Sentencia Social Nº 5047/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1734/2007 de 16 de Junio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 16 de juny de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5047/2008

En el recurs de suplicació interposat per Emilia a la sentència del Jutjat Social 6 de Barcelona de data 31 de maig de 2006 dictada en el procediment núm. 698/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la

Antecedentes

Primer. En data 05.10.05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 31 de maig de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que desestimo la demanda interpuesta por Emilia contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamación por prestación en favor de familiares, absolviendo a la entidad gestora de las pretensiones en la demanda contenidas."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Por Emilia DNI NUM000 solicitó en fecha 28 de abril de 2005 prestación de favor familiares auxilio por defunción por el fallecimiento de su padre Carlos Daniel el 03-04-2005

2.- En fecha registro salida 06-06-2005 por el INSS se denegó la petición de la actora por no reunir el requisito de dedicación prolongada al cuidado del acusante (ha trabajado ininterrumpidamente desde 30-05-72 hasta 27-04-2005.

La actora presentó reclamación previa que se desestimó expresamente en fecha 02-08-2005.

3.- Durante el periodo 22-02-2002 a 27-04-2005 la actora trabajó con una jornada laboral del 50% de la habitual en el sector. Con unas bases de cotización de 481,32 euros salvo en diciembre 2004 y febrero 2005 que fueron superiores.

Con anterioridad de 20-06-1996 a 13-02-2002 fue perceptora del subsidio desempleo de mayores 52 años, de 1-11-95 a 28-02-96 fue perceptora de prestación de desempleo.

4.- La actora constaba inscrita en el domicilio de calle DIRECCION000 núm. NUM001, NUM001 NUM002 de Badalona junto con su madre Aurora fallecida en fecha 27-04-2000 y su padre Carlos Daniel, fallecido el 03-04-2005.

5.- La actora tiene otros tres hermanos de los que uno vive en Badalona, otro en Sta. Coloma y Otro en Sant Cugat

6.- Para el caso de estimarse la demanda la base reguladora de la prestación es 467,20 euros y la fecha de efectos de la misma 01-05-2005.

7.- Sostuvo el INSS en el acto de juicio que el porcentaje a aplicar a la base reguladora era del 52% mientras que la parte actora señaló que era del 72% ( 52% más otro 20% por fallecimiento de los dos progenitores.

8.- Carlos Daniel se visitaba en el Hospital del esperit sant de Sta. Coloma de forma continuada desde el año 2000 por pluripatología en diferentes servicios del Hospital y entre ellos el de geriatría constandole los siguientes diagnósticos:

-diabetes mellitus II

-AcxFA lenta con colocación de marcapasos el 2000

-diagnosticado de adenocarcinoma de prostata en 2001.

-insuficiencia cardíaca en 2001 con tratamiento médico.

-cirugía de cataratas en 2001 y 2002

-síndrome depresivo ansioso recidivante desde 2001 en tratamiento.

-glaucoma crónico.

- diagnosticado por TAC en 2001 de aneurisma de la aorta abdominal que fue la causa del exitus por ruptura.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. La sentència del primer nivell ha desestimat la demanda formulada per l'actora en reclamació de la prestació de mort i supervivència en favor de familiars. Val a dir que l'entitat gestora denegà la prestació per dos motius, relacionats amb el fet de que la recorrent prestà serves per compte d'altri al llarg del període 22.02.2002 a 27.04.2005 a través de contractes a temps parcial. El primer consistia en la consideració que l'exercici de la dita activitat professional determinava que no es complí el requisit de dedicació perllongada a la cura del seu pare; el segon, la no existència de la nota de dependència econòmica. La jutjadora d'instància considera que l'exposat primer motiu ha de decaure, atès la demandant era l'única persona que convivia amb el causant, prestant-li l'atenció necessària, sense que el fet de que existí una feina a temps parcial impedís la dita dedicació. No obstant, considera que no es compleix el requisit de mancança de rendes, atès que l'actora va exercir una activitat professional al llarg del dit període.

S'alça ara la demandant en suplicació pels motius que tot seguit analitzarem.

