Sentencia Social Nº 5018/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6824/2012 de 15 de Julio de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 15 de juliol de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5018/2013

En el recurs de suplicació interposat per Luis Miguel a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 14 de març de 2012 dictada en el procediment núm. 922/2009, en el qual s'ha recorregut contra la part Construcciones y Obras Roypat S.L., Mapfre Familiar Compañía de Seguros y Reaseguros, S.A., Copisa Constructora Pirenaica, S.A., Mapfre Empresas, S.A. i GES Seguros, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.En data 21 de setembre de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamacio drets contracte treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data , que contenia la decisió següent:

' 1º.-Que ESTIMANDO en parte la demanda presentada por don Luis Miguel contra COPISA CONSTRUCTORA PIRENAICA S.A., MAPFRE FAMILIAR COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS S.A.; CONSTRUCCIONES Y OBRAS ROYPAT S.L., y GES SEGUROS S.A., debo CONDENAR y CONDENO a CONSTRUCCIONES Y OBRAS ROYPAT S.L. a satisfacer al demandante la cantidad de 40.000€, por los conceptos que se reclaman

2º.-Que estimando la excepción de falta de legitimación pasiva debo ABSOLVER y ABSUELVO a COPISA CONSTRUCTORA PIRENAICA S.A., MAPFRE FAMILIAR COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS S.A.; y GES SEGUROS S.A., de las pretensiones contra ellas ejercitadas.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1º.-Don Luis Miguel , con N.I.E. nº NUM000 , prestaba sus servicios para la empresa demandada, CONSTRUCCIONES Y OBRAS ROYPAT S.L., en la obra situada en el término municipal de Sant Andreu de Llavaneres, con una antigüedad desde el día 17-6-2006, con una categoría profesional de Peón, cuando el día 27-9-2006 sufrió un accidente de trabajo al volcar conduciendo un vehículo destinado al transporte de materias ligeras mientras transportaba escombros procedentes de la obra quedándole la pierna entre el vehículo y el suelo produciéndole la fractura de la pierna izquierda.

2º.-La empresa COPISA CONSTRUCTORA PIRENAICA S.A., en la fecha en que sucedió el accidente de trabajo, tenía concertada póliza de seguro de accidentes colectivos en la entidad codemandada MAPFRE para el colectivo de empleados (435) que forman parte de la plantilla de la empresa prestando cobertura por riesgo profesional, no constando en autos la relación nominal de trabajadores asegurados.

3º.-La empresa CONSTRUCCIONES Y OBRAS ROYPAT S.L., en la fecha del accidente no consta tuviera contratada póliza alguna de seguro de accidentes que amparara al trabajador demandante. Dicha empresa con efectos de fecha 1-10-2006 concertó seguro de accidentes con la entidad GES SEGUROS S.A. quedando excluidos de la cobertura de la póliza los trabajadores que se encuentren en situación de incapacidad laboral transitoria y en tanto se mantenga tal situación, así como las consecuencias de eventos acaecidos con anterioridad a la fecha de efecto del contrato de seguro o sus suplementos.

4º.-El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya dictó resolución de fecha 23-11-2007 confirmando e imponiendo la sanción de 12.020,26€ propuesta por el acta de infracción nº NUM001 levantada por la inspección de Trabajao y Seguridad Social a la empresa CONSTRUCCIONES Y OBRAS ROYPAT S.L. y apreciar la responsabilidad solidaria de la empresa COPISA CONSTRUCTORA PIRENAICA S.A. El Juzgado Contencioso-Administrativo nº 16 de Barcelona dictó sentencia de fecha 9-12-08 desestimando la demanda interpuesta por COPISA CONSTRUCTORA PIRENAICA S.A contra la resolución de fecha 23-6-08 de la Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya por la que desestima el recurso de alzada interpuesto contra la Resolución de fecha 23-11-07 del mismo Departamento.

5º.-La Sala de lo Social del TSJC dictó sentencia de fecha 8-2-2011 revocando la sentencia de fecha 13-1-2009 dictada por el Juzgado de lo Social nº 3 de Barcelona declarando que únicamente es responsable del recargo del accidente de trabajo sufrido por el Sr. Luis Miguel la empresa CONSTRUCCIONES Y OBRAS ROYPAT S.L., al entender dicho tribunal en su fundamento de derecho quinto que la empresa COPISA CONSTRUCTORA PIRENAICA S.A. ninguna responsabilidad en el accidente se le puede derivar. Dicha sentencia consta recurrida en casación y admitido el recurso para unificación de doctrina por la Sala de lo Social del Tribunal Supremo.

