Sentencia Social Nº 4765/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 215/2013 de 05 de Julio de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LM. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ

Barcelona, 5 de juliol de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4765/2013

En el recurs de suplicació interposat per Institut Nacional de la Seguretat Social i Carmela a la sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 1 de juny de 2012 dictada en el procediment núm. 134/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 15 de febrer de 2012 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 1 de juny de 2012 , que contenia la decisió següent: ' QUE DEBO ESTIMAR Y ESTIMO la demanda formulada por Dª Carmela contra el INSS y en consecuencia DEBO DECLARAR Y DECLARO A LA DEMANDANTE EN SITUACIÓN DE INCAPACIDAD PERMANENTE TOTAL PARA EL EJERCICIO DE SU PROFESION HABITUAL DE AUXILIAR ADMINISTRATIVO y en consecuencia DEBO CONDENAR Y CONDENO a la entidad demandada a estar y pasar por la presente declaración y declarar el derecho del actor de percibir una pensión mensual vitalicia equivalente al 55% de su base reguladora de 161,16 euros mensuales, con las mejoras y revalorizaciones legales y todo ello con fecha de efectos de 19 de octubre de 2011. Sin expresa condena en costas. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante Dª Carmela , con DNI número NUM000 figura afiliada al Régimen general de la Seguridad Social con número de afiliación NUM001 siendo la profesion habitual de la demandante la de Auxiliar Administrativa y con fecha de nacimiento de NUM002 de 1970.

SEGUNDO.- Por resolución del INSS de fecha 25 de noviembre de 2011 se declaro al demandante como no afecto de ningún grado de incapacidad permanente derivada de enfermedad común, siendo valorada según el dictamen emitido por el ICAM en fecha 19 de octubre de 2011 como afecta de ESPONDILOARTROSIS CERVICO-DORSO LUMBAR INCIPIENTE. GONARTROSIS IZQUIERDA POSTRAUMATICA. ANTIGUA FC DE TIBIA IZQUIERDA TRATADA MEDIANTE OSTEOSISNTESIS. TRASTORNO DISTIMICO DE MODERADA INTENSIDAD.

TERCERO.- No conforme con la precitada resolución por la demandante fue formulada reclamación previa, que fue desestimada en los términos que constan en el procedimiento, quedando agotada la vía administrativa.

CUARTO.- Las lesiones que acredita la demandante se concretan en AFECTACION DE AMBAS RODILLAS CON DOLOR, ARTROSIS Y LIMITACION FUNCIONAL CON PREDOMINIO EN LA RODILLA IZQUIERDA. DOLOR Y LIMITACION FUNCIONAL EN EL TOBILLO IZQUIERDO. HOPOTROFIA MUSCULAR EN LA EXTREMIDAD INFERIOR IZQUIERDA. SINDROME ANSIOSO DEPRESIVO MODERADO GRAVE Y ANSIOSA MUY INVALIDANTE. ENURESIS E INCONTINENCIA DIURNA.

QUINTO.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 161,16 euros y la fecha de efectos es de 19 de octubre de 2011, extremo no controvertido entre las partes.

Tercer.Contra aquesta sentència varen interposar recursos de suplicació, ambdues parts, que varen formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i, el Sr. Carmela va impugnar el del contrari. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda en part i declara al demandant en situació d'incapacitat permanent en grau de total, per a la seva professió habitual, derivada de malaltia comuna, presenta recurs el Lletrat de l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, demanant la revocació de la incapacitat permanent, recurs que ha estat impugnat. També presenta recurs la part demandant que interessa la declaració de incapacitat en el grau d'absoluta.

SEGON.Els dos recursos poden ser examinats conjuntament, ja que al.leguen com a infringida la mateixa norma jurídica, emparat en un únic motiu, per l'apartat c) de l' article 193 de la Llei reguladora de la jurisdicció social , L 36/2011. Les dues parts al.leguen la infracció de l' article 137 de la LGSS , en els apartats 137.4 (INSS) i 134-5 (actor), discrepant del grau de incapacitat que ha resolt el magistrat de instància.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. D'altra banda, pel que fa al grau de total, com s'indica a la STS de 26.06.1991 , l'art. 137, en referir-se a la incapacitat permanent total -en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb l'establert a l'art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969- la refereix a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986 , entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat. El grau d'absoluta, requereix, tal com la doctrina cassacional ve insistint, que la persona afectada no tingui capacitat residual per a realitzar cap professió u ofici, tal com es diu en les sentències, -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988 , 21.10.1988 , 07.11.1988 , 09.03.1989 , 17.03.1999 , 13.06.1999 , 27.07.1989 , 23.02.1990 , 27.02.1990 , 14.06.1990 , etc.- en que 'la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables'.

TERCER.Doncs bé, en el present cas l'actor, de professió habitual AUXILIAR ADMINISTRATIVA, pateix una patologia que afecta, en síntesi, als dos genolls, amb artrosi i limitació funcional en el turmell esquerra, hipotròfia muscular en extremitat esquerra, posttraumàtica, derivada de complicada fractura de tibia, enuresis i incontinència urinària i síndrome ansiós depressiu, que es descriu com a moderat-greu i ansiós i 'molt invalidant'.

Aquesta Sala considera que valorant en el seu conjunt les patologies descrites, la demanant no té capacitat per a realitzar les tasques pròpies de la professió d'auxiliar administrativa, però tampoc li queda capacitat residual per a una altra professió, atès que te limitat el desplaçament al treball, la bipedestació, deambulació, però tampoc pot fer una activitat sedentària, a causa de la greu afectació psíquica que pateix, i en aquest punt s'ha de tenir en compte que qualsevol treball exigeix una mínima capacitat de concentració i equilibri psíquic, així com capacitat de relació amb terceres persones, que pel que es descriu en el fet provat quart, que qualifica la depressió de 'grave y muy invalidante', no es pot valorar que mantingui la demanant. S'ha d'afegir a aquestes patologies la enuresis i incontinència diürna, que limita encara més la incorporació a qualsevol feina, encara que sigui sedentària. Per tant, si bé el recurs de l'INSS no pot prosperar, per tot el que s'ha argumentat, entenem que el magistrat de instància si que incorre en infracció de dret quan valora que a la demandant - que declara en situació d'incapacitat permanent total per la professió d'auxiliar administrativa - li resta capacitat residual per una altra professió, doncs entenem que amb tantes limitacions com es descriuen, la capacitat de reinsertar-se en una altra feina, si no millora l'estat de salut de l'actora, no es pot valorar en termes elementals d'eficàcia i rentabilitat socialment acceptable. S'ha d'estimar doncs el recurs de la demanant i estimar la pretensió principal de la demanda, declarant a l'actora en situació d'incapacitat permanent en grau d'absoluta i el dret a la prestació corresponent.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i estimem el recurs de suplicació interposat per Carmela , en el procediment seguit a instància de la citada treballadora demandant, per incapacitat permanent, i revoquem la sentència dictada en data 1 de juny de 2012, pel Jutjat Social 33 dels de Barcelona, en el procediment seguit en aquell jutjat amb el número 134-2012, contra la referida Entitat Gestora.

Estimem la pretensió principal de la demanda i declarem a la demandant en situació d'incapacitat permanent en grau d'absoluta, amb dret a percebre la prestació per valor del 100% de la base reguladora inicial de 161,16 euros, des de la data d'efectes del dia 19 d'octubre de 2011, més els mínims i increments legals que corresponguin, condemnant a la part demandada a estar i passar per aquesta declaració i al pagament de la pensió declarada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.