Sentencia Social Nº 507/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8372/2005 de 22 de Enero de 2007

Encabezamiento

RIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de gener de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 507/2007

En el recurs de suplicació interposat per Pedro a la sentència del Jutjat Social 18 Barcelona de data 30 DE JUNY DE 2005 dictada en el procediment núm. 16/2005 en el

qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), Mutua Fimac, - I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) i Club Natació Sitges, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 11 de geneer de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Incapacitat temporal, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de juny de 2005, que contenia la decisió següent:

"Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por de D. Pedro , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, FIMAC, MUTUA DE ACCIDENTES DE TRABAJO Y ENFERMEDADES PROFESIONALES DE LA SEGURIDAD SOCIAL nº 35, y de la empresa CLUB NATACIO SITGES, absolviendo a los demandados de los pedimentos formulados."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- El actor, D. Pedro , con DNI n° NUM000 , ha prestado servicios por cuenta y dependencia de la empresa CLUB NATACIÓ DE SITGES, con la categoría profesional de Conserje, mediante la suscripción de un contrato de trabajo a tiempo parcial, desde el 18-5-2.002.

2.- La jornada de trabajo del actor es durante los meses de octubre a junio 8 horas semanales, prestadas de sábados y domingos, de 11 a 15 horas, y durante los meses de julio a septiembre 36 horas semanales, prestadas de miércoles a lunes, de 11 a 17 horas.

3.- El actor ha estado en situación de incapacidad temporal derivada de enfermedad común, desde el 29 de julio de 2.003 hasta el 7-7-2.004, fecha en que le fue extendida el alta médica. En fecha 19- 7-2.004 tuvo una recaída, manteniéndose en situación de incapacidad temporal desde dicha fecha.

4.- La empresa CLUB NATACIÓ DE SITGES tiene asegurado el riego de incapacidad temporal por contingencias comunes con la Mutua FIMAC, hallándose al corriente en el pago de las cuotas.

5.- Las bases de cotización del mes de abril de 2.003 es de 450 euros, del mes de mayo de 2.003 de 486 euros y la del mes de junio de 2.003 de 615 '60 euros.

6.- La empresa ha abonado al actor, en pago delegado, el subsidio de incapacidad temporal durante el periodo 1 de septiembre de 2.003 a 30 de junio de 2.004 (304 días naturales), las siguientes cantidades:

-Septiembre 2.003: 646'55 euros.

-Octubre 2.003: 400'83 euros.

-Noviembre 2.003: 387'90 euros.

-Diciembre 2.003: 400'83 euros.

-Enero 2.004: 400'83 euros.

-Febrero 2.004: 374'97 euros.

-Marzo 2.004: 400'83 euros.

-Abril 2.004: 387'90 euros.

-Mayo 2.004: 400'83 euros.

-Junio 2.004: 387'90 euros.

7.- En el mes de abril de 2.003 el actor trabajó 8 días, en el mes de mayo de 2.003 trabajó 9 días, y en el mes de junio de 2.003 trabajó 14 días.

8.- La base reguladora calculada por la empresa para el abono de la prestación de incapacidad temporal es la de 17 '24 euros, obtenida de la suma de las bases de cotización de los tres meses anteriores al inicio de la incapacidad temporal, 1.551'60 euros, dividida entre 90 días. Se ha abonado la prestación del subsidio de incapacidad temporal al actor teniendo en cuenta el 75% de dicha base reguladora (12'93 euros), multiplicada por los días naturales que componen los distintos meses del periodo 1 de septiembre de 2.003 a 30 de junio de 2.004.

