Sentencia Social Nº 4970/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2372/2007 de 04 de Julio de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 4 de juliol de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4970/2007

En el recurs de suplicació interposat per Jaime a la sentència del Jutjat Social 1 Terrassa de data 15 de gener de 2007 dictada en el procediment núm. 526/2006 en

el qual s'ha recorregut contra la part MANENT CASANOVAS, S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 19 d'octubre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de gener de 2007 , que contenia la decisió següent: " Que, desestimando la demanda interpuesta por D. Jaime contra MANENT CASANOVAS S.A. declaro procedente la decisión extintiva que ha afectado al actor "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1. El actor ha prestado servicios por cuenta y dependencia de la sociedad demandada, dedicada a la actividad textil (confección) desde el 22 de noviembre de 1967, con una categoría profesional de C-8 un salario de 1.557,57 euros al mes con prorrata de pagas extra.

2. El actor no ostenta la condición de representante legal o sindical de los trabajadores, ni lo ha sido en el año anterior.

3. El actor, prestaba servicios en el centro de trabajo sito en la calle Collita, n° 9 de Rubí. El actor prestaba servicios en la sección de corte, aunque anteriormente había estado en la sección de almacén (o envío). El actor ha permanecido en la sección de corte en los ocho años anteriores a la extinción.

4. Investrónica Sistemas, empresa encargada del mantenimiento y reparación de la maquinaria de la sección de corte, remitió a la demandada las cartas aportadas corno documentos n° 28 y 29 de la demandada, que se dan por reproducidos.

5. La sociedad demandada dio por extinguido el contrato del actor con efectos de 22 de septiembre de 2006 por los motivos señalados en la comunicación entregada al efecto, que obra en autos y que se da por reproducida.

6. A consecuencia de la anterior decisión la empresa demandada ha cerrado su sección de corte, pasando a contratar las labores de corte a otras empresas.

7. La sociedad demandada puso a disposición del actor una indemnización de 19.350 euros y la suma de 1.127,18 euros, correspondiente al periodo de preaviso. La sociedad demandada abonó al actor la suma de 22.734,57 euros correspondientes a indemnización, partes proporcionales y retribuciones devengadas.

8. El actor presta servicios por cuenta y dependencia de un tercero desde el 27 de septiembre de 2006, sin que conste el importe preciso de sus retribuciones.

9. Se ha intentado sin avenencia la conciliación previa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda i declara la procedència de la decisió extintiva, acordada per la demandada per causa objectiva, presenta recurs la part actora que ha estat impugnat. Interessa el recurrent com a primer motiu, per la via de l' article 191 b) de la LPL , la modificació de fets provats, concretament dels que es diran:

a)Tercer i quart, dels que proposa un relat alternatiu

b)Afegir un desè i onzè, amb el contingut que proposa

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades

Dels documents de contrasta que cita el recurrent, concretament els folis 61 i 62, no expressen el suposat error del jutjador a partir del qual proposa un relat alternatiu, ja que són cartes dirigides a la demandada per part de l'entitat "Investronica Sistemas", que comuniquen la manca de possibilitat de reparar la màquina que ha quedat obsoleta INVESCUT SC-3, que es dedueix que és la de tall a la que es remet la carta extintiva (foli 34 de les actuacions). En conseqüència, no tenint suport documental la valoració proposada, ha de ser desestimat aquest motiu del recurs, respecte a la revisió dels fets provats tercer i quart.

Per altra banda, pel que fa a la addició de nous fets provats, es basa en la referència al compte de resultats (folis 82 a 136), dels quals es dedueix concretament la redacció proposada, que resulta transcendent pel que fa als resultats de l'explotació, per la qual cosa s'ha d'estimar la inclusió de la valoració que indica el recurrent, ja que és la conclusió directa de la documental aportada per la demandada, doncs la omissió total del relat fàctic a la situació econòmica de la companyia, qüestió sobre la qual s'ha practicat prova, s'ha de considerar un error , ja que és un element a tenir en compte en la valoració jurídica de l'adequació de la mesura. Aquest error manifest per omissió, pot ser integrat a la vista dels informes de l'impost de societats declarat per la companyia demandada dels anys 2003-2004, que cita el recurrent. Així, s'aprecia que en l'impost de societats de 2003, la demandada declara uns resultats en beneficis de 263.737,17 euros (foli 90), tot i la compensació de uns resultats negatius de l'any 1996 (foli 94). En la declaració del mateix impost pels l'any 2004 i 2005, declara uns beneficis de 29.483,61 euros i 28.653,74, respectivament, que aplica a reserves voluntàries, respectivament (folis 111 i 131).

