Sentencia Social Nº 5012/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4946/2012 de 15 de Julio de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 15 de juliol de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5012/2013

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 18 d'abril de 2012 dictada en el procediment núm. 604/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Felix , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 27-6-11 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 d'abril de 2012 , que contenia la decisió següent:

Que estimado íntegramente la demanda formulada por la parte actuante don Felix , debo declarar y declaro al mismo afecto de incapacidad permanente en el grado de absoluta para todo tipo de trabajo, con derecho a percibir, con efectos económicos de 02/02/2011, pensión vitalicia equivalente al 100% de su base reguladora de 1.216,21 euros, más las revalorizaciones y mejoras que desde aquella fecha procedan y condenar al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por tal declaración y a hacer efectiva la pensión en los términos indicados.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º.- La parte actora don Felix , nacido el NUM000 /1968, titular de DNI nº NUM001 , afiliado a la Seguridad Social en el Régimen General, con el nº NUM002 , de profesión habitual oficial de mantenimiento en establecimiento hotelero, acredita cotización por periodo suficiente para lucrar la prestación que postula y base reguladora de 1.216,21 euros.

2º.- Inició proceso de incapacidad temporal el 07/10/2009, que se prorrogó una vez agotado el periodo máximo de aquella situación.

Incoado, finalmente, expediente de incapacidad permanente, emitió dictamen l'ICAM, el 02/02/2011, que recogía como dolencias: 'Hepilepsia focal sintomática por esclerosis medial temporal farmacoresistente con persistencia de crisis entre 1-2 semanales a pesar del tratamiento. Se valorará en unidad de epilepsia quirúrgica del Clìnic' y resolvió la Dirección Provincial del I.N.S.S. en Barcelona, el 03/03/2011, declarando que se encontraba afecto de incapacidad permanente en el grado de total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común, con derecho a percibir la pensión amparadora con efectos económicos de 02/03/2011.

3º.- Formuló reclamación previa que pretendía declaración de incapacidad permanente en el grado de absoluta para todo trabajo que fue desestimada por resolución expresa.

4º.- Padece: Antecedentes de traumatismo craneal. Hepilepsia focal sintomática por esclerosis medial temporal farmacoresistente con persistencia de, al menos, tres crisis parciales complejas semanales que duran aproximadamente 20 minutos y que cursan con alteración de conciencia. Trastorno de memoria secundario a la epilepsia activa. Disfunción de estructuras mesiales bilaterales con déficit moderado de la curva de aprendizaje verbal y evocación visual a medio plazo. Hernias discales L4 a S1 con clínica de lumbalgia, sin signos clínicos de afectación radicular. Síndrome gonálgico post-ruptura del asta posterior de los meniscos, sin limitación funcional y deambulación conservada.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- El Institut Nacional de la Seguretat Social planteja recurs contra la sentència que declara el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b ) i c) de la vigent Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE de 11 d'octubre) d'aplicació al recurs.

El demandant presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi.

Segon.- El Ens gestor recurrent denuncia la infracció per violació de l'article núm. 137. 5 de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny. Manté que la patologia descrita en el quart fet provat el limita per a tasques que suposin perill en cas d'alteració de consciencia per a ell o tercers, i es remet al dictamen del Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, de manera que pot efectuar tasques de tipus sedentari o que no impliquin riscs.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la mateixa Llei, la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat permanent absoluta reconeguda per la sentència de la instància, el quart fet declarat provat de la relació fàctica que no ha set atacat, reflecteix un conjunt de patiments importants i severs amb incidència física que el magistrat de la instància ha valorat com a limitant per la simptomatologia d'hepilèpsia focal simptomàtica per esclerosi medial temporal resistent al tractament farmacològic amb crisis parcials complexes setmanals que duren aproximadament uns 20 minuts i cursen amb alteració de consciència. Trastorns de memòria. Disfunció d'estructures messials bilaterals amb dèficit moderat de la corba d'aprenentatge verbal i evocació visual a mig termini. També hèrnies discals amb clínica de lumbàlgia L4-S1, i síndrome gonàlgic.

El conjunt del quadre redueix de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme una activitat lucrativa per compte pròpia o per compta d'altra amb normalitat, habitualitat i un mínim d'eficàcia exigible a qualsevol treballador perquè li impedeix desenvolupar el nucli essencial de qualsevol professió amb eficiència i professionalitat tal com raona la sentència de la instància. Per tant, concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social per declarar el treballador demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, de manera que s'ha de confirmar la sentència de la instància amb desestimació del recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 18 d'abril de 2012 dictada pel Jutjat Social núm. 11 de Barcelona en el procediment núm. 604/2011, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.