9.- Si para obtener la base reguladora de la prestación de incapacidad temporal se calcula teniendo en cuenta los días efectivamente trabajados durante los meses de abril, mayo y junio de 2.003, es decir, 31 días, dividiéndose la suma de las bases de cotización, 1.551'60 euros entre los 31 días, asciende a 50'05 euros. La prestación del subsidio de incapacidad temporal, teniendo en cuenta el 75% de dicha base reguladora (37'54 euros), multiplicados por los días en los que hubiera trabajado el actor en caso de no estar en situación de incapacidad temporal, asciende a las siguientes cantidades:

-Septiembre 2.003 (días a trabajar 23): 863'39 euros.

-Octubre 2.003 (días a trabajar 8): 300'31euros.

-Noviembre 2.003 (días a trabajar 10): 375'39 euros.

-Diciembre 2.003 (días a trabajar 8): 300'31 euros.

-Enero 2.004 (días a trabajar 9): 337'85 euros.

-Febrero 2.004 (días a trabajar 9): 337'85 euros.

-Marzo 2.004 (días a trabajar 8): 300'31 euros.

-Abril 2.004 (días a trabajar 8): 300'31 euros.

-Mayo 2.004 (días a trabajar 10): 375'39 euros.

-Junio 2.004 (días a trabajar 14): 525'54 euros.

10.- La parte actora solicita que la prestación de incapacidad temporal se calcule teniendo en cuenta la base reguladora de 51'21 euros diarios, y el 75% de la misma, y se multiplique por los días en que debería haber trabajado, de no estar en situación de incapacidad temporal, pero computando 6 días semanales de trabajo durante todo el periodo reclamado 1 de septiembre de 2.003 a 30 junio de 2.004, fijando como subsidio que debió percibir el de 921 '83 euros mensuales, y reclama las diferencias por importe de 5.029'03 euros.

11.- Se ha agotado la vía administrativa previa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma FIMAC MUTUA D'ACCIDENTS i CLUB DE NATACIÓ DE SITGES. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i denunciar la infracció de normes jurídiques i de la jurisprudència.

Abans d'entrar a examinar els primer dels tres motius d'impugnació, correctament emparats en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , en els quals es sol.licita la revisió dels fets declarats provats, cal posar de relleu que el legislador ha configurat el procés laboral com un procés al qual es consubstancial la regla de l'única instància, la qual cosa significa que no existeix un doble grau de jurisdicció, i ha construït el recurs de suplicació com un recurs extraordinari, que no constitueix una segona instància i que participa d'una certa naturalesa cassacional, tal com afirma la Sentència del Tribunal Constitucional 3/1983, de 25 de gener. Aquesta naturalesa es manifesta, fonamentalment, en la limitació de la impugnació de la resolució d'instància, en el sentit que aquesta només es pot impugnar per alguna de les causes establertes per la Llei.

Concretament, la Llei de Procediment Laboral, estableix els motius d'impugnació en l'article 191. L'apartat b) d'aquest article estableix que es podran revisar els fets declarats provats a la vista de les proves documentals i pericials practicades. En la interpretació d'aquest article, el Tribunal Suprem exigeix, perquè pugui tenir èxit la revisió, els següents requisits: a) La concreció exacta del que s'hagi de revisar, especificant la supressió, modificació o addició que es proposi, especificant la nova redacció que es proposa, sempre que no es demani la seva supressió total i b) Es requereix també que la revisió sigui transcendent per modificar la decisió.

D'altra banda, i pel que fa a la forma de realitzar-ne la revisió, se ha de tenir en compte el següent: a) Es limiten els mitjans, de tal manera que només són idonis la prova documental i la pericial aportats a les actuacions, b) S'ha d'assenyalar específicament el document o perícia objecte de l'esmentada revisió; cal que l'errada del jutge sigui evident del document o perícia assenyalats, de tal manera que es demostri aquesta sense que el recorrent realitzi hipòtesis, raonaments o deduccions més o menys lògics, per la qual cosa no es poden incloure afirmacions, valoracions o judicis crítics sobre la prova practicada. Això significa que l'error ha de ser evident, i que aquesta evidència s'ha de destacar per ella mateixa, superant la valoració conjunta de les proves practicades que hagi pogut realitzar el magistrat d'instància; i d) no poden ser combatuts els fets provats, si aquests han estat obtinguts pel magistrat en el mateix document en que la part pretén l'emparament del recurs.

