Sentencia SOCIAL Nº 4746/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2813/2017 de 14 de Julio de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG :08019 - 44 - 4 - 2015 - 8026580

SAR

Recurs de Suplicació: 2813/2017

IL LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 14 de juliol de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4746/2017

En el recurs de suplicació interposat per Jacinto a la sentència del Jutjat Social nº26 de Barcelona de data 17 d'octubre de 2016 dictada en el procediment núm. 579/2015 en el qual s'ha recorregut contra la part Lorenzo (Administrador Concursal), ELECTRO GALERY, S.L. i FONS DE GARANTIA SALARIAL (FOGASA), ha actuat com a ponent Il lm. Sr. DANIEL BARTOMEUS PLANA.

Antecedentes

Primer.En data 23 de juny de 2015 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 d'octubre de 2016 , que contenia la decisió següent:

'Que estimando lademandaorigen de las presentes actuaciones, promovida por D. Jacinto , contra la empresaElectro Galery S.L., el Administrador Concursal (D. Lorenzo ) y el Fondo de Garantía Salarial (Fogasa), sobredespido objetivo (y reclamación de cantidad), ACUERDO:

1ºDeclaro IMPROCEDENTE el despido sufrido por el actor el pasado día 31 de mayo de 2015, condenando a la empresaElectro Galery S.L.a estar y pasar por tal declaración, y a que readmita al demandante en su mismo puesto de trabajo y en iguales condiciones a las que regían la relación laboral con anterioridad al despido, con devolución de las cantidades percibidas en concepto de indemnización, y al abono de los salarios de tramitación, a razón de 62,16 euros brutos diarios; o, a su opción, que deberá ejercitar en el improrrogable plazo de cinco días, a que abone al actor una indemnización en cuantía de 56.410,20 euros, con compensación de la ya recibida.

2ºCondeno a la empresaElectro Galery S.L.a pagar al actor 2.787,36 euros brutos, más sus intereses moratorios, con arreglo a lo previsto en la legislación concursal.

3ºCondeno alAdministrador Concursala estar y pasar por los anteriores pronunciamientos, de conformidad con las obligaciones inherentes a su cargo.

4ºCondeno alFogasaa estar y pasar por los anteriores pronunciamientos, con arreglo a sus responsabilidades legales.'

Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

'1º.El demandante, D. Jacinto , mayor de edad, con DNI nº NUM000 , trabajaba por cuenta de la empresa Electro Galery S.L. (CIF nº B59862151), dedicada a la venta de electrodomésticos, con domicilio en la localidad de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), con las siguientes circunstancias profesionales: antigüedad de 13 de diciembre de 1991, categoría profesional de G3 encargado de establecimiento, y salario mensual de 1.890,71 euros brutos, incluida la parte proporcional de pagas extras.

2º.Con arreglo a las cuentas anuales de la sociedad demandada:

Importe neto de la cifra de negocios:

2012: 2.074.012,82 euros.

2013: 1.385.983,18 euros.

Gastos de personal:

2012: 530.115,65 euros.

2013: 381.458,31 euros.

Resultado de explotación:

2012: 476.782 euros de pérdidas.

2013: 240.886,74 euros de pérdidas.

Resultado del ejercicio:

2012: 318.198,61 euros de pérdidas.

2013: 196.986,44 euros de pérdidas.

3º.Por auto de fecha 15 de diciembre de 2014, dictado por el Juzgado de lo Mercantil nº 7 de Barcelona , en los autos nº 1002/2014, se declaró a la sociedad demandada en situación de concurso voluntario de acreedores, nombrando Administrador Concursal a D. Lorenzo , con funciones de simple intervención (documento nº 1 del ramo de prueba de la parte actora).

Por auto de fecha 23 de abril de 2015 se acordó abrir la fase de liquidación (documento nº 1 del ramo de prueba de la parte actora).

4º.El día 15 de mayo de 2015 la empresa demandada comunicó al actor su despido objetivo, por causas económicas, con efectos a fecha 31 de mayo de 2015, según carta que se da aquí por íntegramente reproducida (documento adjunto a la demanda).

En la misma se apuntaban como causas las siguientes:

'Los motivos de dicha decisión obedecen a la concurrencia de razones de índole económica.

A este respecto, debe señalarse que la situación económica de la compañía ha venido sufriendo en los últimos tiempos una notoria retracción de su actividad.

La actividad social, como es de Ud. conocido, se destina a la venta al menor de electrodomésticos.

Tal sector ha venido apreciando un notorio retroceso a resultas de la crisis que viene afectado, con carácter general, a la economía.