6º.-Es de aplicación al presente caso el Convenio Colectivo de Trabajo de la Industria de la Construcción y Obras Públicas de la provincia de Barcelona para los años 2005 y 2006.

7º.-Por Resolución de fecha 4-6-2009 el Instituto Nacional de la Seguridad Social declaró al demandante en situación de incapacidad permanente en grado de absoluta derivada de accidente de trabajo con efectos desde el 26-3-08 y el derecho a percibir una pensión mensual que asciende a 1.384,64€, más las revalorizaciones de pensión a que haya lugar, pensión que se percibirá desde 27-3-08 y de cuyo pago es responsable Egarsat con las responsabilidades legales del INSS y de la TGSS, declarando asimismo que el importe de la pensión, incrementado al de todas las revalorizaciones procedentes hasta la fecha de la presente resolución asciende a 1.488,25€ salvo concurrencia de pensiones, pudiendo instar la revisión por agravación o mejoría a partir de mayo de 2011.. que las lesionesal demandanteSentencia de fecha 14-12-2010 dictada por el Juzgado de lo Social nº 28 de Barcelona se desestimó la reclamación de cantidad efectuada por los demandantes contra la empresa demandada en concepto de plus nocturnidad de los meses de enero a julio de 2009, sin que conste la firmeza de dicha resolución.

8º.-El demandante reclama 40.000€ a las empresas y aseguradoras demandadas en base al artículo 26 del Convenio Colectivo la indemnización extraordinaria por incapacidad permanente absoluta que se cuantifica para el año 2006 en 40.000€.

9º.-Presentada la papeleta de conciliación ante el órgano competente en fecha 31-7-09 se celebro el correspondiente acto con el resultado de 'sin avenencia respecto de la parte no solicitante comparecida e 'intentada sin efecto' respecto de la parte no solicitante no comparecida el día 2-9-2009 en el expediente nº NUM002 .'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora, Luis Miguel va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, Copisa Constructora Pirenaica S.A. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Enfront la sentència d'instància, que estimà en part de la demanda interposada per la part actora, en reclamació de quantitat, concretament de la indemnització que reconeix el Conveni col.lectiu de la Construcció, per haver estat declarat en situació d'incapacitat permanent absoluta a conseqüència d'un accident de treball, s'interposa pel aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte la revisió dels fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi ha comès.

La sentència d'instància va estimar en part la demanda i va condemnar l'empresa per la qual treballava el demandant, al pagament de 40.000€ en concepte d'indemnització, d'acord amb el que estableix l' article 26 del Conveni Col .lectiu de la Indústria de la Construcció i Obres Públiques de la província de Barcelona corresponent a l'any 2006, estimant l'excepció de manca de legitimació passiva de GES SEGUROS, que era l'entitat que assegurava el pagament de la citada indemnització als treballadors d'aquella, perquè la pòlissa es va subscriure en data posterior a que tingués lloc l'accident patit pel demandant i també va absoldre a l'empresa principal COPISA argumentant que no era l'empresa empleadora, i que segons sentència d'aquesta Sala no es podia derivar cap responsabilitat de la dita empresa en l'accident patit per l'actor, ni tampoc de l'asseguradora d'aquesta última MAPFRE, perquè en la pòlissa subscrita entre la citada asseguradora i l'empresa només estaven inclosos els treballadors de COPISA.

SEGON.-Com a qüestió prèvia el recurrent sol.licita, a l'emparament del que disposa l' art. 233 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , que s'uneixi a les actuacions un nou document, concretament una Sentència del Tribunal Suprem de data 20.3.12 , que revoca la sentència dictada per aquesta Sala el dia 8.2.2011 i confirma la sentència d'instància, en la qual es va confirmar la resolució de l'INSS que va imposar a les empreses codemandades el 30% de recàrrec en les prestacions derivades de l'accident de treball patit per l'actor, perquè entén que pot ser fonamental per a resoldre el present litigi i al.legant que no s'havia pogut aportar en el moment del judici oral, perquè és de data posterior.

