Sentencia Social Nº 4974/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2852/2006 de 04 de Julio de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 4 de juliol de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4974/2007

En el recurs de suplicació interposat per Carlos Manuel i Antonio a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 12 de maig de 2005 dictada en el procediment núm. 875/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part INDUSTRIES MDM SL, ha

Antecedentes

Primer. En data 25 d'octubre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Sancions als treballadors, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de maig de 2005 , que contenia la decisió següent: " Que desestimando integramente la demanda interpuesta por Carlos Manuel y Antonio contra INDUSTRIES MDM S.L. debo confirmar y confirmo la sanción impugnada, y debo absolver y absuelvo a la demandada del resto de pedimentos que se formulan contra ella en la demanda "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Los demandantes, vienen prestando sus servicios para la

empresa demandada con arreglo a las siguientes circunstancias:

Carlos Manuel : antigüedad de 11/12/96, categoría profesional de Oficial 2 y salario de 15.478,11 euros anuales.

Antonio : antigüedad 24/5/97, categoría profesional de Oficial 2 y salario de 15.478,11 euros anuales.

(no controvertido, salario según. convenio colectivo derivados del Cemento de Tarragona DOGC 212.04)

SEGUNDO.- La empresa remitió a los actores carta de 27.9.04 y de 5.10.04, Carlos Manuel y Antonio , respectivamente del siguiente tenor literal:

"La Dirección de la empresa, en uso de las facultades que le confiere el artículo 70 del Convenio Colectivo de derivados del Cemento de la provincia de Tarragona , ha decidido imponerle una sanción de cinco días de suspensión de empleo y sueldo, como consecuencia de la reincidencia en la conducta calificada de falta tipificada como leve en el art. 67 del mencionado Convenio, basada en los siguientes hechos:

El día 14 de septiembre de 2004, se le volvió a comunicar, esta vez por escrito, y hasta el día de hoy, continúa sin ir a fichar para desayunar.

El día 23 de septiembre de 2004 realizó una jornada de 10 horas (de 07.00 a 17.00 horas), modificando Vs. Unilateralmente la jornada que tienen establecida por la empresa.

El día 24 de septiembre de 2004 realizó una jornada de 6 horas (de 7.00 a 13.00 horas), modificando Us. Unilateralmente la jornada que tienen establecida por a empresa."

La carta indicaba que la sanción sería cumplida entre el 28 de septiembre y el 2 de octubre Carlos Manuel , y entre el 6 de octubre y el 10 de octubre Antonio . (Cartas de sancion obrantes en ambos ramos de prueba)

TERCERO.- Ambos demandantes recibieron carta de la empresa el 14 de septiembre de 2004 por la que se les recordaba que su horario de trabajo era entre las 7:00 de la mañana y las 15:00 horas de la tarde, y que para el bocadillo tenían 15 minutos debiendo fichar al ir y volver del desayuno. (documentos n° 1 y 3 de la empresa)

CUARTO.- Los actores entre el 9 y el 30 de septiembre de 2004 no ficharon para desayunar.

El día 23 de septiembre de 2004 realizaron una jornada de 10 horas (de 07.00 a 17.00 horas).

El día 24 de septiembre de 2004 realizaron una jornada de 6 horas (de 7.00 a 13.00 horas). (documentos n° 10 y 11 de la empresa)

QUINTO.-La empresa ha permitido a los actores salir antes los viernes hasta la imposición de la sanción cuando la faena lo ha permitido. (interrogatorio empresa)

SEXTO.-Ambos trabajadores demandantes profesan la fe islámica. La mezquita donde oran permanece abierta el viernes toda la tarde. (testifical)

SÉPTIMO.- La parte actora, con fecha 2 de noviembre de 2004, formuló petición de conciliación ante el SMAC. El acto fue celebrado el 19.11.04 y concluyó sin efecto entre las partes.

OCTAVO.- El convenio aplicable es el de Derivados del Cemento de la provincia de Tarragona.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència dictada en reclamació de quantitat que desestima la demanda, presenta recurs de suplicació la part actora en base a un únic motiu per la via de l' article 191 a) de la LPL . El recurs ha estat impugnat.

