Sentencia Social Nº 4893/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2498/2015 de 20 de Julio de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 2498/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 20 de juliol de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4893/2015

En el recurs de suplicació interposat per Salome i INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) a la sentència del Jutjat Social 1 Terrassa de data 31 d'octubre de 2014 dictada en el procediment núm. 150/2014, en el qual s'ha recorregut ambdues parts, ha actuat com a ponent Il· lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 20-2-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 31 d'octubre de 2014 , que contenia la decisió següent:

Que debo estimar y estimo la demanda interpuesta por Dª. Salome contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, de modo que debo revocar y revoco la resolución administrativa de fecha 12.12.2013, así como la desestimatoria de la reclamación previa de fecha 23.1.2014, declarando, con desestimación del grado de IP absoluta, el derecho de la actora al reconocimiento del grado de incapacidad permanente total para la profesión habitual de enfermera, sobre una base reguladora de 2.768,05 euros mensuales (porcentaje del 55%), más revalorizaciones y mejoras, siendo la fecha de efectos jurídicos el 26.11.2013 (sin perjuicio de que los efectos económicos tengan como fecha inicial la del cese en el trabajo), condenando al organismo público demandado a estar y pasar por la presente resolución.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º.- Dª. Salome , nacida el NUM000 .1966, de profesión habitual enfermera en el Hospital de Terrassa (desde el 24.11.1987), inició proceso de IT x enfermedad común (con diagnóstico código 789 -sensibilidad abdominal- y lumbociatalgia izquierda persistente sin respuesta a infiltraciones de clínica del dolor) en fecha 1.5.2012. Dicha situación se prorrogó por el INSS, mediante resolución de fecha 3.5.2013, tras agotamiento de los 365 días el 30.4.2013, por 180 días al considerar como 'posible su reincorporación laboral'.

En fecha 2.10.2013, el INSS, con efectos de 9.10.2013, dictó resolución de extinción de la situación de IT por alta médica de la demandante. Mediante sentencia firme de este Juzgado (autos nº 920/2013), de fecha 19 de junio de 2014, aclarada el 11.7.2014, se revocó el alta médica de fecha 2.10.2013, con efectos de 9.10.2013 (folios nº 141 a 150).

2º.- Conforme a su profesiograma de enfermera, la demandante debe, ente otras funciones, ayudar a los pacientes a entrar en las habitaciones, a desvestir a los enfermoes, ponerles la bata, colocarlos en la litera, taparlos con una sábana y subir las barandillas, tomando y registrando las constantes vitales, controlando el carro de medicación y atendiendo a los familiares; estando expuesta en tales tareas a riesgos biológicos, sensibilización al látex, contacto con pacientes con microorganismos resistentes, riesgos psicosociales de interacción con el entorno y vulnerabilidad ante conductas agresivas (folios nº 23 a 26, 51, 52, 75, 76).

3º.- La actora se sometió a IQ de la hernia discal L5-S1 en enero de 2013, mediante laminectomía con descompresión del agujero de conjunción. Con posterioridad, ha sido diagnosticada, a 18.10.2013, de sensibilidad química y ambiental múltiple de grado moderado a intenso (II-III) ligado a síndrome de sensibilización cerebral central, síndrome de fatiga crónica moderado (grado II), fibromialgia grado I (12/18 puntos gatillo), síndrome seca de mucosas, hiperlaxitud ligamentosa-ortostatismo y migraña. Se prescribe médicamente una leve actividad física suave, en períodos cortos, sin sobreesfuerzos; calor local en zonas de dolor; evitar sobreesfuerzos mínimos y estresores psicológicos; dieta biológica sin grasas o derivados animales ni lácteos ni gluten ni tabaco; evitación de contacto con productos químicos volátiles, ambientales, cambios térmicos bruscos o radiaciones electromagnéticas (folios nº 20 a 22, 27, 49 reverso, 50, 65, 66, 82, 83).

4º.- El 3.1.2014, la Unidad de Salud Laboral (USL) del Consorci Sanitari de Terrassa indica: a) que tras la IQ de enero de 2013 por lumbalgia crónica con radiculopatía, la actora padece dolor inguinocrural izquierdo, con limitación de la movilidad activa de la columna lumbar y EVA dolor 5/10 residual, parestesias en la EI izquierda, realizando las AVD con severas limitaciones; b) durante 2012 fue sometida a estudios por la unidad de alergología, por episodios de rash facial, brazos y piernas en relación con tratamiento AINES por lumbalgias, evidenciándose urticaria por intolerancia a AINES, intolerancia a histamina y erupción facial con pregabalina; c) diagnóstico de SFC de grado moderado en octubre de 2013, con fatiga física actual a pequeños esfuerzos y dolor osteomuscular difuso de predominio en muñecas y zona antebraquial, ralentización de memoria de retención de hechos inmediatos y dificultades de concentración, así como síndrome de mucosas secas (folios nº 27, 28, 66 reverso, 67, 123 y 124).

