Sentencia Social Nº 4855/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1556/2015 de 20 de Julio de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 1556/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 20 de juliol de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4855/2015

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 12 de novembre de 2014 dictada en el procediment núm. 1268/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Moises , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 27-12-12 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de novembre de 2014 , que contenia la decisió següent:

que, estimando parcialmente la demanda interpuesta por Moises contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social,

1) debo declarar y declaro a la parte demandante en situación de incapacidad permanente absoluta, derivada de enfermedad común, con derecho a una pensión equivalente a un 100% de una base reguladora mensual de 717,36 euros, con efectos económicos desde la fecha de notificación de esta sentencia, condicionados a la baja en el Régimen Especial de la Seguridad Social para Trabajadores Autónomos, con los incrementos y revalorizaciones correspondientes y con cargo al indicado régimen;

2) debo condenar y condeno al Instituto demandado a abonar dicha pensión a la parte demandante, absolviéndole de las restantes peticiones formuladas contra él en la demanda.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º- La parte demandante, Moises , nacida el NUM000 .55, está encuadrada en el Régimen Especial de la Seguridad Social para Trabajadores Autónomos (RETA) en la actividad de venta ambulante.

2º- El 21.9.12, la parte demandante inició proceso de incapacidad temporal derivado de enfermedad común.

El 30.10.12, la parte demandante fue reconocida por el Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), que emitió alta médica con propuesta de incapacidad permanente.

El INSS, mediante resolución de 19.11.12, acordó denegar prestaciones de incapacidad permanente y extinguir la situación de incapacidad temporal con efectos a la fecha de la resolución.

3º- La parte demandante formuló reclamación previa, que le fue desestimada.

4º- La parte demandante padece:

- Antecedentes de desprendimiento de retina y membrana epiretiniana de ojo derecho, por el que fue intervenido quirúrgicamente. En la actualidad, la agudeza visual con corrección es de cuenta dedos en ojo derecho y 0,4 en el ojo izquierdo.

- Gonartrosis bilateral con clínica de gonalgia.

5º- La base reguladora de las prestaciones de incapacidad permanente absoluta o total para su profesión habitual es de 717,36 euros mensuales.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social demandat contra la Sentència que estima declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta, és per examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

El demandant presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten

Segon.- En aquest objecte del recurs, el Ens recurrent denuncia la infracció de l'article núm. 137. 5 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny). Es refereix a l'agudesa visual que queda provada conforme compta dits amb el Ull Dret, i presenta 0,4 visió en l'Ull Esquerre, de forma que conclou que te una visió monocular i per tant amb capacitat residual que li permet qualsevol activitat que no precisi continuïtat ni visió exquisida, i manté que el seu professiograma de venedora ambulant no presenta requeriments de continuïtat i eficàcia visual, de manera que no merita cap incapacitat permanent per a la seva professió.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la treballadora, el quart fet provat de la relació fàctica no atacat confirma una patologia derivada de despreniment de retina i membrana epiretiniana de l'ull dret, intervinguda quirúrgicament, amb agudesa visual de comptar dits amb aquest ull. Agudesa visual de 0,4 en l'ull esquerre. Gonartrosi bilateral amb clínica de gonàlgia.

El quadre visual és el determinant per decidir el grau d'incapacitat, devent tenir present que l'ull dret és pràcticament cec, i l'ull esquerre pateix una disminució de la visió de mes del 50%, ja que acusa agudesa visual del 0,4%. Tal com aquesta Sala Social del TSJ de Catalunya ha vingut mantenint en les nostres Sentències de 19 de maig de 2010 i de 28 de gener de 2014 que cita la instància a les quals ens remetem , com en la de 20 de gener de 2012 ( rec. 3848/2011 ), és d'aplicació de forma orientativa allò dispost per l'article núm. 41, d) del Decret de 22 de juny de 1956 que aprova el Text Refós de la Legislació d'Accidents de Treball i Reglament per a la seva aplicació.

El dèficit visual del demandant, crònic i permanent, irreversible i incurable comporten una limitació funcional severa també per treballs sedentaris i amb poca exigència visual, perquè el dèficit d'agudesa visual és incompatible amb qualsevol activitat laboral amb el rendiment i eficàcia exigible en el mercat de treball, doncs la prestació de serveis ha de comportar que sigui rendible i ha de comportar hàbit i eficàcia, juntament amb responsabilitat, encara que es tracti de les mes senzilles, doncs una mínima atenció i visió és imprescindible per dur-la a cap. Tal com raona la sentència, les limitacions que presenta no li poden permetre efectuar altres tasques que requereixin menor aptitud de visió del treball encomanat que la que presenta.

Conseqüentment el demandant es troba impedit per a realitzar un treball per compte propi o per compte d'altre amb la professionalitat, eficàcia i hàbit exigits en el mercat del treball, de forma que concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per declarar-lo en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 12 de novembre de 2014 dictada pel Jutjat Social núm. 25 de Barcelona en el procediment núm. 1268/2012, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.