Así, la evolución en ventas de la sociedad se cuantifica en los siguientes importes anuales:

Año 2007 5.486.285

Año 2008 4.399.193

Año 2009 3.701.948

Año 2010 3.484.310

Año 2011 2.899.851

Año 2012 2.134.207

Año 2013 1.257.392

Como es de ver, la actividad social ha disminuido en su nivel de ventas, en la comparativa entre el año 2.007 y el año 2013, en un 78 %. Tal disminución ha sido sostenida en los últimos ejercicios viéndose incrementada, en sus perspectivas negativas, durante el año 2014 en el cual se ha agudizado tal disminución.

En el examen de las ventas comparativas entre los cuatro trimestres del año 2013 e iguales periodos del año 2014 se aprecian los siguientes importes:

1º Trimestre 310.019,49 231.781,94 -25,30%

2° Trimestre 306.330,17 198.414,22 -35,30%

3°Trimestre 361.920,89 202.009,77 -44,20%

4°Trimestre 279.121,46 181.203,47 -35,10%

En el primer trimestre del año 2015 las ventas cayeron hasta el valor de 72.419,25 euros lo que acredita la evidente paralización de la actividad económica de la empresa.

Tal perspectiva incidió negativamente en los resultados económicos de la sociedad cuyos balances arrojaron, en los citados años, los siguientes resultados:

Año 2007 46.986,00

Año 2008 29.095,00

Año 2009 18.591,00

Año 2010 24.020,00

Año 2011 -411.520,00

Año 2012 -318.196,61 Año 2013 -262.648,59 Año 2014 -279.376,81

Como consecuencia de tal situación económica fue precisa la formulación de solicitud de concurso voluntario el cual se sigue ante el Juzgado de lo Mercantil núm. 7 de los de Barcelona al número 1002/14-F habiéndose dictado auto de fecha 15 de diciembre de 2.014 declarando la situación de concurso lo que ha incidido aún más si cabe en la disminución de los ingresos de la sociedad.

Ya en ejercicios anteriores se decidió suprimir determinadas plazas de plantilla innecesarias ante la negativa situación económica tales como la de jefe de ventas o, el cierre progresivo de ciertas tiendas, netamente deficitarias, como la de Cornellà de Llobregat o la reducción de la estructura de personal en determinadas tiendas que vieron reducido ostensiblemente su nivel de ventas tales como Viladecans o El Carmel. Finalmente las citadas tiendas debieron ser cerradas.

Tal situación económica hizo necesario el cierre de nuevas tiendas al ser inasumible su mantenimiento en función de los ingresos que generaban. En tal sentido se hizo preciso el cierre de las tiendas de Esplugues de Llobregat, c/ Doctor Manuel Riera, 77 y Molins de Rei, Passeig del Terraplé, 30-32 así como la reducción de la plantilla de la tienda de Sant Feliu de Llobregat, Rambla Marquesa de Castellbell, 71 con la consiguiente extinción de parte de los contratos de trabajo del personal adscrito a las mismas.

En la actualidad la situación económica de la empresa conduce irremediablemente al cierre de actividades y a la consiguiente extinción de los tres únicos contratos de trabajo que subsistían en la empresa adscritos a la tienda de Rambla Marquesa de Casteilbeil, 71 de Sant Feliu de Llobregat, entre los cuales se cuenta el suyo.

Consecuentemente, nos vemos en la obligación de tener que proceder a la extinción de su contrato de trabajo.

Para la comprobación de los hechos expuestos, incluso asistido de persona perita, tiene Vd. a su disposición los libros y balances de la compañía que acreditan la veracidad de lo reflejado en el presente documento'.

En la propia carta de despido se cuantificaba la indemnización en 20.436,60 euros, excusando el pago por falta de liquidez.

5º.En la fecha del despido del actor las cuentas bancarias de la compañía demandada presentaban un saldo de 317,23 euros y de -72,15 euros.

6º.En el momento de ser declarada en concurso de acreedores la empresa demandada ocupaba a 6 trabajadores (incluido el demandante).

El día 9 de febrero de 2015 despidió, por causas objetivas, a dos trabajadores. El día 28 de febrero de 2015 a otro trabajador, también por causas objetivas. Y el día 31 de mayo de 2015, finalmente, despidió, también por causas objetivas, a los tres restantes (entre ellos el demandante).

7º.El demandante no ostenta, ni ha ostentado, la condición de representante unitario o sindical de los trabajadores (hecho no controvertido).'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària Lorenzo (Administrador Concursal) que va presentar escrit d'impugnació contra l'esmentat recurs. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Com a primer motiu de recurs de suplicació la representació lletrada de Roberto A Val sol licita la revisió de fets provats emparant-se en l' article 193.b) de la Llei Reguladora de la jurisdicció social i pretén la modificació del fet declarat provat sisè de la sentència d'instància en el qual consta la relació dels acomiadaments recents de la total plantilla i proposa que s'afegeixi que des del primer moment l'administrador del concurs coneixia que l'empresa era inviable i que necessàriament s'havia de liquidar, la qual cosa fonamenta en la prova documental a folis 125 a 131 que contenen l'extracte de moviments del compte bancari a que es refereix el fet provat cinquè.