S'ha d'atendre doncs la petició d'incloure en el relat fàctic el fet provat desè amb el contingut estrictament relatiu a la situació econòmica de l'empresa, estimant en part la modificació proposada, amb el tenor literal següent:

"10º. La empresa ofrece una cuenta de resultado saneada. "

Respecte a la darrera modificació proposada, també s'evidencia que l'empresa ha contractat a personal, sense que consti que sigui de la mateixa categoria que el demandant i en la secció de magatzem. Així, es dedueix de la documental que cita el recurrent, consistent en un quadre de totes les contractacions realitzades en el darrer any, tal com evidencia el foli 64. Per la qual cosa es pot atendre la petició de incorporació de un nou fet provat onze, relatiu a noves contractacions, si bé cal precisar que són inferiors les contractacions a les baixes per incapacitat temporal que també consten en el quadre, tal con invoca l'escrit de impugnació. S'ha d'afegir doncs un fet provat onzè amb el tenor literal següent:

"11. La empresa ha admitido y está admitiendo personal en la sección de almacén per medio de empresas de trabajo temporal, si bien las contrataciones del año anterior son inferiores a las bajas por enfermedad".

SEGON. Per la via de l' article 191 c) de la LPL , al.lega també el recurrent la infracció de normes substantives, que concreta en l' article 51.1 del ET en relació al 122.2.d) de la LPL , demanant la nul.litat de la mesura per apreciació del que anomena "irracionalitat", que es podria reconduir per frau de llei, indicant que l'empresa acomiada a l'actor que té una gran antiguitat per contractar posteriorment a personal temporal i salaris més baixos.

Però aquesta al.legació es fonamenta en un fet no acreditat, i per altra banda no te el seu suport en la normativa que cita, reguladora dels requisits de la mesura quan es tracta de un acomiadament col.lectiu.

TERCER. Cita en segon lloc com a norma substantiva infringida per la sentència, l' article 52.c) del ET , en relació a la jurisprudència continguda en les sentències del TS de 14 de juny de 1996, 28 de gener de 1998, així com l' article 123.2 de la LPL, en relació amb l'article 53.4 del ET . Respecte a les causes organitzatives i de producció, al.legades en el present cas per l'empresa demandada per a justificar la mesura extintiva, cita el recurrent la sentència del TS, Sala Social, de 21 de juliol de 2003, rec. 4454/2002 (RJ 20037165), amb cita de les anteriors de la mateixa Sala de 13 de febrer de 2002 i 19 de març de 2002, que resumeixen la doctrina en interpretació de l' article 52.c) del ET . Indica el recurrent que per justificar un acomiadament per causes organitzatives i de producció, en resum, segons la norma jurídica i la jurisprudència citades, calen dos requisits: a) que concòrrin les causes organitzatives i de producció al.legades per l'empresari com a justificatives de la mesura i, b) que la extinció del contracte tingui com a finalitat superar les dificultats que impideixin el bon funcionament de l'empresa, ja sigui per la seva posició competitiva en el mercat o per l'exigència de la demanda, a través de una millor organització dels recursos. És a dir, la justificació no pot venir solament de que la mesura sigui més beneficiosa per la companyia, o permeti optimitzar recursos o tenir més beneficis, sinó la superació de les dificultats que impideixin el bon funcionament de l'empresa.

QUART. La sentència del TS, de 10-05-2006, RCUD núm. ..... , fent un resum de la doctrina dictada respecte al article 52.c del ET , indica literalment que:

"QUINTO.- Referido a empresas u organizaciones, el término genérico "dificultades", que el art. 52.c. ET EDL 1995/13475 utiliza para describir la coyuntura de la empresa afectada por las "causas técnicas, organizativas o de producción" justificativas del despido, es sinónimo de problemas de gestión o pérdidas de eficiencia en una u otra de las áreas en que se despliega su actividad. En el momento del despido tales problemas de gestión o pérdidas de eficiencia han de ser perceptibles u objetivables, y no meramente hipotéticos. Caracteriza, por tanto, al supuesto de hecho del art. 52.c. ET que la amortización del puesto de trabajo que justifica el despido es la que responde o reacciona frente a dificultades ya actualizadas y acreditadas, y no la que resulta de otros proyectos, iniciativas o anticipaciones del empresario, que podrían justificar el recurso a otras medidas de reorganización o mejora de gestión ( STS 17-5-2005 , rec. 2363/2004 EDJ 2005/108914 ), pero no el despido objetivo por causas empresariales.

La indicada exigencia de actualización y acreditación de dificultades, problemas de gestión o pérdidas de eficiencia se mantiene, como ha declarado esta Sala de lo Social del Tribunal Supremo ( STS 30-9-1998, rec. 7586 y STS 21-7-2003, rec. 4454/2002 EDJ 2003/116076 ), en los supuestos de amortización de puestos de trabajo por subcontratación o exteriorización de actividades productivas o comerciales. Ahora bien, a diferencia de lo que sucedía en la redacción de la Ley 11/1994 EDL 1994/16072 (vigente cuando se dictó la STS 30-9 -98, citada), a partir de la modificación del art. 52.c. ET EDL 1995/13475 establecida en la Ley 63/1997 EDL 1997/25449 , las "dificultades" que justifican la modalidad de despido descrita en el mismo no necesitan ser de tal entidad que pongan en peligro la viabilidad futura de la empresa o del empleo en la misma.

