Sentencia Social Nº 4763/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 630/2013 de 05 de Julio de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LM. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ

Barcelona, 5 de juliol de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4763/2013

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 1 de juny de 2012 dictada en el procediment núm. 635/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Sonia , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 11 de juliol de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 1 de juny de 2012 , que contenia la decisió següent:

' ESTIMO EN PARTE LA DEMANDA interpuesta por Sonia contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamación de INCAPACIDAD derivada de ENFERMEDAD COMUN y desestimando la pretensión principal de declaración de incapacidad permanente absoluta, declaro a la misma en situación de INCAPACIDAD PERMANENTE EN GRADO DE TOTAL derivada de ENFERMEDAD COMÚN, condenando al Instituto Nacional de la Seguridad Social a estar y pasar por tal declaración y al abono de una pensión del 55% sobre la base reguladora de 1.203,36euros, con las revalorizaciones y mínimos legales que le correspondan en su caso, y fecha de efectos económicos condicionada al cese en el trabajo del actor tras la notificación de esta sentencia. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1.- Sonia con D.N.I. NUM000 nacido el NUM001 /1973 está afiliado a la Seguridad Social, y en situación de alta en el Régimen General con el núm. NUM002 . La profesión habitual de la actora es especialista-fabrica material plástico.

2.- En fecha 14/05/2009 inició situación de incapacidad temporal. El 09/11/2010 agotó el subsidio. Se prorrogó su situación hasta la fecha de la resolución de la incapacidad permanente.

Reconocido por el ICAM en 05/04/2011 emitió informe por el que determinó que se hallaba afecto de: trastorno depresivo no especificado que no cumple criterios de depresión mayor. Trastorno conversivo. Dificultad a la deambulación. Exploración neurológica y exploraciones complementarias normales.

3.- Iniciada la vía administrativa en solicitud del reconocimiento de pensión por incapacidad ante la Dirección Provincial del INSS de Barcelona se declaró en fecha 27/04/2011 no haber lugar a declarar al trabajador en grado alguno de incapacidad permanente, extinguiendo desde esa fecha la situación de incapacidad temporal. La vía administrativa se agotó mediante la interposición de reclamación previa que fue desestimada por el INSS de forma expresa por resolución de 01/06/2011.

4.- La parte demandante posee el periodo mínimo de cotización exigido. Ha prestado servicios por cuenta ajena con contrato de trabajo a tiempo parcial.

5.-La base reguladora de la prestación por incapacidad permanente asciende a 1.203,36euros. La fecha de efectos de la prestación condicionada al cese en el trabajo del actor tras la notificación de la sentencia que en su caso declare la incapacidad.

6.- Sonia que presenta antecedentes de lupus cutáneo sin datos analíticos o clínicos que sugieran enfermedad autoinmune sistémica y se halla afectada de trastorno depresivo en tratamiento no especificado, altralgias generalizadas de larga evolución en grandes articulaciones, dificultad a la deambulación con parestesias y temblores en EE.II. desde 2009 usando muletas y relacionándose ello con la valoración de un Trastorno conversivo, presentando exploración neurológica y exploraciones complementarias normales.

7.- Tras la extinción de la incapacidad temporal la actora se ha reincorporado a la empresa pero no en su puesto de trabajo sino que ha sido trasladada a otro puesto de trabajo en que realiza funciones de verificación, sentada en una silla y verifica el trabajo de otros operarios y son otros operarios los que trasladas los productos para que los pueda verificar.

8.- La actora tras la extinción de la incapacidad temporal paso en la empresa un reconocimiento de salud a cargo de Egarsat, Sociedad de Prevención que la valoró apto con restricciones temporales señalando que debían evitarse tareas de bipedestación prolongada durante los siguientes 6 meses debiendo pasar nuevo reconocimiento en noviembre de 2011.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda i declara al demandant en situació d'incapacitat permanent en grau de total, per a la seva professió habitual, derivada de malaltia comuna, presenta recurs el Lletrat de l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, que ha estat impugnat.

SEGON.Com a primer i únic motiu del recurs, emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei reguladora de la jurisdicció social , L 36/2011, el recurrent denúncia la infracció de l' article 137.4 de la LGSS , indicant que les patologies declarades provades no incapaciten al demandant per a l'exercici de la seva professió habitual.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. D'altra banda, pel que fa al grau de total, com s'indica a la STS de 26.06.1991 , l'art. 137, en referir-se a la incapacitat permanent total -en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb l'establert a l'art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969- la refereix a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut d estacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986 , entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

Doncs bé, en el present cas l'actora, de habitual especialista fàbrica material de plàstic, es declara en el fet provat sisè, que pateix antecedents de lupus, altràlgies generalitzades de llarga evolució en les articulacions, dificultat de deambulació, amb parestèsies i tremolors en EEII, usa bastons anglesos per caminar, es relaciona la malaltia amb el 'trastorn conversiu'. L'Entitat Gestora no nega les patologies descrites, però indica que conserva la demandant capacitat per a realitzar les tasques pròpies de la seva professió.

La magistrada de instància valora amb detall, que la professió de l'actora requereix bipedestar durant la jornada laboral o part d'ella, controlant màquines i processos de fabricació, alimentant màquines de producció, que la actora no pot portar a terme mentre precisa bastons per restar dreta, que cal agafan amb les mans. Acorde amb aquest raonament, la sentència de instància, valora que les malalties actuals limiten a l'actora per a les tasques essencials de la seva professió, valoració que assumeix aquesta Sala, ja que la professió de la demandant exigeix efectivament uns requeriments, tal com s'han descrit pels quals es troba impossibilitada, encara que té capacitat residual per a la realització d'una altra professió que no li comporti els indicats esforços físics. Els previs raonaments han de comportar, en conseqüència, la desestimació del recurs de l'INSS i la confirmació de la sentència dictada pel Jutjat Social que declarava a la demandant en situació d'incapacitat permanent en grau de total i el dret a la pensió corresponent.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem el recurs interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en el procediment seguit a instància de Sonia per incapacitat permanent, derivada de malaltia comuna, i confirmem la sentència dictada en data 1 de juny de 2012, pel Jutjat Social 6 dels de Barcelona, en el procediment seguit en aquell jutjat amb el número 635-2011, contra la referida Entitat Gestora, que declarava a l'actora en situació d' incapacitat permanent en grau de total, derivada de malaltia comuna, i el dret a la pensió corresponent.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.