Sentencia Social Nº 4946/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3216/2006 de 03 de Julio de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 3 de juliol de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4946/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 22 de desembre de 2005 dictada en el procediment núm. 562/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Luz , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 29 de juliol de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de desembre de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Acceptar la demanda interposada per Luz , contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, per tant, declaro a la demandant en situació d'Incapacitat Permanent en grau de Absoluta, derivada de malaltia comuna, amb dret a percebre una prestació mensual i vitalícia del 100 per cent de la base reguladora de 647,40 euros mensuals, mes les revaloritzacions i millores corresponents, amb efectes económics des de 23/3/2005, i condemno a l'Institut Nacional de la Seguretat Social a reconéixer i abonar l'esmentada prestació".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMER.- La demandant Luz , nascuda el dia 27/1/1959 i afiliada a la Seguretat Social amb el nº NUM000 , prestava serveis com a Cuinera per compte d'altri.

SEGON.- En situació d'incapacitat temporal des del dia 26/5/2004, va ésser alta amb proposta d'incapaditat el 23/3/2005, i es va iniciar expedient per la valoració d'Incapacitat Permanent, en el que es va emetre el 20/5/2005 informe la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats, i l'Entitat Gestora demandada va dictar resolució el dia 23/5/2005, en la que reconeix a la demandant en situació d'Incapacitat Permanent en grau de Total, derivada de malaltia comuna, i com a conseqüència del següent quadre clínic:"Miocardiopatia dilatada idiopatica con moderada disfunción sistólica (FE:38 %) y disnea de esfuerzo secundaria. Herniorrafia inguinal dcha. con eventración de malla (03-05)".

TERCER.- Disconforme amb l'anterior resolució, va interposar Reclamació Prèvia, que fou desestimada per nova resolució de 1/7/2005.

QUART.- Les lesions que afecten a a demandant, amb el caràcter de cròniques o la qualificació de permanents i presumiblement definitives, son les descrites a la Resolució Administrativa i esmentades en l'anterior apartat segon, a les que cal afegir hipertensió arterial i dislipemia en tractament i control, i trastorn ansiós depressiu moderat de caràcter reactiu.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat social demandat planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191c) de la Llei de procediment laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- L'objecte del recurs te com a motiu la denuncia per infracció en l'aplicació de l' article núm. 137.5 de la Llei general de la Seguretat social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència que cita. Argumenta que la demandant pot dur a cap feines sedentàries, perquè la cardiopatia és estable i només la limita per a esforços grans o moderats, i el trastorn ansiós depressiu reactiu a la patologia orgànica és de grau moderat i compensat. Cita doctrina jurisprudencial.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la LGSS. la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de tentabilitat i rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normas laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inquestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el quart fet provat de la relació fàctica que no ha sigut atacat, refereix una patología física i cardíaca severa. Aquest quadre patològic redueix de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme activitats lucratives per compte d'altre o pròpia amb rendiment acceptable, i és condicionant clara per impossibilitar una activitat laboral sedentària o semisedentària amb normalitat, habitualitat, un mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre, degut al seu conjunt i sobre tot perquè té un valor molt baix de fracció d'ejecció que significa que la funció cardíaca és molt poc eficient amb molt baixa capacitat de bombeig que comporta limitació d'oxigenació dels teixits amb dísnea als mínims esforços i ocasionalment en repós, tal com consta amb en l'afirmació judicial amb valor fàctic en el segon Fonament de Dret de la sentència.

En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent-se confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 21 de Barcelona de data 22 de desembre de 2005 dictada en el procediment núm. 562/2005 seguit a instància de Luz contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, que confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.