És clar que el recurrent no proposa la incorporació d'un fet acreditat documentalment (els moviments del compte bancari), sinó la plasmació d'una deducció sobre la viabilitat de l'empresa concursada.

Cal seguir la doctrina plenament consolidada d'aquest tribunal en matèria de revisió de fets provats (per totes sTSJC 29.7.2011 recurs 1461/2011) en la qual s'ha establert que solament de manera excepcional el tribunal ha de fer ús de la facultat de modificar, fiscalitzant-la, la valoració de la prova feta pel Jutge d'instància, facultat que li està atribuïda per el supòsit de que els elements assenyalats com a revisoris, ofereixin una força de convicció tant alta que, a judici de la Sala, evidenciïn clarament un error que hagi patit el Jutge en l'apreciació de la prova sense necessitat de deduccions més o menys lògiques o raonables, ja que no es tracta d'una segona instància, i per tant no és adequada una anàlisi de la prova amb nova valoració de la totalitat de la informació avocada a judici, és al jutge d'instància a qui correspon apreciar els elements de convicció. Revisar la valoració fàctica feta a la sentència d'instància quant no consta l'evidència d'un error d'apreciació, suposaria substituir el criteri objectiu del jutge, la qual cosa és inacceptable ja que suposa un desplaçament en la funció de judicar que li correspon.

Atès doncs que no es denuncia un error del jutge en l'apreciació de la prova documental sinó que es pretén que el tribunal faci una valoració paral lela, si accedíssim a aquesta petició substituiríem el criteri de qui ha vist la fase probatòria amb immediació pel nostre, la qual cosa no és adequada en aquest recurs extraordinari de suplicació que respon a un esquema processal de instància única i no a la doble instància pròpia dels processos que admeten apel lació.

Correspon doncs desatendre aquest primer motiu de recurs.

SEGON.-Com a segon motiu de suplicació i a l'empara de l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la jurisdicció social , es denuncia infracció dels articles 51 i 52.c) de l'Estatut dels Treballadors i article 122.2.b) de la Llei Reguladora de la jurisdicció social i en definitiva es demana que amb revocació de la sentència d'instància es declari nul el comiat per frau de llei en relació a l'obligatorietat de seguir les prescripcions de l'extinció col lectiva de contractes i no de l'acomiadament individual per causes objectives.

L' article 51.1 ET estableix els límits entre les extincions de caràcter individual i les col lectives i els refereix a períodes de 90 dies, pel que aquí interessa es considera col lectiva l'extinció '[...] de los contratos de trabajo que afecten a la totalidad de la plantilla de la empresa, siempre que el número de trabajadores afectados sea superior a cinco, cuando aquel se produzca como consecuencia de la cesación total de su actividad empresarial fundada en las mismas causas anteriormente señaladas [...]'.

El propi article 51.1 conté una norma antifrau, la qual estableix: '[...] Cuando en periodos sucesivos de noventa días y con el objeto de eludir las previsiones contenidas en este artículo, la empresa realice extinciones de contratos al amparo de lo dispuesto en el artículo 52.c) en un número inferior a los umbrales señalados, y sin que concurran causas nuevas que justifiquen tal actuación, dichas nuevas extinciones se considerarán efectuadas en fraude de ley y serán declaradas nulas y sin efecto [...]'.

Així doncs, la norma general estableix que és col lectiva l'extinció contractual de la totalitat dels contractes en cassos de tancament sempre que la plantilla sigui superior a cinc treballadors i els acomiadaments es produeixin dins el període de 90 dies i hi ha una previsió per tal d'evitar la burla del precepte que inclou els comiats en successius períodes de 90 dies si s'han produït amb la finalitat d'evitar la qualificació col lectiva, en aquests cassos els comiats posteriors acordats per l'empresa en períodes successius de 90 dies i amb l'objecte d'eludir les previsions legals i amb número inferior al llindar límit però sense concurrència de noves causes justificatives han de ser declarats nuls quan concorren dades o indicis que permetin apreciar frau.

TERCER.-En aquest cas, hi ha una primera sèrie de tres comiats al febrer i una segona sèrie de tres comiats més al maig, de forma que entre els primers i els segons passen més de 90 dies i per tan no s'aplica la lògica del paràgraf primer de l'article 51.1, sinó que per declarar que es tracta d'acomiadament col lectiu cal anar al paràgraf final del mateix apartat primer i en conseqüència caldria declarar que els successius acomiadaments s'han efectuat precisament amb la finalitat d'eludir les previsions previstes per als comiats col lectius i que els sis comiats responen a una única sola causa.

