Sentencia Social Nº 5014/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 70/2007 de 19 de Junio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 19 de juny de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5014/2009

En el recurs de suplicació interposat per Carmen a la sentència del Jutjat Social 1 Reus de data 26 d'octubre de 2007 dictada en el procediment núm. 70/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part M.A.T.T., ITERMAT S.L.,

Instituto Nacional de la Seguridad Social i Tesoreria General de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 14.02.07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 d'octubre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que ESTIMANDO la excepción de falta de acción o defectuoso agotamiento de la vía previa, formulada por la Entidad Gestora y la Mutua REDDISMATT, DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO en la instancia a los demandados, sin entrar a conocer de la cuestión de fondo planteada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora DÑA. Carmen , nacida el 17/1/1968 y provista de NIE nº NUM000 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social, Régimen General, con el número NUM001 .

SEGUNDO. Su profesión habitual es la de auxiliar geriátrica.

TERCERO.- La actora prestó servicios para la empresa ITERMAT, S.L. desde el 8/4/2005 hasta el 7/10/2005. La referida empresa tiene concertada la cobertura de las contingencias profesionales con la Mutua REDDISMATT y la misma se encuentra al corriente del pago.

CUARTO.- En fecha 26/7/2005 la actora fue dada de baja por los servicios médicos de la Mutua por accidente de trabajo sufrido el día 20/7/2005 con el diagnóstico de lumbalgia sin irradiación. Fue alta el 8/8/2005.

QUINTO.- En fecha 16/8/2005 la actora fue dada de baja por el facultativo del ICS por accidente no laboral y con el diagnóstico de lumbalgia sin irradiación. Siguió tratamiento con antiinflamatorios, rehabilitación y cinco infiltraciones epidurales con resultado errático.

SEXTO.- La RMN de columna lumbar de fecha 22/12/2005 informó de "Degeneración hídrica de disco L5-S1 con pérdida de altura y pequeño desgarro anular periférico en la localización para-medial derecho con protusión global asociada sin repercusión radicular. No hay signos de patología discal a otros niveles. Canal de diámetros conservados. Agujeros foraminales libres. Alineación de la columna normal con señal ósea sin alteraciones".

SEPTIMO.- Iniciado expediente administrativo de incapacidad permanente por enfermedad común, la trabajadora fue reconocida por el ICAM que emitió dictamen médico el 13/9/2006, que dio lugar a ulterior propuesta de la CEI de fecha 26/10/2006 en la que se propuso la no calificación de la trabajadora como incapacitada permanente, haciendo constar el siguiente cuadro residual: "Lumbalgia irradiada a extremidades inferiores. Protusión discal L5-S1. Contractura muscular a nivel lumbar. Síndrome depresivo en tratamiento". Mediante resolución de 30/10/2006 el INSS denegó la prestación de incapacidad permanente "por no alcanzar las lesiones que padece un grado suficiente de disminución de su capacidad laboral para ser constitutivas de una incapacidad permanente".

OCTAVO. Interpuesta reclamación previa, fue desestimada mediante resolución de fecha 22/12/2006.

NOVENO.- La parte actora está afecta de las siguientes lesiones: Lumbalgia irradiada a extremidades inferiores, protusión discal L5-S1, contractura muscular a nivel lumbar y síndrome depresivo en tratamiento. Limitación y dolor a la flexión de las extremidades inferiores a partir de 60º.

DÉCIMO.- La base reguladora de la prestación por incapacidad permanente total derivada de enfermedad común es de 576,70 euros y derivada de accidente de trabajo de 875 euros y la fecha de efectos 13/9/2006. La base reguladora de la incapacidad permanente parcial derivada de enfermedad común es de 875,18 euros y derivada de accidente de trabajo de 875 euros.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries i la demandada Mutua de Accidentes de Trabajo de Tarragona el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Denuncia l'actor com primer motiu de suplicació, per la via conjunta dels apartats a) i c) de l'art. 191 TRLPL , la infracció d'allò previst al arts. 71 i 139 TRLPL, en relació a l'art. 24.1 CE . La tesi del recurs passa per l'afirmació que: a) en els supòsits d'accidents de treball no és necessària la interposició de reclamació prèvia davant l'INSS; b) que el termini transcorregut entre la interposició de la demanda i la data de celebració del judici comporta la possible subsanació pràctica de la falta de menció a la reclamació prèvia de la contingència; i c) que en cap cas s'han incomplert els objectius legals previstos respecte la falta de reclamació prèvia per la falta de determinació de la contingència.