La USL del CST indica que la actora tiene especial sensibilidad para su profesión habitual en cuanto al riesgo psicosocial y al riesgo osteo-muscular (movilización de pacientes, bipedestación prolongada), además de padecer SFC y SQM que la limitan para AVD, entendiendo que no reúne, en el momento actual, las condiciones de idoneidad sanitario-laboral para su puesto de trabajo de enfermera (folios nº 28, 96 reverso, 124).

5º.- Desde el 9.10.2013, la actora ha disfrutado de vacaciones, festivos y permiso retribuido por premio de fidelización (10.10.2013 a 15.1.2014), de vacaciones del año en curso (16.1.2014 a 14.2.2014). Además, ha cursado nuevos procesos de IT x EC tras el alta médica en los siguientes períodos: 19.2.2014 a 28.2.2014 (con diagnóstico de urticaria no especificada) y desde el 10.4.2014. El 4.3.2014 se marchó a casa una hora antes de finalizar su jornada laboral por razones de salud; el 5.3.2014 no acude a trabajar por visita al médico de cabecera; los días 6 y 25 de marzo, 7, 8 y 9 de abril de 2014 no acude al trabajo por razones de salud, siéndole concedidos tres días de libre disposición y dos festivos de convenio, cursando nuevo proceso de IT el 10.4.2014 (folios nº 117 a 122 y 154 a 165).

6º.- En fecha 14.1.2014, la actora ha sido asignada, por razones de salud laboral ex art. 25 LPRL (patología osteomuscular, SFC y SQM), a tareas administrativas en la biblioteca del Hospital de Terrassa, por imposibilidad de trabajar en el SEM y en el servicio de urgencias, iniciando su prestación el 17.2.2014, sin resultado por el momento satisfactorio de adaptación trabajo/salud (folios nº 110, 111 a 114).

7º.- El INSS desestimó la petición de reconocimiento de grado de IP cursada por la demandante el 25.10.2013, mediante resolución de fecha 12.12.2013, con base en el dictamen del ICAM de fecha 26.11.2013 (así como en el dictamen de la CEI de 3.12.2013), que diagnostica las siguientes dolencias: hernia discal L5- S1 intervenida, lumbalgia sin radiculopatía, síndrome de fatiga crónica, síndrome de sensibilidad química múltiple en tratamiento -aunque el diagnóstico del ICAM refiere también 'trastornos del disco lumbar y otros, con radiculopatía'- (folios nº 7, 47, 53 reverso, 54, 64, 70 reverso, 71, 86, 93 reverso, 94, 100).

8º.- Impugnada la resolución de 12.12.2013 mediante la preceptiva reclamación previa el 14.1.2014, ésta fue desestimada por resolución de fecha 23.1.2014 (folios nº 9 a 13, 68 a 70, 97 reverso a 99).

9º.- La Base Reguladora de la prestación asciende a 2.768,05 euros y la fecha de efectos es el 26.11.2013 (folios nº 8, 55, 72 reverso y 101).

10º.- La actora padece las siguientes dolencias: SQM de grado moderado a intenso (II-III), tratado con cetirizina, ligado a síndrome de sensibilización cerebral central, con sensibilidad múltiple a alérgenos químicos, especialmente a los volátiles, intolerancia alimentaria y al estrés físico y ambiental, así como a los cambios de temperatura bruscos y a las ondas electromagnéticas; síndrome de fatiga crónica moderado (grado II); fibromialgia grado I (16/18 puntos gatillo); síndrome seca de mucosas (Söjgren); hiperlaxitud ligamentosa-ortostatismo; migraña (folios nº 20 a 22 -Barnaclínic-, 113 -USL del CST- y 166 -Medical Osma, S.L.-; pericial del Dr. Ambrosio -folios nº 41 a 44-).

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora i demandada van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar (part actora). Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de la demandant contra la Sentència que estima declarar-la en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna per la seva professió d'infermera, és per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Al seu torn, el Institut Nacional de la Seguretat Social presenta recurs amb el mateix objecte, que la treballadora impugna per escrit en el qual s'hi oposa amb els arguments que hi consten.

Segon.- La demandant denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137,5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta. El Institut Nacional de la Seguretat Social denuncia la infracció de l'apartat 4 del mateix article núm. 137 de la LGSS..