SEGON.- Tenint en compte els anteriors principis, cal ara examinar els motius al.legats per l'empresa.

En el tres primers motius del recurs, correctament emparats en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , el recurrent sol.licita la modificació dels fets primer i segon i la inclusió de dos nous fets. En el primer es demana s'hi afegeixi el següent: ".... que ha sido objeto de diversas novaciones en cuanto a la duración de la jornada".

I en el segon es demana es digui que la jornada de l'actor "fue, desde el 1.10.2002 hasta el 22.6.2002 de 10 horas semanales, distribuídas en dos días a la semana (sábados y domingos), de 10 a 15 h. A partir del 23.6.2003 y hasta el 19.10.2004, la jornada de trabajo del actor fue de 35 horas semanales, distribuídas en 6 días a la semana. Y, desde el 20.12.2004.... ". Després continuaria la redacció del fet tal com està i, al final s'inclouria el següent "... por acuerdo alcanzado en la conciliación judicial celebrada ante el Juzgado de lo Social nº 7 de los de Barcelona, Autos nº 569/2004, con motivo de la demanda por modificación de las condiciones laborales (jornada y horario) comunicadas por la empresa al actor el 9 de julio de 2.004)".

Es basa la modificació en els documents que es troben als folis 83 a 93 de les actuacions.

Així mateix sol.licita que es modifiqui el fet provat novè, en el sentit de fer constar que la prestació del subsidi d'incapacitat temporal puja a "900,96 Euros mensuales, durante los meses de septiembre de 2.003 a junio de 2.003, a razón de 24 días/mes /6 días a la semana)", enlloc de les quantitats que es relacionen en l'esmentat fet.

I, per últim demana es modifiqui el fet provat desè, només pel que fa a la base reguladora que hi consta, en el sentit de que aquesta a de ser de 50,05 Euros, fixant el subsidi que hauria d'haver percebut en la quantitat de 900,96 Euros i que les diferències que reclama pugen a 4.807,30 Euros.

Doncs bé, tenint en compte els anteriors criteris i principis, les quatre peticions han de ser desestimades. La modificació del fet primer i del desè, perquè no tenen cap transcendència per a modificar la decisió de la sentència. La del segon perquè la modificació es recolza en els mateixos documents en que s'ha basat la jutgessa d'instància per donar per provat el fet citat, tal com posa de relleu ella mateixa en el fonament de dret tercer (documents 23, 24 i 25 de la prova de la part actora (folis 83, 84 i 85 de les actuacions) i dels esmentats documents no es desprèn en absolut el que es vol afegir ni s'observa cap error per part de la magistrada i el novè perquè tampoc hi ha cap error en els càlculs fets per aquella relatius a la base reguladora de la prestació d'Incapacitat Temporal.

TERCER.- El motiu quart del recurs està correctament emparat en l'apartat c) de l'art. 191 de la Llei de Procediment Laboral i en ell denuncia l'actor que la sentència ha infringit per no aplicació el segon paràgraf de l' art. 4.1 del R.D. 1131/2002, de 31 d'octubre i els articles 1281, 1282, 1283 i 1288 del Codi Civil i al.lega, en síntesi, que la seva jornada era de 6 dies setmanals, és a dir, 24 dies mensuals, per la qual cosa la prestació d'Incapacitat Temporal des del dia 1 de setembre de 2.003 fins el 30 de juny de 2.004, era de 900,96 Euros mensuals (50,05 Euros diaris, fet no controvertit- multiplicats per 24 dies al mes). Afirma que la sentència ha infringit els articles citats del Codi Civil perquè la jutgessa ha basat la sentència en l'acta de la conciliació celebrada davant el Jutjat Social nº 7 de Barcelona, el dia 20.10.2004 i li ha donat efectes retroactius al període objecte de la reclamació.