Cal destacar, d'entrada, que la falta de diferenciació entre els apartats a) i c) de l'art. 191 TRLPL , en els termes en què se'ns planteja el recurs fóra suficient per a la seva desestimació. En efecte, volem recordar al recorrent que una cosa és la infracció de normes processals susceptibles de produir-li indefensió, que tenen efectes devolutius, prèvia declaració de nul litat d'actuacions. I, una altra molt diferent, la infracció de normes substantives o jurisprudència, que tenen l'efecte d'estimació o desestimació de les peticions de la demanda.

No obstant, volem fer una interpretació extensiva del dret a la tutela judicial efectiva i, en conseqüència, reflexionar sobre els motius adduïts per la recorrent -que no són altres que la seva oposició a la desestimació de la demanda pel fet de que en aquest escrit introduí un element nou, com la determinació de la contingència, que en cap moment s'havia plantejat prèviament, ni en la sol licitud inicial, ni en la reclamació prèvia-.

Des d'aquest punt de vista volem observar que la recorrent obvia un tema del tot essencial en el present supòsit: la determinació de la contingència causant és competència exclusiva de l'INSS. Així es desprèn de l'art. 1.1 a) del RD 1300/1995, de 21 de juliol, en relació a l'art. 57 TRLGSS . I així es desprèn de continua i pacífica doctrina cassacional.

Per tant, quan un protobeficiari del sistema impugna una resolució en matèria de prestacions, en la què, a més de la casuística aplicable a la pròpia prestació, pretén també la determinació de la contingència, és precís que recaigui una resolució administrativa expressa en aquest sentit.

En aquest sentit, hem de descartar, d'entrada, que en aquesta matèria no escaigui reclamació prèvia davant l'INSS: precisament és aquesta entitat gestora la què té competències en la dita qüestió, i en cas la MATMPSS (per totes, STS UD 08.02.2007)

D'antra banda, és indubtablement cert que la doctrina cassacional i la d'aquesta pròpia Sala -en relació a diferents pronunciaments del TC- han vingut entenent que l'exigència de reclamació prèvia ha de ser flexibilitzada en aquells supòsits en els què no es produeix indefensió a les institucions de la Seguretat Social demandades, bé sigui per transcurs del temps - respecte el termini transcorregut des de la interposició de la demanda, fins al moment del judici-, bé sigui pel propi contingut de la reclamació -de tal manera que l'omissió de dades a la reclamació prèvia o fins i tot l'omissió d'aquest escrit no produeix indefensió als demandants-. No obstant, en cap cas aquesta lògica flexibilitzadora és aplicable quan la determinació de la contingència no ha estat mai discutida en fase administrativa prèvia. Precisament perquè, com hem dit, la dita qüestió ha de ser decidida per l'INSS, és evident que l'omissió d'aquest tràmit administratiu previ i necessari determina que no pugui la jurisdicció actuar per substitució, doncs ni operen els mecanismes mèdics d'intervenció a través de les UVAMI -actualment a Catalunya, l'ICAM-, ni es compleixen els requisits legals observat als arts. 72.1 i 142,2 TRLPL .

Per tant, si allò que pretén el demandant és oposar-se a la qualificació de la incapacitat permanent i, a més, a la contingència forçosament aquest extrem haurà de fer-se constar, si més no, a la reclamació prèvia. Certament aquesta afirmació haurà de ser matisada en funció de les circumstàncies concurrents. No obstant, en el present cas, com encertadament indica la jutjadora del primer grau, ni a la petició inicial ni a la reclamació prèvia es pretengué la determinació de la contingència. I d'aquesta manera, l'entitat col laboradora -com assenyala a la impugnació del recurs- no tingué en cap moment la possibilitat de formular al legacions en via administrativa, el què sens dubte té efectes directes susceptibles d'afectar una possible indefensió de la Mútua.

Volem observar per fi a la recorrent que la declaració continguda a la sentència en cap moment afecta el seu dret a revisar el grau o, fins i tot la contingència. Ocorre, però, que atesos els elements concurrents, aquests extrems -significativament, el segon- hauran de solucionar-se prèviament en via administrativa, a fi i efecte de que el control judicial es limiti a l'adequació de legalitat de la resolució administrativa, i en cap cas, als efectes inicials i constitutius que es pretenen.

Escau, en conseqüència, la desestimació d'aquest motiu i, amb ell, el recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Carmen contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 1 de Reus en data 26 d'octubre de 2007, recaiguda en les actuacions 70/2007 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, REDDISMATT i ITERMAT, SL en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.