És difícil mantenir que les causes objectives de la primera sèrie de comiats siguin distintes de les de la segona, per això la sentència de 3.2.2016 del Jutjat 12 de Barcelona (sent núm 39/16 ) referida al treballador Fulgencio declara la nul litat del comiat, no consta la fermesa d'aquella sentència, però sorprèn que la posterior sentència del jutjat 26 no hi faci referència ja que la part demandant no solament l'havia citada sinó que fins i tot en va aportar una còpia incorporada com a prova documental al procediment (foli 50).

A la carta en que es comunica l'extinció del contracte del demandant, l'empresa dona una explicació basada únicament en causes econòmiques (fet provat 4t) es tracta de la mateixa justificació que s'addueix a l'acomiadament de que tracta la sentència del Jutjat 12 i res no fa pensar que sigui distinta en els altres quatre cassos, la qual cosa aferma la sospita de que des del primer moment ja s'estigués preparant el tancament total de l'empresa que finalment es produeix quan s'obre la fase de liquidació del concurs i es tanca el centre de St Feliu, últim que quedava en funcionament.

Aquest Tribunal a declarat (sent 21.11.2014 Recurs 4061/2014 ) que la norma antifrau del paràgraf final de l'article 51.1 estableix una espècie de presumpció de frau en els cassos de comiats per degotall en períodes successius de 90 dies i per la mateixa causa '[...] si el empresario realiza otras extinciones en momentos temporales próximos de los que se pueda presumir que sabía que las iba a adoptar, y que no lo hizo para eludir el procedimiento de los despidos colectivos. De apreciarse esa intención, esas extinciones cabe computarlas por constituir fraude de ley, a efectos del computo, en aplicación de lo dispuesto en el artículo 6.4 Código Civil [...]', en el mateix sentit sentència de 16.12.2011 (Recurs 2492/2011 ) [...] el despido se considera en fraude conforme al último párrafo del art.51.1 ET , siempre que no concurran nuevas causas que justifiquen tal actuación, correspondiéndole la prueba de las mismas a la empresa. En tal sentido, el trabajador puede aducir [...] la nulidad por existir fraude por ' goteo' ( art.51.1 último párrafo [...]'.

En conseqüència, atès que l'empresa no ha acreditat que els distints acomiadaments de febrer i maig responguin a causes distintes del tancament que finalment es va produir, correspon aplicar la clàusula antifrau del paràgraf final de l'article 51.1 i declarar la nul litat de l'acomiadament del demandant per frau atesa la intenció d'eludir les previsions per als acomiadaments col lectius. La Sala rebutja l'argumentació de la sentència d'instància segons la qual el fet que la intervenció judicial del concurs actuï sota vigilància del jutge mercantil allunya la sospita de frau, la única cosa que allunyaria aquesta sospita seria l'efectiva acreditació de que l'acomiadament del demandant respon a causes distintes de la dels anteriors, la qual cosa ni tan sols s'ha intentat acreditar.

QUART.-Per disposició de l' article 122.2.b) de la llei Reguladora de la jurisdicció social , correspon declarar nul l'acomiadament impugnat.

CINQUÈ.-Atès l' article 123.2 LRJS en relació a l' article 55.6 ET , un cop declarada la nul litat de l'acomiadament cal condemnar l'empresa a la readmissió del treballador i al pagament dels salaris deixats de percebre des de la data de l'acomiadament (31.5.2015) fins a la data d'aquesta sentència a raó de 62,16 € diaris.

Atesos els raonaments anteriors,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació interposat per la representació de Jacinto i revocar la sentència de 17.10.2016 del Jutjat social número 26 de Barcelona dictada a les actuacions 579-15.

Estimar en tot la demanda presentada per Jacinto i declarar nul l'acomiadament del demandant de data 31.5.2015.

Condemnar l'empresa demandada Electro Galery SL que readmeti el trebalaldor acomiadat i a més que li pagui els salaris deixats de percebre des del 31.5.2015 fins a la data en que la readmissió sigui efectiva.

Confirmar a més la condemna a Electro Galery SL que pagui al demandant 2.787,36 € en concepte de salaris, més els interessos de mora d'acord al que preveu l' article 59.1 de la Llei Concursal .

Absolem l'administrador concursal sense prejudici de les obligacions referides al compliment d'aquesta sentència.

Absolem el Fons de Garantia Salarial sense prejudici de les eventuals responsabilitats en aplicació de l'article 33 de l'Estatut dels Treballadors.

No correspon pronunciament sobre costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0937 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.