L' art. 233 de la Llei processal laboral permet que les parts aportin amb el Recurs de Suplicació 'alguna sentencia o resolució judicial o administrativa firmes o documentos decisivos para la resolución del recurso que no hubieran podido aportar anteriormente al proceso por causas que no le fueran imputables'.

Doncs bé, en el present supòsit s'haurà d'estimar la pretensió del recurrent, atès que el document que es demana s'uneixi a les actuacions és una sentència ferma del Tribunal Suprem, que revoca una anterior de la Sala en matèria de recàrrec sobre l'accident de treball patit pel treballador, declarant la responsabilitat de l'empresa principal en el citat recàrrec, per la qual cosa podria tenir incidència en el present litigi, en el que es pretén que es condemni a la citada empresa principal de forma solidària al pagament de la indemnització que estableix el Conveni Col.lectiu de la Construcció d'aplicació a les parts, i a més, és de data posterior a la del judici oral, per la qual cosa no es va poder aportar en aquell moment. En conseqüència, doncs, en complir-se els requisits que estableixi el citat article, s'ordena la unió a les actuacions de la dita sentència.

TERCER.-En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' art. 193 de la LRJS , el recurrent sol.licita la modificació del relat fàctic de la sentència, concretament dels fets provats cinquè i setè.

Abans d'entrar al seu examen cal dir que aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial, 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Pel que fa al fet cinquè es demana s'hi addicioni un nou paràgraf, proposant la corresponent redacció en la que es diu que el Tribunal Suprem ha dictat la sentència a que es fa referència en el fonament de dret anterior. El motiu s'ha de desestimar, perquè encara que és cert el que es vol afegir, i la citada sentència s'ha unit a les actuacions, no es pot afegir el que es pretén al relat de fets provats, perquè es tracta d'un fet nou posterior al dictat de la citada sentència que en cap cas demostra cap error per part del jutge en la valoració de la prova.

En relació a la modificació del fet provat setè, es demana es suprimeixi l'últim paràgraf en que es menciona una sentència del Jutjat Social nº 28 de Barcelona, perquè entén la recurrent no té res a veure amb la qüestió que es debat en les presents actuacions.

També aquest motiu s'ha de desestimar, perquè encara que és cert el que indica el recurrent, la modificació no tindria cap transcendència per a modificar la decisió de la sentència.

QUART.-En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l' art. 193 de la LRJS es denuncia la infracció de l' art. 42 de l'Estatut dels Treballadors, en relació amb els articles 26 i 30.7 del Conveni col.lectiu de la Indústria de la Construcció i Obres Públiques de la província de Barcelona de l'any 2006 i dels arts. 30 i 71.1. c) del Conveni General de la Construcció dels anys 2002-2006, afirmant que d'acord amb els preceptes paccionats indicats, ha de respondre solidàriament la contractista principal COPISA de la indemnització reclamada, juntament amb l'empresa ja condemnada, amb els interessos generats en virtut de l' art. 1.108 del Codi Civil des del 4 de juny de 2009 fins el seu pagament i així mateix demana que s'estengui la responsabilitat a l'entitat asseguradora del risc MAPFRE, amb els interessos generats en virtut de l' art. 20 de la Llei 58/1980 .

Argumenta el recurrent que l' art. 30.7 del Conveni col.lectiu de la Construcció de la província de Barcelona i l ' art. 30 del Conveni General del Sector de la Construcció estableixen expressament la solidaritat entre ambdues empreses en el pagament de la millora voluntària que es reclama, tenint en compte que les dues empreses estan incloses per la seva activitat en l'àmbit dels Convenis que estableixen la citada responsabilitat, en el cas en que es produeixi la declaració del treballador en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada d'accident de treball, perquè els citats preceptes estenen la citada responsabilitat a la prevista en l'art. 42 de l'Estatut dels Treballadors, tenint en compte, a més, que la sentència del Tribunal Suprem ha declarat a l'empresa COPISA responsable solidàriament amb la codemandada en el recàrrec del 30% en totes les prestacions a que tingui dret l'actor, per manca de mesures de prevenció de riscos laborals, en l'accident de treball que va patir.

Per la seva part, l'empresa COPISA, en l'escrit d'impugnació del recurs, s'oposa a la pretensió, argumentant que la qüestió ja ha estat decidida pel Tribunal Suprem en les sentències de dates 15.12.1986 , 16.9.1999 i 14.2 i 22. 12 de 2.000 , absolent a l'empresa principal de qualsevol responsabilitat.