La recurrent manté que ha quedat acreditat que pateix un procés de deteriorament evolutiu negatiu. Ha set diagnosticada de Sensibilitat química i Fatiga crònica pel Hospital Clínic Provincial de Barcelona, i no pot fer esforços mínims ni patir estrès psicològic. Es remet extensament a les seqüències cronològiques de les patologies en relació a la vicissituds professionals, en base als documents mèdics que cita. Es remet a la professió d'infermera per la qual queda inhabilitada, i a la doctrina jurisprudencial sobre la interpretació dels requisits de la incapacitat permanent absoluta que transcriu extensament i segueix el criteri d'aquesta Sala Social del TSJ de Catalunya sobre la SFC.. Argumenta que presenta grau III de la Sensibilitat química múltiple i Fibromiàlgia amb 12/18 punts sensibles, de forma que és creditora de la incapacitat permanent absoluta postulada com a pretensió principal. Conclou que de forma progressiva veu limitada la seva vida diària,afectada pels agents ambientals sense sortir pràcticament de casa.

El Ens gestor manté en el seu recurs que la treballadora no és creditora de la incapacitat permanent total reconeguda en la sentència, perquè el fet provat desè recull pràcticament el diagnòstic i limitacions contingudes en informe del ICAM. de 26 de novembre de 2013, referint-se a la hèrnia discal lumbar intervinguda quirúrgicament, i a la Síndrome de Fatiga Crònica i la Síndrome Química Múltiple. Considera que no queda provat el canvi de tasques ni de categoria, i menys en la biblioteca del Hospital de Terrassa, espai tancat. Conclou que no és creditora de cap incapacitat permanent com va resoldre la via administrativa.

Partim de la relació fàctica de la sentència, no atacada per cap dels recurrents, de forma que estem al quadre de salut i limitacions que consten en el desè fet provat el qual explicita que pateix una Síndrome Química Múltiple ambiental moderada-intensa ( II-III) lligada a Síndrome de sensibilització cerebral central amb sensibilitat múltiple a al lèrgens químics, especialment als volàtils, intolerància alimentària i estrès físic i ambiental, així com als canvis de temperatura bruscs i a les ones electromagnètiques; SFC (II), fibromiàlgia grau I ( 16/18 punts sensibles); síndrome sec de mucoses (Söjgren), hiper laxitud lligaments i orto estatisme, migranya.

Tercer.- La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i que la qualificació de la incapacitat permanent total suposa la impossibilitat de dur a cap les fonamentals tasques de la professió habitual encara que pugui desplegar una professió lleugera o sedentària, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme una professió, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball habitual o també per al sedentari, és respectivament total o absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

El conjunt de patologies i seqüeles reconegudes declarades provades porten a considerar, pels raonaments judicials de la instància en el Tercer Fonament de Dret que, si be presenta serioses i importants patologies com la SQM, la SFC. , la Síndrome de mucosa seca i la fibromialgià, ara per ara no presenten una entitat severa sinó moderada en el conjunt del quadre patològic i de l'estat de salut de la demandant, de forma que no te impedida una activitat amb requeriments lleugers i esforços físics mínims, sedentaris o de canvis posturals corporals freqüents, sense perjudici dels tractaments mèdics pal liatius que hagi de seguir, els quals persegueixen el control i estabilitat de les patologies neurològiques i les referides la hèrnia discal lumbar intervinguda amb lumbàlgia. Desestimem en conseqüència el recurs de la treballadora.

La Sala coincideix i es remet a la motivació judicial de la instància en els Tercer i Quart Fonaments de Dret, pels quals el magistrat conclou que el conjunt de l'estat de salut de la treballadora impedeix que pugui exercir les fonamentals tasques de la seva professió habitual, atenent a l'estadi actual de la SQM, SFC, i als problemes ossi articulars lumbars amb radiculopatia, que comporten mobilitat limitada a la flexió extensió del cos per dolor, en relació a la professió d'infermera que exigeix força i esforç en la cura i mobilització de malalts i pacients, i exposició als agents de riscs biològics, per sensibilitat al làtex, per contacte amb microorganismes resistents, riscs psicosocials amb l'entorn, , etc..

El conjunt de les patologies recollides en el desè fet provat presenten una entitat de gravetat suficient per impedir dur cap les fonamentals tasques de la seva professió, de forma que desestimem el recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social, amb confirmació de l sentència de la instància.

En conseqüència, la demandant reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137. 4 de la Llei General de la Seguretat Social, sense que l'estat actual del quadre patològic en el seu conjunt li impedeixi desplegar activitats sedentàries, semisedentàries i lleugeres com exigeix l'apartat 5 de la mateixa norma, de forma que confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la Sra. Salome i pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 31 d'octubre de 2014 dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Terrassa en el procediment núm. 150/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.