de valorar que la decisió de suspensió va ser una mesura per evitar una mesura més drástica de pèrdua de llocs de treball, dins d'un pla de viabilitat i que el demandant estava dins del grup de treballadors que no va ser 'blindat' en el pacte amb la representació de personal i per tant, com diu el magistrat de instancia, es parteix de l'existència de una situació económica que justifica la mesura i de un dels llocs de treball de l'empresa que en el pacte amb la representació de personal no es consideren especialmente protegits. Vista la situació dificilment es pot arribar a la conclusió de què la mesura no estava justificada.

Per altra banda, s'ha de tenir en compte que respecte a decisions extintives coetànies a la del demandant ja s'ha pronunciat aquesta Sala, en els procediments que es diran, en el sentit de valorar la situación económica plantejada, estimant que donava lloc a justificar la mesura extintiva.

En aquest sentit es pot citar la sentència de 08 de febrer de 2011, recurs de suplicació 5337/2010 , en el cas de un treballador oficial tercera, es diu que:

'A juicio de la Sala, como ya hemos puesto de manifiesto en asuntos idénticos, tramitados como RS 415/2009 resuelto por Sentencia n º 7821/2009, de 29 de octubre , y RS 1373/2010, resuelto por Sentencia n º 4415/2010, de 17 de junio , la situación acreditada por la empresa es perfectamente incardinable en el concepto de 'situación económica negativa' al que alude el artículo 51.1 del ET y cuyos perfiles ha debido ir delimitando la jurisprudencia, debido a la ausencia de definición legal de la misma, entendiendo que la situación de pérdidas sostenidas puede equipararse a situación económica negativa, en el bien entendido de que ésta no ha de ser irreversible; así, en la STS de 29 de septiembre de 2008, ( RCUD 1659/2007 ), tras indicar que 'la justificación de un despido objetivo económico tiene que enjuiciarse a partir del análisis de tres elementos: el supuesto de hecho que determina el despido -'la situación negativa de la empresa'-, la finalidad que se asigna a la medida extintiva adoptada (atender a la necesidad de amortizar un puesto de trabajo con el fin de contribuir a superar una situación económica negativa) y 'la conexión de funcionalidad o instrumentalidad' entre la medida extintiva y la finalidad que se asigna', añade que la exigencia de que la situación económica negativa tenga necesariamente que superarse para justificar el despido surge de un error de partida, sin duda inducido por la nada acertada expresión legal, que se refiere a 'la superación de situaciones económicas negativas', recordando que la misma Sala ya en sentencia de 24 de abril de 1996 , que no se trata de que la medida extintiva garantice la efectiva superación de la crisis, sino que basta que pueda contribuir a ella, y añadiendo que la expresión 'superar' que, según el Diccionario de la Lengua, significa 'vencer obstáculos o dificultades', no puede entenderse en sentido literal, sino que hay que admitir que de lo que se trata es de adoptar las medidas de ajuste -terminación de la actividad, reducción de la plantilla- que se correspondan con las necesidades económicas de la empresa.... '

En la sentència dictada per aquesta Sala, el 22 de febrero de 2011, recurs núm:, 5199/2010 , es motiva també la procedencia de la mesura atenent a raonaments similars del recurs, que fem nostres, quan indica que:'En el present cas l'empresa va acreditar que durant els últims anys ha tingut unes pèrdues constants i cada vegada més grans (fet provat cinquè), que les vendes han anat disminuint en aquests últims 4 anys (fet provat sisè) i que ha elaborat un Pla de Viabilitat que contempla la reestructuració i reducció de plantilla, per tal de reduir el cost de personal. D'altra banda els fets al.legats per l'empresa en la carta d'acomiadament en cap cas han estat discutits per l'actor, per la qual cosa s'ha d'entendre que aquest els accepta com a vàlids.

Cal dir també, pel que fa a l'argument de l'actor de que l'empresa ja ha reduït més la plantilla del que es recull en el Pla de Viabilitat, que és un argument que no té consistència, perquè el Pla de Viabilitat és un projecte que indica unes mesures que l'empresa creu necessari prendre per tal de aconseguir que aquesta sigui rendible, però en cap cas s'ha de seguir al peu de la lletra, sinó que s'ha d'anar adequant a les circumstàncies en que aquesta es troba en cada moment, tal com correctament raona el jutge d'instància.

D'altra banda, té raó la demandada quan afirma que el fet de vendre els edificis no es pot qualificar com una millora de la situació de l'empresa. És cert que hi va haver l'any 2.008 uns beneficis per import de 11.292.431¿, tal com consta en el fet provat cinquè, però aquest fet va ser degut, única i exclusivament, a la venta dels citats edificis, és a dir, va ser conseqüència d'uns ingressos totalment extraordinaris i atípics i no resultat de l'activitat productiva de l'empresa. D'altra banda, com raona el magistrat 'a quo', en el fonament quart de la seva sentència, encara que s'incorporés a la comptabilitat de l'exercici 2008/2009 un pagament realitzat pel Grup Miba (antic propietari de les accions), de prop de dos milions i mig d'euros, al qual fa referència el recurrent, relatiu a compromisos pendents de la venda de les accions, la situació de pèrdues a 1 de gener de 2.009 no s'alteraria, atès que son de 4.413.802¿, segons el fet provat cinquè. Així, doncs, les causes econòmiques han quedat degudament acreditades.'

També s'arriba a aquesta conclusió en les sentències de 10 de noviembre de 2010, recurs 2010/4359, 17 de desembre 2010, recurs 4592/10; 11 de febrer de 2011, recurs: 5314/2010; 26 de gener de 2011, recurs: 4735/2010 , que valoren extincions de contracte de la mateixa demandada valorant la situación económica existent al moment de la de l'actor. La sentència d'aquesta Sala Social, 7577/09 , en sentit contrari, es refería a la situación de l'empresa en un anterior exercici, per la qual cosa no parteix de la mateixa valoració de fet.

Reiterant l'anterior criteri, aquesta Sala no pot fer més que reiterar la mateixa conclusió aplicada en el les sentències citades, ja que valoren la mateixa situació de fet, arribant a la conclusió de que la mesura adoptada per l'empresa reuneix els requisits de l' article 52- c) i 51.1 de l'E.T ., doncs les pèrdues s'han acreditat, i la mesura adoptada queda justificada, sense que es consideri desproporcionada en relació a la situació econòmica evidenciada i atenent al lloc de treball del demandant. En conseqüència, no s'aprecia la infracció de dret al.legada i s'ha de desestimar el recurs i confirmar la sentència de instància.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Victorino contra la sentència dictada pel Jutjat del Social 3 dels de Sabadell, en data 24 de gener de 2011, en les actuacions 774-2009 , en virtut de demanda deduïda per la citada part actora contra l'empresa SINTERMETAL, S.A., en reclamació per acomiadament, i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdició Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l' article 229 del text processal laboral , tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclós pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdició Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdició Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.