Basta, como se dice literalmente en la redacción actual del precepto, con que "impidan" su "buen funcionamiento", refiriendo éste bien a las "exigencias de la demanda", bien a la "posición competitiva en el mercado". La primera expresión alude a lo que la propia ley llama "causas productivas", que surgen "en la esfera o ámbito de los productos o servicios que la empresa pretende colocar en el mercado", mientras que la segunda apunta indistintamente a las "causas técnicas", relativas a los "medios o instrumentos de producción" y a las "causas organizativas", que surgen "en la esfera o ámbito de los sistemas y métodos de trabajo del personal" ( STS 14-6-1996, rec. 3099 EDJ 1996/5083 ).

Cómo se han de manifestar o concretar estas dificultades o problemas de gestión en la vida de las empresas es cuestión que depende de factores diversos. Entre ellos hay que contar, desde luego, el sector y el tipo de actividad al que se dedican y la esfera o ámbito de afectación sobre el que inciden. En todo caso, como ha dicho la sentencia recién citada, la "concreción" de las dificultades o problemas de gestión empresarial contemplados en el art. 52.c. ET EDL 1995/13475 "se refleja normalmente en cifras o datos desfavorables de producción, o de costes de factores, o de explotación empresarial, tales como resultados negativos en las cuentas del balance, escasa productividad del trabajo, retraso tecnológico respecto de los competidores, obsolescencia o pérdida de cuota de mercado en los productos o servicios, etcétera".

CINQUÈ. En el cas que ens ocupa, resulta dels fets provats, tal com han quedat integrats que no ha quedat acreditada una causa justificativa de la mesura adoptada per la companyia demandada, ja que si bé s'acredita la externalització del servei de "tall" per haver quedat obsoleta la seva maquinària, no resulta provada la necessitat de l'empresa d'adoptar la mesura per a la superació de dificultats econòmiques concretes o de la seva posició competitiva en el mercat. Malgrat sigui deduïble que la mesura li comporti majors beneficis, no és aquesta la exigència que per a la justificació de l'acomiadament regula l'article 52 c), quan estableix que la necessitat ha d'estar "objectivament acreditada" i imposa a l'empresari la càrrega d'acreditar que la causa es necessària "per a superar les dificultats que impedeixin el bon funcionament de l'empresa, ja sigui per una posició competitiva en el mercat o per les exigències de la demanda".

SISÈ. La conclusió ha de ser doncs la revocació de la sentència de instància, amb la qualificació de la manca de justificació de la mesura i la improcedència de la decisió extintiva, amb les conseqüències que estableix l' article 55-4 de la LET, aprovat per R.D.Leg. 1/1995, de 24 de març i arts. 110, 123-2 de la LPL. aprovada per R.D.Leg. 1/1995 de 7 d'abril , amb el dret a una indemnització per valor de 45 per any treballat, amb prorrata mensual dels períodes inferiors, des de la data de inici de la prestació de serveis a la del seu acomiadament efectiu, amb el límit de 42 mensualitats. Ja que consta una prestació de serveis de l'actor de un total de 38 anys i deu mesos, el valor de la indemnització ascendiria a 90.730,2 euros, que supera el límit legal, per la qual cosa s'ha d'establir en un total de 42 mensualitats, que equivalen a 65.417,94 euros.

Ja que el demandant ha cobrat una part de la indemnització, concretament un total de 19.350 euros, aquesta quantia ha de ser compensada, tal com estableix l' article 123-4 de la LPL , xifrant-se el valor restant en 46.067,94 euros. També s'ha d'acordar el descompte dels salaris de tramitació per constar en el fet provat vuitè que el demandant presta serveis en una altra empresa, tal com preveu l' article 56.1.b) del ET , en la quantia que cal acreditar en execució de sentència, des del dia 27 de setembre de 2006, fins a la data en què consti la finalització del contracte, si s'escau.

Atesos els preceptes legals citats,

Fallo

Que estimem el recurs de suplicació interposat per Jaime en el procediment seguit per acomiadament contra l'empresa MANENT CASANOVAS, S.A., contra la sentència dictada pel jutjat social 1 de Terrassa en data 15 de gener de 2007 , recaiguda en les actuacions 526-06, i, en conseqüència revoquem la sentència impugnada, declarant la improcedència de l'acomiadament efectuat per l'empresa amb data d'efectes del dia 22 de setembre de 2006.

Condemnem a l'empresa demandada a què opti entre la readmissió del treballador o al pagament de la indemnització addicional de 46.067,94 euros.

S'adverteix que en el cas que opti per la indemnització ho haurà de manifestar de forma expressa, per escrit o compareixença, en el termini de 5 dies hàbils des de la notificació d'aquesta sentència, i que la manca d'opció expressa serà equivalent a la opció tàcita per la readmissió.

Sigui quina sigui la opció efectuada condemnem també a l'empresa demandada al pagament dels salaris de tramitació, dels quals podran ser compensades les retribucions cobrades per l'actor, que consta que prestava serveis per compte de una altra empresa, des del dia 27 de setembre de 2006, el valor de les quals podran ser acreditades en execució de sentència.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.