Censura jurídica que s'haurà d'estimar. L'artícle 26 del Conveni col.lectiu de treball de la indústria de la Construcció y obres públiques de la província de Barcelona per als anys 2005 y 2006 estableix, pel que aquí interessa, el següent:

'Indemnización extraordinaria por muerte, incapacidad permanente, total, absoluta y gran invalidez.

1. Se establecen las siguientes indemnizaciones para todos los trabajadores afectados por este Convenio:

b) En caso de muerte, incapacidad permanente absoluta o gran invalidez, derivadas de accidente de trabajo o enfermedad profesional:

o En el año 2005, 39.000 euros.

o En el año 2006, 40.000 euros.

3. Las indemnizaciones previstas en los apartados b y c de este artículo serán consideradas a cuenta de cualesquiera otras cantidades que pudieran ser reconocidas como consecuencia de responsabilidades civiles siempre que no deriven de condenas penales exigidas o impuestas al empresario, debiendo deducirse de éstas en todo caso, habida cuenta de la naturaleza civil que tienen las mismas y ambas partes le reconocen. Tampoco dichas indemnizaciones podrán servir como base para la imposición del recargo de prestaciones por falta de medidas de seguridad y salud en el trabajo.

A los efectos de acreditar el derecho a las indemnizaciones aquí pactadas se considerará como fecha del hecho causante aquella en la que se produce el accidente de trabajo o la causa determinante de la enfermedad profesional.

6. Las indemnizaciones pactadas comenzarán a obligar a partir del día 1 de enero de 2005.

Així mateix, l' art. 30.7 disposa que: Las empresas que subcontraten con otras del sector la ejecución de obras o servicios, responderán ante los trabajadores de las empresas subcontratistas en los términos establecidos en el artículo 42 del texto refundido de la Ley del estatuto de los trabajadores .

Asimismo, se extenderá la responsabilidad a la indemnización de naturaleza no salarial por muerte, gran invalidez, incapacidad permanente absoluta o total derivadas de accidente de trabajo o enfermedad profesional pactada en el artículo 26 del presente Convenio, quedando limitado el ámbito de esta responsabilidad exclusivamente respecto de los trabajadores de las empresas subcontratadas obligadas por este Convenio'.

En el mateix sentit, el Conveni Col.lectiu General del Sector de la Construcció 2002-2006, estableix, en el seu article 30 , referit a la Subcontractació que:

Las empresas que subcontraten con otras del sector la ejecución de obras o servicios responderán ante los trabajadores de las empresas subcontratistas en los términos establecidos en el artículo 42 del texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores .

Asimismo, se extenderá la responsabilidad a la indemnización de naturaleza no salarial por muerte, gran invalidez, incapacidad permanente absoluta o total derivadas de accidente de trabajo o enfermedad profesional pactada en el artículo 71 del presente Convenio, quedando limitado el ámbito de esta responsabilidad exclusivamente respecto de los trabajadores de las empresas subcontratadas obligadas por este Convenio General .

Artículo 71. Indemnizaciones.

1. Se establecen las siguientes indemnizaciones para todos los trabajadores afectados por este Convenio:

b) En caso de muerte, incapacidad permanente absoluta o gran invalidez, derivadas de accidente de trabajo o enfermedad profesional:

o .....

o En el año 2006: 40.000 euros'.

Doncs be, tenint en compte l'anterior regulació és evident que té raó el recurrent quan afirma que amb independència de la responsabilitat que estableix l'article 42.2 de l'Estatut dels Treballadors, en relació amb les empreses contractistes, els citats Convenis col.lectius han pactat una millora a la regulació de la Seguretat Social, establint una indemnització a càrrec de l'empresa en el cas de que els treballadors pateixin un accident de treball i a conseqüència d'aquest siguin declarats en situació d'incapacitat permanent absoluta (entre altres supòsits), que per l'any 2006 era de 40.000€, que és la quantitat que reclama l'actor i que la sentència d'instància li ha reconegut.