Aquesta al.legació no pot tenir èxit, perquè és evident que el motiu només podria haver estat estimat en la mesura en que hagués reeixit la modificació del relat fàctic de la sentència, el que no ha succeït.

En efecte, el segon paràgraf de l' art. 4.1 del R.D. 1131/2002, de 31 d'octubre no ha estat infringit per la sentència impugnada, atès que aquesta norma és precisament la que ha aplicat la jutgessa d'instància per calcular la prestació d'incapacitat temporal que sol.licita l'actor.

Tampoc han estats infringits els articles 1281, 1282, 1283 i 1288 del Codi Civil . Els esmentats articles regulen la interpretació que ha de fer-se dels contractes i el primer estableix literalment que "Si los términos de un contrato son claros y no dejan duda sobre la intención de los contratantes, se estará al sentido literal de sus cláusulas. Si las palabras parecieren contrarias a la intención evidente de los contratantes, prevalecerá ésta sobre aquéllas".

Doncs bé, té raó la jutgessa d'instància quan afirma que la jornada de l'actor, segons queda clar pels documents que esmenta (23 i 24 de la documental de la part actora), així com de l'acta de conciliació (document 25), era de 8 hores setmanals prestades dissabtes i diumenges, de 11 a 15 hores durant els mesos d'octubre a juny i de 36 hores setmanals, prestades de dimecres a dilluns, d'11 a 17 hores, en els mesos de juliol a setembre.

El document nº 23 (foli 83) indica un canvi de jornada de l'actor, el qual, a partir del 1 d'octubre de 2.002, treballarà només dos dies a la setmana; el document 24 (foli 84) indica que des de finals de juny de 2003 -es a dir, a començaments de l'estiu), la jornada passa a ser de 6 dies setmanals i en el foli 183 de les actuacions hi ha un document que acredita que a partir del 23 de setembre de 2.003 es torna a la jornada hivernal de 2 dies a la setmana.

De tots aquests documents, subscrits per l'empresa i el treballador, no s'adverteix que hi hagi cap divergència sobre la jornada entre les parts. Això no obstant, quan l'actor es reincorpora després de l'alta mèdica el 7.7.2004, l'empresa li comunica que la seva jornada de treball, malgrat tractar-se del període estival, serà de només dos dies a la setmana. Davant d'aquesta modificació substancial, l'actor va presentar demanda davant els Jutjats Socials, en la qual s'arriba a una conciliació, recollida en la corresponent acta en que es fa constar literalment: "que el horario del actor es durante los meses de Octubre a Junio aproximadamente de 8 horas semanales, ........... y durante los meses de verano, más o menos últimos de junio a últimos de septiembre de 36 horas semanales................."

I no s'ha infringit els articles abans citats, perquè tal com disposa l'article abans transcrit, si les paraules d'un contracte son clares i no deixen dubte sobre la intenció dels contractants, s'haurà d'estar al seu sentit literal. En el present cas, l'acta de conciliació no deixa lloc a confusió sobre el sentit de les paraules. En l'acta signada queda clar que quina era la jornada de treball de l'actor, perquè en l'esmentada acta no s'indica que la jornada "serà" a partir d'aquell moment, sinó que la frase es redacta en present "es". Així doncs, el sentit és clar i també ho és la intenció dels contractants, per la qual cosa a aquest sentit s'haurà d'estar, sense que s'hagi d'acudir a les regles d'interpretació de la resta d'articles citats.

El motiu, doncs, ha de ser desestimat, el que comporta la desestimació del recurs i la ratificació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Sr. Pedro contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 18 de Barcelona, en data 30 de juny de 2.005 , que va recaure en les Actuacions 16/2005, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la TRESORERÍA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, CLUB NATACIÓ SITGES i MÚTUA FIMAC, i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada Resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.