SEGON. Per la via de l'apartat b) de l'art. 191 TRLPL es postula la revisió de fets provats. En concret, se'ns demana la modificació del fet provat tercer i l'addició d'un nou fet provat novè.

En el primer cas, i en relació als documents que es cita i consta en el foli 58, se'ns demana la substitució de l'actual redactat per aquest altre: "Durante el periodo 22.02.2002 a 27.04.2005, la actora trabajó con una jornada laboral del 50 por 100 de la habitual en el sector. Con unas bases de cotización de 481,32 Euros, salvo en diciembre de 2004 y febrero de 2005, que fueron superiores, siendo el TOTAL ANUAL DEVENGADO DE 5.866,50 Euros Con anterioridad de 20.06.1996 a 13.02.2002, fue perceptora del subsidio de desempleo de mayores de 52 años, de 1.11.95 a 28.2.96, fue perceptora de prestación de desempleo". I, respecte l'addició, respecte els documents que consten en els folis 51 i 52 es peticiona el següent text de vell nou: "Don Carlos Daniel, era perceptor de DOS PENSIONES: por importe total de 1.170,36 Euros mensuales y que correspondían: Clases Pasivas: 655,19 Euros e INSS: 515,17 Euros"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar la desestimació de l'addició proposada, atès que, per la matèria aquí analitzada, cap eficàcia pot tenir en la present litis la concreció de les pensions i les quanties que percebia el causant. No obstant, sí hem d'estimar la modificació del fet provat tercer, tenint present que, pels motius que després direm, la determinació dels ingressos salarials de la demandant és del tot rellevant per donar resposta al recurs, constant en la documentació esmentada quins eren els ingressos, en la quantia referida, de la demandant.

TERCER. Per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL es denuncia la infracció d'allò previst a l' art. 176.2 TRLGSS .

Aquest motiu ha de prosperar, atesa la doctrina unificada en la matèria. En efecte, volem recordar que el requisit de carència de rendes en el cas de prestacions en favor de familiars per mort i supervivència ha estat entès per la doctrina unificada en el sentit de no assolir els ingressos mínims corresponents al salari mínim interprofessional.

Així, la STS 09.12.1998 (posteriorment seguida per les SSTS UD 18.01.1999, 25.06.1999, 03.03.2000, 27.03.2000, 17.12.2002, etc.) afirmà que en els presents supòsits escau tenir com a límit màxim de rendes el salari mínim interprofessional. Indicant-se, posteriorment a la STS UD 16.05.2003 que en dit còmput han d'integrar-se les prorrates de pagues extraordinàries.

Si es té present que el salari mínim interprofessional vigent en el moment del traspàs era de 7.182 euros anuals (conforme allò previst al RD 2388/2004, de 30 de desembre ) i que l'actora, aquí recorrent, percebia una retribució pel seu treball en la quantia referia en el modificat fet provat tercer fou de 4.918 euros amb 60 cèntims en l'any anterior a l'actualització del risc, és evident que es compleixen els requisits de carència de rendes, en els termes en els què la doctrina unificada ve interpretant la norma enunciada.

QUART. Escau, en conseqüència, estimar el recurs, declarant l'actora com beneficiària de la prestació de mort i supervivència en favor de familiars, com conseqüència del traspàs del seu pare, a raó d'un cinquanta-dos per cent (atès que la demandant no té dret a pensió d' orfenesa, tot i que sigui orfa absoluta) de la base reguladora de 467 euros amb 20 cèntims i amb efectes des de l'01.05.2005 (fet provat sisè de la sentència)

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat per Emilia contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 6 de Barcelona en data 31 de maig de 2006, recaiguda en les actuacions 698/2005 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamació per prestacions de mort i supervivència i, en conseqüència, hem de revocar i revoquem la dita resolució, amb la conseqüència de l'estimació de la demanda i la declaració de l'actora com beneficiària de la prestació en favor de familiars, com conseqüència del traspàs del seu pare, a raó d'un setanta-dos per cent de la base reguladora de 467 euros amb 20 cèntims i amb efectes des de l'01.05.2005, condemnant l'entitat gestora a estar i passar per la dita declaració i al pagament a la recorrent de la dita prestació amb totes les conseqüències jurídiques inherents.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.