Sentencia Social Nº 4952/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 396/2006 de 18 de Junio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 18 de juny de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4952/2009

En el recurs de suplicació interposat per Teodoro a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 11 de febrer de 2008 dictada en el procediment núm. 396/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de

la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), MUTUA ASEPEYO i Bundy, S.A., ha actuat com a ponent Il· lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 8 de juny de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 de febrer de 2008, que contenia la decisió següent:

"DESESTIMO la demanda presentada por Don Teodoro contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, Tesorería General de la Seguridad Social, Mutua Asepeyo y la mercantil BUNDY S.A. (actualmente TI GROUP AUTOMOTIVE SYSTEMS, S.A.) en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE (REVISIÓN DE GRADO) y absuelvo a los demandados de las pretensiones de la demanda.

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Don Teodoro , con fecha de nacimiento el día 28-08-1940, con DNI núm. NUM000 , fue declarado en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual derivada de accidente de trabajo por resolución de 29- 11-1990, sobre la base del siguiente cuadro residual: "Artrodesis tibio astragalina derecha",

Segundo.- Presentó una solicitud de revisión el 16-11-2005. En fecha 16-13-01-2006 el INSS dictó resolución declarando no haber lugar a revisar el grado de incapacidad declarado porque las secuelas que presenta siguen constituyendo en la actualidad el mismo grado de incapacidad permanente reconocido en su día. Según dictamen médico emitido por el ICAM el presenta las siguientes lesiones: "Artrodesis tibio-astragalina D. Artrosis moderada generalizada. Lesiones quísticas renales bilaterales, sin signos de malignidad. Esteatosis hepática".

Tercero.- Frente a dicha resolución el actor interpuso reclamación previa el 1-03-2006, que fue desestimada por resolución de 24- 04-2006 que puso fin a la vía administrativa.

Cuarto.-. La base reguladora de la prestación propuesta por el INSS es de 11.932,26 euros y los efectos 14-01-2006.

Quinto.- La parte demandante padece "Artrodesis tibio-astragalina derecha. Artrosis moderada generalizada. Lesiones quísticas renales bilaterales, sin signos de malignidad. Síndrome subacromial bilateral. Hepatopatía crónica por esteatosis hepática, en control médico. Hiperplasia benigna de próstata. Hipertensión arterial en control y tratamiento. Hiperglucemia. Gonartrosis bilateral leve-moderada. Condropatía rotuliana con degeneración muxoide meniscal en rodilla derecha. Osteopenia rodilla derecha. Hernia de hiato en control y tratamiento. Dispepsia atípica en control y tratamiento. Hipoacusia bilateral por trauma sonoro para sonidos agudos: OD -39,1% - OI: 37,5%. Síndrome seco en tratamiento"-

Sexto.- Por sentencia del Juzgado de lo Social nº 27 de Barcelona de 23 de marzo de 2006 fue desestimada demanda interpuesta por el actor, confirmada por la Sala Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña el 27-11-2007, sobre la base del siguiente cuadro residual: "Artrodesis subastragalina derecha. Osteopenia pie derecho. Cervicoartrosis C6-C7. Espondiloartrosis moderada. Síndrome subacromial bilateral. Hepatopatía crónica por esteatosis hepática. Hiperplasia benigna de próstata. HTA. Hiperglucemia. Gonartrosis bilateral. Osteopenia rodilla derecha. Hernia de hiatos. Dispepsia atípica en control y tratamiento. Hipoacusia bilateral por trauma sonoro para sonidos agudos: OD -39,1% - OI: 37,5%. Síndrome seco en tratamiento".

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que elva impugnar en forma, MUTUA ASEPEYO . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Pel demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar la incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que van acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total l'any 1990. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- El demandant denuncia la violació per no aplicació del núm. 2 de l'article núm. 143 i l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RDLegislatiu 1/1994 de 20 de juny ) i al lega en síntesi, que concorren les condicions exigides, atès que els fonaments de dret de la sentència parteixen de l'aparició de noves patologies diferents de l'artrodesi tibio astragalina dreta que va donar lloc a la incapacitat permanent total, que és una osteopatologia articular de caràcter degeneratiu. Argumenta que el quadre de les lesions i seqüeles recollit en el fet provat cinquè comporta unes limitacions funcionals per activitats que comportin bipedestació, deambulació prolongada i sobrecàrrega de les extremitats tal com la mateixa sentència motiva, de forma que la amplia limitació funcional queda reconeguda i provada pels informes mèdics que cita.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que, per a declarar la existència d'una incapacitat permanent, ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica no atacat, reflecteix un conjunt de patiments importants però no amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, ja que l'artrodesi generalitzada és moderada, les lesions quístiques renals bilaterals no són malignes ; la patologia hepàtica es troba en control mèdic i tractament com la hiperplàsia de pròstata o la hipertensió arterial , la hiperglucèmia, o la síndrome subacromial bilateral, la entitat de la qual no consta, i la hèrnia de hiatus o la dispèpsia o la síndrome seca. La gonartrosi bilateral és lleu moderada, i la patologia de condropatia rotuliana pot ser susceptible de pròtesi del genoll. La hipacúsia bilateral és mostra per a sons aguts. El conjunt de les lesions i seqüeles no les considerem limitin de manera absoluta per a treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre en tasques lleugeres i d'alternància postural.

Per tant s'ha de desestimar aquest motiu ja que no concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, atès que l'evolució de les lesions que van donar lloc a la declaració d'incapacitat total l'any 1990 no s'han agreujat de forma significativa i les noves que actualment presenta en el seu conjunt no incapaciten funcionalment per a tot tipus d'activitat com hem dit, de manera que la suma de les lesions objectivades no tenen l'entitat suficients per a ser declarat en situació d'incapacitat absoluta i no es compleix el previst en l'article de 143 de la Llei General de la Seguretat Social .

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Teodoro contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 19 de Barcelona de 11 de febrer de 2008, dictada en el procediment núm. 396/2006 i seguit a instància de l'esmentat recurrent contra MUTUA ASEPEYO, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i BUNDY, S.A., i la confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.