Sentencia Social Nº 4945/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2819/2006 de 03 de Julio de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 3 de juliol de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4945/2007

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 2 Granollers de data 23 de juny de 2005 dictada en el procediment núm. 623/2004 en

el qual s'ha recorregut contra la part Mutua Asepeyo i Guillermo , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 27 de setembre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de juny de 2005, que contenia la decisió següent:

"Que estimo la demanda interpuesta por Don Guillermo contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y MUTUA ASEPEYO de A.T. y E.P. , sobre INVALIDEZ PERMANENTE ABSOLUTA para todo trabajo, derivada de enfermedad común, y declaro que el actor se halla en situación de Invalidez Permanente en grado de absoluta para todo trabajo por lo que condeno a la demandada a reconocer y pagar al actor una pensión del 100% de la base reguladora mensual de 844,31 Euros con efectos desde 09-03-04, y ello en la forma legal y reglamentariamente establecida."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor, afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General, nació el día 29-5-47 y su última profesión trabajada es la de Oficial Construcción.

SEGUNDO.- La contingencia determinante de la invalidez solicitada es la de enfermedad común (Folio 49).

TERCERO.- El actor, que fue reconocido médicamente por el CRAM el 09-03-04, sufre las dolencias y limitaciones siguientes ( folios 50,53, 90 y 95):

INFARTO DE MIOCARDIO (ABRIL/03) .CARDIOPATÍA ISQUÉMICA. ENFERMEDAD CORONARIA DE TRES VASOS NO APTO PARA LA REVASCULARIZACIÓN. ANGOR DE ESFUERZO DISNEA A PEQUEÑOS/MEDIAN OS ESFUERZOS. FACTOR DE EYECCIÓN DEL 46%. LIMITADO PARA LA DEAMBULACION ( PARA CADA 100 MTS). POR CLAUDICACIÓN INTERMITENTE DE AMBAS EXTREMIDADES INTERIORES, A PESAR DEL TRATAMIENTO. DE DIFÍCIL SOLUCIÓN POR LA PATOLOGÍA BASE DEL PACIENTE. ESTADIO II B. HEPATOPATÍA ENÓLICA POR HÁBITO ENÓLICO IMPORTANTE.

CUARTO.- El INSS reconoció al actor la prestación de Incapacidad Permanente en grado de Total para la profesión habitual (Cualificada) por resolución de 03-05-04 sobre la base regulador ade 844,31 Euros, procenaje del 75 % y efectos desde 03-05-04 ( folios 33 a 35).

QUINTO.- El actor causó baja por fin de contrato en la empresa EDIFICA 2 BARNA S.L., en fecha 9-6-03, pasando a percibir la prestación de Incapacidad Temporal desde el 09-03-04 hasta el 0-04- 04 en régimen de pago directo ( folios 43,46, y 47).

Tercer. Contra aquesta sentència la part codemandada l'INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma Don. Guillermo . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat social demandat planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191c) de la Llei de procediment laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- L'objecte del recurs te com a motiu la denuncia per infracció en l'aplicació de l' article núm. 137.5 de la Llei general de la Seguretat social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència que cita. Argumenta que la demandant pot dur a cap feines sedentàries, perquè la cardiopatia és estable i només el limita per a esforços grans o moderats, i la isquèmia crònica a les extremitats inferiors el limita per a la claudicació als 300 metres. Cita doctrina jurisprudencial.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes ) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la LGSS. la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de tentabilitat i rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el tercer fet provat de la relació fàctica que no ha sigut atacat, refereix una patología física i cardíaca severa amb claudicació intermitent a la deambulació de les dues extremitats a cent metres malgrat el tractament, atès l'àngor d'esforç i la dísnea a petits i mitjans esforços. També pateix hepatopatia enòlica. Aquest quadre patològic redueix de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme activitats lucratives per compte d'altre o pròpia amb rendiment acceptable, i és condicionant clara per impossibilitar una activitat laboral sedentària o semisedentària amb normalitat, habitualitat, un mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre, degut al seu conjunt i sobre tot perquè te un valor molt baix de fracció d'ejecció que significa que la funció cardíaca és molt poc eficient amb molt baixa capacitat de bombeig que comporta limitació d'oxigenació dels teixits amb dísnea als mínims esforços i claudicació a la deambulació en trajectes curs de cent metres, tal com també es raona en el quart fonament de dret de la sentència.

En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent-se confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Granollers de data 23 de juny de 2005 dictada en el procediment núm. 623/2004 , seguit a instància Don. Guillermo contra MUTUA ASEPEYO i l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, que confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.