SEGON. Amb caràcter previ, per qüestions d'ordre públic processal, s'ha d'analitzar la competència funcional d'aquesta Sala per entendre de la qüestió de fons plantejada. En el cas que ens ocupa, es tracta de una demanda de reclamació per sanció, que ha estat desestimada, amb absolució de l'empresa demandada. Ja que l'accés al recurs de suplicació, per aquesta classe de demandes està limitat per la Llei de procediment laboral, que en l'article 115-3 , que indica que contra les sancions dictades en aquests processos no hi cabrà recurs, salvant els casos de sancions per faltes molt greus, apreciades judicialment, no es podia admetre a tràmit el recurs de suplicació presentat per la part actora, per cap altre motiu que la infracció de normes o garanties del procediment, que és l'únic motiu del recurs, que ha de ser doncs admès solament en aquesta matèria del recurs.

TERCER. En l'únic motiu plantejat, el recurrent al lega infracció dels articles 24, 14, 16.1 de la CE, i 97.2 de la LPL, indicant que la sentència de instància no ha procedit a la inversió de la càrrega de la prova a la vista dels indicis aportats pels demandants de discriminació prohibida, deduint que la sentència pateix de una manca de motivació que suposa un vici causant de la nul.litat d'actuacions que interessa. Tanmateix, de la fonamentació jurídica de la sentència s'aprecia que es raona de forma clara la valoració de la prova i tots els punts plantejats en la demanda, inclosa la de possible discriminació per raó de ideologia o creences, que la sentència descarta de manera motivada.

Cal recordar que el deure de motivació de les sentències no autoritza a exigir un raonament judicial exhaustiu i pormenoritzat de tots els aspectes i perspectives que les parts puguin tenir sobre la qüestió que es decideix, de forma que cal considerar suficientment motivades les sentències que vinguin sustentades per raons que permetin conèixer suficientment quins han estat els criteris jurídics essencials en que es fonamenta la decisió i quina és la "ratio dicendi" que la determina ( sentències del Tribunal Constitucional 14/1991 [ RTC 1991 14] , 28/1995 [ RTC 1995 28] , 32/1996 [ RTC 1996 32], entre d'altres). En el cas present l'advocat de la part recorrent pretén que la sentència realitzi una inversió de la càrrega probatòria tenint per suficients els indicis que ha aportat, consistents en la professió de una confessió religiosa dels seus clients, pretensió que es valora raonadament en la sentència dictada i es descarta, de manera suficientment motivada, i és evident que ni hi ha indefensió de cap mena ni la jutgessa d'instància oculta o oblida cap fet transcendent ni introdueix a la sentència qüestions intranscendents, per tant no es produeix infracció de l'obligació de declarar expressament provats els fets que es consideren acreditats en relació a les pretensions de les parts, i es raona de manera clara la manca de discriminació que propugna la part demandant, indicant que de l' article 16.1 de la CE , no estableix una obligació d'acció positiva a les empreses, en ordre a garantir l'exercici correcte de la llibertat de culte del treballador al seu servei, si s'ha constatat una conducta anterior de la companyia que donés lloc a partir de d'existència de una condició més beneficiosa de caràcter personal incorporada al contracte de treball. Es raona de forma clara els motius pels quals s'entén que no hi ha prova de indicis de discriminació, per la qual cosa no es pot apreciar la infracció del deure de motivació al.legada pel recurrent, i en conseqüència l'únic motiu del recurs ha de ser rebutjat.

En base als preceptes jurídics citats,

Fallo

Desestimem el recurs de suplicació interposat per la part actora Carlos Manuel i Antonio contra la sentència dictada pel jutjat social 2 de Tarragona, en data 12 de maig de 2005, recaiguda en les actuacions 875-04 , en virtut de demanda deduïda per ells mateixos per impugnació de sanció contra INDUSTRIAS MDM, S.L. i, en conseqüència, confirmem la sentència impugnada en tots els seus punts.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.