Pel que fa a l'empresa responsable del citat pagament, l' article 30.7. del Conveni Col .lectiu de la Construcció de la província de Barcelona i l' art. 30 del Conveni Estatal , estenen la responsabilitat el pagament de la citada indemnització a les empreses principals, encara que es tracta d'una indemnització no salarial que en principi, d'acord amb el que estableix l' art. 42.2. de l'ET estaria exclosa de la citada responsabilitat solidària, tenint en compte que l'empresa principal i la subcontractada estan incloses per la seva activitat en l'àmbit d'aplicació del conveni que estableix la dita responsabilitat. Regulació específica sobre la subcontractació en les empreses de la construcció que s'ha d'aplicar atesa la força vinculant que l' art. 37.1 de la Constitució atorga als convenis col.lectius i la naturalesa de font de la relació laboral que estableix l' art. tercer de l'ET .

Així, doncs, davant d'aquesta regulació expressa, el que és evident és que l'empresa principal ha de respondre d'aquesta quantitat juntament amb l'empresa empleadora.

D'altra banda cal dir que aquesta conclusió no es pot veure modificada per les sentències del Tribunal Suprem a les quals fa referència l'escrit d'impugnació del recurs, que exclouen d'aquesta responsabilitat al contractista principal en les millores voluntàries de prestacions, perquè, tal com argumenta la sentencia del TSJ d'Andalusia (Sevilla) de 29 d'abril de 2010 (R. 1425/2009 ), les esmentades sentències limiten al seu pronunciament a l'anàlisi de l' art. 42 de l'ET , únic precepte invocat com infringit en les dites resolucions i encara que és cert que en el recurs que va examinar la sentència de 22.12.2000 també es fa referència a l' art. 31 del Conveni General de la Construcció , publicat en el BOE de 20.5.92, de contingut similar als articles que abans hem transcrit dels Convenis Col.lectius del Sector de la Construcció corresponents a l'any 2006, el TS no va analitzar el citat article del Conveni col.lectiu, i es va limitar a reproduir la doctrina continguda en les anteriors sentències sobre la interpretació de l'art. 42 en relació a les millores voluntàries de Seguretat Social.

És per això que nombroses sentències dels Tribunals Superiors de Justícia consideren no aplicable la citada jurisprudència en casos similars en els que s'invoca la infracció de preceptes convencionals en els quals s'estén la responsabilitat de l'empresari principal als treballadors de l'empresa subcontractista per a les millores voluntàries establertes en convenis com el que es debat, com la sentència d'aquesta Sala de data 15.7.2003 i les de Canàries de 30.6.2005 , Aragó de 25.5.2005 , Castilla-La Mancha de 12.6.2006 i Extremadura de 19.11.2009 .

Així doncs, és evident que la resolució recorreguda va infringir els articles citats, en no estendre la citada responsabilitat a la mercantil codemandada, perquè aquesta, d'acord amb el que estableixen els articles dels Convenis col.lectius d'aplicació a les parts respon solidàriament del pagament de la citada indemnització.

CINQUÈ.-Per contra, s'haurà de desestimar la pretensió de que també es condemni a la companyia asseguradora MAPFRE EMPRESAS, S.A., que és l'entitat amb la qual l'empresa COPISA tenia concertada una pòlissa d'assegurances d'accident col.lectiu en el moment en que va tenir lloc l'accident de treball, atès que la citada pòlissa, segons consta en el fet provat segon, que no ha estat modificat, únicament cobria als empleats que formen part de la plantilla de la dita mercantil, i, en conseqüència, no hi estava inclòs el demandant que no prestava serveis per la citada empresa, sinó per la codemandada ROYPAT.

Per últim s'ha de desestimar també la pretensió de l'actor de que es condemni l'empresa COPISA al pagament d'interessos, ja que en el present plet no és procedent el seu reconeixement atès que es tracta de la condemna a l'empresa principal i es tractava d'una qüestió controvertida.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Luis Miguel contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 4 de Barcelona, en data 14 de març de 2012 que va recaure en les actuacions nº 922/2009 en virtut de demanda presentada pel citat Sr., contra les empreses COPISA Constructora Pirenaica S.A., Construcciones y Obras ROYPAT S.L., MAPFRE FAMILIAR Compañía de Seguros y Reaseguros S.A., GES Seguros i MAPFRE Empresas S.A., en matèria d'indemnització per accident de treball i, per tant, hem de revocar i revoquem en part l'esmentada resolució, únicament en el sentit de que es declara l'empresa COPISA Constructora Pirenaica S.A. responsable solidària del pagament a l'actor de la quantitat de 40.000€, havent de passar tots els demandats per la citada declaració, condemnant la citada empresa i a Construcciones y Obras ROYPAT al pagament de la dita indemnització.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.